Córrer o morir

Aquest és el llibre escrit pel Kilian Jornet, campió mundial d'SkyRunning, UTMB, proves d'hivern i estiu, recordman de les coses més variopintes imaginables... amb 23 anys. Escriu un llibre ple d'experiències, de bons moments, de com superar-se físicament i mental i de com ha evolucionat com a esportista. 100% recomanable, de fàcil lectura i inspirador. Un parell de extractes del llibre:

"Perquè, en el fons, la muntanya és com una persona: per estimar-la, primer cal conèixer-la, i una vegada la coneixes, pots saber quan està enfadada i quan està contenta, com tractar-la, com jugar amb ella, com cuidar-la quan li fan mal, quan és millor no molestar-la..., però la diferència amb qualsevol persona és que la muntanya, la natura, la terra, és immensament més gran que tu. Mai no s'ha d'oblidar que tu ets només un petit punt, un puntet en l'espai, dins l'infinit, i que és ella la que pot decidir en qualsevol moment si vol esborrar o no aquest punt."

"...Recordo, però, la seva última frase abans de tancar la porta: 'On són els pòsters del Dahelie i del Brosse? On els has deixat, aquells mites? Quan has canviat els teus ídols?'

Ara, en el seu lloc, fotos de les meves victòries i trofeus de totes mides i formes omplen les parets i els armaris. En el moment en què superes els que idolatraves i et converteixes tu mateix en el teu propi ídol, s'acaba la màgia de l'esport. Els referents serveixen per marcar un camí, per saber que has de lluitar i treballar per poder aconseguir allò que han aconseguit ells. I quan ja ho has aconseguit, quan només existeix una persona a la qual pots superar i en la qual et pots reflectir, i aquesta ets tu mateix, vol dir que no has entès res [...] Si la persona que volia imitar era jo mateix, no tenia marge de progrés, estava estancat i no podia mirar amb humilitat tots aquells als quals el meu ídol superava.

Quan perds el camí, quan el tren en el qual viatges s'atura perquè ja ha traspassat totes les portes que volia passar, és aleshores quan t'adones que no n'has passat cap, de porta, que cap meta no és real, que cap victòria no és vàlida en cap altre lloc que en el teu interior. [...] em va fer comprendre que les victòries són allà on cadascú les posa, i que, per moltes victòries que aconsegueixis, només seran vàlides per a tu i, fora d'aquest domini, segurament seràs un perdedor. [...] perquè no és més fort el que arriba primer, sinó el que gaudeix més del que fa."

A must :).

Raül