Explicar què ha significat el Trailwalker és difícil. El desafiament es presentava complicat però sincerament no esperàvem que tant. La ruta era extremadament exigent i la meteorologia no va ajudar gens. Això es pot veure en què vam arribar a la meta 146 de 202 equips i molts d'ells amb 2-3 components.
La festa la vam començar divendres nit quan ens vam trobar a Llinars amb els components del Gerac per sopar plegats i fer uns riures pre-prova. Dissabte ens vam llevar a les 6h15 per a sortir cap a Sta Maria de Palautordera a les 7h. Primeres revisions, lliurament de material (by Anama) i nervis a flor de pell. Maria Vasco i David Barrufet feien de mestres de cerimònia i a les 9h tres equips de tarats van sortir corrent. La resta vam sortir plegats i sorpresos per un tio que als 300 m li va rebentar la bota. Les primeres etapes eren de pujada i no és fins el punt de control 3 que trobem el Seva i l'Èric amb el dinar preparat (28.7 km) cap a les 15h. Seguim el trenca-cames que ens porta a St Feliu de Codines on és el primer lloc on es pot dormir, prenem un caldo i fruita i entrepans preparats pels intendents. Sentim que el Gerac comença a tenir problemes físics però tiraran endavant. L'objectiu següent és arribar a St Llorenç Savall a dormir en unes 3h o així (eren les 21h). Cap al final de l'etapa comença a caure el diluvi universal (durant el dia havia plogut però no gaire fort). Arribem xops, enfadats i molt cansats per culpa de les inclemències del temps. Són les 0h30 i hem fet 61 km. El pavelló està ple de gent molt cansada i els podòlegs no donen a l'abast. En aquell moment només 90 equips han arribat allà. El Gerac vol continuar durant la nit però esperaran a què pari de ploure. Nosaltres marxem a "dormir" fins les 6h.
Som a diumenge i queden, suposadament, uns 41 km (la ruta original era de 102 km). Hi ha ànims i el cel sembla que amenaça pluja. L'equip de suport del Gerac ens informa que estan arribant a Mura (km 78) després d'haver sortit a les 3h30 amb 3 integrants. Sortim a bon ritme cap al Coll de les Estenalles amb un canvi de sabatilles perquè les botes estan xopes. Les sabatilles de còrrer tenen una sola massa tova i fina però no hi ha una altra opció. La pujada al coll és bastant bèstia i no sabem com la gent ho ha pujat amb pluja ja que hi ha molta pedra i es pot relliscar fàcilment. Arribem en 2h30 al punt de control (km 70,5) i comença a ploure fort. Ens plantegem deixar-ho pel mal record de la nit passada i perquè no té sentit patir. Afortunadament para i marxem cap a Mura en una etapa que no és gaire dura però ara qualsevol lleugera pujada és un patiment. Mura (km 78,6) ens rep amb molta gent aplaudint i animant, amb pasta i fruita i amb ganes d'empènyer cap endavant. Se'ns ha fet un pèl tard però "només" queden 24 km. El sol fa que l'etapa es faci encara més dura. Conté 3 pujades i 3 baixades animals. L'última és de 3-4 km més del que es descriu inicialment a causa d'una espècie protegida que havia fet niu en el camí original. Arribem a Rellinars (km 91,8 oficial 95 real) molt cansats, amb problemes físics i son les 17h30 quan marxem cap Monistrol. Aquell moment només es pot descriure com a grups de persones emulant Walking Dead. Queden 10,5 eterns km. L'arribada, però és espectacular per l'emoció de la rebuda des propis i estranys i el marcatge final tots a la vegada. Immillorable colofó és menjar l'empanada feta per mamaferri per a l'ocasió amb unes cervesetes ben fresques.
Em deixo moltes coses que espero anar explicant en propers dies. Molt d'esforç, moltes hores de son pendents, conseqüències físiques, 107 km (alguns diuen que fins i tot 111) i una experiència irrepetible (perquè no la repetirem). La causa, però, penso que val la pena tot i que educativament ha quedat en què ajudem als pobres nens de l'Àfrica a que tinguin aigua... la pedagogia ha fallat, una altra vegada més.
Una vegada més gràcies a Èric i Seva per l'esforç, el patiment que vau tenir la nit de dissabte, els km fets, les preparacions de llits i entrepans... i a tots els supporters també. Com ja he dit sou Finishers també!!!!
Petons i abraçades
Raül
Molt èpic.
ResponderEliminarNosaltres vam tenir sansacions molt similars, potser en altres moments. Recordo els altibaixos emocionals, els moments de soledat, els de companyia, els de silencio, els de riures. La incomoditat de la falta de llum, el fastigueix del sol a les 2 de la nit, la molèstia de la pluja a la cara, el dolor al genoll...