domingo, 28 de noviembre de 2010

Eleccions 2010

- Moments de tensió quan amb 30% d'escrutini PxC tenia 3 escons
- Trobo gravíssim els 18 escons de PPC i els 3 de C's. Com diria Mohammed Jordi se'ns pixen a la boca.
- Aviam què fa Mas.
- Vot d'ultracàstig contra els membres del tripartit. ERC la gran damnificada.
- 4 escons per al bacó. Aviam que en fa. Llàstima que Reagrupament no hagi entrat.

La gent ha votat canvi... esperem qe sigui així i no hagi baixades de pantalons vàries.

I ara a concentrar-se pel Barça-Madrid.

Salut i que tinguem sort!

Raül

domingo, 21 de noviembre de 2010

87a Jean Bouin

Doncs ja en tenim una altra!

Avui ens hem trobat amb gent de la uni i durant la cursa en Ramon Ramon sr, Poti i Jordi Roger tots ben vestits amb la samarreta del C.A. Puy! Si senyor :)!!!


48:44 en 10.25 km, a 4:45 el km ... més que content!!! Més info aquí:


De pas, homenatge a Bikila. L'etíop que va guanyar la marató dels JJOO de Roma de 1960, amb rècord del món incló... descalç!!! Avui reportatge a LV amb vídeo del reportatge en italià al yutuf:


A gaudir!

Raül

domingo, 14 de noviembre de 2010

28-N

"Que s’han creido! Que somos unos xitxarel·los?"

Corren darrere qualsevol qui els garanteixi més exposició, més vots, més quota de poder. Van a Polònia o la Noria (ole pels programes) a fer el ridícul, a pensar-se que semblen més humans i propers. Els interessa el seient no compartit, si pot ser. Si no pot ser faran aliances contranatura i sense sentit només per assegurar-se un lloc a la política que els serveix a ells, no pas a l'inrevés. De mentres la gent perd la feina, altres dormen al carrer, i centenars de persones amb talent han de marxar a formar part de l'actiu d'altres països. Això em porta a la conclusió que el que calia traslladar al 29-N eren les eleccions, no pas el Pep-Mou ja que aquest serà més interessant, sens dubte. Tot plegat bastant lamentalbe i ridícul... què han d'aconseguir per nosatres aquests pocapenes?

sábado, 30 de octubre de 2010

Jornet

Un mite en vida, un referent d'esforç i superació, una bèstia!!!




Gaudiu-ne!

Raül

viernes, 22 de octubre de 2010

Se va a vé un follón

Es pensen que som uns xixarelos o qué!
Me piace come sei, Jarabe de Palo.

Dimecres nit, absolutament derruït per classes, poques hores de son i mil tasques a fer. Passadís de la verda a la vermella de Pl. Catalunya. Noto un contacte no desitjat per la reraguarda. Es tracta d'un home recolzant-se a la meva bossa. Casualment porta una jaqueta a la mà que toca la bossa i veig les seves intencions. Sense esma me'l quedo mirant i suposo que la barreja de cansament i ràbia fa que el tio em digui qué! Seguidament un altre dels 4 de la banda se'm mig encara i marxa rient. Segona vegada que m'intenten robar al metro.

És en moment com aquests que et vols transformar en un Chuck Norris, Seagal, Sly (El especialista o Demolition Man), Bruce Willis (El último boy scout), Michael Douglas (un día de furia) o Schwarzenneger de Conan i rebentar algunes cares just for the fun of it.

La seva següent acció és esperar-se a una banda del passadís per on passo per, suposo, seguir la ronda cercant penya a qui puguin robar.

Que vuelva Javi y sus ideas revolucionarias y las aplique coño!

Raül (patint moments d'intolerància per moments)

domingo, 10 de octubre de 2010

Sense pont però content!

Eminem ft Rihanna, I love the way you lie
http://www.youtube.com/watch?v=uelHwf8o7_U

Ha sido una semana con sólo un entreno y parece mentira cómo se queja el cuerpo con dolor de piernas por las mañanas... esperemos que esta venga con más entrenos. Quién me lo diría hace unos años cuando sólo pensar que tenía que salir a correr me daba repelús... hombres! ;).

Ayer vimos en el cine "Gru, mi villano favorito". Se trata de una película de animación divertida y recomendable para pasar un buen rato. El precio de las entradas es un mundo aparte... pero si seguimos yendo al cine así seguirán!

El sábado estuvimos en Sitges, en el Festival de Cinema fantàstic. Pudimos ver tres pelis:

- La casa muda (uruguaya) que plantea un sólo plano (cosa interesante) con un argumento un poco tramposo y demasiado lento en ocasiones => no me gustó.
- Disponemos de barcos: una ida de olla española. Tiene algún momento divertido pero vaya, no acabo de entender según qué cosas que me presentan => pse pse.
- Confessions de Tetsuya Nakashima. Obra muy bien construída de principio a fin => 100% recomendable


Primera vez que iba al Festival y me lo pasé muy bien, por la gente y por el ambiente. Mención aparte la zombie walk. Cientos de personas maquilladas y disfrazadas (unos con más gracia que otros) con actuación final de Markatú Junior. El pueblo vive el festival a tope y es un gusto.

Seguiremos luchando! ;)

Raül