Antonio Machado
Un any més vaig plantejar el repte de fer la ruta BCN-Montserrat, començant amb el GR6 a Mundet i canviant a la Serra de Martines al GR96. Sortíem vora les 18h30 i vam arribar una mica abans de les 8h d'ahir diumenge.
La companyia era espectacular (Òscar) i vam gaudir de moments de tot tipus: riures, vida, moments compartits i altres. Fins i tot el silenci, allò que pot ser incòmode a l'ascensor però que quan portes tant de camí fet és part també de la conversa.
Com a highlights parlaríem del senglar a Mundet, del freak-músic a la serra de Collserola o la trobada amb gent de La Salle a prop de Vacarisses. No ens vam perdre i els petits dubtes es van resoldre cercant senyals o amb la guia que portàvem. Menció especial pel canvi GR6-GR96 ja que la pluja ha fet que la vegetació gairebé l'amagués. Cert que hi havia fang al llarg del camí però res de l'altre món.
El que va ser més dur va ser el fred en un primer moment. Des de les 23h a les Fonts de Terrassa fins la pujada a Montserrat (7h) no ens vam treure res de roba d'abric. Vorejàvem els 3 o 4 graus i els descansos que ens preníem eren ben curts per evitar refredar-nos. A més afegim que la quantitat d'hores a la llum de les lots feia que comencèssim a adormir-nos. Sobretot jo que vaig tenir diversos moments crítics a partir de les 3h30, fins i tot alguns metres els vaig fer a les fosques... no per manca de piles sinó per haver tancat els ulls. Totes dues coses van provocar que demanèssim l'aparició de l'astre rei a partir de les 4h. La claror que observàrem vora les 5h30 ens va animar a arribar a Monistrol amb l'objectiu de fotre'ns un megacafé.
Va haver desesperació en veure tot tancat (eren les 6h45 d'un diumenge!!!). Finalment, a la plaça del poble vam trobar un bar amb combinació de carajilleros de primera hora i gent afamada que tornava de festa. Allò ens va servir per afrontar l'última pujada via drecera dels tres quarts. A l'aeri ens va rebre la Glòria i ja a la plaça la gent d'Immaculada, pastoral, animadors de tota Catalunya animant-nos amb abraçades i paraules d'estima. La xocolata desfeta amb ensaimada ens va animar.
Aquí acabava l'excursió però quedaven els moments a compartir, els riures i les caigudes de cap de rebentats com anàvem!!!
Gràcies a tots pels ànims, trucades, sms, petons i abraçades (tot i la pudor que fotíem!).
Raül
P.S.: Força Barça! Triomfa un gran model amb un gran dirigent al camp i al vestidor. Més enllà dels lamentables i tòpics discursos dels jugadors destaco Ibra imitant al seu homòleg del Crackòvia!
Totally awesome!
ResponderEliminarEts un heroi modern. Només falta la Matagalls-Montserrat.
Després de dormir més de 12 hores seguides i amb certes dificultats encara per caminar ràpid... puc dir que ha estat una experiència genial i totalment recomanable i el fet de fer-la en petit grup (2) ha estat una de les coses que més m'ha agradat. M'he sentit molt bé amb tu Raül i t'agraeixo que m'hagis engrescat. Ha estat un moment molt important per a mi en el que crec que necessitava fer aquest camí... GRÀCIES DE TOT COR!!! I com dius, les estones de silenci compartides no es fan estranyes quan comparteixes el camí i la meta. Tot i que el més important sempre és el camí.
ResponderEliminarUna abraçada ben forta!