jueves, 19 de agosto de 2010

Germà Maine

Hola Germanet!

Sempre em saludes així i des de llavors ho he adoptat per saludar de vegades els més propers. Qui no ha fet servir Can Pitiflu quan parlàvem d'un lloc qualsevol o ha rigut amb les teves bromes. Penso en com et mossegues les ungles de voler fer 3 coses a la vegada i pensar-ne 2 més i els detalls personalitzats que tens en les felicitacions i postals. De fet, la primera postal que vam rebre aquí va ser teva. Saps guanyar-te les persones i ho fas tan fàcil!

T'han dit pirat per la forma que tens de transmetre les coses i perquè molta gent ha vist els teus calvos, sinònim d'alegria i sintonia amb animadors i cor oberts. Em remonto al '93... t'enrecordes dels campaments de l'Hermitage? Jo era Mà Oberta i tu ens portaves a banyar-nos a un embassament i ens animaves a tirar-nos a l'aigua des d'un pont tot saltant cap endevant per a salvar una pedra... d'aquí a aprendre de tu.

Han estat molts anys tenint-te com a referent, compartint amb tu Cor Obert, somiant plegats. Com oblidar Tavascan... "todos al tren!!", nits boges i dies intensos.... i la muntanya? Excursions plegats com a animadors o com a joves... i el nostre casament... tu hi eres i et vas alegrar tant quan t'ho vam dir en aquell concert de Kairoi a la Immaculada...

També recordo mails catxondos que compartíem entre uns quants, frases mítiques i trobades ràpides pels passadissos.

Avui ha estat un dia especial. Se que no t'agrada però hem plorat molt... molts records, molta tensió i molta gent coneguda. D'aquí anaven sorgint records en comú... després hem celebrat la teva vida i hem esclatat a riure, no podia ser d'una altra manera. Hi ha hagut testimonis tan macos...

I la vida segueix però... sempre seràs en aquell foulard de Cor Obert, en aquella reunió o animació o manual per a pipiolos de Pasqua, et veurem per Lleida, Ciutat Vella, Rubí... perquè per on has passat has deixat empremta... què vols fer-hi! És la teva personalitat.

Gràcies pel teu do, gràcies per la teva vida, gràcies per la teva manera d'ensenyar

T'estimo Maine, llàstima que no t'ho hagi dit abans.

Raül

viernes, 13 de agosto de 2010

39 días

Sale el sol en el Serengeti anunciado previamente por gallos, monos y pájaros. Un grupo de mujeres emprendedoras (Akina Mama) deciden que es un nuevo día para demostrar la determinación femenina africana. Un niño canta "Good morning Teacher" mientras pedimos que la jornada se llene de encuentros y aprendizajes.

12 niños sueñan en silencio con un futuro mejor acompañados por una tanzana de adopción que ha decidido que se lo han ganado. Un mwalimu italiano demuestra qué es entregar la vida por los demás. Un hermano "proud to be kenyan" nos invita a la escuela y el segundo tanzano nos enseñará palabras y expresiones en swahili. Cuatro voluntarios no pueden cerrar la boca de admiración ante lo que observan, ante tanto recibir de otras cuatro personas que abren sus casas y su corazón sean cuales sean sus experiencias previas.

Llega la hora del chai para un tentempié con mayai y café casero. Las risas suceden a las confesiones mientras se lava la ropa y a los silencios de reflexión sobre la situación que se vive.

Hombres y mujeres se agrupan para aprender cómo mejorar cosechas y vidas así como para construir una educación de calidad mientras una niña que nació desfavorecida contrae malaria, el mkate nuestro de cada día. Una mwalimu sonríe y hace bailar a sus niños del chekechea y de paso a cuatro mwuzungu que se apuntan a un bombardeo.

Una mama prepara con cariño la comida que compartiremos entre pedazos de sabiduría y cheatings kenyanos y tanzanos. Un cura de Musoma se escuda en el Evangelio para explicarnos cómo se deja la piel para acoger a los repudiados y emocionarnos con su testimonio, sin perder el brillo de esperanza en los ojos.

Por la tarde los niños y jóvenes quieren compartir clases, juegos y deportes. El idioma no importa mientras te cogen de la mano y te acarician el pelo. Serán los mismos que caminarán para coger agua de un lago que parece un mar y que engulle el rojizo sol africano observado en silencio por los molinos de viento de Masonga.

La cena precede a la tertulia nocturna y sus canciones. Es el momento de compartir el día con palabras y antes con lecturas y objetos. Antes de cerrar los ojos debatiremos o negociaremos judías de todo tipo. Ha sido un gran día, todos lo han sido y todos lo serán.

Ya te estoy echando de menos Masonga. Ya os estoy echando de menos Nere, Sergio, Patrick y Erick. No os olvido mwalimu Esther, Pepe, Marce, Gabi, Maria, Memo, Matukeo, Mama Ana, Maalums y niños anónimos. Gracias por enseñarnos tanto Upendo, Biseko y gentes que creen en un futuro mejor basado en el esfuerzo. Y como no, Jose, Mar y Noe... los "normales" que tanto hemos compartido.

Nos vamos sin tener idea de África (tanto por leer, tanto por observar, tanto por vivir), intuyendo la realidad de la Tanzania norte a orillas del lago Victoria, conociendo mínimamente la aldea de Masonga y su día a día. Pero nos vamos con una sonrisa y una lágrima.

Tanto por digerir, tanto por explicar. Mucha impotencia en ocasiones...

Asante sana

viernes, 2 de julio de 2010

Fins l'agost!

Demà viatge cap a Masonga fins al 10 d'agost! Gaudir, aprendre i seguir creixent!

Bon estiu a tots/es

Raül

martes, 15 de junio de 2010

4 més!

"Hay gente tan sumamente pobre que sólo tiene dinero"

Nou lliurament de llibres llegits!

Good to great by Jim Collins: obra interessant per aquells que volen llegir com fer que una empresa sigui momentàniament bona a que es mantingui adalt. També parla dels tipus de líders que ajuden en aquest aspecte. Tot des de la visió d'un equip d'economistes que van estar analitzant l'evolució de moltes empreses intentant descobrir les claus del seu èxit. També es pot portar a temes més banals com el futbol, concloent que en Pep Guardiola és un líder de tipus 5 (el que fa que els èxits durin!). Recomanable si t'interessa el tema

Millenium 2: La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina de Stieg Larsson. Obra que em va tenir enganxat de principi a final. Cert que en alguns moments es fa una mica pesat però la vaig, literalment, devorar. Segueix la trama de la primera part i obre, claríssimament, la de la tercera. Recomanable com a novel·la lleugera, la pel·lícula no li fa gens de justícia al llibre.

Freakonomics de Steven D. Levitt i Stephen J. Dubner: per a mi un pèl decebedor. Explica amb la visió d'un economista relacions inverosímils. Fa gràcia en alguns moments i aporta dades curioses en d'altres. Interessant sense més.

The Martian Chronicles by Ray Bradbury: llibre de ciència ficció surrealista sobre la colonització d'un planeta Mart habitat per uns éssers que fan veure el que no és i amb certs tocs de crítica social sobre l'home. Si et va el tema, endavant!

A gaudir-ne!

Petons i abraçades

Raül

viernes, 28 de mayo de 2010

Llibres

"He descubierto la paradoja de que amando hasta que me duela, dejo de sentir dolor, sólo siento amor"
Mare Teresa de Calcuta
(Inici del capítol 5x10 de Mentes Criminales: La lucha)

Un nou lliurament de llibres!!

- Animal Farm by George Orwell. Una obra molt interessant i recomanada en diverses ocasions que no havia llegit. El nivell de paranoia és tan alt com la realitat de la societat descrita. Ara intentaré llegir el cèlebre 1984 amb el seu "Big Brother"
- Pues yo lo veo así, recull d'articles de Sala i Martin a la Vanguardia des de fa molts anys. Amb el seu estil provocador i que agrada o desagrada a parts iguals. Si vols aprendre sobre certs temes i que se't despertin ganes d'aprendre'n més és molt interessant i de lectura ràpida i senzilla. Aquest porta a tenir ganes de llegir Freakonomics.
- The thirteen tale by Diane Setterfield o las ganas de alargar una historia demasiado. Comienza bien con algunos misterios, paralelismos y notas históricas sobre novelas pero para mí pierde punch a medida que avanza la trama.
- The art thief by Noah Charney, tota una sorpresa. Novela de misteri amb girs inesperats i ben interessants. Parla d'algunes obres d'art (suposadament) conegudes de, per exemple, Caravaggio o Malevitch amb tocs de missatges bíblics.
- Superman All Star de Grant Morrison i Frank Quitely. Recull de 12 còmics sobre un Superman amb moltes paranoies futuristes... normal, després de tants números les novetats només poden sortir així. De mostra un botó: Superman té un amagatall guardata amb una clau que deixa al costat de la porta però com pesa mig mil·lió de tones només ell la pot fer anar.

Seguirem publicant!

Petons i abraçades

Raül