Mostrando entradas con la etiqueta montaña. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta montaña. Mostrar todas las entradas

lunes, 17 de mayo de 2010

Montserrat

"Caminante no hay camino, se hace camino al andar"
Antonio Machado

Un any més vaig plantejar el repte de fer la ruta BCN-Montserrat, començant amb el GR6 a Mundet i canviant a la Serra de Martines al GR96. Sortíem vora les 18h30 i vam arribar una mica abans de les 8h d'ahir diumenge.

La companyia era espectacular (Òscar) i vam gaudir de moments de tot tipus: riures, vida, moments compartits i altres. Fins i tot el silenci, allò que pot ser incòmode a l'ascensor però que quan portes tant de camí fet és part també de la conversa.

Com a highlights parlaríem del senglar a Mundet, del freak-músic a la serra de Collserola o la trobada amb gent de La Salle a prop de Vacarisses. No ens vam perdre i els petits dubtes es van resoldre cercant senyals o amb la guia que portàvem. Menció especial pel canvi GR6-GR96 ja que la pluja ha fet que la vegetació gairebé l'amagués. Cert que hi havia fang al llarg del camí però res de l'altre món.

El que va ser més dur va ser el fred en un primer moment. Des de les 23h a les Fonts de Terrassa fins la pujada a Montserrat (7h) no ens vam treure res de roba d'abric. Vorejàvem els 3 o 4 graus i els descansos que ens preníem eren ben curts per evitar refredar-nos. A més afegim que la quantitat d'hores a la llum de les lots feia que comencèssim a adormir-nos. Sobretot jo que vaig tenir diversos moments crítics a partir de les 3h30, fins i tot alguns metres els vaig fer a les fosques... no per manca de piles sinó per haver tancat els ulls. Totes dues coses van provocar que demanèssim l'aparició de l'astre rei a partir de les 4h. La claror que observàrem vora les 5h30 ens va animar a arribar a Monistrol amb l'objectiu de fotre'ns un megacafé.

Va haver desesperació en veure tot tancat (eren les 6h45 d'un diumenge!!!). Finalment, a la plaça del poble vam trobar un bar amb combinació de carajilleros de primera hora i gent afamada que tornava de festa. Allò ens va servir per afrontar l'última pujada via drecera dels tres quarts. A l'aeri ens va rebre la Glòria i ja a la plaça la gent d'Immaculada, pastoral, animadors de tota Catalunya animant-nos amb abraçades i paraules d'estima. La xocolata desfeta amb ensaimada ens va animar.

Aquí acabava l'excursió però quedaven els moments a compartir, els riures i les caigudes de cap de rebentats com anàvem!!!

Gràcies a tots pels ànims, trucades, sms, petons i abraçades (tot i la pudor que fotíem!).

Raül

P.S.: Força Barça! Triomfa un gran model amb un gran dirigent al camp i al vestidor. Més enllà dels lamentables i tòpics discursos dels jugadors destaco Ibra imitant al seu homòleg del Crackòvia!

lunes, 18 de mayo de 2009

BCN-Montserrat!

Caminante no hay camino, se hace camino al andar
Antonio Machado


A las 8h15 nos habíamos citado Toni y yo para emprender la locura denominada ruta BCN-Montserrat. Abrazos y ánimos de inicio y para Mundet! Una vez allí arrancamos a caminar y encendemos cronómetros (8h50).


La primera parte transcurre por las Ramblas de Collserola: gente andando, en bici, corriendo. En un momento de confusión perdemos las marcas, media hora y un par de caminos pero reemprendemos la ruta camino de St Cugat. Llegamos después de oir un grupo de batucada al lado del Pi de'n Xandri. En el monestir hacemos la primera parada y desayunamos algo acompañado de una coca-cola/clavada en el bar de la zona.


Seguimos nuestro camino yendo hacia el CAR y más adelante hacia la HP por un camino alternativo al realizado dos años antes con Carles. El ritmo es bueno y el calor comienza a apretar. Afortunadamente volvemos a zona boscosa y el objetivo es la Serra de Martines para cambiar del GR-6 y pasar al 96 (que viene de Vallvidrera) como propone David. Una vez pasado Les Fonts nos marcamos como objetivo parar a comer en el pont de Vacarisses y así olvidarnos de Terrassa. Es el momento más duro de la jornada, mucho calor, dolor de pies y demasiado asfalto nos deja exhaustos.


Paramos en una sombra y comenzamos a comer (15h30). Después de 20 minutos y un ibuprofeno las fuerzas están recuperadas y apretamos el ritmo. El objetivo final cambia y decidimos subir hasta Montserrat directamente y bajar a dormir con los Grumis, UO y CO a caballo entre Monistrol y el santuario.


Vacarisses es el siguiente objetivo pensando en pillar a los UO + CO. Llevamos una hora de retraso sobre el horario establecido y a las 18h llegamos a la estación de Renfe. Un Aquarius cada uno y para adelante. La clave también es una fuente de agua fresca donde nos refrescamos y un trago de agua de "un manantial a 100 m de profundidá!".


Antes de llegar a Monistrol nos cargamos de motivación y alegría al encontrarnos el grueso de la expedición de la Immaculada: abrazos, ánimos y muchas sonrisas nos dan fuerzas para afrontar la última parte. Nos quedan menos de dos horas de sol y el objetivo es posible.

Llegamos a la carretera de acceso al monasterio desde donde se ve el polideportivo donde están los Grumis y el resto de Maristes. Gritamos, llamamos y hasta que no movemos nuestro foulard verde no nos ven. Pau viene a darnos fuerzas para la locura que queremos perpetrar.

El camino hacia el Monasterio arranca suave pero enseguida tenemos una doble vía: la drecera dels 3/4 o el, inicialmente, llano camino del GR 5. Nos decidimos por la drecera y después de un primer momento de energía viene el bajón. Toni está on fire y me va animando cuando llegan las primeras escaleras, preludio de las famosas largas que dan acceso al aeri.

Llegamos, nos abrazamos y sonreímos. Llamadas, mensajes y fotos representan el final de la excursió BCN-Montserrat => 12h08' de momentos compartidos: silencios, sentimientos, momentos, sueños, esperanzas y risas.

Gracias Toni por esta ruta tan especial! Y gracias a todos los que nos habéis apoyado desde la distancia o la proximidad.

Datos:

Mundet - Serra Martines: GR 6
Serra Martines - Montserrat: GR96

Petons i abraçades

Raül