viernes, 28 de mayo de 2010

Llibres

"He descubierto la paradoja de que amando hasta que me duela, dejo de sentir dolor, sólo siento amor"
Mare Teresa de Calcuta
(Inici del capítol 5x10 de Mentes Criminales: La lucha)

Un nou lliurament de llibres!!

- Animal Farm by George Orwell. Una obra molt interessant i recomanada en diverses ocasions que no havia llegit. El nivell de paranoia és tan alt com la realitat de la societat descrita. Ara intentaré llegir el cèlebre 1984 amb el seu "Big Brother"
- Pues yo lo veo así, recull d'articles de Sala i Martin a la Vanguardia des de fa molts anys. Amb el seu estil provocador i que agrada o desagrada a parts iguals. Si vols aprendre sobre certs temes i que se't despertin ganes d'aprendre'n més és molt interessant i de lectura ràpida i senzilla. Aquest porta a tenir ganes de llegir Freakonomics.
- The thirteen tale by Diane Setterfield o las ganas de alargar una historia demasiado. Comienza bien con algunos misterios, paralelismos y notas históricas sobre novelas pero para mí pierde punch a medida que avanza la trama.
- The art thief by Noah Charney, tota una sorpresa. Novela de misteri amb girs inesperats i ben interessants. Parla d'algunes obres d'art (suposadament) conegudes de, per exemple, Caravaggio o Malevitch amb tocs de missatges bíblics.
- Superman All Star de Grant Morrison i Frank Quitely. Recull de 12 còmics sobre un Superman amb moltes paranoies futuristes... normal, després de tants números les novetats només poden sortir així. De mostra un botó: Superman té un amagatall guardata amb una clau que deixa al costat de la porta però com pesa mig mil·lió de tones només ell la pot fer anar.

Seguirem publicant!

Petons i abraçades

Raül

martes, 25 de mayo de 2010

Lost

"Live Together, Die Alone"

Lost va más allá de principios y finales, es imprescindible y prescindible a la vez y es una de las series más influyentes de la historia de la TV (y no lo digo yo únicamente).

¿Qué ha representado Lost? Un movimiento mundial espectacular que incluye cientos de webs, merchandising y hasta una wiki... iniciativas privadas que la productora alimentó en su momento pero que seguro que sorprendió a más de uno del staff de la serie.

Lost son los personajes y su evolución... el bueno que no lo es tanto, el malo que no lo es tanto, el atormentado, el limitado, el pequeño, el grande... sus miedos, sus bloqueos, sus tristezas y alegrías que pasaron a ser las nuestras... o ya lo eran?

Lost es misterio: Dharma, Jacob, humo, Widmore, Desmond, avión, barco, Richard, osos, Los Otros... algunos se han resuelto y otros no pero todos han llevado controversia y debate en foros de Internet.

Lost es expectación por nuevos giros, es romanticismo (pegajoso y plasta a veces!), es desear que salga el siguiente episodio, es... un fenómeno. Es flashback, flashforward, cliffhanger, online, lost (y no perdidos!), download, derechos de televisión, locura y vidilla, mucha vidilla con teorías de lo más inverosímil que todo el mundo tenía fundamentos para defender.

Lost es principio y es final. Se ha acabado. Importa cómo? Para algunos es más importante el camino que la meta, para otros que la historia "cuadre" de forma plausible... cosa harto complicado con la de giros argumentales y variables. Lost es un fenómeno digno de estudio... estudio que algunos ya han hecho en diversos libros. Y tú con quién te identificas? Para ti quién es el más bueno, malo, atractivo, atormentado, afortunado o desgraciado, misterioso... Se han desarrollado los personajes para ser de lo más complicado debido a su pasado... de lo más ¿real? Se han cuidado los detalles hasta el final... Bravo por todo ello.

Lost es... espectacular y me quedo corto.

Petons i abraçades

Raül

viernes, 21 de mayo de 2010

Nike Commercial

Write the future...

Ja en són molts: contra las fuerzas del mal, la jaula, fútbol en casa, joga bonito, take it to the next level, ninjas, aeroport Brasil vs Portugal... de les marques esportives quant al futbol, Nike fa els millors anuncis... aquest és paranoia total barrejant futbol amb moments de bàsquet, cabaret, somnis de perdedor i guanyador, "tennis", anuncis, TV, internet en general... gaudiu-ne!!!





http://www.youtube.com/watch?v=idLG6jh23yE

Petons i abraçades

Raül

jueves, 20 de mayo de 2010

És que és gravíssim!!!

Doncs... doncs... doncs...

Escarni públic acceptat! Entrevista a Ràdio Estel




Petons i abraçades

Raül

lunes, 17 de mayo de 2010

Montserrat

"Caminante no hay camino, se hace camino al andar"
Antonio Machado

Un any més vaig plantejar el repte de fer la ruta BCN-Montserrat, començant amb el GR6 a Mundet i canviant a la Serra de Martines al GR96. Sortíem vora les 18h30 i vam arribar una mica abans de les 8h d'ahir diumenge.

La companyia era espectacular (Òscar) i vam gaudir de moments de tot tipus: riures, vida, moments compartits i altres. Fins i tot el silenci, allò que pot ser incòmode a l'ascensor però que quan portes tant de camí fet és part també de la conversa.

Com a highlights parlaríem del senglar a Mundet, del freak-músic a la serra de Collserola o la trobada amb gent de La Salle a prop de Vacarisses. No ens vam perdre i els petits dubtes es van resoldre cercant senyals o amb la guia que portàvem. Menció especial pel canvi GR6-GR96 ja que la pluja ha fet que la vegetació gairebé l'amagués. Cert que hi havia fang al llarg del camí però res de l'altre món.

El que va ser més dur va ser el fred en un primer moment. Des de les 23h a les Fonts de Terrassa fins la pujada a Montserrat (7h) no ens vam treure res de roba d'abric. Vorejàvem els 3 o 4 graus i els descansos que ens preníem eren ben curts per evitar refredar-nos. A més afegim que la quantitat d'hores a la llum de les lots feia que comencèssim a adormir-nos. Sobretot jo que vaig tenir diversos moments crítics a partir de les 3h30, fins i tot alguns metres els vaig fer a les fosques... no per manca de piles sinó per haver tancat els ulls. Totes dues coses van provocar que demanèssim l'aparició de l'astre rei a partir de les 4h. La claror que observàrem vora les 5h30 ens va animar a arribar a Monistrol amb l'objectiu de fotre'ns un megacafé.

Va haver desesperació en veure tot tancat (eren les 6h45 d'un diumenge!!!). Finalment, a la plaça del poble vam trobar un bar amb combinació de carajilleros de primera hora i gent afamada que tornava de festa. Allò ens va servir per afrontar l'última pujada via drecera dels tres quarts. A l'aeri ens va rebre la Glòria i ja a la plaça la gent d'Immaculada, pastoral, animadors de tota Catalunya animant-nos amb abraçades i paraules d'estima. La xocolata desfeta amb ensaimada ens va animar.

Aquí acabava l'excursió però quedaven els moments a compartir, els riures i les caigudes de cap de rebentats com anàvem!!!

Gràcies a tots pels ànims, trucades, sms, petons i abraçades (tot i la pudor que fotíem!).

Raül

P.S.: Força Barça! Triomfa un gran model amb un gran dirigent al camp i al vestidor. Més enllà dels lamentables i tòpics discursos dels jugadors destaco Ibra imitant al seu homòleg del Crackòvia!

jueves, 13 de mayo de 2010

Vergonyós

Me l'ha passat el Pau aquest matí i a més Canalsolidari.org ha creat una campanya:

http://www.canalsolidario.org/noticia/23709#

Parafrasejant-los... A por ellos!

Raül

Article de The Guardian

The Guardian és un diari anglès que cada dia publica una noticia sobre cooperació a través d'una noia, Katina, que està a Uganda dins d'un projecte de 3 anys per a millorar les condicions de vida de 25.000 persones. Us passo aquest article que em sembla interessant:

http://www.guardian.co.uk/katine/katine-chronicles-blog/2010/may/12/health-volunteerism-not-working

Per aquells que no controleu l'anglès podeu fer servir el servei de traducció de Google: http://translate.google.com.

Aviat sensacions de la trobada amb la Nere (cooperant de SED a Masonga, Tanzania, des de fa 3 anys) i del germà provincial de PACE (Àfrica Centre Est: Kenia, Tanzània, RCA, Rwanda i Congo), Valentine. Records de gent que havia anat a Masonga, Camerun, dels de Madagascar i dels somnis de futur de voluntariat i per Àfrica. Va ser molt emocionant i proper. Ordenem i compartirem!

Salut!

Raül

domingo, 9 de mayo de 2010

Cursa per la Diagonal

Bon ambient, bona organització, bona companyia (pares, Pau, Dani, Jordi, Carles, Àlex), crits contra Hereu!


Raül