Cortines de fum

Tot el fet de #Wertgonya és absolutament lamentable. És un atac frontal contra una immersió lingüística que porta tants anys funcionat. A més, volem convéncer-los d'una cosa que no volen entendre ni els interessa. El president Pujol deia al 30 minuts de Café para todos (http://t.co/BCfo5zaH) que els catalans sempre volem explicar mentre els bascos passen i diuen que ja s'ho faran els espanyols... Vull destacar la implicació en la campanya a Twitter (ui sí quina por!) de'n Carles Puyol. És destacable que un futbolista es foti en temes d'aquests quan habitualment són asèptics. No em meravella, òbviament, sinó que penso que és quelcom nou.

Ara bé... quan quelcom tan clar em rebel·la en la situació actual intento parar, respirar i pensar... per què ara? Per què això? Per què contra Catalunya?

En les últimes setmanes:
- Eleccions 25-N i davallada (entre d'altres de CiU) => ara agafa la bandera un altre cop i la sra Rigau planta el ministre i són els garants de la tradició i bla bla bla... i hi ha seguidisme per part de tots. Junteu-ho amb la pujada d'ERC i CUP (aquests dos dies no ha sortit res de Junqueras o Fernàndez als mitjans de comunicació). I si parlem de trencar els pactes de CiU i PP a la diputació o pels pressupostos de l'any passat?
- Pujada de pensions per sota IPC i per tant incompliment de la promesa que quedava de la campanya del PP. 5 mil·lions d'aturats i previsions nefastes per al 2013... No us imagineu una reunió de ministres amb Rajoy dient que cal canviar el focus de l'actualitat i jugant-se als daus quin ministeri ho ha de fer? Abortament, memòria històrica, terrorisme... i pam! Li toca a Wert! En 10 minuts escriu un parell de pàgines i sap que els catalans entrarem a muerte. El dijous el Polònia treurà alguna cosa així...
- ...

No dic que no sigui greu però cal aquesta campanya pública i que apareguin col·leccions de samarretes, enganxines i moments durant el Barça-Benfica? Perdoneu però hi ha gent suicidant-se per desnonaments, families en l'atur, nens que no poden pagar el menjador a l'escola i ja no entro a Sahel, Palestina, VIH, Congo...

Va obrim els ulls coll! Només ens movem pel que volen que ens movem... som titelles! He començat a veure The Newsroom i parla de la influència dels mitjans als USA, pressions, interessos Republicans-Demòcrates... molt recomanable (una mica densa a voltes i també amb temes d'allà que ens perdem).

Que gaudiu de l'Advent... no el deixeu passar anhelant l'arribada del Nadal. No dormiu!!!

Petons i abraçades

Raül

No n'hi ha prou!

Molts són els temes que estan oberts en el meu cap i dels que m'agradaria parlar o el que sigui. Un que ha ocupat gran part del meu pensament és el futur sobiranista del nostre país... moltes voltes s'han de donar encara.

Tot i això, el títol d'aquest article es refereix a la situació social del país. Primer de tot per declar com d'afortunat em sento per totes les bondats de què puc gaudir. És per això que em sento cridat a actuar, transmetre i repartir. Si sóc més afortunat que altres cal que ajudi... com? Doncs amb els recursos físics, econòmics, intel·lectuals... de què disposo. I un d'ells és el de transmissió de felicitat, iniciatives, optimisme.... Agafar el teu twitter, whatsapp, facebook i comparteix aquelles iniciatives que consideres que poden treure algú de la misèria existencial o que poden aportar un optimisme fora de les previsions de l'OCDE... ets tu, sóc jo qui pot treure el país del forat. És la nostra responsabilitat!

En els últims anys he aprés tant de tantes persones, de com som de feliços a les colònies de Nen Déu, de com una comunitat cuida de la seva gent a Ann Arbor, de la força de les Akina Mama a Tanzània i de la incomprensió general vers la nostra manera de viure.

Oye! y tú que te puedes mover... corre, salta, baila y haz que el mundo gire a un nuevo ritmo... y comparte!

Salut i força!

Raül

I ens queixem...

I no parem de fer-ho. I tots són uns xoriços i recordem cites sobre com el poder corromp i el poder absolut corromp absolutament (Lord Acton). I treiem llistes de polítics "endollant" familiars i amics. Altres d'obres assignades a dit o de subvencions lliurades sense concurs... i jo després d'anys de cridar i queixar-me i seure amb els braços creuats dient que així és impossible em pregunto... que faria jo si estigués en la mateixa situació? Què faríem tots els que ens queixem si tinguéssim un "poder" major al que tenim actualment.

Perque clar, jo creuo en vermell, recomano qui em cau bé, escolto que perquè no pregunto a aquell que treballa allà, intento saltar-me un semàfor en groc... o qui en sap més o és més "llest" segueix cobrant l'atur quan surt del país, aconsegueix que li treguin multes, defrauda a Hisenda una miqueta o treu avantatges de preus perquè coneix no sé qui... llavors, si tinguèssim més "possibilitats" és facil deduir que tot es maximitzaria i potser intentaríem fer el mateix que ara pero "a lo grande".

Llavors on és el problema i encara més important quina és la solució a la situació actual? És la societat la que ha de canviar de rumb o és l'individual qui s'ha d'analitzar i fer els petits canvis necessaris per a què el bloc total vagi en la direcció correcta?

I un altre dia ja parlarem sobre la baixada de subvencions a ONGs o els bancs... què faig amb els meus diners, amb els meus estalvis? Puc exigir al govern quelcom que jo no faig?

Seguirem reflexionant!

Salut i Barça!

Raül

Vaga general. Sí o no?

I tornem a ser aquí decidint que el millor per fer avançar el país és parar-lo. No és una metàfora ni res. He donat moltes voltes al tema i no tinc una idea clara del tema. La vaga general és contra la Reforma Laboral (ho dic per centrar-nos perquè sortiran 100 idees). Vagi per endavant que he vist vídeos, he llegit blogs... he intentat formar-me una opinió però segueixo pensant que som titelles en tot moment.

1. El PP va guanyar les eleccions amb majoria absoluta fa pocs mesos. La gent els va votar per donar un cop de timó i canviar moltes coses. Tenint en compte les característiques del partit... 1+1=2 i amb això la llengua, el centralisme, la immigració...

2. Considerem tots els empresaris persones ultradolentes que el que faran és fer fora la gent perquè sí.

3. Considerem tots els treballadors gent superdedicada que fa tot el possible per ser productius i eficients

4. Si 2 i 3 no aplica tenim un problema. Gent que intenta tirar endavant un negoci sense cap ajuda i es troba amb treballadors enquistats que clamen per drets i foten el mínim possible.

5. Sempre ens emmirallem en USA, Suècia i bla bla bla... com són les condicions allà? Flipen quan els expliquem què passa aquí. I no ho canvio! Però deixem de fer comparacions parcials.

6. No recordo ningú al carrer quan el crèdit era barat, quan hi havia subvencions arreu, quan es construïa com bojos...

7. Parlem de lluita, de drets aconseguits al carrer... cap de nosaltres ha vist això i crec que hem de trobar noves maneres de fer.

8. No tothom pot fer vaga

Dit tot això sóc partidari de la reflexió i l'aportació d'alternatives. No trobo ni una ni l'altra en cap moment i és el que em sap pitjor. El PP amaga les raons últimes, quan pujar impostos i què diu Europa. Estic fart de missatges tendenciosos i interessats. Estic fart de corrupteles on participen gent d'esquerres, de dretes, individuals, empresaris, polítics i agricultors. No seguim sent nosaltres el problema? Potser caldria mirar tot amb perspectiva històrica, ser conscients què ha succeït durant la transició i com hem arribat fins avui. A partir d'aquí refundar-nos perquè això no funciona ni funcionarà amb pedassos. Hi ha molta inutilitat en llocs de decisió, de pressió i de segrest i així sempre seguirem sent el mateix.

Necessito llum al respecte... perquè vaga sí o vaga no?

Gràcies!

Raül

Vaga general

I tornem a ser aquí decidint que el millor per fer avançar el país és parar-lo. No és una metàfora ni res. He donat moltes voltes al tema i no tinc una idea clara del tema. La vaga general és contra la Reforma Laboral (ho dic per centrar-nos perquè sortiran 100 idees). Vagi per endavant que he vist vídeos, he llegit blogs... he intentat formar-me una opinió però segueixo pensant que som titelles en tot moment.

1. El PP va guanyar les eleccions amb majoria absoluta fa pocs mesos. La gent els va votar per donar un cop de timó i canviar moltes coses. Tenint en compte les característiques del partit... 1+1=2 i amb això la llengua, el centralisme, la immigració...

2. Considerem tots els empresaris persones ultradolentes que el que faran és fer fora la gent perquè sí.

3. Considerem tots els treballadors gent superdedicada que fa tot el possible per ser productius i eficients

4. Si 2 i 3 no aplica tenim un problema. Gent que intenta tirar endavant un negoci sense cap ajuda i es troba amb treballadors enquistats que clamen per drets i foten el mínim possible.

5. Sempre ens emmirallem en USA, Suècia i bla bla bla... com són les condicions allà? Flipen quan els expliquem què passa aquí. I no ho canvio! Però deixem de fer comparacions parcials.

6. No recordo ningú al carrer quan el crèdit era barat, quan hi havia subvencions arreu, quan es construïa com bojos...

7. Parlem de lluita, de drets aconseguits al carrer... cap de nosaltres ha vist això i crec que hem de trobar noves maneres de fer.

8. No tothom pot fer vaga

Dit tot això sóc partidari de la reflexió i l'aportació d'alternatives. No trobo ni una ni l'altra en cap moment i és el que em sap pitjor. El PP amaga les raons últimes, quan pujar impostos i què diu Europa. Estic fart de missatges tendenciosos i interessats. Estic fart de corrupteles on participen gent d'esquerres, de dretes, individuals, empresaris, polítics i agricultors. No seguim sent nosaltres el problema? Potser caldria mirar tot amb perspectiva històrica, ser conscients què ha succeït durant la transició i com hem arribat fins avui. A partir d'aquí refundar-nos perquè això no funciona ni funcionarà amb pedassos. Hi ha molta inutilitat en llocs de decisió, de pressió i de segrest i així sempre seguirem sent el mateix.

Necessito llum al respecte... perquè vaga sí o vaga no?

Gràcies!

Raül

Marató de Barcelona

Ara mateix em fan molt de mal les cames. A la vegada estic emocionat per la fita assolida d'acabar un marató. El meu pare sempre diu que això no m'ho podrà treure mai ningú. Vaig poder acabar i per sota de 4 hores com era el meu objectiu.

El dia va començar molt aviat tenint en compte, a més, el canvi d'hora. Abans de les 6 ja estava despert així que vaig dormir unes 5 hores. Ràpidament vaig decidir esmorzar coneixent com funciona el meu cos. Cereals amb iogurt i un pastís especial que venia en un pack Marathon. Els dies anteriors havia pres uns líquids per acumular energia. Tot estava preparat i a les 7h10 surto de casa camí de Marina. Allà xoc de moments... uns tornen de festa i altres hi anem. El metro ple de corredors, es poden ensumar els nervis i l'adrenalina.

A Pl. Espanya em trobo el meu pare i la gent d'ESADE per la foto. Abraçades i ànims. Més amunt els companys de CX del meu pare. Una altra foto i al punt de trobada amb Pau, Marc i Roger + Jordi. El Marc té males sensacions estomacals... no sap si són nervis o malaltia.

El moment de la sortida està ple d'excitació, crits i alegria. Sortim a bon ritme i els genolls sembla que s'escalfen i bé. Km 5 i primer gel (poma) amb aigua una mica més endavant. El Marc i jo ens quedem endarrerits, al Roger fa estona que l'hem perdut i el Pau i el Jordi van davant nostre.

Avancen els km i anem bastant ràpid. Al km 10 segon gel i pas en 50:21. A 5' i poc, més ràpid del que tenia previst però em sento fresc i el grup et va portant. Primera sensació de molta gent al carrer (Carretera de Sants impressionant) també t'adones de les pujades que tenen carrers que abans no havies notat. Arribem al carrer Tarragona i la gent empeny cap a Gran Via. Passem avituallament i el Marc es queda endarrerit havent comentat que potser es retira. Moment dur, de maleir la mala sort i amb ganes de dedicar-li els 42 km. Internament desitjo que el Pau se senti millor del que ha dit al km 3 ("Avui patiré"). Em trobo el meu pare preguntant si vaig bé, la veritat és que sí.

S'apropa el 15 al final de pg de gràcia i la Tracy (MBA) m'anima i després dirà que em veia molt bé. Tot està anant molt més ràpid del que esperava el meu esperit amarrategui. 3r gel i pas pel 15 amb 1h15... segueixo a 5'/km tot i les pujades. S'apropen moments emocionants ja que l'Eixample significarà la trobada amb Paco (que m'acompanyarà), Òscar, Glòria, Pili i Èric. Així és i com criden! Encarem carrer Sardenya i no veig la meva mare on sí que veig un grup de Tuna (tristor) i el Toni i l'Edu que esperaven el Marc. S'apropa la Meridiana i per tant la 1/2 marató. És d'anada i tornada amb la ràbia que fot però ens creuem PAu i Jordi i ens cridem ànims. El Paco em va proveint d'avituallament, esponges i ànims. Passem la mitja amb 1h46... tremendo.

Noto com les forces van baixant quan passem Calatrava i torno a trobar el meu pare (a qui havia vist a València-Meridiana també). Han passat més gels i el cinturó es buida... quina sensació. Tornem a fer un carrer de pujada i baixada... la diagonal. Veig dues vegades els #canpitiflu i el meu pare es prova al ritme que portem per fer el tros final. També s'apropa el mur. El moment a Glòries és espectacular... recorda les pujades del Tour amb tot de gent cridant i empenyent... emocionant. La Diagonal fa baixada i passem el 30 amb 2h33. A la Maratest vaig fer 2h32. Estic content perquè les sensacions són molt millors i em veig amb cor de fer 12 km més. M'apareix una punxada a la cama esquerra, on mai m'havia fet mal. Els bessons estan bé, curiosament. Començo a tirar-me aigua i a apretar les dents. Cap al 33 no aguanto més el mal i decideixo parar a estirar. M'adono llavors de com tinc de carregades les cames i se'm puja l'isquio... ja veig que només puc estirar isquios. Seguim tirant i el Paco em gestiona avituallaments calculant quan ve el proper. La calor apreta.

Passem el 35 en 3h02 i ara només importa acabar. El patiment apareix i els km es fan molt llargs. El meu pare s'afegeix al 36 i ja porto dos supporters de luxe. Veig finalment ma mare i també els #canpitiflu a Urquinaona. Queda portal de l'Àngel, Catedral, Laietana, Ferran, Rambles i Paral·lel. Intento resistir-me a parar i aguanto fins el 38 on torno a estirar. Passem Ferran amb Batokam animant a tope i amb una cara de patiment extrema. Som-hi que ja no queda gaire. Decideixo aguantar fins el 40 per tornar a estirar (3h34). Paral·lel es fa eterníssim i el Walking Dead és inevitable i flagrant. Ens trobem l'Edu Plana que m'anima uns metres. Passem per sota del 42 i la glòria és nostra. Sento els crits dels #canpitiflu i l'emoció màxima d'haver superat un gran desafiament (3h48). Mai havia patit tant en tota la meva vida.

Rebo resultats i notícies dels companys. Tots molt bons temps i ànims cap al Marc per la propera.

Una prova espectacular, molta gent animant (molta més de l'esperada!) i molt recolzament personal que s'agraeix no sabeu de quina manera.

Encara molt per digerir però ha estat una setmana completa... aniversari, graduació i marató... tremendo.

Petons i abraçades

Raül

P.S.:

km més ràpid/més lent: 4:37 / 6:39

5 km més ràpids / més lents: 24:16 / 31:39

#oletu

Un de les característiques més útils/inútils/divertides/entretingudes és el hashtag. Pots marcar una paraula i a partir d'aquestes seguir un tema que t'agradi o en tinguis curiositats. Podràs veure les piulades de tothom al respecte. Poden aparéixer contra hashtags per compensar coses que a un grup no li agradi. Al regne sol ser si apareix un # sent trending topic (el més popular en el moment) en català apareixerà un en castellà i viceversa.

Tinc el costum de sentir les noticies de la ràdio 10 minutets i avui n'he sentit de grosses com un campanar. Combinant el concepte de # amb una frase (crec) de l'APM dedico un #oletu a:

- TMB, treballadors, patronal... ja n'hi ha prou de segrestar la gent. Quan fem vaga qui es veu afectat és el ciutadà. Si es fa vaga pel Mobile World Congress (MWC) serà una cagada tremenda. El país està cada vegada pitjor vist i aquest congrés és dels més importants de l'any a tot el món. A més, el contracte fins el 2017 es pot trencar si l'organització ho decideix. Podem comportar-nos com la imatge que donem pel món? Societat oberta, compromesa, moderna i eficient! Repeteixo, prou de segrestar la gent. La situació actual és fotuda i és hora de cedir a qui toqui

- CiU - PPC... que el PPC tingui els suficients escons per a ser decisiu ja s'ho mereixeria (i ens indica que dir adéu a Ejpanya és taaaan complicat). CiU decideix pactar amb ells i després amaga la mà per a no sortir escaldat. En canvi, el PPC treu pit i reclama els seus mèrits

- Anunci del PSOE a Andalusia: promeses de creixement de funcionariat, llibres gratuïts per tothom, comparacions que fan cagar... de debó: http://societat.e-noticies.cat/la-bicoca-de-viure-a-andalusia-61731.html

- Corredor central: La zona que serviria el corredor mediterrani correspon a 1/3 del PIB del regne, gran part de la producció industrial i agrícola... a més Brusel·les ja va negar que foradar 40 km de pirineu no era viable i que apostava pel Mediterrani. Quant fa que el pont de Llinars està fet? Doncs el PP amb el seu parell diu que tornarà a demanar el corredor des de Madriz (com ho va fer Pepe Blanco). I a sobre havent vingut la setmana passada a comprometre's a solucionar el dèficit de Rodalies... una bona per tots. Si es dóna als catalans cal treure'ls coses després per no perdre vots? Però què fotem?!?! Se'ns pixen a la boca

- Copa del Rei: avui comença la de bàsquet... és un espectacle viu, ràpid, de convivència d'aficions i és a Barcelona. Se sap des de fa mesos (tinc l'entrada des de... Novembre-Desembre). La de futbol és llarga, pesada, casposa... i encara no se sap ni data ni lloc. Per cert la de bàsquet va rotant per tota Espanya independentment dels equips que participen (quan es decideix no se sap qui hi haurà a la fase final).

- Villarato! 24 anys al poder i n'estarà 4 més... aire nou? Clubs plantant-se? Així tenim comités, partits de selecció innecessaris, competecions antiqüades... en fi.

Respirarem fons i seguirem preparant la @maratobarcelona amb 14 km avui! Gaaaaaaaaaaaassssssss aquí!

Raül

Amunt!

"Hazlo o no lo hagas pero no lo intentes"

Mestre Yoda

La situación actual da bastante pena... desempleo de récord, chorizos libres, políticos inútiles, bajadas de pantalones ante americanos millonetis, cuentas vacías... pero lo peor de todo es el pesimismo que envuelve actualmente nuestra vida. Si hasta hemos perdido la fe en Pep!

Penso que hem de canviar la nostra actitud i canviar la situació a base d'optimisme i d'algunes accions concretes. En les nostres mans també està canviar la situació. En una de les xerrades a la que vaig assistir a USA, el fundador de Groupon va dir que ens oblidèssim que el govern ens ajudés. És molt dificil que ho facin. Per què? Perque cap govern comença de zero, perquè tothom té deutes, perquè hi ha molta inutilitat (per quan un examen d'oposicions per poder ser membre del govern?), perquè no ha de ser fàcil i les connexions deuen ser infinites.

Jo proposo algunes mesures per augmentar l'optimisme i canviar la situació:

1. Físiques: fes esport, menja bé, estira, fes ioga, cuida't! Imprescindible estar bé físicament per sentir-se bé.

2. Mentals: relaxa't (com millor sàpigues), dedica 5 minuts al dia a desconnectar del món (fora Internet, TV, llibres, ràdio), oxigena't, cuina

3. Informatives: llegeix/mira noticies de tot arreu, de tots signes i colors. Per tenir opinió pròpia i sentit crític cal fer-se càrrec de totes les visions.

4. "Desinforma't": surt del bucle, visita museus, llegeix quelcom diferent (blogs, canalsolidari.org, lemondediplomatique, CiJ....)

5. Formatives: aprèn d'allò que més t'interessi o que et cridi l'atenció

6. Econòmiques: inverteix part del que no gastis (en fons ètics, en ONGs, en cooperatives, en crowdsourcing...), participa d'assemblees d'ONGs, digues la teva

7. Espirituals: mira't endins, coneix-te, evoluciona, dedica't temps!

8. Actitudinals: somriu més, queixa't menys, espera el veí per pujar amb l'ascensor, saluda...

9. Descobreix algun personatge històric revolucionari: Jesús, Sòcrates, Martin Luther King, Mahoma, Pitàgores, Tesla, Buda, Gandhi, Jobs, Ritchie, Confuci.... qui sigui! (segueixo recomanant l'En Guàrdia de Cat Ràdio)

10. Sigues creatiu!!

29 WAYS TO STAY CREATIVE from TO-FU on Vimeo.

Què més podem fer?

Entre tots podem sortir d'aquest forat que no és tan fons com ens fan pensar!

Raül

Treballant-se

En el post d'ahir parlava de tornar als orígens. Es fa necessari tenir temps per digerir les diferents experiències i nodrir-se de tot el coneixement adquirit. Em trobo en aquest procés respecte a les experiències de Munich i Ann Arbor. He passat temps sol, lluny dels meus, coneixent gent nova i en cert sentit coneixent-me a mi també a través dels altres.

Sóc un ferm creient de l'evolució personal. Durant molts anys rebem molts estímuls que ens van fer progressant... a l'escola, a l'associació/esplai/cau, a casa, amb els amics, amb els mestres... però a mesura que ens fem grans cal cercar els estímuls, dedicar-hi temps ja que la vida ens porta a estar a tope de 8 a 20h i quan arribem a casa a la nit o durant el cap de setmana es fa difícil (cansament, nervis...).

A Ann Arbor anava a la uni en bicicleta i trigava poc més de 10 minuts. Ara m'alegro d'anar en metro i trigar vora 50. És així perquè tinc temps per llegir. A l'anada el llibre que hagi escollit (tinc uns quants de pendents... Game of Thrones, Too big to fail, El mundo de Sofía, The World is flat, This time is different). Han caigut el de Murakami de córrer (molt adient per preparar la marató) i La amistad de'n Torralba (molt ben estructurat i comunicat, recomano també Te deseo un amigo d'Anselm Grün).

El que em porta a intentar dedicar temps per treballar-me. Això vol dir llegir textos que desafïin els meus pensaments com altres que em relaxin. Tinc la idea de combinar complexitats d'història, negocis o filosofia amb novel·la lleugera que tant m'agrada.

També penso les oportunitats perdudes com a animador. Parlo a nivell de formació personal com a nivell d'apretar els cor obert o joves que he portat. Penso que hauria d'haver apretat més perquè podien absorvir-ho però la por, la manca de temps o (again) de formació ho van limitar...

Seguirem lluitant!

Raül

Perduts com estem

En moments en què no sabem on anar, on ens hem perdut pel camí i l'objectiu sembla llunyà i inabastable sempre m'agrada tornar als orígens. En el món empressarial també es parla de la relació entre visió i missió. Saber què i qui som per dirigir-nos cap al nostre objectiu.

M'ha vingut aquest pensament sentit el programa En guàrdia del passat diumenge. Si no el coneixeu us recomano que visiteu algun dels períodes històrics que revisen: http://www.catradio.cat/programa/944/En-guardia

Concretament parlen dels Grans filòsofs grecs: Sòcrates, Plató i Aristòtil... recordem la polis grega i la discussió sobre la democràcia, l'interés per l'educació, el mite de la caverna i la recerca de la felicitat.

Petons i abraçades

Raül

El blog

Aquí estic de tornada! Últim post el 22 d'agost... En aquest moment em plantejo seguir o tancar. Penso que cal anar als origens i descobrir perquè vaig obrir el primer i el segon blog i veure si té sentit continuar. Ajram defensa que els blogs estan passats de moda i potser és cert. Una legió de freaks saltem entre 4 i 5 i prou. I quan anem cerquem proximitat, coses noves o distraccions. També podem entrar en el debat de si un blog és viu quan s'escriu o quan es llegeix i la relació entre els dos. Si vulgués visites caldria actualitzar contínuament i fer posts potents però llavors oblidaria els origens.

Per tant, a 8 de gener de 2011 decideixo continuar i veurem cap a on tira això.

En els últims mesos he viscut a tres països diferents amb èpoques sol, èpoques amb la Noe i èpoques amb gent que vaig conéixer. Encara haig de digerir totes les experiències + el que he aprés de mi, del món i tal.

He estat molt de temps fora de la zona de comfort i penso que cal fer-ho. En ocasions és molt dur però et situa i et dóna l'oportunitat de donar gràcies per moltes coses.

Doncs ja aniran sortint coses. De moment com diu el gurú amb la confiança i el convenciment que cal aixecar-nos ben d'hora i treballar dur, no hi ha un altre camí.

Salut i força!

Raül