Trenes que pasan

"Tinc sed"

Jesús

La vida és un conjunt d'oportunitats que a simple vista es repeteixen. En realitat, les mateixes oportunitats passen en moments vitals diferents i per tant, no són iguals entre elles. Clar que tornaran però mai saps com te les trobaràs tu el dia següent.

Per mi el divendres és una oportunitat ineludible de mirar ben endins a través de la passió de Jesús. El seu patiment extrem et descobreix quines són les teves limitacions, pors i dubtes. Aquestes sempre hi són però el divendres sant és el dia en que t'atreveixes a mirar-les als ulls ("queixat tu si pots").

I tot gràcies a l'escenificació d'uns actes que en el seu moment van ser insignificants però que els seus deixebles es van encarregar de transmetre "allende los mares". La passió amb què ho feien era el que enamorava la gent. El Déu de la Vida omplia els seus cors i els altres ho veien en la força dels seus actes i la llum dels seus ulls. Parlem d'un home que va portar els seus ideals de justícia fins a l'extrem... res de "pantochades" com les actuals sinó compromés amb els pobres, amb els marginats, amb els que ara mirem amb despreci. Va donar una oportunitat als perduts a través de coses senzilles: paraules, mirades, compartir => estimar sense mesura. Parlem de compromís amb uns ideals que haurien de ser bàsics per a la humanitat. Parlem d'una persona que va acollir les dones com a peça clau de qualsevol comunitat (tot i que les limitacions d'alguns volen emmascarar).

La tristesa dóna pas al dubte, la por i les ganes d'engegar-ho tot a rodar. És el moment de rebel·lar-se, cridar PROU! i anar a assolir els teus reptes i compromissos vers tu, la teva comunitat i el món.

Ha estat un dia ben especial. Gràcies a tots per fer-lo possible. Gràcies a tots per donar-me forces per a retrobar-me. Gràcies a tots per recordar-me que tot està per fer i tot és possible.