"Caminar sense mai parar"
Kairoi
En un món on el més important és arribar a quants més llocs millor perquè pensem que així la vida serà més plena (quan això fa que se'ns buidi més ràpidament), reivindico el valor de l'observar les persones. És quelcom a entrenar, sempre que es desitgi, perquè quan més t'hi poses més matisos trobes. Hi ha una sèrie ("El mentalista") que em té enamorat perquè la base del personatge és donar-se compte dels detalls (amb un grau de suc important). Això li fa estar dues passes per endavant de la resta de gent quant a observar. No parlo de sentir-nos superiors perquè sabem més. Parlo de fixar-nos en les petites coses que fan les persones felices o no.
Només així podrem acollir aquells cors inquiets i de la mateixa manera ens podran acollir a nosaltres.
D'altra banda, crec que és important fer-se valer. No parlo de col·locar-se, fer-se veure ni res per l'estil. Parlo d'aportar, de fer una passa endavant i no dedicar-te únicament a ser un instrument. Enriquiràs sens dubte tot allò on hi participis (sempre tenint en compte aquell qui et demana col·laboració!).
Tenint en compte que és una entrada partint d'un esborrany val la pena comentar que ahir ja ha passat i som avui on hem gaudit plegats i hem conclós una Pasqua diferent (com totes!). Són molts els sentiments, camins iniciats, records i coses apreses... la vida segueix i flueix sense preguntar-nos, només ens manca caminar i portar l'alegria de Jesús arreu.
Bona Pasqua!
No hay comentarios:
Publicar un comentario