Mostrando entradas con la etiqueta pasqua. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta pasqua. Mostrar todas las entradas

domingo, 1 de mayo de 2011

Queixa’t va si pots.

Sempre és diferent quan prepares que quan reps. La cura pels detalls, el fet que vulguis que tothom ho visqui al 100% fa que no et puguis relaxar però ell és allà i igualment t’enfronta amb les teves pors i les teves limitacions. Confronta el teu jo amb el camí que has traçat i tu pots jutjar la coherència, el compromís i els ideals que has aplicat o oblidat.

És moment de parar, reflexionar i actuar. Si no és així tot això no servirà per a res. Ens quedarem en manifestacions buides, paraules boniques i oblits continus. És una passa endavant o una passa enrere... no hi ha terme mig. Jo decideixo i necessito forces per a fer-ho, aixeco la vista i la trobo, és espectacular, és humà, no és cap superheroi. Des del quotidià, des dels gestos i des de la comunitat. Estem una mica més a prop d’acomplir el somni amb què tant ens hem omplert la boca. Som-hi!

Raül

lunes, 5 de abril de 2010

Pasqua 2010

La Pasqua sempre significa una parada abans de reprendre el camí. Precisament fa un any (litúrgic) que aquest blog va arrencar, com a pseudo-continuació de l'anterior, sense plantejaments, deixant fluir l'esperit.

Ahir en Mike em va preguntar com definiria amb una paraula la Pasqua. Podia agafar el guant i pensar-hi o llençar un tòpic: diferent, trencadora, il·lusionant... vaig decidir la primera i encara ara no he trobat la resposta...

Enguany la Pasqua s'ha allargat a tota la Setmana Santa ja que he participat a la Setmana de Jesús amb 22 Mà Obertes i altres 8 animadors/es. Tot i ser pocs nens, els animadors hem treballat a tope i hem aconseguit passar d'un inici una mica "soft" a una arrencada de camí esperançadora. Mà Oberta és una època complicada ja que és una edat (12-14 anys) en què uns (sobretot unes) són molt més madurs que altres i per tant quadrar les coses és complicat ja que si apretes molt, uns es perden i si no ho fas tant, altres no se senten plens. Fer d'animador, guia, aportar coses... va ser complicat però em van ajudar molt i vam acabar prou contents!

La SJ i la Pasqua tenien en comú la feinada que portaven i que no s'havia fet amb anterioritat (per manca de temps, no pas d'interés). La vetlla pasqual porta una feinada espectacular sobretot si estàs en un equip amb gent tan potent i amb tantes ganes d'afinar el detall. El resultat va ser molt bo i tothom ho valorava així... veurem ara l'avaluació anònima :p.

A hores d'ara em sento bé, content de la participació i de tota la setmana santa. Ara manca feina personal de discerniment sobre què ha deixat la Pasqua en mi.

He parlat de fets, ara manquen els sentiments... seguirem treballant en aquest aspecte.

Salut i Bona Pasqua!

Raül

sábado, 11 de abril de 2009

Observar i fer-se valer

"Caminar sense mai parar"

Kairoi

En un món on el més important és arribar a quants més llocs millor perquè pensem que així la vida serà més plena (quan això fa que se'ns buidi més ràpidament), reivindico el valor de l'observar les persones. És quelcom a entrenar, sempre que es desitgi, perquè quan més t'hi poses més matisos trobes. Hi ha una sèrie ("El mentalista") que em té enamorat perquè la base del personatge és donar-se compte dels detalls (amb un grau de suc important). Això li fa estar dues passes per endavant de la resta de gent quant a observar. No parlo de sentir-nos superiors perquè sabem més. Parlo de fixar-nos en les petites coses que fan les persones felices o no.

Només així podrem acollir aquells cors inquiets i de la mateixa manera ens podran acollir a nosaltres.

D'altra banda, crec que és important fer-se valer. No parlo de col·locar-se, fer-se veure ni res per l'estil. Parlo d'aportar, de fer una passa endavant i no dedicar-te únicament a ser un instrument. Enriquiràs sens dubte tot allò on hi participis (sempre tenint en compte aquell qui et demana col·laboració!).

Tenint en compte que és una entrada partint d'un esborrany val la pena comentar que ahir ja ha passat i som avui on hem gaudit plegats i hem conclós una Pasqua diferent (com totes!). Són molts els sentiments, camins iniciats, records i coses apreses... la vida segueix i flueix sense preguntar-nos, només ens manca caminar i portar l'alegria de Jesús arreu.

Bona Pasqua!

viernes, 10 de abril de 2009

Trenes que pasan

"Tinc sed"
Jesús
La vida és un conjunt d'oportunitats que a simple vista es repeteixen. En realitat, les mateixes oportunitats passen en moments vitals diferents i per tant, no són iguals entre elles. Clar que tornaran però mai saps com te les trobaràs tu el dia següent.
Per mi el divendres és una oportunitat ineludible de mirar ben endins a través de la passió de Jesús. El seu patiment extrem et descobreix quines són les teves limitacions, pors i dubtes. Aquestes sempre hi són però el divendres sant és el dia en que t'atreveixes a mirar-les als ulls ("queixat tu si pots").
I tot gràcies a l'escenificació d'uns actes que en el seu moment van ser insignificants però que els seus deixebles es van encarregar de transmetre "allende los mares". La passió amb què ho feien era el que enamorava la gent. El Déu de la Vida omplia els seus cors i els altres ho veien en la força dels seus actes i la llum dels seus ulls. Parlem d'un home que va portar els seus ideals de justícia fins a l'extrem... res de "pantochades" com les actuals sinó compromés amb els pobres, amb els marginats, amb els que ara mirem amb despreci. Va donar una oportunitat als perduts a través de coses senzilles: paraules, mirades, compartir => estimar sense mesura. Parlem de compromís amb uns ideals que haurien de ser bàsics per a la humanitat. Parlem d'una persona que va acollir les dones com a peça clau de qualsevol comunitat (tot i que les limitacions d'alguns volen emmascarar).
La tristesa dóna pas al dubte, la por i les ganes d'engegar-ho tot a rodar. És el moment de rebel·lar-se, cridar PROU! i anar a assolir els teus reptes i compromissos vers tu, la teva comunitat i el món.
Ha estat un dia ben especial. Gràcies a tots per fer-lo possible. Gràcies a tots per donar-me forces per a retrobar-me. Gràcies a tots per recordar-me que tot està per fer i tot és possible.

346

"Nunca es demasiado tarde pa comerte la vida a bocaos"
Puerto Presente. Macaco

"Era innocent..." marca el inicio de mi Pasqua como tal, de la que necesito, de la que me ayuda. Primer choque mental... segundo: "Déu morí" Seguidamente el primer momento "gallina de piel" perpretado por Palau con el "Maltratado"... imprescindible, único e irrepetible hasta la siguiente Pasqua.

Era innocent? Para quién? Para los justos? Ellos no lo consideraron inocente. Abrió mentes, ojos y corazones. Dijo verdades como puños sin violencia. Héroe sin capa de los desprotegidos, abandonados y olvidados. La sociedad lo eliminó porque no interesaba, tal y como hacemos ahora con aquellos que atacan demasiado nuestra conciencia a base de martillazos continuos. Hay quien la ha tirado para evitar mirarla a los ojos... renuncias a ella para poder estar sin pensar en nada, sin plantearte nada, sin avanzar.

Me pregunto qué hago aquí y me respondo yo mismo. Encrucijada. Luchas internas. Caminar sense mai parar. Es el momento de las decisiones, de ser consecuente y de escoger... cuesta abajo siempre o cuesta arriba hacia la realización... cuál es, por cierto? Una vía la tengo clarísima... tres años o 10 según se prefiera, feliz, contento, alegre. Otras están más abiertas. Dejar libre la mente acarrea estrés que en ocasiones es doloroso porque hay cosas cuyo producto vectorial es cero (ortogonales, claro ;))... o A o B... cada esfuerzo se mide más que antes no por falta sino por optimización de procesos... queremos réditos (palabra pervertida por el sistema capitalista) que nos den fuerzas.

He recuperado algo que había olvidado que echaba tanto de menos... gràcies crack! T'estimo molt!

Hoy es día clave... estamos solos o nos sacrificamos por los demás (la vida és per als altres) según el papel que escojamos... pero estamos, aprenderemos y lucharemos por cambiar el mundo porque se lo merece.

¿Vuelvo? Nunca me fui