lunes, 31 de agosto de 2009

Madagascar

"Je suis Malagasy, tu est vazaha!"
Patrick

Qualsevol cosa que digui dels 35 dies passats a l'illa de Madagascar és poc respecte el que hem viscut. No vindré amb grandiloqüències sobre com m'ha canviat la vida el que he pogut veure, sobretot perquè no és cert. El que sí que ha fet és despertar en mi un sentiment que només era latent i espero poder-lo cuidar i fer créixer d'aquí en endavant.

Madagascar són les persones. Primer de tot Manel, Kris i Noe. Compartir vida no sempre és fàcil i ho hem fet poc a poc, trosset a trosset, cadascú amb el seu bagatge i el seu punt de vista. Aprenent a estimar-nos cada dia una mica més.

Seguidament la gent amb qui hem treballat pintant i ens han ensenyat tant sobre la seva cultura i la seva forma de viure. Al principi molt reservats però després obrint-nos el seu cor i les seves cases... allò més íntim. Amics per sempre cantaria en Carreras (o Los Manolos). Ells són Patrick i Ainasoa. Cadascú amb la seva realitat i la seva forma de veure la vida. També als cuiners Joseph i Sul, nens sense infància que ens han mostrat amb un somriure que la vida no sempre és fàcil.

I com no a la gent que no ens ha intentat timar tot i ser vazahas i ens saludaven a tota hora. I els nens... rient, corrent darrera nostre, picant les nostres mans, jugant al pica-paret i sense entendre més llenguatge que la força de riure.

No podem oblidar les families i amics que amb el seu neguit i les seves preguntes que també ens feien pensar molt. També la resta de cooperants amb qui hem compartit formació així com els "profes" i la gent de SED

Finalment, al germà Jean Claude que des de la llunyania ens ha cuidat i hem pogut conéixer gràcies a Manel.

Tornem contents i amb ganes de compartir... poc a poc, doucement, ritme malagasy... cal digerir encara moltes coses.

Misaotra