De llibres

"Es toda una experiencia vivir con miedo, ¿verdad? Eso es lo que significa ser esclavo"

Blade Runner

Avui va de llibres. Un dels nombrosos avantatges d'haver canviat de feina (no entrarem a valorar això) és que tinc més temps per llegir. Llegir va ser una de les coses que vaig reprendre amb passió i fruició al camp de treball de Madagascar (del qual n'he parlat minsament). Allà van caure: El juego de Ender (excel·lent recomanació de Pepe), Los hombres que no amaban a las mujeres (molt entretingut i de lectura ràpida), Ernesto Guevara: también conocido como el Ché (interessant biografia per anar més enllà dels tòpics i crear-se una opinió pròpia), Las luces de Septiembre (cutrerillo) i Crepúsculo (absolutament vomitiu i digne d'anàlisi).

Des de Setembre han caigut uns quants més però volia recomanar-vos els següents:

- El elfo oscuro (trilogia): literatura fantàstica per a amants de mons similars (perdó pel sacrilegi) a la conegudíssima saga de El senyor dels anells. Història de Drizzt Do' Urden dintre del cruel món dels Elfs Obscurs. Durant diversos anys es trobarà amb tota mena de criatures. Té algun moment més fluix però en general molt recomanable.

- The Shadow of the Sun (Ébano) de Ryszard Kapuscinsky. Absolutament espectacular. Visió de les diverses realitats africanes de la mà d'un periodista que hi va viure durant molts anys. Explica la diversitat d'un continent que la supèrbia europea considera com una única realitat (recordo un reportatge del cada cop pitjor Mikimoto on preguntava per l'esperit de l'Àfrica... reclamem la diferència entre catalans i espanyols i fotem en el mateix sac tot un continent sencer). Per mi, si t'interessa el tema, imprescindible.

- The audacity of Hope (La audacia de la Esperanza) de Barack Obama. Sinceritat de la mà d'un personatge cridat (no perquè ell ho hagi demanat) a fer grans coses (i això que voldrà dir?). Explica de primera mà com veu la política, com ha anat avançant, com l'ha cagada molts cops i com li ha servit això per a ser millor persona i polític. Tot i que ho sembli, gens pretenciós. Està escrit quan era senador per Illinois i no parla del camí cap a la presidència.

Un altre que em vaig llegir l'any passat i que formava part del detall de Fajmacor per haver estat president: Sonrisas de Bombay. És un llibre ple de passió, d'una persona que ha volgut canviar una realitat que va viure. Podrem estar d'acord o no amb la forma d'actuar però el tio la toca. De lectura molt fàcil també.

Seguirem exposant recomanacions o altres coses que vagin passant pel cap!

Salut!

Raül

De vuelta y vuelta

"Con perdón de las damas..."

Diego Armando Maradona

Després de 6 setmanes en "el dique seco" per una distensió de lligament curada a base de corrents, microones i exercicis per enfortir la cama i de propiocepció (http://www.efisioterapia.net/articulos/leer.php?id_texto=93) he pogut tornar a entrenar amb vistes a participar a alguna de les Sant Silvestres catalanes que tenen lloc a finals del mes de desembre.

Avui he corregut vora 4 km sense molèsties però notant-me ultrapetat (la vida...). A més amb la sorpresa que mig parc de la ciutadella i voltants està aixecat. Així doncs, a més de còrrer, faig una gincana per a trobar llocs adients. Quan plogui ja serà espectacular.

Compartir també l'alegria d'haver participat a la BH-SS com a supporter (havia de còrrer però...) i "endrapador". Brutal tots (Jordi, Miquel, Víctor, Jordi, Òscar) però el més animal en Pau amb 1h36 en 20 km.

Seguirem informant. De moment la hipermotivació és alta però sempre amb seny (seguuuuuro).

Salut i running!

Sobre parlar idiomes

"Estamos trabajando en ello"

JM Aznar

A través d'un article publicat a La Vanguardia d'ahir em plantejo la necessitat de formació dels polítics d'avui en dia. No estic parlant d'una classe política elitista on només uns quants puguin accedir... o potser sí? Si per a treballar a una empresa et demanen l'oro i el moro (ja no parlo de llocs directius!) què s'ha de demanar a algú del qual depenen 7 o 40 i pico mil·lions de persones? Volem gent preparada per a voltar pel món amb possibilitat de parlar idiomes, gent que conegui la realitat Global, que sàpiga analitzar-la i prendre decisions adients... però només es demana gent de partit, que s'hagi mogut bé en el seu moment i prou...

No fem demagogia ara. Un títol universitari a vegades no representa res però l'esperit de voler-se formar sí. Malauradament no tothom hi pot accedir i això no vol dir que es sigui millor o pitjor persona. Estem parlant de dirigir un país, de fer que families puguin arribar a final de mes o no, d'entendre de què va tot això del Món...

Està clar que el sentiment, les ganes i la passió han de ser presents, però lo cortés no quita lo valiente.

En l'article només s'analitza el tema dels idiomes però aquí està el currículum de ZP, Montilla i Hereu... els considerem prou preparats combinant la informació amb l'article de la Vanguardia?:

ZP: http://www.psoe.es/ambito/zapatero/docs/index.do?action=View&id=97380

Montilla: http://www.socialistes.cat/psc/El-Partit/Directori/Qui-es-qui/Jose-Montilla-Aguilera

Hereu: http://www.socialistes.cat/psc/El-Partit/Directori/Qui-es-qui/Jordi-Hereu-Boher

Atenció a la subtilitat en el CV de Montilla: Té estudis d'Econòmiques i Dret. D'Hereu parla de Llicenciat... què vol dir? Doncs que Montilla es va matricular de Dret i ho va deixar, el mateix d'Econòmiques. No vol dir que fos un gandul sino que la vida el va portar a això, no jutjo, exposo. Està preparat per a ser president de la Generalitat?

Més literatura: entrevistes de Sala i Martin als candidats a president de la Generalitat abans de les eleccions

Montilla: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/Entrevista_Montilla/montilla.htm

Mas: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/Entrevista_Mas/Mas.htm

Carod: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/Entrevista_Carod/Carod.htm

Piqué: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/Entrevista_Saura/Saura.htm

Saura: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/Entrevista_Saura/Saura.htm

Qui voldríem que dirigís l'empresa de la que participem tots?

Salut

Raül

Olimpisme

"A la ville de... Rio de Janeiro"

Jacques Rogge

Divendres vam veure com Rio de Janeiro va ser escollit per a organitzar els JJOO del 2016. Alguns s'alegren, altres s'entristeixen. La pregunta és perquè ningú compareix a explicar quant s'ha gastat en les dues presències de Madrid a l'accés als JJOO. I encara més greu és que ningú la demani. I ja el súmmum és que algú es plantegi presentar-se per al 2020. Per cert, estaria bé saber quants diners s'han gastat però també d'on (ciutat, comunitat i país).

A banda d'això em fa gràcia presentar una enquesta oberta. Es refereix a les presentacions de cadascuna de les ciutats. És a dir, qui representava cada país. Per Espanya van estar: ZP, el Rei, Raúl, Almudena Cid, Marta Domínguez, Aranxita la andorrana, Cacho, Indurain... prestigi tendint a zero respecte l'actualitat esportiva (campions de bàsquet i futbol a nivell de clubs i selecció, F1 - motos encara que no siguin olímpics...).

Però anirem més enllà... m'agradaria que diguèssiu qui voldrieu que representés el vostre país / nació tant a nivell esportiu com a nivell general (culturalment, de sentiment, amb dots d'orador, periodistes de prestigi, artistes, polítics...).

Qui portarieu per a representar amb garanties la vostra nació?

Vinga, animeu-vos a la secció de comentaris!

Raül

Indignació pero da igual

"Va a subir el IVA de los chuches también"
Mariano Rajoy

En uns dies on es confronta la vivència personal amb despeses indignes de diners amb Madrid 2016, festes i escurirres bultos varios prefereixo deixar un text interessant per llegir que bilis poc productiva.

Es tracta d'un text que em va passar el meu germà fa un temps. D'autor conflictiu, les paraules em semblen interessants per a què reaccionem com a poble (no pas com a país perquè això voldria dir comptar amb els dirigents que no ajuden gaire).

L'era de l'home gallina

Salvador Sostres

Som en l'era de l'home gallina que es passa tot el dia parlant de la crisi i de la culpa que en tenen els polítics. L'era de l'home queixós, l'home de l'excusa, oblidadís de l'esperit emprenedor que ens va fer superar els entrebancs i la fosca d'antic. Hi ha crisi? Naturalment que n'hi ha. Estem mal manats? Tant a Catalunya com a Espanya: incapaços governs de roba venturera. Però som el centre del món cadascú de nosaltres i amb els inconvenients ja hi comptàvem i ningú no va dir-nos que fos fàcil. La nostra estirp és de titans. Sobren funcionaris i manca l'esperit cristià que ens va treure de les catacumbes amb sacrifici i glòria. Som l'era de l'home gallina, sense esma ni esperança ni desig de món millor. Ja ningú no es fa preguntes ni es demana en què podria superar-se; i tothom creu que alguna cosa se li deu i tothom exigeix drets a canvi de cap deure. El món no és un regal, és una exigència. Els dons que Déu ens donà són les eines del nostre esforç i no l'especulació de la nostra comoditat. No podem volar però podem córrer molt més ràpid. És indigne rabejar-se en la crisi si hem passat tots aquests anys vivint com si fos una brisa. No hi ha cap decadència aliena a nosaltres: i l'avarícia d'alguns banquers i la mediocritat d'alguns polítics tenen l'altra cara de la moneda en la nostra passivitat i en la nostra abstenció. Només se'n sortiran els homes forts. I l'home fort no parla de problemes sinó de solucions i no té retrets sinó esperança. Surt al carrer a defensar el pa i l'alegria i que tothom sàpiga que aquesta boca és teva. La voluntat és un destí, però sobretot una higiene. Hi ha un vigor que ens fa homes i quan manca escarnim els bells propòsits de l'espècie. No hauríem de seure a taula amb els apologetes de la crisi. Parlar de misèries no és de bona educació. Recuperem el tremp, la tensió, el llamp fulminant com la ira de Déu. Cancel·lem l'era de l'home gallina en pro de l'home vertebrat i lliure, que planta cara a l'infortuni i s'hi sobreposa amb altivesa i honor. Coratge! Més pantalons i menys faldilles.

Total, que avui el FMI anuncia que s'ha acabat la recessió mundial gràcies a Àsia. Quan trigarà en arribar a les nostres llars? I a les llars d'aquells més desfavorits?

Apa! Que tingueu bon dia!

Raül

Ei

"Lo que viene conviene"
Sabiduría popular

Son muchos los días sin escribir nada de nada pero realmente la blogosfera proporciona lo más variopinto para disfrutar de lectura diaria y si luego te vas a google...

Realmente tengo muchas cosas que decir de lo que sucede a mi alrededor pero a veces aprendes que explicarlo 1000 veces mirando a los ojos es mucho mejor que 1 vez a 1000 ojos afectados por ondas electromagnéticas.

En poco tiempo he cambiado de trabajo, branca, oficina, vestuario, ocupaciones extraprofesionales y por lo tanto de futuro. El futuro siempre es incierto, claro, pero siempre había sabido hacia dónde dirigirlo o al menos eso creía porque el destino es realmente caprichoso. Que salgas de un sitio y justamente te ofrezcan entrar a otro totalmente diferente pero que te apetece es una suerte inmensa y una alegría mayor.

Me doy cuenta que miro las cosas diferente. Con algunas soy mucho más crítico porque quizás busco más la verdad última de las cosas y relativizo bastante que la gente diga una cosa por otra o simplemente ni lo analizo. Puede que me enerve más pero también lo analizo y sirve para juzgarme a mí mismo. Eso no me lo ha enseñado África, no soy de esos que viene transformado, vestido de 1000 colores y con ganas de cambiar el mundo para 2 semanas. Pero Madagascar me ha enseñado a querer más y mejor, a valorar las cosas de forma diferente, a volver al Sur a aprender lo que el Norte no ofrece y a olvidar etiquetas absurdas como tratar a África como si todos los países fueran equivalentes cuando en Catalunya hay diferencias entre pueblos a 20 km de distancia.

Al final la vida son estados de ánimo. Si ahora sonrío sé que doy luz, si lloro sé que habrá quien me comprenda, si sufro será porque quiero y si quiero será porque soy feliz haciéndolo... ¿la vida no se trata de eso?

Seguimos aquí, con más dudas que nunca pero con recorrido para decidir!

Petons i abraçades

Raül

Madagascar

"Je suis Malagasy, tu est vazaha!"
Patrick

Qualsevol cosa que digui dels 35 dies passats a l'illa de Madagascar és poc respecte el que hem viscut. No vindré amb grandiloqüències sobre com m'ha canviat la vida el que he pogut veure, sobretot perquè no és cert. El que sí que ha fet és despertar en mi un sentiment que només era latent i espero poder-lo cuidar i fer créixer d'aquí en endavant.

Madagascar són les persones. Primer de tot Manel, Kris i Noe. Compartir vida no sempre és fàcil i ho hem fet poc a poc, trosset a trosset, cadascú amb el seu bagatge i el seu punt de vista. Aprenent a estimar-nos cada dia una mica més.

Seguidament la gent amb qui hem treballat pintant i ens han ensenyat tant sobre la seva cultura i la seva forma de viure. Al principi molt reservats però després obrint-nos el seu cor i les seves cases... allò més íntim. Amics per sempre cantaria en Carreras (o Los Manolos). Ells són Patrick i Ainasoa. Cadascú amb la seva realitat i la seva forma de veure la vida. També als cuiners Joseph i Sul, nens sense infància que ens han mostrat amb un somriure que la vida no sempre és fàcil.

I com no a la gent que no ens ha intentat timar tot i ser vazahas i ens saludaven a tota hora. I els nens... rient, corrent darrera nostre, picant les nostres mans, jugant al pica-paret i sense entendre més llenguatge que la força de riure.

No podem oblidar les families i amics que amb el seu neguit i les seves preguntes que també ens feien pensar molt. També la resta de cooperants amb qui hem compartit formació així com els "profes" i la gent de SED

Finalment, al germà Jean Claude que des de la llunyania ens ha cuidat i hem pogut conéixer gràcies a Manel.

Tornem contents i amb ganes de compartir... poc a poc, doucement, ritme malagasy... cal digerir encara moltes coses.

Misaotra

Madagascar

Repte, somni i esperança... a la tornada us explicarem si es compleixen tots tres.

Si podem enviarem algun correu des d'allà

De part de tots dos, molt bon estiu a tots i fins el 29 d'Agost!!

Petons i abraçades!

Raül

Varis!

"Ladran, luego cabalgamos"
Varios

Días deportivamente convulsos según observamos. Antes de nada, la etapa del Tour llegando a Barcelona. Creía que no, pero ha sido emocionante ver las calles de mi ciudad siendo atravesada por ciclistas. Dejaremos a un lado a quién le ha dado pasta y las molestias que ha causado. La etapa ha mostrada la cara amarga del ciclismo cuando David Millar ha sido superado a escasos 1500 metros de la meta después de ir alrededor de 130 km escapado. Gran deporte, gran sacrificio y mediático en contadas ocasiones. Estará el debate de cómo subir un puerto HC con un plato de spaghetti y si fue antes el dopping o las animaladas que les hacen hacer (Angliru!!). Para referencias sobre los puertos de Alpes y Pirineos mi hermano.

Y de aquí saltamos al fútbol otra vez. Que empiece ya la liga y se acaben los 1000 rumores necesarios para vender panfletos cada día (yo soy el primero que me doy un garbeo por los diarios deportivos). Del tritranquilo al canguelo pasando por las altas imposibles y las bajas inverosímiles. El fútbol es lo que tiene, todo el mundo sabe y todo el mundo tiene una opinión válida porque el fútbol es así. Por eso la cita de hoy, si el Madrid hace lo que hace ahora es porque el Barça ha hecho la brutalidad de este año y con una superioridad espectacular... me encanta ser de los que cabalgan (ya ladraremos!!).

Y finalmente Jacko. Gran artista, gran perturbado. Probablemente su infancia le llevó al espantajo que era en los últimos tiempos. Un niño que no quería crecer... malas compañías, drogas, paranoias... pero en cuanto a músico muy grande. No me atrevo a hacer una escala, no vale la pena. Recuerdo esconderme al ver el vídeo de thriller, me daba cague!!! También de lejos Bad y otros grandes éxitos. Fui fan de Dangerous (cameos varios: Culkin, Magic, Jordan, Naomí Campbell...) y más tarde YouTube me ha dado la oportunidad de revisitarlo y redisfrutarlo. Y como muestra un botón: "They don't care about us" acompañado de la batería de Olodum (referencia mundial en la batucada).



I aviat Madagascar!!!

Raül

Arny o Sly?

"Ábreme el ojo!!!" Rocky Balboa

"I'll be back" T-800



(abstenir-se d'aquest post els amants del cinema bielorús subtitulat en malgache)



Mentre veig True Lies / Mentiras Arriesgadas se m'ha acudit comentar aquest debat dels '80-'90 entre dos herois d'acció (traiem d'aquesta llista pseudopersonatges com Seagal, Van Damme, Norris -menció a part la seva duresa- ...): Sylvester Stallone o Arnold Schwarzenegger? Deixant de banda l'actualitat lamentable dels dos (actor que s'arrossega i governador d'ultradreta californià... recordem que la seva primera incursió a la política va ser Ministre d'esports o similar de George Bush pare) em decanto clarament pel segon.



Recordo una imatge de Twins (Los gemelos golpean dos veces) on Arny, batut en mà, reia d'una foto de Rambo fibrant. Una altra referència creuada va ser a Demolition Man on Sandra Bullock comentava a Sly que havia trobat certa informació a la biblioteca Arnold Schwarzenegger (se suposava que havia estat president dels USA). Ambdós compartien una franquicia de restaurants que va tenir un d'obert a Barcelona: Planet Hollywood (Vila Olímpica).



Jo tenia un pòster de la mítica imatge del T-800 sobre una moto retallada en mà (mítica escena de Terminator 2: Judgement Day. Comparant pel·lícules, sota el meu parer no hi ha color entre els dos. Val a dir que tenen pel·lícules mítiques dintre del camp de l'acció. Fils destacats de tots dos:



Arny:



- Terminator i Terminator 2 (la 3 és infumable)
- Predator
- True Lies
- Twins
- Eraser
- Total Recall
- Comando
- Danko, calor rojo
-...



Sly:



- Rocky (fins la IV... mítica lluita contra Ivan Drago - Dolph Lundgren i entrenament d'ultradur a Rússia)
- Rambo I (acorralado... la resta és propaganda política rojos contra americanos... rocky IV també però és un altre rotllo)
- Demolition Man
- Cobra
- Cliffhanger

- ...

Tots dos tenen també films totalment infumables: d-tox, daños colaterales, el fin de los días, judge dredd, el especialista (amb sharon stone), alto o mi madre dispara, hércules en NY, batman & robin, junior...

El mite de Schwarzenegger s'engrandeix quan sabem que va ser Mr Olimpia no sé quantes vegades, austríac de naixement deien que era capaç de menjar-se diversos pollastres per dinar per a poder alimentar tant de múscul. D'altra banda, les pel·lis amb tocs còmics d'ell són infinitament millors que les d'Sly.

En fi, per gustos colors, és clar!!! Accepto comentaris a aquest interessantíssim debat!!! Schwarzenegger o Stallone?

Salut!!!

KK + CR7 = 159 M €

"Florentino es la portera de Núñez"
Sergi Pàmies

Gastarse 159 M€ en dos jugadores admite un montón de debates:

- obscenidad de la millonada frente a la crisi mundial
- auditorías a realizar hablando de deudas de 500 M€
- necesidad de estos fichajes e inflación del mercado
- posiciones a cubrir (defensa, centro del campo)
- llegada de otros fichajes (Villa - 35 M€)
- ...

Podríamos hablar de todo esto pero lo quiero hacer de la hipocresía del fútbol en general. Probablemente, Floren ha inflacionado el mercado debido a que ha pagado más del precio que se supone que cuestan con negociación 0 al respecto. Los del Barça nos llenamos la boca de que se han pasado con todo esto y que nosotros actuamos diferente. Lejos nos queda la época de Gaspart cuando el fichaje de Figo por el Madrid (60 M€) se contrarrestó con Overmars (en el ocaso de su carrera - 36 M€) y Petit (otro jugador mediocre). Otras perlas del barcelonismo que sumarían mucho dinero serían: Okunowo, Mario, Gerard, Dani Garcia, Dutruel, Rustu, Dugarry, Bogarde, Jose Mari, Romerito, Ekelund, Escaich... tengamos en cuenta coste y salario... un escándalo también.

Y por qué el mundo del fútbol esta así? El caso es que se mueve el dinero que se genera. Mucha gente implica mucho merchandising, publicidad, TV, camisetas... es obsceno, vergonzoso y demás pero somos nosotros los que tenemos en nuestra mano cambiarlo... lo que pasa es que nos gusta mucho juntarnos a ver la final de la Champions porque es un espectáculo grandioso (sobretodo este año :D:D).

Los clubes que no generan lo que gastan se hunden y necesitan refinanciación (Valencia - Villa -- Silva - Albiol, Milan - Kaká, Liverpool - X. Alonso? - Mascherano, Inter - Ibra?....) o pelotazos varios => MiniEstadi, Chamartín... etc.

En fin, como barcelonista declaro que este Madrid no me da ningún miedo... podrán atacar pero quién defenderá? Pero lo que será espectacular será el Crackòvia el año que viene!!!!

Raül

Sobre la UE i tal

"Hasta la vista, baby"
Terminator 2

Molts temes estan pendents de comentar: pc's a ESO pagats pels pares, la mentalitat d'equip
petit i de país que tenim i, com no, les imminents eleccions al parlament europeu.

Espanya té material humà per a liderar europa, d'això no en tinc cap dubte. Malauradament, aquest capital no dirigeix el país ni forma part de la classe política. Ho hem vist clarament en la campanya política.

Lideren la campanya els dos partits polítics principals. El problema més gran que ens presenten és que ja no ens sorpren la seva mediocritat. A Catalunya una candidata que només parla de com de dolents són els del PP i un candidat que es caga en la nostra llengua, cultura i tradició i que a més té audiència. La resta són mediocritats vàries, gent que han anat agafant d'aquí i allà i que no els fa flato anar a Brusel·les durant la setmana (viatges pagats) a cobrar un pastón i passar l'estona. De tant en quant alguna roda de premsa per dir que defensen el català a Europa o que tal i que qual. Despesa inútil vaja.

Però què ens trobem? Formem part d'un col·lectiu global anomenat Unió Europea. Un col·lectiu que ens subvenciona transport, vaques i conreus que es planten però no es recullen en alguns casos. Significa una forma de conciència global i uns diners que quan estàvem al cul de la Unió ens anaven molt bé. Ara que entren països més pobres ja no interessa tant... quin país aquest... cap a on volem anar? Resulta que altres membres de la UE sortiran de la crisi el 2009 mentre que nosaltres cap a mitjans-finals del 2010, potser podem aprendre alguna cosa en aquest europarlament, no?

El problema és que només volem fotos: Aznar a les Açores, ZP al G20... es pensen que passem a la història però fan la mateixa pena un que l'altre... perquè pintaven el mateix => 0.

I nosaltres on som en tot això? Doncs com a deure anar a votar ja que va ser un dret que va costar molt aconseguir i que ara ens passem per l'arc de triomf. És curiós com parlem de democràcia, drets i coses aconseguides i després marxem a la platja enlloc de mirar-nos unes quantes paperetes i posar el vot a qui ens interessi més. Aquest punt és complicat de decidir perquè ningú ens ha explicat què n'espera del Parlament Europeu... s'ha tractat tot com a revàl·lida del PSOE a Espanya... localismes directament.

Però què podem esperar en un país que no subvenciona la investigació? Que vol salvar el país amb els mateixos errors que l'ha enfonsat. Que no té clar cap a on anem. Que una variació del 0.48% en l'atur sembla una gran noticia però que no mira cap al futur. On hi ha gent que ja li està bé estar a l'atur. On la picaresca sembla que sigui una gran qualitat. On ens pensem que som els més llestos...

En fi, que jo aniré a votar. Si no us agrada cap opció vot en blanc! L'abstenció no serveix de res. El meu vot? Per al PUM+J (www.porunmundomasjusto.com).

Raül

PSC i PP?!?!?!

¿Estamos todos locos o qué?
Sabiduría popular

Escolto aquest matí que el PSC s'està pensant de pactar amb el PP per a fer la pinça a CiU. Més enllà del que signifiqui fer la pinça (bàsicament marginar-los) trobo escandalós que aquesta possibilitat passi pel cap de qualsevol.

Resulta que van quedar en Mudito i na Sánchez-Camacho per a parlar d'algunes coses i va sorgir això segons informa La Vanguardia (http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090525/53709506981/montilla-planteo-una-entente-al-pp-catalan-para-hacer-la-pinza-a-ciu.html).

Per tant, com sempre ens tornaran a donar pel sac. Molt bé catalans, votem el PSC, fantàstic!! I no em digueu que és cosa de la immigració ni res similar. La resta no ho fan bé ni molt menys però ara resulta que si la cosa tira endavant els que ens insulten, diuen mentides de nosaltres per tota Espanya i ens marginen en finançament tindran cert poder sobre el nostre futur.

En fi, vivir para ver.

Indignació compensada clarament amb la bogeria del partit del dimecres... quina tristor, oi?

Jesucristo Superstar

quiero saber quiero saber Señor
que con morir que voy a conseguir?
Jesucristo Superstar

Senzillament brutal. N'havia sentit a parlar: la peli, el LP (que mon pare té a casa), la versió de Camilo Sesto i el final tràgic, el seu CD... però mai havia tingut l'oportunitat de veure l'òpera Rock.

Entenc que a Madrid devia ser més espectacular si l'escenari era més gran (el de l'Apolo és normalet) però l'atrezzo, tot i ser senzill, està molt ben aprofitat.

Personatges? Hi ha un nivellàs... Jesús, Judes i un sorprenent Caifàs. La resta no són coixos: Pere, Simon el zelota, Magdalena, la resta de sacerdots, Herodes, Pilat, apòstols, soldats... tots ho fan molt bé i hi ha escenes que buff... qualsevol de Judes, Getsemaní, la primera de Caifàs, Pilat, Herodes, la creu...

Els actors molt bé, dominen molt bé el seu potencial. Jesús sembla que no facis esforços per treure aquella veu mentre que Judes és molt més expressiu. Jo recordo del CD de Camilo Sesto la cançó de Getsemaní i en directe se'm va posar la peu de gallina (en aquell moment m'ho esperava però no en tants d'altres!!!!).

El teatre estava a rebentar i l'obra va acabar vora les 22h45 amb una mitja part de 20' havent començat a les 20h30 així que l'horari és perfecte.

Tornar-la a veure? Seria genial si el preu fos assequible... el CD? sens dubte!!!!

100% recomanable

Raül

EACNUR informa

2 MILLONES DE PERSONAS DESPLAZADAS EN PAKISTÁN

Madrid, 19 mayo de 2009 - Enfrentamientos armados en la región de Swat han generado el éxodo forzoso de 1.454.377 personas. La situación es crítica a las puertas de los campos de refugiados. Miles de desplazados buscan protección y refugio en los 11 campos que ya existían en la zona, o en alguno de los 4 nuevos campos instalados por ACNUR.

Los expertos del equipo de respuesta en emergencias -ERT- de ACNUR ya están en la zona y coordinan la protección, registro y transporte de los desplazados, y distribuyen artículos de primera necesidad. Además ACNUR ya ha establecido un puente aéreo de ayuda humanitaria para dar respuesta urgente a las necesidades básicas de los miles de desplazados que llegan a los campos cada día.

Estos nuevos desplazamientos, aunados a los 553.916 desplazados internos que ya había en Pakistán desde agosto del 2008, suman MÁS DE 2 MILLONES DE PERSONAS QUE NECESITAN AYUDA HUMANITARIA URGENTE.

www.eacnur.org

BCN-Montserrat!

Caminante no hay camino, se hace camino al andar
Antonio Machado


A las 8h15 nos habíamos citado Toni y yo para emprender la locura denominada ruta BCN-Montserrat. Abrazos y ánimos de inicio y para Mundet! Una vez allí arrancamos a caminar y encendemos cronómetros (8h50).


La primera parte transcurre por las Ramblas de Collserola: gente andando, en bici, corriendo. En un momento de confusión perdemos las marcas, media hora y un par de caminos pero reemprendemos la ruta camino de St Cugat. Llegamos después de oir un grupo de batucada al lado del Pi de'n Xandri. En el monestir hacemos la primera parada y desayunamos algo acompañado de una coca-cola/clavada en el bar de la zona.


Seguimos nuestro camino yendo hacia el CAR y más adelante hacia la HP por un camino alternativo al realizado dos años antes con Carles. El ritmo es bueno y el calor comienza a apretar. Afortunadamente volvemos a zona boscosa y el objetivo es la Serra de Martines para cambiar del GR-6 y pasar al 96 (que viene de Vallvidrera) como propone David. Una vez pasado Les Fonts nos marcamos como objetivo parar a comer en el pont de Vacarisses y así olvidarnos de Terrassa. Es el momento más duro de la jornada, mucho calor, dolor de pies y demasiado asfalto nos deja exhaustos.


Paramos en una sombra y comenzamos a comer (15h30). Después de 20 minutos y un ibuprofeno las fuerzas están recuperadas y apretamos el ritmo. El objetivo final cambia y decidimos subir hasta Montserrat directamente y bajar a dormir con los Grumis, UO y CO a caballo entre Monistrol y el santuario.


Vacarisses es el siguiente objetivo pensando en pillar a los UO + CO. Llevamos una hora de retraso sobre el horario establecido y a las 18h llegamos a la estación de Renfe. Un Aquarius cada uno y para adelante. La clave también es una fuente de agua fresca donde nos refrescamos y un trago de agua de "un manantial a 100 m de profundidá!".


Antes de llegar a Monistrol nos cargamos de motivación y alegría al encontrarnos el grueso de la expedición de la Immaculada: abrazos, ánimos y muchas sonrisas nos dan fuerzas para afrontar la última parte. Nos quedan menos de dos horas de sol y el objetivo es posible.

Llegamos a la carretera de acceso al monasterio desde donde se ve el polideportivo donde están los Grumis y el resto de Maristes. Gritamos, llamamos y hasta que no movemos nuestro foulard verde no nos ven. Pau viene a darnos fuerzas para la locura que queremos perpetrar.

El camino hacia el Monasterio arranca suave pero enseguida tenemos una doble vía: la drecera dels 3/4 o el, inicialmente, llano camino del GR 5. Nos decidimos por la drecera y después de un primer momento de energía viene el bajón. Toni está on fire y me va animando cuando llegan las primeras escaleras, preludio de las famosas largas que dan acceso al aeri.

Llegamos, nos abrazamos y sonreímos. Llamadas, mensajes y fotos representan el final de la excursió BCN-Montserrat => 12h08' de momentos compartidos: silencios, sentimientos, momentos, sueños, esperanzas y risas.

Gracias Toni por esta ruta tan especial! Y gracias a todos los que nos habéis apoyado desde la distancia o la proximidad.

Datos:

Mundet - Serra Martines: GR 6
Serra Martines - Montserrat: GR96

Petons i abraçades

Raül

De digestions...

"Lucha de gigantes convierte el aire en gas natural"
Antonio Vega

Cada uno de nosotros es diferente en infinidad de cosas, algo que le añade gracia a nuestro día a día. Si fueramos todos iguales... qué aburrido sería todo! Por cierto, lo contrario de aburrido en este caso no será divertido sino entretenido.

Cuando preparas un plato lo puedes hacer con la mejor ilusión del universo, seleccionando los ingredientes al mínimo detalle incluso controlando que todos los comensales no sean alérgicos a nada y que les guste el matiz de cada sabor.

Lo que no podemos controlar es sí sentará bien lo que les presentes como menú. Puede depender de muchas cosas: combinaciones varias, comidas previas, experiencias no controladas o situación personal. Así pues, a pesar de hacerlo todo con el mejor fondo puede acontecer que alguien no esté contento con lo que has preparado.

¿Cuál es la solución? No siempre se puede controlar todo pero sí fijarse en los matices, conocer los detalles pero no sólo el cocinero sino también el comensal. Cuando conoces a alguien sabes que si te ofrece algo es para que te guste, para que te haga bien, nunca para que te dañe el estómago o el corazón.

Barça for the final!!

He chutado la pelota con toda el alma
Iniesta

No recordo cap ocasió com la d'ahir. Explosió de joia, abraçades, trencadisses vàries, bogeria... sana al local on vaig veure el partit amb els habituals (local que hem de canviar... per cert).

El partit va començar malament a l'anada: lesió de Márquez i sanció de Puyol. Defensa nova amb Touré on tothom esperava Cáceres. El Barça volia múscul i poder-la treure amb criteri sabent que Xavi estaria ultrapressionat.

Minut 9 i golàs d'Essien. Els pocs forats que deixaria el Chelsea es tancaven. El Barça havia de fer el mateix, marcar un gol però ara lluitava contra un mur que no va canviar ni quan va ser expulsat de manera injusta Abidal. Potser va haver penalty de Piqué i prou. De la mateix manera podem parlar del d'Henry a l'anada o de les targetes a Bosingwa, Ballack, Essien, Drogba per Pepito Piscinas.... Els crits de Ballack o Drogba al final per a emmarcar. Les queixes i comentaris de conspiracions de Hiddink lamentables. Covard durant els dos partits, covard a la roda de premsa.

Valdés brutal, Piqué i Touré excelsos, Iniesta espectacular. La resta més que correctes... i no era fàcil.

Ci vediamo a Roma!!!!

Si llegeixes això i no t'agrada el futbol tinc una opció per al 27 de maig! Dues entrades per Jesuscristo Superstar, fila 9 amb un 25% de descompte!!!!

Mail a Nespresso

What else?
Nespresso

Buenas tardes,

Soy un consumidor esporádico de cápsulas nespresso. Debo reconocer que, aunque el precio no me parece razonable, la calidad del producto es alta. A partir de aquí, encuentro un fallo bastante clave que espero me ayuden a solucionar.

Se trata de cómo desechar o reciclar las cápsulas una vez usadas. Se trata de algo realmente engorroso especialmente si el lugar donde disfruto de la cafetera no es mi hogar. Si fuera así, me plantearía abrir la cápsula, reciclar el continente y desechar adecuadamente el contenido.

Se me ocurre que como gran empresa que son, nos podrían facilitar la vida así como reforzar la idea de responsabilidad social entre las multinacionales ayudando a la preservación del medio ambiente.

Si cuando vendieran las cápsulas proporcionaran una especie de contenedor de las mismas, la gente las guardaría hasta la siguiente vez que hubiera que comprarlas. En ese momento, ustedes podrían recoger las cápsulas y realizar el tratamiento más adecuado. Además, se podría incentivar este hecho ofreciendo descuentos por contenedor devuelto.

El hecho que las cápsulas nespresso sólo se puedan adquirir en sus centros exclusivos facilita esta tarea ya que no hay que tratar con un montón de tiendas que harían por su parte lo que les fuera más cómodo.

Considero que con esta acción se acercarían más a los objetivos de lo que ha de ser una empresa del siglo XXI (teniendo en cuenta que parece que han mejorado sus condiciones respecto a la compra de café en los países exportadores).

Gracias por su atención y saludos

Atentamente

Gran nit

Ziga-zaga!
Guardiola

Avui serà una gran nit. Quan ho és i a més en obert ens intentem ajuntar en casa d'algú. Recordo un Liverpool-Barça a Cal Morales fent promeses de compres de samarretes, viatges en moto despullats i tincions de tot el pèl del cos.

Com no els Barça-Madrid i viceversa... des del 3-3 a cal Reno passant pel 2-0 d'enguany a ca nostra. Les eliminatòries del 2006 es veien en el Muyo (quan encara no ens robaven per la cara). Ara hem canviat de seu... els de pagament (i alguns que no) al Picón... seu de la Penya Antixenòfoba Bar Picón (emmarcat i tot!).

Ara ve la part crítica de la temporada:

- Avui Chelsea
- Dissabte Madrid
- Dimecres Chelsea
... i després Villarreal, final de la Copa del rei i si tot va com esperem... Roma!!!!

Ens veiem :D:D

Petons i abraçades

Raül

Sant Jordi

"De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa"
Llegenda de Sant Jordi

Curiós país aquest de Catalunya. La nostra diada nacional celebra la resistència d'un poble que va perdre la seva identitat durant segles degut a l'enèsima equivocació en les seves negociacions. En canvi, el dia més maco de l'any, el que es desmarca de festes comercials i representa una explosió de color és laborable.

Potser aquesta és la gràcia... que tot i ser laborable, el dia sigui un degoteig continu de compres de llibres, roses i detalls. Un dia que no és exclusiu a les parelles sinó se celebra l'amor de tots els cavallers vers les princeses (parafrasejant la llegenda). És a dir, l'amor entre persones, el detall senzill, el petó i l'abraçada.

Fa sol i calor. Cal sortir a les places i els carrers per a respirar l'ambient d'alegria que s'hi respira. Tot és ple de colors i aromes. Ve de gust escoltar com cadascú viu aquest dia.

I com a complement trobem el dia del llibre! Espectacular poder regalar o rebre una història real o inventada. Un relat que ens porti allà on mai hem anat però desitgem arribar. Fantasia i somnis de la mà per a crear nous anhels...

Bona diada de Sant Jordi!

El mar

"Tantes coses per fer..."
Estrelles en el mar, Kairoi

Hom diu que qualsevol persona s'ha quedat embadalida mirant com el mar torna una i altra vegada a la costa. No sempre amb violència, no sempre trencant... a vegades acaronant, deixant una quantitat mínima del seu contingut a la sorra.

Qui diu que el nostre destí no fa el mateix contínuament? Qui diu que tothom acompleix el seu destí? Prefereixo parlar de camí a la felicitat... un camí que no està escrit ni dirigit... un camí únic per a cadascú de nosaltres... què hi ha millor que pensar que el final és obert? A més, moltes vegades som nosaltres qui decidim si surt el sol o caminem sota la pluja!!

Camí que es creua amb d'altres contínuament com ja he repetit fins la sacietat. Ara aquí, ara allà però sempre que vulguem a prop de sentiment tot i que no ho sigui físicament.

Hi ets? Hi sóc! Quan? Ara! Per què? Per què no! Per mi? Per tu i per mi!

I recordeu que l'Esperit sempre bufa... només cal sentir-lo

No podía ser de otra manera

"Hay en bares que pa mí que le pierden"

Realmente no podía ser de otra manera. Se respiraba en el ambiente... había ganas de que llegara el 18 de abril porque viviríamos un día lleno de momentos especiales e inolvidables.

Celebración intensa, dirigida, explicada, cuidada hasta el más mínimo detalle, con puntos alegremente extravagantes y con libertad para felicitar a los novios en cualquier momento. Gracias

La lluvia de arroz dió paso a las infinitas fotos. Lo bueno es que podías salir en ellas con tanta gente diferente pero a la vez unida por diversos aspectos: curro, associació o simplemente la ya espectacular despedida. Había unión para un fin común pasarlo genial! Gracias!

Aprovechamos el aperitivo para las diferentes sorpresas. Ver que coincides con otra gente para realizar diversas acciones adyacentes te hace darte cuenta de lo especial de la pareja. Un gran momento para comenzar a compartir vida con mucha gente, hacer cola para el jamón y comenzar a reir. Gracias!!

El banquete... grandes momentos, grandes risas, il padrino con un show con los colegas del cole, librillos, brindis y compartires varios. Además coincidimos con dos compañeros de correrías cor obertianas. Cuando la pareja sonríe sin parar es una gran señal! Gracias!!!

Y el baile, desenfreno total, conversaciones con Sir Alex Ferguson (seguidor del Chelsea... pobrecillo), saltos, locuras y la noche que nos abraza para decirnos que ha llegado otro momento especial. Los monis de S-L han hecho un vídeo con retales de realidad transformada en freakadas varias de todos los que han podido colaborar. Gracias!!!!

La noche debilita los corazones decía Ismael... y la mañana llega para desayunar todos juntos y despedirnos de un fin de semana espectacular. Los detalles los dejaremos para las cenas que vendrán y los cafés infinitos que nos debemos. Gracias!!!!

Y sabéis que es lo mejor? Que esto no se acaba aquí sino que continúa... :D:D:D. Gracias!!!!

Us estimem parella!!!

Lemas

Yes, we can

President Obama

Som èssers que necessitem ser dirigits, guiats, coordinats. Necessitem algú que ens digui què hem de fer en cada moment perquè sols ens sentim abandonats i perduts (com certs deixebles!).

La persona que escojamos como destino de nuestros pensamientos, anhelos y sueños ha de cumplir unas características determinadas y diferentes para cada persona. El éxito de la persona escogida implica cumplir un patrón que ilusione a la mayoría (absoluta o relativa). Esto se consigue a partir de estudios multimillonarios de opinión. De aquí sale una figura que ha de comportarse, vestir y hablar de una determinada manera pero ¡Al loro! no tiene nada que ver con los pensamientos que tenga o la forma que piensa dirigir a ese grupo de personas.

En realidad, esto segundo sería suficiente pero no tenemos tiempo ni ganas para escuchar todas las opciones y decidir cuál de ellas nos interesa más según nuestras propias convicciones.

Por tanto tenemos los ingredientes (tristes pero reales): imagen, palabra y programa para los x años que tenga que estar dirigiendo. Si esto último no existe o no funciona simplemente se habrán ganado unas elecciones pero nada más (que lamentablemente es lo que sucede en muchos casos).

Alguien que ha llegado a todos los rincones del planeta es Obama, como todos sabéis. Joven, con fuerza y con palabras que ilusionaban por igual a estadounidenses y extranjeros hasta tal punto que parece el Salvador del mundo. ¿Quién es Obama? Lo sabremos durante su mandato porque a simple vista no se puede saber, pero sus decisiones y movimientos denotarán qué tipo de persona es. ¿Quién parece? Alguien que ilusiona a los desilusionados. Parece un auténtico líder con carisma suficiente para unir a personas con pensamientos diferentes, esa será la clave del triunfo. ¿Reelección? Dependerá de los resultados, no de la ilusión. Los rivales atacarán a esa línea de flotación... el poder es así, todos lo anhelan pero no muchos saben qué implica en cuanto a responsabilidad. Y luego está aquello de que "El poder corrompe y el poder continuado corrompe contínuamente"

De momento se merece mi confianza, veremos si la pierde o no... pero no olvidemos que mira por los intereses de USA que no siempre (o más bien pocas veces) coinciden con los de Europa.

Merece la pena comparar carisma con nuestros dirigentes? ZP, Montilla y otros políticos satélite... qué nos llama la atención aquí? O qué buscamos? No hay nada mejor? O lo mejor no llega porque no aceptan cosas inherentes a nuestros país? Seguro que alguien lo puede analizar mejor.

Algún día hablaré de lo que pensé hacer respecto a la política y lo que pasó (nada grave, claro!)

Increpando!

No ens ho podem permitir això, eh?

Núñez, Crackòvia

A vegades tinc la sensació que la gent no increpa, bé perquè no sap, bé perquè els altres potser s'ho prenen malament... parlo d'increpar en positiu, no del pur i dur insult gratuït i faltón. No som prou madurs com per acceptar que fallem als altres i a nosaltres mateixos.

Quan les coses es diuen de bona fe i amb el cor a la mà... no hauríem de prendre-les malament, oi? El que passa és que no acceptem que som humans, que hi ha coses que no fem bé i quan ens ho diuen fa mal en un pilar de la nostra existència que no ho hauria de ser tant... el nostre orgull... però i si és per millorar? Si és per compartir? Si és per avançar?

Dissabte em va passar això i em va agradar. Gràcies. Em va dir coses que considerava que podria haver fet diferent (que no vol dir que les hagués fet malament!), vam compartir com feia anys que no fèiem i em va fer sentir feliç. Tenim moltes trobades pendents i això és el millor de tot!

Quan només hi ha dolçor en les paraules al final empalagues. Quan també dius coses dolentes o coses a millorar llavors estimes, oi?

Què hi ha millor que reforçar l'amistat i poder dir que ens trobem aviat! Visca!

Observar i fer-se valer

"Caminar sense mai parar"

Kairoi

En un món on el més important és arribar a quants més llocs millor perquè pensem que així la vida serà més plena (quan això fa que se'ns buidi més ràpidament), reivindico el valor de l'observar les persones. És quelcom a entrenar, sempre que es desitgi, perquè quan més t'hi poses més matisos trobes. Hi ha una sèrie ("El mentalista") que em té enamorat perquè la base del personatge és donar-se compte dels detalls (amb un grau de suc important). Això li fa estar dues passes per endavant de la resta de gent quant a observar. No parlo de sentir-nos superiors perquè sabem més. Parlo de fixar-nos en les petites coses que fan les persones felices o no.

Només així podrem acollir aquells cors inquiets i de la mateixa manera ens podran acollir a nosaltres.

D'altra banda, crec que és important fer-se valer. No parlo de col·locar-se, fer-se veure ni res per l'estil. Parlo d'aportar, de fer una passa endavant i no dedicar-te únicament a ser un instrument. Enriquiràs sens dubte tot allò on hi participis (sempre tenint en compte aquell qui et demana col·laboració!).

Tenint en compte que és una entrada partint d'un esborrany val la pena comentar que ahir ja ha passat i som avui on hem gaudit plegats i hem conclós una Pasqua diferent (com totes!). Són molts els sentiments, camins iniciats, records i coses apreses... la vida segueix i flueix sense preguntar-nos, només ens manca caminar i portar l'alegria de Jesús arreu.

Bona Pasqua!

Trenes que pasan

"Tinc sed"

Jesús

La vida és un conjunt d'oportunitats que a simple vista es repeteixen. En realitat, les mateixes oportunitats passen en moments vitals diferents i per tant, no són iguals entre elles. Clar que tornaran però mai saps com te les trobaràs tu el dia següent.

Per mi el divendres és una oportunitat ineludible de mirar ben endins a través de la passió de Jesús. El seu patiment extrem et descobreix quines són les teves limitacions, pors i dubtes. Aquestes sempre hi són però el divendres sant és el dia en que t'atreveixes a mirar-les als ulls ("queixat tu si pots").

I tot gràcies a l'escenificació d'uns actes que en el seu moment van ser insignificants però que els seus deixebles es van encarregar de transmetre "allende los mares". La passió amb què ho feien era el que enamorava la gent. El Déu de la Vida omplia els seus cors i els altres ho veien en la força dels seus actes i la llum dels seus ulls. Parlem d'un home que va portar els seus ideals de justícia fins a l'extrem... res de "pantochades" com les actuals sinó compromés amb els pobres, amb els marginats, amb els que ara mirem amb despreci. Va donar una oportunitat als perduts a través de coses senzilles: paraules, mirades, compartir => estimar sense mesura. Parlem de compromís amb uns ideals que haurien de ser bàsics per a la humanitat. Parlem d'una persona que va acollir les dones com a peça clau de qualsevol comunitat (tot i que les limitacions d'alguns volen emmascarar).

La tristesa dóna pas al dubte, la por i les ganes d'engegar-ho tot a rodar. És el moment de rebel·lar-se, cridar PROU! i anar a assolir els teus reptes i compromissos vers tu, la teva comunitat i el món.

Ha estat un dia ben especial. Gràcies a tots per fer-lo possible. Gràcies a tots per donar-me forces per a retrobar-me. Gràcies a tots per recordar-me que tot està per fer i tot és possible.

346

"Nunca es demasiado tarde pa comerte la vida a bocaos"
Puerto Presente. Macaco

"Era innocent..." marca el inicio de mi Pasqua como tal, de la que necesito, de la que me ayuda. Primer choque mental... segundo: "Déu morí" Seguidamente el primer momento "gallina de piel" perpretado por Palau con el "Maltratado"... imprescindible, único e irrepetible hasta la siguiente Pasqua.

Era innocent? Para quién? Para los justos? Ellos no lo consideraron inocente. Abrió mentes, ojos y corazones. Dijo verdades como puños sin violencia. Héroe sin capa de los desprotegidos, abandonados y olvidados. La sociedad lo eliminó porque no interesaba, tal y como hacemos ahora con aquellos que atacan demasiado nuestra conciencia a base de martillazos continuos. Hay quien la ha tirado para evitar mirarla a los ojos... renuncias a ella para poder estar sin pensar en nada, sin plantearte nada, sin avanzar.

Me pregunto qué hago aquí y me respondo yo mismo. Encrucijada. Luchas internas. Caminar sense mai parar. Es el momento de las decisiones, de ser consecuente y de escoger... cuesta abajo siempre o cuesta arriba hacia la realización... cuál es, por cierto? Una vía la tengo clarísima... tres años o 10 según se prefiera, feliz, contento, alegre. Otras están más abiertas. Dejar libre la mente acarrea estrés que en ocasiones es doloroso porque hay cosas cuyo producto vectorial es cero (ortogonales, claro ;))... o A o B... cada esfuerzo se mide más que antes no por falta sino por optimización de procesos... queremos réditos (palabra pervertida por el sistema capitalista) que nos den fuerzas.

He recuperado algo que había olvidado que echaba tanto de menos... gràcies crack! T'estimo molt!

Hoy es día clave... estamos solos o nos sacrificamos por los demás (la vida és per als altres) según el papel que escojamos... pero estamos, aprenderemos y lucharemos por cambiar el mundo porque se lo merece.

¿Vuelvo? Nunca me fui