#oletu

Un de les característiques més útils/inútils/divertides/entretingudes és el hashtag. Pots marcar una paraula i a partir d'aquestes seguir un tema que t'agradi o en tinguis curiositats. Podràs veure les piulades de tothom al respecte. Poden aparéixer contra hashtags per compensar coses que a un grup no li agradi. Al regne sol ser si apareix un # sent trending topic (el més popular en el moment) en català apareixerà un en castellà i viceversa.

Tinc el costum de sentir les noticies de la ràdio 10 minutets i avui n'he sentit de grosses com un campanar. Combinant el concepte de # amb una frase (crec) de l'APM dedico un #oletu a:

- TMB, treballadors, patronal... ja n'hi ha prou de segrestar la gent. Quan fem vaga qui es veu afectat és el ciutadà. Si es fa vaga pel Mobile World Congress (MWC) serà una cagada tremenda. El país està cada vegada pitjor vist i aquest congrés és dels més importants de l'any a tot el món. A més, el contracte fins el 2017 es pot trencar si l'organització ho decideix. Podem comportar-nos com la imatge que donem pel món? Societat oberta, compromesa, moderna i eficient! Repeteixo, prou de segrestar la gent. La situació actual és fotuda i és hora de cedir a qui toqui

- CiU - PPC... que el PPC tingui els suficients escons per a ser decisiu ja s'ho mereixeria (i ens indica que dir adéu a Ejpanya és taaaan complicat). CiU decideix pactar amb ells i després amaga la mà per a no sortir escaldat. En canvi, el PPC treu pit i reclama els seus mèrits

- Anunci del PSOE a Andalusia: promeses de creixement de funcionariat, llibres gratuïts per tothom, comparacions que fan cagar... de debó: http://societat.e-noticies.cat/la-bicoca-de-viure-a-andalusia-61731.html

- Corredor central: La zona que serviria el corredor mediterrani correspon a 1/3 del PIB del regne, gran part de la producció industrial i agrícola... a més Brusel·les ja va negar que foradar 40 km de pirineu no era viable i que apostava pel Mediterrani. Quant fa que el pont de Llinars està fet? Doncs el PP amb el seu parell diu que tornarà a demanar el corredor des de Madriz (com ho va fer Pepe Blanco). I a sobre havent vingut la setmana passada a comprometre's a solucionar el dèficit de Rodalies... una bona per tots. Si es dóna als catalans cal treure'ls coses després per no perdre vots? Però què fotem?!?! Se'ns pixen a la boca

- Copa del Rei: avui comença la de bàsquet... és un espectacle viu, ràpid, de convivència d'aficions i és a Barcelona. Se sap des de fa mesos (tinc l'entrada des de... Novembre-Desembre). La de futbol és llarga, pesada, casposa... i encara no se sap ni data ni lloc. Per cert la de bàsquet va rotant per tota Espanya independentment dels equips que participen (quan es decideix no se sap qui hi haurà a la fase final).

- Villarato! 24 anys al poder i n'estarà 4 més... aire nou? Clubs plantant-se? Així tenim comités, partits de selecció innecessaris, competecions antiqüades... en fi.

Respirarem fons i seguirem preparant la @maratobarcelona amb 14 km avui! Gaaaaaaaaaaaassssssss aquí!

Raül

Amunt!

"Hazlo o no lo hagas pero no lo intentes"

Mestre Yoda

La situación actual da bastante pena... desempleo de récord, chorizos libres, políticos inútiles, bajadas de pantalones ante americanos millonetis, cuentas vacías... pero lo peor de todo es el pesimismo que envuelve actualmente nuestra vida. Si hasta hemos perdido la fe en Pep!

Penso que hem de canviar la nostra actitud i canviar la situació a base d'optimisme i d'algunes accions concretes. En les nostres mans també està canviar la situació. En una de les xerrades a la que vaig assistir a USA, el fundador de Groupon va dir que ens oblidèssim que el govern ens ajudés. És molt dificil que ho facin. Per què? Perque cap govern comença de zero, perquè tothom té deutes, perquè hi ha molta inutilitat (per quan un examen d'oposicions per poder ser membre del govern?), perquè no ha de ser fàcil i les connexions deuen ser infinites.

Jo proposo algunes mesures per augmentar l'optimisme i canviar la situació:

1. Físiques: fes esport, menja bé, estira, fes ioga, cuida't! Imprescindible estar bé físicament per sentir-se bé.

2. Mentals: relaxa't (com millor sàpigues), dedica 5 minuts al dia a desconnectar del món (fora Internet, TV, llibres, ràdio), oxigena't, cuina

3. Informatives: llegeix/mira noticies de tot arreu, de tots signes i colors. Per tenir opinió pròpia i sentit crític cal fer-se càrrec de totes les visions.

4. "Desinforma't": surt del bucle, visita museus, llegeix quelcom diferent (blogs, canalsolidari.org, lemondediplomatique, CiJ....)

5. Formatives: aprèn d'allò que més t'interessi o que et cridi l'atenció

6. Econòmiques: inverteix part del que no gastis (en fons ètics, en ONGs, en cooperatives, en crowdsourcing...), participa d'assemblees d'ONGs, digues la teva

7. Espirituals: mira't endins, coneix-te, evoluciona, dedica't temps!

8. Actitudinals: somriu més, queixa't menys, espera el veí per pujar amb l'ascensor, saluda...

9. Descobreix algun personatge històric revolucionari: Jesús, Sòcrates, Martin Luther King, Mahoma, Pitàgores, Tesla, Buda, Gandhi, Jobs, Ritchie, Confuci.... qui sigui! (segueixo recomanant l'En Guàrdia de Cat Ràdio)

10. Sigues creatiu!!

29 WAYS TO STAY CREATIVE from TO-FU on Vimeo.

Què més podem fer?

Entre tots podem sortir d'aquest forat que no és tan fons com ens fan pensar!

Raül

Treballant-se

En el post d'ahir parlava de tornar als orígens. Es fa necessari tenir temps per digerir les diferents experiències i nodrir-se de tot el coneixement adquirit. Em trobo en aquest procés respecte a les experiències de Munich i Ann Arbor. He passat temps sol, lluny dels meus, coneixent gent nova i en cert sentit coneixent-me a mi també a través dels altres.

Sóc un ferm creient de l'evolució personal. Durant molts anys rebem molts estímuls que ens van fer progressant... a l'escola, a l'associació/esplai/cau, a casa, amb els amics, amb els mestres... però a mesura que ens fem grans cal cercar els estímuls, dedicar-hi temps ja que la vida ens porta a estar a tope de 8 a 20h i quan arribem a casa a la nit o durant el cap de setmana es fa difícil (cansament, nervis...).

A Ann Arbor anava a la uni en bicicleta i trigava poc més de 10 minuts. Ara m'alegro d'anar en metro i trigar vora 50. És així perquè tinc temps per llegir. A l'anada el llibre que hagi escollit (tinc uns quants de pendents... Game of Thrones, Too big to fail, El mundo de Sofía, The World is flat, This time is different). Han caigut el de Murakami de córrer (molt adient per preparar la marató) i La amistad de'n Torralba (molt ben estructurat i comunicat, recomano també Te deseo un amigo d'Anselm Grün).

El que em porta a intentar dedicar temps per treballar-me. Això vol dir llegir textos que desafïin els meus pensaments com altres que em relaxin. Tinc la idea de combinar complexitats d'història, negocis o filosofia amb novel·la lleugera que tant m'agrada.

També penso les oportunitats perdudes com a animador. Parlo a nivell de formació personal com a nivell d'apretar els cor obert o joves que he portat. Penso que hauria d'haver apretat més perquè podien absorvir-ho però la por, la manca de temps o (again) de formació ho van limitar...

Seguirem lluitant!

Raül

Perduts com estem

En moments en què no sabem on anar, on ens hem perdut pel camí i l'objectiu sembla llunyà i inabastable sempre m'agrada tornar als orígens. En el món empressarial també es parla de la relació entre visió i missió. Saber què i qui som per dirigir-nos cap al nostre objectiu.

M'ha vingut aquest pensament sentit el programa En guàrdia del passat diumenge. Si no el coneixeu us recomano que visiteu algun dels períodes històrics que revisen: http://www.catradio.cat/programa/944/En-guardia

Concretament parlen dels Grans filòsofs grecs: Sòcrates, Plató i Aristòtil... recordem la polis grega i la discussió sobre la democràcia, l'interés per l'educació, el mite de la caverna i la recerca de la felicitat.

Petons i abraçades

Raül

El blog

Aquí estic de tornada! Últim post el 22 d'agost... En aquest moment em plantejo seguir o tancar. Penso que cal anar als origens i descobrir perquè vaig obrir el primer i el segon blog i veure si té sentit continuar. Ajram defensa que els blogs estan passats de moda i potser és cert. Una legió de freaks saltem entre 4 i 5 i prou. I quan anem cerquem proximitat, coses noves o distraccions. També podem entrar en el debat de si un blog és viu quan s'escriu o quan es llegeix i la relació entre els dos. Si vulgués visites caldria actualitzar contínuament i fer posts potents però llavors oblidaria els origens.

Per tant, a 8 de gener de 2011 decideixo continuar i veurem cap a on tira això.

En els últims mesos he viscut a tres països diferents amb èpoques sol, èpoques amb la Noe i èpoques amb gent que vaig conéixer. Encara haig de digerir totes les experiències + el que he aprés de mi, del món i tal.

He estat molt de temps fora de la zona de comfort i penso que cal fer-ho. En ocasions és molt dur però et situa i et dóna l'oportunitat de donar gràcies per moltes coses.

Doncs ja aniran sortint coses. De moment com diu el gurú amb la confiança i el convenciment que cal aixecar-nos ben d'hora i treballar dur, no hi ha un altre camí.

Salut i força!

Raül

I l'estiu s'acaba!

Hola!

D'aquí una setmana estaré amb els nervis a flor de pell perquè en mancarà ben poc per a començar una nova aventura als USA. M'he passat l'estiu bàsicament a München treballant per una gran empresa gran. He aprés molt a nivell laboral i he pogut gaudir d'una ciutat interessant i uns entorns espectaculars. No saber la llengua local és un hàndicap i significa entendre menys la cultura i també que la integració sigui més difícil malgrat molta gent (tota la de l'oficina) parli anglès.

El temps de transició per digerir tot el que ha succeït i el que haig d'aprofitar cara al futur és molt poc i haurà de ser fet durant el viatge d'avió fins Detroit (casa de Robocop).

Quan assereni tot plegat tornaré a escriure... serà aviat? A saber.

Salut!

Raül

15-J

Ahir em vaig despertar a les 6 a.m amb crits, salves i sirenes. Tinc la immensa sort (i ho dic en sèrio) de viure al costat del Parc de la Ciutadella. A les 8 vaig baixar i em vaig passar un parell d'hores veient un grup molt heterogeni de persones, helicòpters, desplegament excessiu de policia, contàiners tirats, brutícia i neteja, grans i joves... hi havia de tot.

S'ha titllat el grup dels indignats com a violent. Els indignats diem que no tots ho som però a ningú l'interessa fer la distinció i a més és difícil fer-ho. Alguns s'excusen dient que les retallades són violentes, 100% d'acord. Però com a cristià o si voleu ser més cool seguint les indicacions de Gandhi la violència no és la resposta. I per mi parar el Parlament és violència. Més enllà de llançaments d'objectes, insults (també a treballadors del Parlament i segur que a algun polític compromés), escopinades, els 135 escons estan plens de gent escollida lliurement pels catalans fa molt pocs mesos. Tots els hem donat poder per decidir sobre el nostre futur. No ens agrada el que faran, amb qui pactaran i demés però el nostre poble és molt divers i hi ha molta gent que està d'acord i per això els va votar. Els indignats som un grup petit en realitat, tot i el soroll fet. Per tant, hem de respectar també aquesta diversitat.

Els fets d'ahir van desacreditar el moviment. Es va desacreditar perquè hi ha ganes de desacreditar-lo també. Es va desacreditar perquè no hem sabut separar temes i coses. No ho hem sabut fer per la diversitat. L'esperit assembleari continua però les decisions ja no es respecten i grupúscles fan els que el peta: violència, barricades, okupació de pl. Catalunya. Cal ser crític per créixer i pl. Catalunya fa molta pena ara. No dic que abans no, però quan estava plena de gent dialogant era realment emocionant. Ara només hi ha merda i idees estranyes. Ens desmarquem però tenim responsabilitats sobre tot això. Ultrarespecte per anar a pl. Sant Jaume ahir per evitar situacions com la del matí. Va ser un pas endavant però després d'haver donat 3 enrera al matí. Again, accepto el tema que la violència és d'uns pocs (el tema del gos pigall és lamentable) però en convocar la concentració sabíem que això podia passar i que passaria. El tema de la poli secreta és anecdòtic comparant-ho amb el que va passar en les protestes contra el banc mundial a passeig de gràcia on van muntar ultrapollo.

També recordar que es va coartar la llibertat d'altra gent ahir: tallat el Tram, voltes per accedir a la uni, el Zoo, l'escola i institut de dins, la gent que gaudeix del meu estimat Parc de la Ciutadella... la imatge cap a l'exterior és relativa, es canvia i es torna a canviar contínuament.

Ara més que mai comissions i a treballar. Pedagogia, xerrades, persones (Arcadi Oliveres ha estat postulat com un dels ideòlegs junt amb Hessel o Sampedro) i accions que serveixen. La pujada de la banca ètica és espectacular, cal una llei electoral, cal la fi de l'espoli fiscal... per mi és el camí. Ara bé, és la meva opinió. Hi haurà gent que preferirà guerra de guerrilles, altres pur pacifisme, altres una altra cosa... és la riquesa d'un món del que hem d'aprendre molt. Per mi, un partit polític no és la resposta perquè és molt difícil arribar a Parlaments i tenir cert poder per canviar coses. Cal el compromís individual: formació, voluntariat, compromís, treball, finances ètiques, menys consumisme....

Cal tornar a les bases. El senyor Hessel va inspirar una cosa que tots teníem dintre però no ara sinó fa anys. Hi ha gent que organitza associacions o fundacions per donar resposta a això. Jo hi crec i intento ajudar. Oliveres sap molt però a vegades es perd. Cal escoltar, llegir i actuar sense violència, això sí. L'assemblea no funciona, per experiència i perquè ho estem veient.

Molts polítics no tenen cap vergonya. Cal que se'ls fiscalitzi (accountability): assistència al Parlament, hores de feina, productivitat, èxits i fracassos... i es revisi cada any el que fan. Com se'ns fa a qualsevol de nosaltres a qualsevol empresa.

Hessel pot parlar de la segona guerra mundial, el nazisme i el que es va aconseguir. Els nostres pares sobre el franquisme vist des d'aquí i des d'allà i els resultats (monarquia, transició, comunitat foral...). Nosaltres no hem viscut res d'això i no en podem fer referència perquè no ho vam viure. Prou de maigs del 68, moment històric, etc. Poc ens assemblem a les revolucions de Líbia, Siria, Egipte... de qui per cert ens hem oblidat ben ràpidament...

Idees pròpies, sí però són les que tinc i intento escoltar i llegir per entendre millor moltes coses. Molts són els reptes per un planeta que estem esgotant. Som-hi!

A RAC1 debat en breu amb els habituals i un parell d'"indignats". Us el podreu baixar més endavant o sentir-lo ara en directe.

Raül