Sóc un ferm creient de l'evolució personal. Durant molts anys rebem molts estímuls que ens van fer progressant... a l'escola, a l'associació/esplai/cau, a casa, amb els amics, amb els mestres... però a mesura que ens fem grans cal cercar els estímuls, dedicar-hi temps ja que la vida ens porta a estar a tope de 8 a 20h i quan arribem a casa a la nit o durant el cap de setmana es fa difícil (cansament, nervis...).
A Ann Arbor anava a la uni en bicicleta i trigava poc més de 10 minuts. Ara m'alegro d'anar en metro i trigar vora 50. És així perquè tinc temps per llegir. A l'anada el llibre que hagi escollit (tinc uns quants de pendents... Game of Thrones, Too big to fail, El mundo de Sofía, The World is flat, This time is different). Han caigut el de Murakami de córrer (molt adient per preparar la marató) i La amistad de'n Torralba (molt ben estructurat i comunicat, recomano també Te deseo un amigo d'Anselm Grün).
El que em porta a intentar dedicar temps per treballar-me. Això vol dir llegir textos que desafïin els meus pensaments com altres que em relaxin. Tinc la idea de combinar complexitats d'història, negocis o filosofia amb novel·la lleugera que tant m'agrada.
També penso les oportunitats perdudes com a animador. Parlo a nivell de formació personal com a nivell d'apretar els cor obert o joves que he portat. Penso que hauria d'haver apretat més perquè podien absorvir-ho però la por, la manca de temps o (again) de formació ho van limitar...
Seguirem lluitant!
Raül
Estic en un moment molt semblant, també intentant captar el màxim de mestres com Torralba o Mercè Conangle, introduint quan puc la Naomí Klein i altres mestres de l'altermundisme i esperant (ja fa dos mesos!) que el quart de Juego de tronos estigui disponible a la biblioteca. La disjuntiva entre lectura i bici, de moment, està decidida a favor de la lectura.
ResponderEliminarI comparteixo 100% la percepció que els animadors tenim molt marge per aprendre a través de la lectura. Estem molt lluny de poder donar un acompanyament i una formació en l'espiritualitat àmplia, multidisciplinar i coherent si no llegim i confrontem en un grup sovint.
Gran post
Hem de seguir construïnt-nos com si fóssim castells medievals, on sempre hi ha bandes més abandonades que altres, muscular les bandes del cervell que a cada moment, paradoxa, ens demani el cor... Però mai abandonar-nos a la desidia i la rutina...
ResponderEliminarEstamos trabajando en ello, ayer y hoy... ;)
Danielsan