El mar

"Tantes coses per fer..."
Estrelles en el mar, Kairoi

Hom diu que qualsevol persona s'ha quedat embadalida mirant com el mar torna una i altra vegada a la costa. No sempre amb violència, no sempre trencant... a vegades acaronant, deixant una quantitat mínima del seu contingut a la sorra.

Qui diu que el nostre destí no fa el mateix contínuament? Qui diu que tothom acompleix el seu destí? Prefereixo parlar de camí a la felicitat... un camí que no està escrit ni dirigit... un camí únic per a cadascú de nosaltres... què hi ha millor que pensar que el final és obert? A més, moltes vegades som nosaltres qui decidim si surt el sol o caminem sota la pluja!!

Camí que es creua amb d'altres contínuament com ja he repetit fins la sacietat. Ara aquí, ara allà però sempre que vulguem a prop de sentiment tot i que no ho sigui físicament.

Hi ets? Hi sóc! Quan? Ara! Per què? Per què no! Per mi? Per tu i per mi!

I recordeu que l'Esperit sempre bufa... només cal sentir-lo