Increpando!

No ens ho podem permitir això, eh?

Núñez, Crackòvia

A vegades tinc la sensació que la gent no increpa, bé perquè no sap, bé perquè els altres potser s'ho prenen malament... parlo d'increpar en positiu, no del pur i dur insult gratuït i faltón. No som prou madurs com per acceptar que fallem als altres i a nosaltres mateixos.

Quan les coses es diuen de bona fe i amb el cor a la mà... no hauríem de prendre-les malament, oi? El que passa és que no acceptem que som humans, que hi ha coses que no fem bé i quan ens ho diuen fa mal en un pilar de la nostra existència que no ho hauria de ser tant... el nostre orgull... però i si és per millorar? Si és per compartir? Si és per avançar?

Dissabte em va passar això i em va agradar. Gràcies. Em va dir coses que considerava que podria haver fet diferent (que no vol dir que les hagués fet malament!), vam compartir com feia anys que no fèiem i em va fer sentir feliç. Tenim moltes trobades pendents i això és el millor de tot!

Quan només hi ha dolçor en les paraules al final empalagues. Quan també dius coses dolentes o coses a millorar llavors estimes, oi?

Què hi ha millor que reforçar l'amistat i poder dir que ens trobem aviat! Visca!