martes, 19 de enero de 2010

Reacció o proacció

"Quizás con poco, yo me conformo"
Mira cómo viene, Jarabe de Palo

En ocasions la mare natura actua per pròpia iniciativa (de fet sempre ho fa) i ens demostra que com a humans som arrogants. En una d'aquestes la terra es grata i produeix un terratrèmol de grans dimensions. Si aquest cau en un país destrossat per segles de colonialisme voraç les conseqüències són gravíssimes, com s'ha vist a Haití.

Tots els mitjans transmeten les cares de la tragèdia i l'estòmac junt amb la conciència fan voltes com si anessin muntades en una muntanya russa. És llavors quan plorem i ens venen les ganes de canviar un món que en aquell moment considerem injust. La violència pren protagonisme als carrers i el país s'ha de militaritzar per assegurar que l'ajuda humanitària totalment descoordinada arribi a les zones incomunicades. Els màxims mandataris es volen apuntar al carro de la solidaritat i fan tot de declaracions de bones intencions amb enviaments massius de personal i recursos econòmics. La solidaritat està per sobre de tot, les persones són el primer, diuen.

La feina de les ONG es valora molt positivament i reben donacions sense parar. Ara posseeixen prestigi i la maquinària de les més potents es mou per atendre una més de les crisis humanitàries que hi ha al planeta Terra. Algú s'atrevirà a mirar les seves webs i descobrirà que treballen arreu del món i mentre en un lloc hi ha destrucció, en l'altre gana i en el de més enllà set (d'aigua però en tots ells de justicia també).

D'aquí una setmana tornarem a tancar els ulls, a acceptar la nostra rutina i a mirar i admirar la dinàmica d'aquest món que no para de treure exclusives (unes que produeixen més basques que d'altres). Però a Haití, Somàlia o Nepal seguirà havent gent patint. No caldrà netejar conciències perquè no és ni Nadal ni ho veiem a la televisió. Les conseqüències del colonialisme de les grans potències fa anys que arrossega països pobres a ser-ho més. Aniré més enllà de les obvietats de tenir aigua corrent i un sostre sota el que dormir. A Haití i també a Madagascar està apareixent deforestació perquè la gent talla arbres per tenir combustible i poder escalfar aigua per posar-hi arròs, mandioca o el que sigui que puguin menjar. Sorprèn veure gent cuinant al carrer amb carbó vegetal però això existeix, no és antiquat, és la seva realitat (no té per què ser pitjor!).

Hi ha moltes ONGs que no paren de treballar per atendre a necessitats bàsiques de les persones allà on no poden gaudir-les. I no parlo del que des del Nord considerem bàsic sinó d'allò que demanen. Us animo a escollir una organització segons el criteri que us sembli: grandària, països d'actuació (Nord o Sud), objectius... però mirant la seva documentació, és clar! Quina és l'organització que s'acosta més a la meva forma de pensar o de ser? Cerqueu, a Internet hi és. A partir d'aquí col·laboreu amb el vostre temps o la vostra economia. Oi que paguem rebuts de telèfon, gas, aigua, menjar, electricitat, internet, gimnàs, bicing, cotxe, benzina...? Perquè aquest rebut no pot estar a la nostra llista? És aquí quan apareixen els tòpics: els diners no arriben, se'l queden les organitzacions, els governs són corruptes bla bla bla

També us animo a llegir i investigar les causes de la situació que hi ha a cada país. En ocasions serà la influències de les grans potències, en d'altres la mala gestió, en d'altres tot plegat combinat. Hi ha grans llibres, hi ha grans articulistes i hi ha grans informadors al món.

La gent segueix patint un cop marxen les càmeres. Les ONGs treballen de la mateixa manera (i algunes congregacions religioses també!) i el món no para de girar...

Petons i abraçades

Raül

viernes, 1 de enero de 2010

Bon any!

"Tot està per fer i tot és possible"
Martí i Pol

Bon any 2010! Fora complexos i endavant la bona feina, les ganes, la il·lusió i la força. Entre tots ho aconseguirem! Feina, estudis, oci, amics, amor, salut... molts desitjos i estones per compartir.



Petons i abraçades

Raül

viernes, 18 de diciembre de 2009

De llibres

"Es toda una experiencia vivir con miedo, ¿verdad? Eso es lo que significa ser esclavo"
Blade Runner

Avui va de llibres. Un dels nombrosos avantatges d'haver canviat de feina (no entrarem a valorar això) és que tinc més temps per llegir. Llegir va ser una de les coses que vaig reprendre amb passió i fruició al camp de treball de Madagascar (del qual n'he parlat minsament). Allà van caure: El juego de Ender (excel·lent recomanació de Pepe), Los hombres que no amaban a las mujeres (molt entretingut i de lectura ràpida), Ernesto Guevara: también conocido como el Ché (interessant biografia per anar més enllà dels tòpics i crear-se una opinió pròpia), Las luces de Septiembre (cutrerillo) i Crepúsculo (absolutament vomitiu i digne d'anàlisi).

Des de Setembre han caigut uns quants més però volia recomanar-vos els següents:

- El elfo oscuro (trilogia): literatura fantàstica per a amants de mons similars (perdó pel sacrilegi) a la conegudíssima saga de El senyor dels anells. Història de Drizzt Do' Urden dintre del cruel món dels Elfs Obscurs. Durant diversos anys es trobarà amb tota mena de criatures. Té algun moment més fluix però en general molt recomanable.
- The Shadow of the Sun (Ébano) de Ryszard Kapuscinsky. Absolutament espectacular. Visió de les diverses realitats africanes de la mà d'un periodista que hi va viure durant molts anys. Explica la diversitat d'un continent que la supèrbia europea considera com una única realitat (recordo un reportatge del cada cop pitjor Mikimoto on preguntava per l'esperit de l'Àfrica... reclamem la diferència entre catalans i espanyols i fotem en el mateix sac tot un continent sencer). Per mi, si t'interessa el tema, imprescindible.
- The audacity of Hope (La audacia de la Esperanza) de Barack Obama. Sinceritat de la mà d'un personatge cridat (no perquè ell ho hagi demanat) a fer grans coses (i això que voldrà dir?). Explica de primera mà com veu la política, com ha anat avançant, com l'ha cagada molts cops i com li ha servit això per a ser millor persona i polític. Tot i que ho sembli, gens pretenciós. Està escrit quan era senador per Illinois i no parla del camí cap a la presidència.

Un altre que em vaig llegir l'any passat i que formava part del detall de Fajmacor per haver estat president: Sonrisas de Bombay. És un llibre ple de passió, d'una persona que ha volgut canviar una realitat que va viure. Podrem estar d'acord o no amb la forma d'actuar però el tio la toca. De lectura molt fàcil també.

Seguirem exposant recomanacions o altres coses que vagin passant pel cap!

Salut!

Raül

lunes, 16 de noviembre de 2009

De vuelta y vuelta

"Con perdón de las damas..."
Diego Armando Maradona

Després de 6 setmanes en "el dique seco" per una distensió de lligament curada a base de corrents, microones i exercicis per enfortir la cama i de propiocepció (http://www.efisioterapia.net/articulos/leer.php?id_texto=93) he pogut tornar a entrenar amb vistes a participar a alguna de les Sant Silvestres catalanes que tenen lloc a finals del mes de desembre.

Avui he corregut vora 4 km sense molèsties però notant-me ultrapetat (la vida...). A més amb la sorpresa que mig parc de la ciutadella i voltants està aixecat. Així doncs, a més de còrrer, faig una gincana per a trobar llocs adients. Quan plogui ja serà espectacular.

Compartir també l'alegria d'haver participat a la BH-SS com a supporter (havia de còrrer però...) i "endrapador". Brutal tots (Jordi, Miquel, Víctor, Jordi, Òscar) però el més animal en Pau amb 1h36 en 20 km.

Seguirem informant. De moment la hipermotivació és alta però sempre amb seny (seguuuuuro).

Salut i running!

domingo, 25 de octubre de 2009

Sobre parlar idiomes

"Estamos trabajando en ello"
JM Aznar

A través d'un article publicat a La Vanguardia d'ahir em plantejo la necessitat de formació dels polítics d'avui en dia. No estic parlant d'una classe política elitista on només uns quants puguin accedir... o potser sí? Si per a treballar a una empresa et demanen l'oro i el moro (ja no parlo de llocs directius!) què s'ha de demanar a algú del qual depenen 7 o 40 i pico mil·lions de persones? Volem gent preparada per a voltar pel món amb possibilitat de parlar idiomes, gent que conegui la realitat Global, que sàpiga analitzar-la i prendre decisions adients... però només es demana gent de partit, que s'hagi mogut bé en el seu moment i prou...

No fem demagogia ara. Un títol universitari a vegades no representa res però l'esperit de voler-se formar sí. Malauradament no tothom hi pot accedir i això no vol dir que es sigui millor o pitjor persona. Estem parlant de dirigir un país, de fer que families puguin arribar a final de mes o no, d'entendre de què va tot això del Món...

Està clar que el sentiment, les ganes i la passió han de ser presents, però lo cortés no quita lo valiente.

En l'article només s'analitza el tema dels idiomes però aquí està el currículum de ZP, Montilla i Hereu... els considerem prou preparats combinant la informació amb l'article de la Vanguardia?:


Atenció a la subtilitat en el CV de Montilla: Té estudis d'Econòmiques i Dret. D'Hereu parla de Llicenciat... què vol dir? Doncs que Montilla es va matricular de Dret i ho va deixar, el mateix d'Econòmiques. No vol dir que fos un gandul sino que la vida el va portar a això, no jutjo, exposo. Està preparat per a ser president de la Generalitat?

Més literatura: entrevistes de Sala i Martin als candidats a president de la Generalitat abans de les eleccions

Montilla: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/Entrevista_Montilla/montilla.htm
Mas: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/Entrevista_Mas/Mas.htm
Carod: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/Entrevista_Carod/Carod.htm

Qui voldríem que dirigís l'empresa de la que participem tots?

Salut

Raül

lunes, 5 de octubre de 2009

Olimpisme

"A la ville de... Rio de Janeiro"
Jacques Rogge

Divendres vam veure com Rio de Janeiro va ser escollit per a organitzar els JJOO del 2016. Alguns s'alegren, altres s'entristeixen. La pregunta és perquè ningú compareix a explicar quant s'ha gastat en les dues presències de Madrid a l'accés als JJOO. I encara més greu és que ningú la demani. I ja el súmmum és que algú es plantegi presentar-se per al 2020. Per cert, estaria bé saber quants diners s'han gastat però també d'on (ciutat, comunitat i país).

A banda d'això em fa gràcia presentar una enquesta oberta. Es refereix a les presentacions de cadascuna de les ciutats. És a dir, qui representava cada país. Per Espanya van estar: ZP, el Rei, Raúl, Almudena Cid, Marta Domínguez, Aranxita la andorrana, Cacho, Indurain... prestigi tendint a zero respecte l'actualitat esportiva (campions de bàsquet i futbol a nivell de clubs i selecció, F1 - motos encara que no siguin olímpics...).

Però anirem més enllà... m'agradaria que diguèssiu qui voldrieu que representés el vostre país / nació tant a nivell esportiu com a nivell general (culturalment, de sentiment, amb dots d'orador, periodistes de prestigi, artistes, polítics...).

Qui portarieu per a representar amb garanties la vostra nació?

Vinga, animeu-vos a la secció de comentaris!

Raül

jueves, 1 de octubre de 2009

Indignació pero da igual

"Va a subir el IVA de los chuches también"
Mariano Rajoy

En uns dies on es confronta la vivència personal amb despeses indignes de diners amb Madrid 2016, festes i escurirres bultos varios prefereixo deixar un text interessant per llegir que bilis poc productiva.

Es tracta d'un text que em va passar el meu germà fa un temps. D'autor conflictiu, les paraules em semblen interessants per a què reaccionem com a poble (no pas com a país perquè això voldria dir comptar amb els dirigents que no ajuden gaire).

L'era de l'home gallina

Salvador Sostres

Som en l'era de l'home gallina que es passa tot el dia parlant de la crisi i de la culpa que en tenen els polítics. L'era de l'home queixós, l'home de l'excusa, oblidadís de l'esperit emprenedor que ens va fer superar els entrebancs i la fosca d'antic. Hi ha crisi? Naturalment que n'hi ha. Estem mal manats? Tant a Catalunya com a Espanya: incapaços governs de roba venturera. Però som el centre del món cadascú de nosaltres i amb els inconvenients ja hi comptàvem i ningú no va dir-nos que fos fàcil. La nostra estirp és de titans. Sobren funcionaris i manca l'esperit cristià que ens va treure de les catacumbes amb sacrifici i glòria. Som l'era de l'home gallina, sense esma ni esperança ni desig de món millor. Ja ningú no es fa preguntes ni es demana en què podria superar-se; i tothom creu que alguna cosa se li deu i tothom exigeix drets a canvi de cap deure. El món no és un regal, és una exigència. Els dons que Déu ens donà són les eines del nostre esforç i no l'especulació de la nostra comoditat. No podem volar però podem córrer molt més ràpid. És indigne rabejar-se en la crisi si hem passat tots aquests anys vivint com si fos una brisa. No hi ha cap decadència aliena a nosaltres: i l'avarícia d'alguns banquers i la mediocritat d'alguns polítics tenen l'altra cara de la moneda en la nostra passivitat i en la nostra abstenció. Només se'n sortiran els homes forts. I l'home fort no parla de problemes sinó de solucions i no té retrets sinó esperança. Surt al carrer a defensar el pa i l'alegria i que tothom sàpiga que aquesta boca és teva. La voluntat és un destí, però sobretot una higiene. Hi ha un vigor que ens fa homes i quan manca escarnim els bells propòsits de l'espècie. No hauríem de seure a taula amb els apologetes de la crisi. Parlar de misèries no és de bona educació. Recuperem el tremp, la tensió, el llamp fulminant com la ira de Déu. Cancel·lem l'era de l'home gallina en pro de l'home vertebrat i lliure, que planta cara a l'infortuni i s'hi sobreposa amb altivesa i honor. Coratge! Més pantalons i menys faldilles.

Total, que avui el FMI anuncia que s'ha acabat la recessió mundial gràcies a Àsia. Quan trigarà en arribar a les nostres llars? I a les llars d'aquells més desfavorits?

Apa! Que tingueu bon dia!

Raül