jueves, 19 de agosto de 2010

Germà Maine

Hola Germanet!

Sempre em saludes així i des de llavors ho he adoptat per saludar de vegades els més propers. Qui no ha fet servir Can Pitiflu quan parlàvem d'un lloc qualsevol o ha rigut amb les teves bromes. Penso en com et mossegues les ungles de voler fer 3 coses a la vegada i pensar-ne 2 més i els detalls personalitzats que tens en les felicitacions i postals. De fet, la primera postal que vam rebre aquí va ser teva. Saps guanyar-te les persones i ho fas tan fàcil!

T'han dit pirat per la forma que tens de transmetre les coses i perquè molta gent ha vist els teus calvos, sinònim d'alegria i sintonia amb animadors i cor oberts. Em remonto al '93... t'enrecordes dels campaments de l'Hermitage? Jo era Mà Oberta i tu ens portaves a banyar-nos a un embassament i ens animaves a tirar-nos a l'aigua des d'un pont tot saltant cap endevant per a salvar una pedra... d'aquí a aprendre de tu.

Han estat molts anys tenint-te com a referent, compartint amb tu Cor Obert, somiant plegats. Com oblidar Tavascan... "todos al tren!!", nits boges i dies intensos.... i la muntanya? Excursions plegats com a animadors o com a joves... i el nostre casament... tu hi eres i et vas alegrar tant quan t'ho vam dir en aquell concert de Kairoi a la Immaculada...

També recordo mails catxondos que compartíem entre uns quants, frases mítiques i trobades ràpides pels passadissos.

Avui ha estat un dia especial. Se que no t'agrada però hem plorat molt... molts records, molta tensió i molta gent coneguda. D'aquí anaven sorgint records en comú... després hem celebrat la teva vida i hem esclatat a riure, no podia ser d'una altra manera. Hi ha hagut testimonis tan macos...

I la vida segueix però... sempre seràs en aquell foulard de Cor Obert, en aquella reunió o animació o manual per a pipiolos de Pasqua, et veurem per Lleida, Ciutat Vella, Rubí... perquè per on has passat has deixat empremta... què vols fer-hi! És la teva personalitat.

Gràcies pel teu do, gràcies per la teva vida, gràcies per la teva manera d'ensenyar

T'estimo Maine, llàstima que no t'ho hagi dit abans.

Raül

1 comentario:

  1. Em sembla un escrit magnífic. Tot i que estic segur que podries estar escrivint anècdotes i moments durant uns quants dies...
    Aprofito per dir-te que habitualment segueixo els teus escrits i mai escric comentaris, però avui us diré: 'Gràcies, Raül i Noe, vosaltres també us feu estimar!'

    Víctor 'Poti'

    ResponderEliminar