Mostrando entradas con la etiqueta política. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta política. Mostrar todas las entradas

domingo, 14 de noviembre de 2010

28-N

"Que s’han creido! Que somos unos xitxarel·los?"

Corren darrere qualsevol qui els garanteixi més exposició, més vots, més quota de poder. Van a Polònia o la Noria (ole pels programes) a fer el ridícul, a pensar-se que semblen més humans i propers. Els interessa el seient no compartit, si pot ser. Si no pot ser faran aliances contranatura i sense sentit només per assegurar-se un lloc a la política que els serveix a ells, no pas a l'inrevés. De mentres la gent perd la feina, altres dormen al carrer, i centenars de persones amb talent han de marxar a formar part de l'actiu d'altres països. Això em porta a la conclusió que el que calia traslladar al 29-N eren les eleccions, no pas el Pep-Mou ja que aquest serà més interessant, sens dubte. Tot plegat bastant lamentalbe i ridícul... què han d'aconseguir per nosatres aquests pocapenes?

viernes, 5 de junio de 2009

Sobre la UE i tal

"Hasta la vista, baby"
Terminator 2

Molts temes estan pendents de comentar: pc's a ESO pagats pels pares, la mentalitat d'equip
petit i de país que tenim i, com no, les imminents eleccions al parlament europeu.

Espanya té material humà per a liderar europa, d'això no en tinc cap dubte. Malauradament, aquest capital no dirigeix el país ni forma part de la classe política. Ho hem vist clarament en la campanya política.

Lideren la campanya els dos partits polítics principals. El problema més gran que ens presenten és que ja no ens sorpren la seva mediocritat. A Catalunya una candidata que només parla de com de dolents són els del PP i un candidat que es caga en la nostra llengua, cultura i tradició i que a més té audiència. La resta són mediocritats vàries, gent que han anat agafant d'aquí i allà i que no els fa flato anar a Brusel·les durant la setmana (viatges pagats) a cobrar un pastón i passar l'estona. De tant en quant alguna roda de premsa per dir que defensen el català a Europa o que tal i que qual. Despesa inútil vaja.

Però què ens trobem? Formem part d'un col·lectiu global anomenat Unió Europea. Un col·lectiu que ens subvenciona transport, vaques i conreus que es planten però no es recullen en alguns casos. Significa una forma de conciència global i uns diners que quan estàvem al cul de la Unió ens anaven molt bé. Ara que entren països més pobres ja no interessa tant... quin país aquest... cap a on volem anar? Resulta que altres membres de la UE sortiran de la crisi el 2009 mentre que nosaltres cap a mitjans-finals del 2010, potser podem aprendre alguna cosa en aquest europarlament, no?

El problema és que només volem fotos: Aznar a les Açores, ZP al G20... es pensen que passem a la història però fan la mateixa pena un que l'altre... perquè pintaven el mateix => 0.

I nosaltres on som en tot això? Doncs com a deure anar a votar ja que va ser un dret que va costar molt aconseguir i que ara ens passem per l'arc de triomf. És curiós com parlem de democràcia, drets i coses aconseguides i després marxem a la platja enlloc de mirar-nos unes quantes paperetes i posar el vot a qui ens interessi més. Aquest punt és complicat de decidir perquè ningú ens ha explicat què n'espera del Parlament Europeu... s'ha tractat tot com a revàl·lida del PSOE a Espanya... localismes directament.

Però què podem esperar en un país que no subvenciona la investigació? Que vol salvar el país amb els mateixos errors que l'ha enfonsat. Que no té clar cap a on anem. Que una variació del 0.48% en l'atur sembla una gran noticia però que no mira cap al futur. On hi ha gent que ja li està bé estar a l'atur. On la picaresca sembla que sigui una gran qualitat. On ens pensem que som els més llestos...

En fi, que jo aniré a votar. Si no us agrada cap opció vot en blanc! L'abstenció no serveix de res. El meu vot? Per al PUM+J (www.porunmundomasjusto.com).

Raül

lunes, 25 de mayo de 2009

PSC i PP?!?!?!

¿Estamos todos locos o qué?
Sabiduría popular

Escolto aquest matí que el PSC s'està pensant de pactar amb el PP per a fer la pinça a CiU. Més enllà del que signifiqui fer la pinça (bàsicament marginar-los) trobo escandalós que aquesta possibilitat passi pel cap de qualsevol.

Resulta que van quedar en Mudito i na Sánchez-Camacho per a parlar d'algunes coses i va sorgir això segons informa La Vanguardia (http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090525/53709506981/montilla-planteo-una-entente-al-pp-catalan-para-hacer-la-pinza-a-ciu.html).

Per tant, com sempre ens tornaran a donar pel sac. Molt bé catalans, votem el PSC, fantàstic!! I no em digueu que és cosa de la immigració ni res similar. La resta no ho fan bé ni molt menys però ara resulta que si la cosa tira endavant els que ens insulten, diuen mentides de nosaltres per tota Espanya i ens marginen en finançament tindran cert poder sobre el nostre futur.

En fi, vivir para ver.

Indignació compensada clarament amb la bogeria del partit del dimecres... quina tristor, oi?

jueves, 16 de abril de 2009

Lemas

Yes, we can
President Obama
Som èssers que necessitem ser dirigits, guiats, coordinats. Necessitem algú que ens digui què hem de fer en cada moment perquè sols ens sentim abandonats i perduts (com certs deixebles!).
La persona que escojamos como destino de nuestros pensamientos, anhelos y sueños ha de cumplir unas características determinadas y diferentes para cada persona. El éxito de la persona escogida implica cumplir un patrón que ilusione a la mayoría (absoluta o relativa). Esto se consigue a partir de estudios multimillonarios de opinión. De aquí sale una figura que ha de comportarse, vestir y hablar de una determinada manera pero ¡Al loro! no tiene nada que ver con los pensamientos que tenga o la forma que piensa dirigir a ese grupo de personas.
En realidad, esto segundo sería suficiente pero no tenemos tiempo ni ganas para escuchar todas las opciones y decidir cuál de ellas nos interesa más según nuestras propias convicciones.
Por tanto tenemos los ingredientes (tristes pero reales): imagen, palabra y programa para los x años que tenga que estar dirigiendo. Si esto último no existe o no funciona simplemente se habrán ganado unas elecciones pero nada más (que lamentablemente es lo que sucede en muchos casos).
Alguien que ha llegado a todos los rincones del planeta es Obama, como todos sabéis. Joven, con fuerza y con palabras que ilusionaban por igual a estadounidenses y extranjeros hasta tal punto que parece el Salvador del mundo. ¿Quién es Obama? Lo sabremos durante su mandato porque a simple vista no se puede saber, pero sus decisiones y movimientos denotarán qué tipo de persona es. ¿Quién parece? Alguien que ilusiona a los desilusionados. Parece un auténtico líder con carisma suficiente para unir a personas con pensamientos diferentes, esa será la clave del triunfo. ¿Reelección? Dependerá de los resultados, no de la ilusión. Los rivales atacarán a esa línea de flotación... el poder es así, todos lo anhelan pero no muchos saben qué implica en cuanto a responsabilidad. Y luego está aquello de que "El poder corrompe y el poder continuado corrompe contínuamente"
De momento se merece mi confianza, veremos si la pierde o no... pero no olvidemos que mira por los intereses de USA que no siempre (o más bien pocas veces) coinciden con los de Europa.
Merece la pena comparar carisma con nuestros dirigentes? ZP, Montilla y otros políticos satélite... qué nos llama la atención aquí? O qué buscamos? No hay nada mejor? O lo mejor no llega porque no aceptan cosas inherentes a nuestros país? Seguro que alguien lo puede analizar mejor.
Algún día hablaré de lo que pensé hacer respecto a la política y lo que pasó (nada grave, claro!)