5 +

"Mentre els humans pensen, Déu riu"
Proverbi jueu

Han estat uns dies prolífics de lectura... Sant Jordi, el temps i les ganes és el que tenen!

- Hand to mouth i Squeeze Play by Paul Auster: obra autobiogràfica de Paul Auster. Queda cool dir-ho però realment és un autor que m'agrada com explica les coses. Aquesta obra és interessant, una vida més de voltar perseguint somnis allà on sembla que sorgeixen. Inclou el primer llibre que va escriure (interessant novel·la policiaca amb un desenllaç sorprenent i una trama prou ben quadrada d'un detectiu ultradur tipus Bogart), un joc de cartes sobre baseball que es va inventar i una obra de teatre que va escriure. Recomanable!

- El cor de les tenebres de Josep Conrad: obra de principis del s. XX que explica la història d'un anglès que s'introdueix a les terres del Congo on l'esclavitud de la població és quelcom explicable i lògic ja que són més primitius i bàsics... aquest home ha de trobar un tal sr. Kurtz, un mite en aquelles terres, dedicat a la recol·lecció compulsiva de vori... un viatge amb vaixell de vapor pel riu amb ombres, aborígens i tenebres dins i fora de la persona. És una forma de criticar i entendre què i com va ser el colonialisme de l'Àfrica. Recomanable!

- La mecánica del corazón de Mathias Malzieu: amb una premissa romàntica i encisadora arrenca aquest llibre suposadament inspirat en obres com Coraline, Pesadilla antes de Navidad o de l'univers Burton. Arrenca fort, enamorant a cada paraula però es queda sense força a meitat de l'obra i, per mi, acaba arrossegant-se una mica. No obstant, doneu-li una oportunitat perquè és de lectura ràpida i lleugera.

- Descalç sobre la terra vermella de Francesc Escribano: dintre de la meva obsessió d'anar descobrint personatges interessants i importants pels seus fets (no només paraules) vaig decidir llegir quelcom de "dom Pedro" Casaldàliga, bisbe revolucionari i un dels més forts defensors de la Teologia de l'Alliberament. Explica històries de la seva vida al Mato Grosso, de les accions i imposicions dels latifundistes sobre els indígenes i també s'intueixen moments d'interculturalitat, acceptació de realitats diferents i un munt de paraules i lliçons d'un savi com Casaldàliga. Recomanable!

Petons i abraçades

Raül

Ay Haití

Avui 4-0, demà veurem si me'n penedeixo.

Inter-Barça

Només una cosa respecte el partit d'ahir, sense queixes ni excuses:

Tot i que a vegades en Pou carrega aquí motiva... Confiança total!

Salut

Raül

El bisbe dels pobres

"Cada vegada se sent més que el món és la nostra casa"

Pere Casaldàliga

Quan els savis parlen, els humans aprenem:

http://rac1.org/elmon/blog/lesglesia-necessita-regenerar-se/

o

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0413%2011h%20(Dimarts%2013-04-10)%20Entrevista%20(Pere%20Casaldaliga%20).mp3

Gran Casaldàliga!

Salut!

Raül

Tot llegint...

"Podría ser"

Ismael Serrano

Seguim devorant llibres amb allò de llegir en anglès i interessar-me per temes de tot tipus ara que tinc temps. Anem amb els 3 que he gaudit, o no, últimament:

- Cell by Stephen King: trunyot bastant considerable. Comença molt bé, amb una història interessant però que la fa estirar tant que al final perd sentit. Té un parell de girs mig interessants mig "sensibleros" però que no aconsegueixen que recomani aquesta prescindiblíssima obra.

- Echo Park by Michael Connelly: obra policiaca ben entretinguda fins el final (una mica "patillero"). És de lectura lleugera i et manté enganxat fins el final. Si us agraden les novel·les d'investigadors aquesta és una bona opció

- El factor humà: Nelson Mandela i el partit de rugbi que va construir una nació de John Carlin: simplement espectacular. Descriu els canvis en un país a través d'una persona que va dedicar la seva vida a això. Parla del seu tarannà, dels seus punts forts i febles, de les seves característiques (poc habituals) com a líder i de com va canviar un grup de persones enfrontades en un país. Segur que ens perdem coses de la situació actual (parlar amb en Xavier Aldekoa per a tenir una visió de primera mà) però el personatge enamora. És el llibre en què es basa la pel·lícula Invictus (que no he vist).

En fi, algunes recomanacions (o no recomanacions) més ara que s'apropa aquesta festa tan maca i nostrada com és Sant Jordi (si voleu saber què he llegit últimament marque el tag llibres!).

Petons i abraçades

Raül

P.S.: encara penso en la paraula que defineixi la Pasqua... no m'he oblidat pas!

It's raining...

"Siento tu dolor agudo en mis ojos"

Siento tu dolor, Caminando, Kairoi

Cuando llueve, cosa que ha hecho frecuentemente este invierno en Barcelona, tienes diversas formas físicas de afrontarlo. La primera y más sencilla es utilizar elementos impermeables como ultrachaquetas o paraguas. También puede que te pille de improviso y te mojes más o menos según la intensidad de la precipitación. Finalmente, puedes jugar al soportaling, caminando por lo cubierto y evitando otros transeúntes (algunos con paraguas). También existe la posibilidad de esperar a que arrecie y seguir con tu vida tras observar la lluvia manteniéndote seco.

La cuestión es si interesa ir seco por la vida, evitando que nada traspase tu ropa y toque tu piel dejando esa sensación de frío tan desagradable como real. Dejarse calar también es peligroso puesto que puedes pillar un buen resfriado. Aquí podemos correr a secarnos y ponernos ropa limpia mientras afrontamos con una sonrisa lo despistados o poco previsores que somos. En este segundo caso, la elección ante la próxima lluvia (que la habrá) cuál es? Sigo dejando que la vida acaricie mi piel con su frialdad o me mantengo impermeable en mi burbuja de realidad. Si quiero abrir los ojos y me dejo empapar sin remisión puedo caer en el desánimo al ver que siempre lloverá más de lo que puedo soportar... épocas cálidas son necesarias pero cuánto para que olvide que el frío me mantiene despierto?

La vida mira cómo actuamos, sin juzgarnos... está ahí esperándonos, con fe y esperanza... qué le decimos?

Retales de pensamiento al aire, inspiración puntual, rauxa primaveral.

Petons i abraçades

Raül

Pasqua 2010

La Pasqua sempre significa una parada abans de reprendre el camí. Precisament fa un any (litúrgic) que aquest blog va arrencar, com a pseudo-continuació de l'anterior, sense plantejaments, deixant fluir l'esperit.

Ahir en Mike em va preguntar com definiria amb una paraula la Pasqua. Podia agafar el guant i pensar-hi o llençar un tòpic: diferent, trencadora, il·lusionant... vaig decidir la primera i encara ara no he trobat la resposta...

Enguany la Pasqua s'ha allargat a tota la Setmana Santa ja que he participat a la Setmana de Jesús amb 22 Mà Obertes i altres 8 animadors/es. Tot i ser pocs nens, els animadors hem treballat a tope i hem aconseguit passar d'un inici una mica "soft" a una arrencada de camí esperançadora. Mà Oberta és una època complicada ja que és una edat (12-14 anys) en què uns (sobretot unes) són molt més madurs que altres i per tant quadrar les coses és complicat ja que si apretes molt, uns es perden i si no ho fas tant, altres no se senten plens. Fer d'animador, guia, aportar coses... va ser complicat però em van ajudar molt i vam acabar prou contents!

La SJ i la Pasqua tenien en comú la feinada que portaven i que no s'havia fet amb anterioritat (per manca de temps, no pas d'interés). La vetlla pasqual porta una feinada espectacular sobretot si estàs en un equip amb gent tan potent i amb tantes ganes d'afinar el detall. El resultat va ser molt bo i tothom ho valorava així... veurem ara l'avaluació anònima :p.

A hores d'ara em sento bé, content de la participació i de tota la setmana santa. Ara manca feina personal de discerniment sobre què ha deixat la Pasqua en mi.

He parlat de fets, ara manquen els sentiments... seguirem treballant en aquest aspecte.

Salut i Bona Pasqua!

Raül