El dia va començar molt aviat tenint en compte, a més, el canvi d'hora. Abans de les 6 ja estava despert així que vaig dormir unes 5 hores. Ràpidament vaig decidir esmorzar coneixent com funciona el meu cos. Cereals amb iogurt i un pastís especial que venia en un pack Marathon. Els dies anteriors havia pres uns líquids per acumular energia. Tot estava preparat i a les 7h10 surto de casa camí de Marina. Allà xoc de moments... uns tornen de festa i altres hi anem. El metro ple de corredors, es poden ensumar els nervis i l'adrenalina.
A Pl. Espanya em trobo el meu pare i la gent d'ESADE per la foto. Abraçades i ànims. Més amunt els companys de CX del meu pare. Una altra foto i al punt de trobada amb Pau, Marc i Roger + Jordi. El Marc té males sensacions estomacals... no sap si són nervis o malaltia.
El moment de la sortida està ple d'excitació, crits i alegria. Sortim a bon ritme i els genolls sembla que s'escalfen i bé. Km 5 i primer gel (poma) amb aigua una mica més endavant. El Marc i jo ens quedem endarrerits, al Roger fa estona que l'hem perdut i el Pau i el Jordi van davant nostre.
Avancen els km i anem bastant ràpid. Al km 10 segon gel i pas en 50:21. A 5' i poc, més ràpid del que tenia previst però em sento fresc i el grup et va portant. Primera sensació de molta gent al carrer (Carretera de Sants impressionant) també t'adones de les pujades que tenen carrers que abans no havies notat. Arribem al carrer Tarragona i la gent empeny cap a Gran Via. Passem avituallament i el Marc es queda endarrerit havent comentat que potser es retira. Moment dur, de maleir la mala sort i amb ganes de dedicar-li els 42 km. Internament desitjo que el Pau se senti millor del que ha dit al km 3 ("Avui patiré"). Em trobo el meu pare preguntant si vaig bé, la veritat és que sí.
S'apropa el 15 al final de pg de gràcia i la Tracy (MBA) m'anima i després dirà que em veia molt bé. Tot està anant molt més ràpid del que esperava el meu esperit amarrategui. 3r gel i pas pel 15 amb 1h15... segueixo a 5'/km tot i les pujades. S'apropen moments emocionants ja que l'Eixample significarà la trobada amb Paco (que m'acompanyarà), Òscar, Glòria, Pili i Èric. Així és i com criden! Encarem carrer Sardenya i no veig la meva mare on sí que veig un grup de Tuna (tristor) i el Toni i l'Edu que esperaven el Marc. S'apropa la Meridiana i per tant la 1/2 marató. És d'anada i tornada amb la ràbia que fot però ens creuem PAu i Jordi i ens cridem ànims. El Paco em va proveint d'avituallament, esponges i ànims. Passem la mitja amb 1h46... tremendo.
Noto com les forces van baixant quan passem Calatrava i torno a trobar el meu pare (a qui havia vist a València-Meridiana també). Han passat més gels i el cinturó es buida... quina sensació. Tornem a fer un carrer de pujada i baixada... la diagonal. Veig dues vegades els #canpitiflu i el meu pare es prova al ritme que portem per fer el tros final. També s'apropa el mur. El moment a Glòries és espectacular... recorda les pujades del Tour amb tot de gent cridant i empenyent... emocionant. La Diagonal fa baixada i passem el 30 amb 2h33. A la Maratest vaig fer 2h32. Estic content perquè les sensacions són molt millors i em veig amb cor de fer 12 km més. M'apareix una punxada a la cama esquerra, on mai m'havia fet mal. Els bessons estan bé, curiosament. Començo a tirar-me aigua i a apretar les dents. Cap al 33 no aguanto més el mal i decideixo parar a estirar. M'adono llavors de com tinc de carregades les cames i se'm puja l'isquio... ja veig que només puc estirar isquios. Seguim tirant i el Paco em gestiona avituallaments calculant quan ve el proper. La calor apreta.
Passem el 35 en 3h02 i ara només importa acabar. El patiment apareix i els km es fan molt llargs. El meu pare s'afegeix al 36 i ja porto dos supporters de luxe. Veig finalment ma mare i també els #canpitiflu a Urquinaona. Queda portal de l'Àngel, Catedral, Laietana, Ferran, Rambles i Paral·lel. Intento resistir-me a parar i aguanto fins el 38 on torno a estirar. Passem Ferran amb Batokam animant a tope i amb una cara de patiment extrema. Som-hi que ja no queda gaire. Decideixo aguantar fins el 40 per tornar a estirar (3h34). Paral·lel es fa eterníssim i el Walking Dead és inevitable i flagrant. Ens trobem l'Edu Plana que m'anima uns metres. Passem per sota del 42 i la glòria és nostra. Sento els crits dels #canpitiflu i l'emoció màxima d'haver superat un gran desafiament (3h48). Mai havia patit tant en tota la meva vida.
Rebo resultats i notícies dels companys. Tots molt bons temps i ànims cap al Marc per la propera.
Una prova espectacular, molta gent animant (molta més de l'esperada!) i molt recolzament personal que s'agraeix no sabeu de quina manera.
Encara molt per digerir però ha estat una setmana completa... aniversari, graduació i marató... tremendo.
Petons i abraçades
Raül
P.S.:
km més ràpid/més lent: 4:37 / 6:39
5 km més ràpids / més lents: 24:16 / 31:39
Heroi!
ResponderEliminarCraaaak! You're finisher! Te lo has ganado!
ResponderEliminar