domingo, 1 de mayo de 2011

Queixa’t va si pots.

Sempre és diferent quan prepares que quan reps. La cura pels detalls, el fet que vulguis que tothom ho visqui al 100% fa que no et puguis relaxar però ell és allà i igualment t’enfronta amb les teves pors i les teves limitacions. Confronta el teu jo amb el camí que has traçat i tu pots jutjar la coherència, el compromís i els ideals que has aplicat o oblidat.

És moment de parar, reflexionar i actuar. Si no és així tot això no servirà per a res. Ens quedarem en manifestacions buides, paraules boniques i oblits continus. És una passa endavant o una passa enrere... no hi ha terme mig. Jo decideixo i necessito forces per a fer-ho, aixeco la vista i la trobo, és espectacular, és humà, no és cap superheroi. Des del quotidià, des dels gestos i des de la comunitat. Estem una mica més a prop d’acomplir el somni amb què tant ens hem omplert la boca. Som-hi!

Raül

No hay comentarios:

Publicar un comentario