Mira cómo viene, Jarabe de Palo
En ocasions la mare natura actua per pròpia iniciativa (de fet sempre ho fa) i ens demostra que com a humans som arrogants. En una d'aquestes la terra es grata i produeix un terratrèmol de grans dimensions. Si aquest cau en un país destrossat per segles de colonialisme voraç les conseqüències són gravíssimes, com s'ha vist a Haití.
Tots els mitjans transmeten les cares de la tragèdia i l'estòmac junt amb la conciència fan voltes com si anessin muntades en una muntanya russa. És llavors quan plorem i ens venen les ganes de canviar un món que en aquell moment considerem injust. La violència pren protagonisme als carrers i el país s'ha de militaritzar per assegurar que l'ajuda humanitària totalment descoordinada arribi a les zones incomunicades. Els màxims mandataris es volen apuntar al carro de la solidaritat i fan tot de declaracions de bones intencions amb enviaments massius de personal i recursos econòmics. La solidaritat està per sobre de tot, les persones són el primer, diuen.
La feina de les ONG es valora molt positivament i reben donacions sense parar. Ara posseeixen prestigi i la maquinària de les més potents es mou per atendre una més de les crisis humanitàries que hi ha al planeta Terra. Algú s'atrevirà a mirar les seves webs i descobrirà que treballen arreu del món i mentre en un lloc hi ha destrucció, en l'altre gana i en el de més enllà set (d'aigua però en tots ells de justicia també).
D'aquí una setmana tornarem a tancar els ulls, a acceptar la nostra rutina i a mirar i admirar la dinàmica d'aquest món que no para de treure exclusives (unes que produeixen més basques que d'altres). Però a Haití, Somàlia o Nepal seguirà havent gent patint. No caldrà netejar conciències perquè no és ni Nadal ni ho veiem a la televisió. Les conseqüències del colonialisme de les grans potències fa anys que arrossega països pobres a ser-ho més. Aniré més enllà de les obvietats de tenir aigua corrent i un sostre sota el que dormir. A Haití i també a Madagascar està apareixent deforestació perquè la gent talla arbres per tenir combustible i poder escalfar aigua per posar-hi arròs, mandioca o el que sigui que puguin menjar. Sorprèn veure gent cuinant al carrer amb carbó vegetal però això existeix, no és antiquat, és la seva realitat (no té per què ser pitjor!).
Hi ha moltes ONGs que no paren de treballar per atendre a necessitats bàsiques de les persones allà on no poden gaudir-les. I no parlo del que des del Nord considerem bàsic sinó d'allò que demanen. Us animo a escollir una organització segons el criteri que us sembli: grandària, països d'actuació (Nord o Sud), objectius... però mirant la seva documentació, és clar! Quina és l'organització que s'acosta més a la meva forma de pensar o de ser? Cerqueu, a Internet hi és. A partir d'aquí col·laboreu amb el vostre temps o la vostra economia. Oi que paguem rebuts de telèfon, gas, aigua, menjar, electricitat, internet, gimnàs, bicing, cotxe, benzina...? Perquè aquest rebut no pot estar a la nostra llista? És aquí quan apareixen els tòpics: els diners no arriben, se'l queden les organitzacions, els governs són corruptes bla bla bla
També us animo a llegir i investigar les causes de la situació que hi ha a cada país. En ocasions serà la influències de les grans potències, en d'altres la mala gestió, en d'altres tot plegat combinat. Hi ha grans llibres, hi ha grans articulistes i hi ha grans informadors al món.
La gent segueix patint un cop marxen les càmeres. Les ONGs treballen de la mateixa manera (i algunes congregacions religioses també!) i el món no para de girar...
Petons i abraçades
Raül
