jueves, 20 de mayo de 2010

És que és gravíssim!!!

Doncs... doncs... doncs...

Escarni públic acceptat! Entrevista a Ràdio Estel




Petons i abraçades

Raül

lunes, 17 de mayo de 2010

Montserrat

"Caminante no hay camino, se hace camino al andar"
Antonio Machado

Un any més vaig plantejar el repte de fer la ruta BCN-Montserrat, començant amb el GR6 a Mundet i canviant a la Serra de Martines al GR96. Sortíem vora les 18h30 i vam arribar una mica abans de les 8h d'ahir diumenge.

La companyia era espectacular (Òscar) i vam gaudir de moments de tot tipus: riures, vida, moments compartits i altres. Fins i tot el silenci, allò que pot ser incòmode a l'ascensor però que quan portes tant de camí fet és part també de la conversa.

Com a highlights parlaríem del senglar a Mundet, del freak-músic a la serra de Collserola o la trobada amb gent de La Salle a prop de Vacarisses. No ens vam perdre i els petits dubtes es van resoldre cercant senyals o amb la guia que portàvem. Menció especial pel canvi GR6-GR96 ja que la pluja ha fet que la vegetació gairebé l'amagués. Cert que hi havia fang al llarg del camí però res de l'altre món.

El que va ser més dur va ser el fred en un primer moment. Des de les 23h a les Fonts de Terrassa fins la pujada a Montserrat (7h) no ens vam treure res de roba d'abric. Vorejàvem els 3 o 4 graus i els descansos que ens preníem eren ben curts per evitar refredar-nos. A més afegim que la quantitat d'hores a la llum de les lots feia que comencèssim a adormir-nos. Sobretot jo que vaig tenir diversos moments crítics a partir de les 3h30, fins i tot alguns metres els vaig fer a les fosques... no per manca de piles sinó per haver tancat els ulls. Totes dues coses van provocar que demanèssim l'aparició de l'astre rei a partir de les 4h. La claror que observàrem vora les 5h30 ens va animar a arribar a Monistrol amb l'objectiu de fotre'ns un megacafé.

Va haver desesperació en veure tot tancat (eren les 6h45 d'un diumenge!!!). Finalment, a la plaça del poble vam trobar un bar amb combinació de carajilleros de primera hora i gent afamada que tornava de festa. Allò ens va servir per afrontar l'última pujada via drecera dels tres quarts. A l'aeri ens va rebre la Glòria i ja a la plaça la gent d'Immaculada, pastoral, animadors de tota Catalunya animant-nos amb abraçades i paraules d'estima. La xocolata desfeta amb ensaimada ens va animar.

Aquí acabava l'excursió però quedaven els moments a compartir, els riures i les caigudes de cap de rebentats com anàvem!!!

Gràcies a tots pels ànims, trucades, sms, petons i abraçades (tot i la pudor que fotíem!).

Raül

P.S.: Força Barça! Triomfa un gran model amb un gran dirigent al camp i al vestidor. Més enllà dels lamentables i tòpics discursos dels jugadors destaco Ibra imitant al seu homòleg del Crackòvia!

jueves, 13 de mayo de 2010

Vergonyós

Me l'ha passat el Pau aquest matí i a més Canalsolidari.org ha creat una campanya:

http://www.canalsolidario.org/noticia/23709#

Parafrasejant-los... A por ellos!

Raül

Article de The Guardian

The Guardian és un diari anglès que cada dia publica una noticia sobre cooperació a través d'una noia, Katina, que està a Uganda dins d'un projecte de 3 anys per a millorar les condicions de vida de 25.000 persones. Us passo aquest article que em sembla interessant:

http://www.guardian.co.uk/katine/katine-chronicles-blog/2010/may/12/health-volunteerism-not-working

Per aquells que no controleu l'anglès podeu fer servir el servei de traducció de Google: http://translate.google.com.

Aviat sensacions de la trobada amb la Nere (cooperant de SED a Masonga, Tanzania, des de fa 3 anys) i del germà provincial de PACE (Àfrica Centre Est: Kenia, Tanzània, RCA, Rwanda i Congo), Valentine. Records de gent que havia anat a Masonga, Camerun, dels de Madagascar i dels somnis de futur de voluntariat i per Àfrica. Va ser molt emocionant i proper. Ordenem i compartirem!

Salut!

Raül

domingo, 9 de mayo de 2010

Cursa per la Diagonal

Bon ambient, bona organització, bona companyia (pares, Pau, Dani, Jordi, Carles, Àlex), crits contra Hereu!


Raül

jueves, 29 de abril de 2010

5 +

"Mentre els humans pensen, Déu riu"
Proverbi jueu

Han estat uns dies prolífics de lectura... Sant Jordi, el temps i les ganes és el que tenen!

- Hand to mouth i Squeeze Play by Paul Auster: obra autobiogràfica de Paul Auster. Queda cool dir-ho però realment és un autor que m'agrada com explica les coses. Aquesta obra és interessant, una vida més de voltar perseguint somnis allà on sembla que sorgeixen. Inclou el primer llibre que va escriure (interessant novel·la policiaca amb un desenllaç sorprenent i una trama prou ben quadrada d'un detectiu ultradur tipus Bogart), un joc de cartes sobre baseball que es va inventar i una obra de teatre que va escriure. Recomanable!

- El cor de les tenebres de Josep Conrad: obra de principis del s. XX que explica la història d'un anglès que s'introdueix a les terres del Congo on l'esclavitud de la població és quelcom explicable i lògic ja que són més primitius i bàsics... aquest home ha de trobar un tal sr. Kurtz, un mite en aquelles terres, dedicat a la recol·lecció compulsiva de vori... un viatge amb vaixell de vapor pel riu amb ombres, aborígens i tenebres dins i fora de la persona. És una forma de criticar i entendre què i com va ser el colonialisme de l'Àfrica. Recomanable!

- La mecánica del corazón de Mathias Malzieu: amb una premissa romàntica i encisadora arrenca aquest llibre suposadament inspirat en obres com Coraline, Pesadilla antes de Navidad o de l'univers Burton. Arrenca fort, enamorant a cada paraula però es queda sense força a meitat de l'obra i, per mi, acaba arrossegant-se una mica. No obstant, doneu-li una oportunitat perquè és de lectura ràpida i lleugera.

- Descalç sobre la terra vermella de Francesc Escribano: dintre de la meva obsessió d'anar descobrint personatges interessants i importants pels seus fets (no només paraules) vaig decidir llegir quelcom de "dom Pedro" Casaldàliga, bisbe revolucionari i un dels més forts defensors de la Teologia de l'Alliberament. Explica històries de la seva vida al Mato Grosso, de les accions i imposicions dels latifundistes sobre els indígenes i també s'intueixen moments d'interculturalitat, acceptació de realitats diferents i un munt de paraules i lliçons d'un savi com Casaldàliga. Recomanable!

Petons i abraçades

Raül