lunes, 12 de abril de 2010

Tot llegint...

"Podría ser"
Ismael Serrano

Seguim devorant llibres amb allò de llegir en anglès i interessar-me per temes de tot tipus ara que tinc temps. Anem amb els 3 que he gaudit, o no, últimament:

- Cell by Stephen King: trunyot bastant considerable. Comença molt bé, amb una història interessant però que la fa estirar tant que al final perd sentit. Té un parell de girs mig interessants mig "sensibleros" però que no aconsegueixen que recomani aquesta prescindiblíssima obra.
- Echo Park by Michael Connelly: obra policiaca ben entretinguda fins el final (una mica "patillero"). És de lectura lleugera i et manté enganxat fins el final. Si us agraden les novel·les d'investigadors aquesta és una bona opció
- El factor humà: Nelson Mandela i el partit de rugbi que va construir una nació de John Carlin: simplement espectacular. Descriu els canvis en un país a través d'una persona que va dedicar la seva vida a això. Parla del seu tarannà, dels seus punts forts i febles, de les seves característiques (poc habituals) com a líder i de com va canviar un grup de persones enfrontades en un país. Segur que ens perdem coses de la situació actual (parlar amb en Xavier Aldekoa per a tenir una visió de primera mà) però el personatge enamora. És el llibre en què es basa la pel·lícula Invictus (que no he vist).

En fi, algunes recomanacions (o no recomanacions) més ara que s'apropa aquesta festa tan maca i nostrada com és Sant Jordi (si voleu saber què he llegit últimament marque el tag llibres!).

Petons i abraçades

Raül

P.S.: encara penso en la paraula que defineixi la Pasqua... no m'he oblidat pas!

jueves, 8 de abril de 2010

It's raining...

"Siento tu dolor agudo en mis ojos"
Siento tu dolor, Caminando, Kairoi

Cuando llueve, cosa que ha hecho frecuentemente este invierno en Barcelona, tienes diversas formas físicas de afrontarlo. La primera y más sencilla es utilizar elementos impermeables como ultrachaquetas o paraguas. También puede que te pille de improviso y te mojes más o menos según la intensidad de la precipitación. Finalmente, puedes jugar al soportaling, caminando por lo cubierto y evitando otros transeúntes (algunos con paraguas). También existe la posibilidad de esperar a que arrecie y seguir con tu vida tras observar la lluvia manteniéndote seco.

La cuestión es si interesa ir seco por la vida, evitando que nada traspase tu ropa y toque tu piel dejando esa sensación de frío tan desagradable como real. Dejarse calar también es peligroso puesto que puedes pillar un buen resfriado. Aquí podemos correr a secarnos y ponernos ropa limpia mientras afrontamos con una sonrisa lo despistados o poco previsores que somos. En este segundo caso, la elección ante la próxima lluvia (que la habrá) cuál es? Sigo dejando que la vida acaricie mi piel con su frialdad o me mantengo impermeable en mi burbuja de realidad. Si quiero abrir los ojos y me dejo empapar sin remisión puedo caer en el desánimo al ver que siempre lloverá más de lo que puedo soportar... épocas cálidas son necesarias pero cuánto para que olvide que el frío me mantiene despierto?

La vida mira cómo actuamos, sin juzgarnos... está ahí esperándonos, con fe y esperanza... qué le decimos?

Retales de pensamiento al aire, inspiración puntual, rauxa primaveral.

Petons i abraçades

Raül

lunes, 5 de abril de 2010

Pasqua 2010

La Pasqua sempre significa una parada abans de reprendre el camí. Precisament fa un any (litúrgic) que aquest blog va arrencar, com a pseudo-continuació de l'anterior, sense plantejaments, deixant fluir l'esperit.

Ahir en Mike em va preguntar com definiria amb una paraula la Pasqua. Podia agafar el guant i pensar-hi o llençar un tòpic: diferent, trencadora, il·lusionant... vaig decidir la primera i encara ara no he trobat la resposta...

Enguany la Pasqua s'ha allargat a tota la Setmana Santa ja que he participat a la Setmana de Jesús amb 22 Mà Obertes i altres 8 animadors/es. Tot i ser pocs nens, els animadors hem treballat a tope i hem aconseguit passar d'un inici una mica "soft" a una arrencada de camí esperançadora. Mà Oberta és una època complicada ja que és una edat (12-14 anys) en què uns (sobretot unes) són molt més madurs que altres i per tant quadrar les coses és complicat ja que si apretes molt, uns es perden i si no ho fas tant, altres no se senten plens. Fer d'animador, guia, aportar coses... va ser complicat però em van ajudar molt i vam acabar prou contents!

La SJ i la Pasqua tenien en comú la feinada que portaven i que no s'havia fet amb anterioritat (per manca de temps, no pas d'interés). La vetlla pasqual porta una feinada espectacular sobretot si estàs en un equip amb gent tan potent i amb tantes ganes d'afinar el detall. El resultat va ser molt bo i tothom ho valorava així... veurem ara l'avaluació anònima :p.

A hores d'ara em sento bé, content de la participació i de tota la setmana santa. Ara manca feina personal de discerniment sobre què ha deixat la Pasqua en mi.

He parlat de fets, ara manquen els sentiments... seguirem treballant en aquest aspecte.

Salut i Bona Pasqua!

Raül

miércoles, 17 de marzo de 2010

Un savi: Eduard Punset

Entrevista a El Periódico d'avui:

Eduard Punset: «El més intel·ligent és el més flexible»
Després de furgar en els ressorts de l’amor i la felicitat, invita a una nova excursió: ‘El viatge al poder de la ment’. La seva obsessió és «entendre el que ens passa per dins».

JUAN FERNÁNDEZ
Comunista, advocat, economista, conseller, ministre d’UCD, divulgador, assagista i presentador. I, no obstant, no pensa en ell quan parla de les bondats d’estar disposat a canviar, sinó en la fascinant plasticitat del cervell. El seu repte més recent va ser vèncer un càncer, però assegura que aquest tràngol no el va canviar. L’home que ha convertit la ciència en matèria de ‘best seller’ conserva la curiositat intacta; una alegria per a la seva legió de seguidors.

–Sosté que la intuïció ens permet encertar-la més que la raó. ¿Llavors em fio més del pressentiment que de la reflexió?
–La raó és un invent molt recent, amb prou feines té 10.000 anys. En la història de la nostra evolució hem sobreviscut gairebé sempre gràcies al pensament inconscient. Per això, alerta, no menyspreem la intuïció. Li donaré una regla: si disposa de tota la informació i té temps per analitzar-la, utilitzi la raó. Però si ha de decidirse ràpidament i no disposa de totes les dades, llavors faci cas a la seva intuïció. L’encertarà més. A vegades tenir menys informació és més útil.

–Sabem com s’ha d’entrenar la raó, ¿però com s’entrena la intuïció?
–No en sabem res. Nothing. I aquest és el nostre gran drama. Jo faig la prova amb les meves nétes de 8 i 12 anys. Els pregunto: ‘¿Sabeu la diferència entre ansietat, que és un estat d’alerta necessari per passar un examen, i por, que és una cosa que corroeix i paralitza, i que s’ha d’evitar?’ Doncs no saben res. Es parla molt de l’abisme generacional. ¿Quin abisme, si compartim amb els joves la mateixa ignorància sobre les emocions? No hem après res. Per això continuem patint els mateixos dolors.

–¿Com es canvia aquesta situació?
–Prestant atenció a les emocions, que són l’arrel de la majoria de les nostres decisions. Jo sé, positivament, que en els pròxims 50 anys dedicarem molt temps a aprendre a gestionar les nostres emocions. Ens hi va la nostra felicitat. La nostra no, la de les pròximes generacions. Perquè en això s’ha de començar des del ventre matern. L’educació és clau.

–Fa cinc mesos va néixer el meu fill. ¿Sóc a temps d’evitar que sigui un altre analfabet emocional? ¿Què li explico?
–Hi ha dues coses que ha d’incorporar al cap d’aquest nen abans que compleixi set anys perquè sigui un adult feliç. Primer: ha d’aconseguir que assoleixi una certa autoestima i seguretat en ell mateix per lidiar amb el veí, i això se li introdueix donant-li confiança en els seus propis recursos. Segon: aquest nen ha de ser tractat de manera que li quedin ganes i curiositat per continuar aprofundint en el coneixement de les coses i dels altres. És un procés de R+D gratuït en què li ha d’ensenyar a aprendre, somiar, predir i imaginar. No és fàcil, però té set anys per aconseguir-ho.

–Si la ment és tan poderosa, ¿per què ens entenem tan malament?
–Perquè fa milers d’anys que no sabem què ens passa per dins. La gran notícia és que per fi comencem a saber. Per exemple, ja sabem que estem programats per ser únics. Això significa que la influència de l’experiència sobre l’estructura neuronal és determinant. És a dir: que si riem més, això acaba afectant la forma del nostre cervell. ¡És un descobriment revolucionari!

–¿El millor cervell és el de la persona més intel·ligent o el de la més feliç?
–Abans mirem què és intel·ligència. Els primatòlegs han demostrat que la intel·ligència necessita tres coses: una certa flexibilitat per canviar d’opinió, una capacitat de representació mental per predir el que passarà i un cert nivell de complexitat neuronal. Fixi’s quina dada: el cervell més intel·ligent és el més flexible.

–Amb la mala fama que té canviar d’opinió.
–Sí, la gent hi és reticent. Però tot en la natura canvia, fins i tot la matèria sap passar de líquida a gasosa. ¿Llavors per què ens hi resistim tant? Això s’ha de corregir. Per alguna cosa en temps de crisi, evolutivament, la manada elegeix dirigents més joves. Just ara s’ha de tenir el coratge d’arremangar-se i travessar el riu.

–Vostè ha sabut canviar. Va ser comunista i ministre de la UCD de Suárez. Economista i divulgador
–Perquè només em sento bé quan estic obsessionat amb el que faig. I no recordo cap escenari que m’hagi flipat menys, com diuen ara, que l’anterior. Sempre he anat a més.

–Aquest llibre tanca una trilogia. ¿Quina serà la seva següent obsessió?
–Una cosa cap a la qual m’he anat acostant últimament: la fusió de la ficció i l’assaig. El futur va cap aquí. Per això, el meu pròxim intent serà escriure una novel·la on intentaré explicar el comportament de la gent mitjançant la ficció, però en funció de coneixements científics. Escolta, és fantàstic.

miércoles, 3 de marzo de 2010

Més que futbol

"Posa sostre a Barcelons"
Fundació Arrels (www.arrelsfundacio.org)

Reportatge d'Entre Línies:


Petons i abraçades

Raül

lunes, 1 de marzo de 2010

leyendo...


"Cuando yo era joven, practicaba todos los días durante media hora. Muchas veces llegue a creer en seis cosas imposibles antes del desayuno"
Alicia en el país de las maravillas

Volvemos con algunos libros más:

- Alice in wondeland & Through the looking glass, Lewis Carroll (Alicia en el país de las maravillas. A través del espejo): movido por el próximo estreno de la película del admiradísimo Tim Burton, me decidí a leer esta obra escrita en el siglo XIX. La primera parte está muy bien, llena de imaginación y momentos surrealistas. La segunda sigue con el surrealismo y habiéndose fumado algo más duro que durante la primera parte, no es imprescindible pero interesante también.

- The book of Illusions, Paul Auster (El libro de las ilusiones): Auster es un autor con mucho prestigio y cuenta con varios best-seller, lo cual no significa nada ya que también lo es la autora de la saga Mierdúsculo (referencia faltona y gratuita). Es un libro curioso y diferente como lo era Un home a les fosques. El argumento es original y con giros inesperados. A pesar de algún momento de bajón, es altamente recomendable.

- Los rebeldes del bienestar, Jordi Royo: último libro que tenía pendiente de leer de los regalos que me hicieron al dejar de ser presidente de fajmacor. Es una radiografía de los adolescentes adaptada a la realidad del siglo XXI en el Norte. Más allá de la psicología evolutiva, da algunas claves del comportamiento y apunta algunas sugerencias. Muy recomendable si has de trabajar con ellos en cualquier ámbito.

En fin, espero ir acertando en alguna que otra recomendación y os gusten! También me estoy pasando por los vídeos de internet y dejando de lado Lion el vikingo, el Batu o el archiconocido Cobra, os pasaré alguno que me ha parecido interesante (30 minuts y youtube básicamente):

- I tu quin diari compres? => 30 minuts del 27/02/2010: http://www.tv3.cat/videos/2742870
- Haití, hora zero => 30 minuts del 31/01/2010: http://www.tv3.cat/videos/2672459
- Vídeo de Informe Robinson que supuestamente usó Guardiola para mostrar lo importante del sentimiento de grupo, más allá de eso... gallina de piel: http://www.youtube.com/watch?v=dfi07sqBg28 (después seguir al 2/3 y 3/3).

Petons i abraçades

Raül