Mariano Rajoy
En uns dies on es confronta la vivència personal amb despeses indignes de diners amb Madrid 2016, festes i escurirres bultos varios prefereixo deixar un text interessant per llegir que bilis poc productiva.
Es tracta d'un text que em va passar el meu germà fa un temps. D'autor conflictiu, les paraules em semblen interessants per a què reaccionem com a poble (no pas com a país perquè això voldria dir comptar amb els dirigents que no ajuden gaire).
L'era de l'home gallina
Salvador Sostres
Som en l'era de l'home gallina que es passa tot el dia parlant de la crisi i de la culpa que en tenen els polítics. L'era de l'home queixós, l'home de l'excusa, oblidadís de l'esperit emprenedor que ens va fer superar els entrebancs i la fosca d'antic. Hi ha crisi? Naturalment que n'hi ha. Estem mal manats? Tant a Catalunya com a Espanya: incapaços governs de roba venturera. Però som el centre del món cadascú de nosaltres i amb els inconvenients ja hi comptàvem i ningú no va dir-nos que fos fàcil. La nostra estirp és de titans. Sobren funcionaris i manca l'esperit cristià que ens va treure de les catacumbes amb sacrifici i glòria. Som l'era de l'home gallina, sense esma ni esperança ni desig de món millor. Ja ningú no es fa preguntes ni es demana en què podria superar-se; i tothom creu que alguna cosa se li deu i tothom exigeix drets a canvi de cap deure. El món no és un regal, és una exigència. Els dons que Déu ens donà són les eines del nostre esforç i no l'especulació de la nostra comoditat. No podem volar però podem córrer molt més ràpid. És indigne rabejar-se en la crisi si hem passat tots aquests anys vivint com si fos una brisa. No hi ha cap decadència aliena a nosaltres: i l'avarícia d'alguns banquers i la mediocritat d'alguns polítics tenen l'altra cara de la moneda en la nostra passivitat i en la nostra abstenció. Només se'n sortiran els homes forts. I l'home fort no parla de problemes sinó de solucions i no té retrets sinó esperança. Surt al carrer a defensar el pa i l'alegria i que tothom sàpiga que aquesta boca és teva. La voluntat és un destí, però sobretot una higiene. Hi ha un vigor que ens fa homes i quan manca escarnim els bells propòsits de l'espècie. No hauríem de seure a taula amb els apologetes de la crisi. Parlar de misèries no és de bona educació. Recuperem el tremp, la tensió, el llamp fulminant com la ira de Déu. Cancel·lem l'era de l'home gallina en pro de l'home vertebrat i lliure, que planta cara a l'infortuni i s'hi sobreposa amb altivesa i honor. Coratge! Més pantalons i menys faldilles.
Total, que avui el FMI anuncia que s'ha acabat la recessió mundial gràcies a Àsia. Quan trigarà en arribar a les nostres llars? I a les llars d'aquells més desfavorits?
Apa! Que tingueu bon dia!
Raül
No hay comentarios:
Publicar un comentario