jueves, 11 de febrero de 2016

2016 - 1

Hoy reseñaré tres de los libros que he leído hasta el momento


- Wonder de R.J. Palacio (320 págs)
Puede que hayáis oído hablar de la historia de August (hubo un boom cuando Guardiola dijo que lo había disfrutado mucho). Este niño nace con una enfermedad que le causa ser rechazado por parte de la sociedad. Parece que en su cara nada está donde debiera y ha de ser sometido a múltiples operaciones en su infancia. La obra arranca en el momento en que sus padres deciden que debe ir a una escuela ordinaria. Hasta el momento su educación era en casa e iba a cargo de su madre. Tiene una hermana y conviven con un perro. El libro trata la historia en primera persona a través de los varios personajes que presenta: August, sus padres, su hermana, la gente de la escuela, etc. Este es el punto más interesante del libro. Tiene algunos altibajos que no le permiten estar al máximo nivel en la categorización pretendida y más con lo que ha vendido y ha rodado por el mundo. Por lo tanto #pse.


- Dios es Ateo de Enrique Castro (266 págs) => Biblioteca Xavier Benguerel
Llegué a este libro a través de una entrevista al cura que lo escribe. Nos explica su experiencia en barrios marginales en los años finales del franquismo y posteriores. Nada era fácil. Muestra historias violentas, valientes y reales. Me recordó al libro "Los desayunos con sor Genoveva" de Viqui Molins por su estilo vivencial. Estar al lado de los más desfavorecidos sin demasiados recursos, acompañando y luchando para un mundo mejor aunque no sea fácil. #libraken

- Todo fluye de Vassili Grossman (300 págs) => Biblioteca Xavier Benguerel
Y yo sin saber que es uno de los grandes autores del s. XX. Explica la historia de varias personas en la Rusia de Stalin (durante y en los años posteriores a su muerte). Habla de vidas destrozadas por denuncias convenientes, de las condiciones de trabajo y de vida de la élite y los campesinos. También de la incertidumbre sobre el futuro y, cómo no, de los seguidores acérrimos del régimen o de la idea romántica que supuestamente defendía. La manera de escribir el libro te lleva de una historia a otra y acabas devorando el libro. #libraken


Próxima reseña:


- Africanus. El Hijo del Cónsul de Santiago Posteguillo


Salut


Raül

viernes, 5 de febrero de 2016

Selecció del 2015

Comencem doncs amb la selecció que he recordat del 2015... després potser venen més. Aquí va:


- La lengua de los secretos de Martin Abrisqueta (528 págs)
El autor nos explica la historia de su padre como niño que sufre la Guerra Civil española partiendo de una pequeña aldea en Euskadi. Habla de la vida rural, habla de los miedos, habla de los traumas no superados entre padre e hijo y también del tiempo y sentimientos a recuperar. Incluye partes personales del autor puesto que lo escribió como las memorias de su padre. #libraken


- Trilogía del Baztán de Dolores Redondo (1544 págs)
Se trata de tres libros (El guardián invisible - 440 págs -, Legado en los huesos - 560 págs -, Ofrenda a la tormenta - 544 págs -) que describen la tarea de la detective de la policía foral Amaia Salazar. Amaia tiene unas cualidades especiales para poder resolver casos extraños. La autora dota las novelas de un ambiente físico y familiar particulares manteniendo la tensión hasta el final del tercer libro. Cada libro presenta un caso diferente pero las tres tratan sobre Amaia, su pasado y el de su familia y la magia del entorno. Dan ganas de visitar la zona. Además, presenta Amaia como una persona que no solo tiene fortalezas sino también dudas y debilidades.

 - El ninot de Neu de Jo Nesbo (508 pàgs)
Un autor nòrdic que no coneixia. Forma part d'una sèrie de novel·les sobre el detectiu noruec Harry Hole. Aquesta no és la primera però sí la primera que he llegit. Fa referència a algun cas anterior ja descrit però no és clau per a poder seguir la trama. Novel·la negra de qualitat, entretingut i fàcil de llegir. #libraken

- Mil soles espléndidos de Khaled Hosseini (384 págs)
Principalmente describe las vidas de dos mujeres de diferentes generaciones. Concretamente habla del tramo presoviético hasta (más o menos) la situación actual. En ocasiones desgarradora, en otras (las menos) alegre y principalmente perturbadora. Las dos protagonistas tienen infinidad de matices así como la historia y el destino del país. #libraken

 - Ajedrez y Ciencia de Leontxo Garcia (268 págs)
Un libro de un apasionado del ajedrez. Explica anécdotas personales, historias de personajes espectaculares (Fischer, Kasparov y otros menos conocidos), y apunta el gran conocimiento que tiene sobre la materia. Recomiendo visitar el espacio "El rincón de los inmortales" que tiene en el país digital. #libraken


- Hombres buenos de Arturo Pérez-Reverte (592 págs)
Ay Arturo, qué contento estás de conocerte y qué bien escribes. Explica la historia de dos académicos que van a comprar la Encyclopédie a París a finales del siglo XVIII y los avatares de semejante aventura. El autor dedica capítulos a describir su camino paralelo en la actualidad para documentarse y con qué ilustres personajes se encontraba.


Por cierto, lo de las páginas no lo pongo como medida de cuánto leo sino por si escogéis leer alguno que sepáis cuán tocho es.


Salut!


Raül

Risc controlat

Diria que he passat per totes les fases del blogger. L'excitació inicial, la sobrepublicació, el microego, el tancament, la refundació i el final abandonament. Segur que hi ha altres que no he descobert com, per exemple, guanyar diners (tot i que vaig posar publicitat algun moment... en què estaria pensant).


Doncs fa un temps que hi ha una idea que em passa pel cap i és la de fer una petita ressenya dels llibres que llegeixo. No perquè li importi a ningú ni cerqui res en concret sinó per fer un llistat del que he llegit. Com a capquadrat i un poc TOC m'agrada col·leccionar dades de manera absurda. La de llibres llegits és una. La raó tampoc és quantificar res sinó recordar què he llegit durant un periode (algunes vegades he repetit llibres sense recordar-ho).


La idea es fer una petita ressenya, dir si és de biblioteca, d'algú que me l'ha deixat o adquirit. No em posaré molt en opinions personals profundes sinó en si m'ha agradat o no que ja és molt. Acabaré la descripció amb #libraken #pse o #tordo.


Pot ser que faci un post per llibre o que reculli diversos. Intentaré posar quina és la següent lectura i també quina estrena espero i què hi ha en la llista de pendents. Bueno, un caos tot plegat, ja anirem afinant.


Properes ressenyes (en la llengua en què els he llegit):


2015 (alguns):


- La lengua de los secretos de Martin Abrisqueta
- El ninot de Neu de Jo Nesbo
- Trilogía del Baztán de Dolores Redondo
- Mil soles espléndidos de Khaled Hosseini
- Ajedrez y Ciencia de Leontxo Garcia


2016


- Dios es Ateo de Enrique Castro
- Todo fluye de Vassili Grossman
- Africanus. El Hijo del Cónsul de Santiago Posteguillo


Llista de pendents (adquirits):


- Una teología arrodillada e indignada de Javier Vitoria
- A people's history of the US de Howard Zinn


Llista de pendents (per agafar o comprar):


- Barcelona. Una Biografia d'Enric Calpena
- Filosofia inacabada de Marina Garcés
- La isla del padre de Fernando Marías
- Ens veurem allà dalt de Pierre Lemaitre
- El minotauro global / Economía sin corbata de Iannis Varoufakis


Altres no els descriuré si són temes molt específics (p.ex.: El concepto del Continuum, Ser padres conscientes, etc). De còmics estic dubtant perquè he adquirit alguns que m'han agradat molt... venga va, també (Superman Rojo, Luthor o Joker d'Azzarello, Batman - varios-, Multiversity, Civil War...).


Potser després m'hi poso.


Salut!


Raül

domingo, 14 de julio de 2013

Asistencia Euroleague

Me picaba la curiosidad saber cómo iba el Barça de asistencia (numérica y %) en la Euroliga comparado con todos los participantes (24 equipos). La siguiente imagen resume la situación:


Las barras indican asistencia numérica media y la línea roja (con porcentaje en el eje secundario). Los cuatro participantes en la final four de la Euroliga tienen los siguientes datos:

- Olympiakos: 8223 y 71,2%
- Real Madrid: 9160 y 61,1%
- CSKA: 5569 y 42,4%
- FC Barcelona: 5473 y 72,2%

De los otros dos participantes de la ACB:

- Vitoria: 12055 y 77,8%
- Unicaja: 5740 y 52,2%

El gráfico destaca especialmente Zalgiris, Vitoria, Maccabi, Pao con asistencias medias por encima de los 10,000 espectadores. En cuanto a porcentaje destacan Brose (100%), Elan Chalon (93,2%) y Maccabi (93,5%).

Y qué puede hacer el Barça (sección actualmente deficitaria) con un equipo Notable y un palmarés importante? Pues aprender de los mejores en asistencia con grandes pabellones. Especialmente Vitoria (donde el baloncesto es algo más cercano al fútbol que en Barcelona). El tipo de juego y los precios deberían ayudar a subir el porcentaje. Ya no hablamos del nuevo pabellón que llevamos tiempo oyendo...

Raül

jueves, 27 de junio de 2013

Esport!

Sempre he estat un tio prou esportista. En la meva època escolar vaig practicar: futbol, bàsquet, judo, rugby, natació, waterpolo, atletisme... com no m'heu vist a cap portada de diari esportiu ja sabreu que no he destacat en cap de les disciplines mencionades.

Després d'una època fatty (universitat) on no podia fer massa esport per múltiples ocupacions vaig decidir posar-me a córrer. En començar a treballar fora de la uni podia trobar més o menys temps entre viatges i casa. En aquella època vaig tornar a participar en una cursa (ho havia fet de petit de la mà dels meus pares) de 10 K... La Sant Silvestre... vaig haver de parar petat com estava i vaig tenir rampes en tornar a casa... el típic començament.

La cosa no va anar a més fins al cap d'un temps. Quan vaig començar el màster vaig començar a anar a curses amb els companys de la uni. L'estiu següent Alemanya i després durant l'estada a USA els entrenaments van anar a més. Com a dada, vaig tornar més prim malgrat les visites contínues a 5G (bacon cheeseburger with everything).

El cas és que em vaig decidir a apuntar-me a la marató i començar a fer alguna cursa de muntanya... la droga ja era al cos. Ja he fet dues maratons i el número creixerà.

Curses previstes pel curs 2013-2014:

1. Matagalls-Montserrat
2. 5 cims 5 horitzons (2a)
3. BH-SS (2a)
4. Marató de Florència
5. Marató de Barcelona (3a)
6. Trailwalker sub-17
7. Zegama-Aizkorri (va per sorteig)
8. Transalpine

6, 7 i 8 són bogeries però vaja... ja veurem!

I amb això he començat a fer Paleotraining... similar, penso, a Crossfit... suades brutals en rutines de 20 minuts amb exercicis ben freaks.

Salut !

Raül

domingo, 12 de mayo de 2013

The Special One (1/n)

Molts rius de tinta s'escriuran sobre Mou ara que fa pinta que deixa el Madrid. També sembla que la sortida no serà tan emotiva com la de l'Inter (fingida?) on es recorda la seva abraçada plorant amb Materazzi. La del chelsea va ser prou dramàtica per desavinences amb Roman després d'invertir diners i no aconseguir la desitjada orelluda. La sortida del Porto va ser, diria, més natural ... una evolució en la seva carrera.

El que m'ha portat a escriure això és veure què pot passar amb el Madrid en els propers anys comparant els anys posteriors de cadascun dels 4 equips coneguts que ha entrenat. ho vaig fer en veure que enguany l'Inter no s'ha classificat per la champions.

Val a dir que el futbol no és ciència i per tant els números mostren una realitat esbiaixada. A cadascuna de les seves etapes es va trobar equips molt diversos que el van allunyar dels grans objectius. Està clar que té un gran prestigi.

Unes gràfiques que he construït amb núms de títols durant l'etapa pre-mou (a excepció del Porto), Mou (amb una M a la temporada) i post Mou:





És dificil extreure conclusions d'aquestes gràfiques. El Porto ha seguit guanyant (tot i que li ha costat fer-ho a Europa). El Chelsea ha seguit sent irregular i va guanyar la Champions de manera sorprenent. L'Inter venia d'una època prou bona i amb Mou va guanyar la Champions però ara porta 2 anys durs. El Madrid porta anys amb pocs títols i Mou no ha millorat gaire el tema.

Què es pot esperar dels propers anys del Madrid? A saber... la plantilla sembla dividida però com he dit abans, l'esport no són matemàtiques i dependrà no només del Madrid sinó dels rivals...

Intentaré portar més números a les gràfiques... ingressos/despeses i ratio d'inversió per títol (nacional o europeu amb pesos segons la "importància" del títol).

Seguirem treballant :).

Raül

domingo, 5 de mayo de 2013

De tornada

Torno a escriure mig empés per alguns, entre ells jo. Em plantejo el per què i miro enrera... He passat per totes les èpoques del blogger: quan tohom escrivia i llegia, quan parlaba de tot, quan ho feia per mi, quan ho feia pels altres quan mirava qui comentava, quan vaig posar un comptador de visites, quan el vaig treure...

I arribo a la conclusió que escric perquè em ve de gust i si algú s'ho passa bé llegint millor perquè ja ho hauré fet :).

Són temps de remoguda... Interna i externa. Els pilars estan clars i per això la remoguda. Trobo a faltar coses i sensacions. Ganes de fer muntanya i portar un grup. Ganes de sentir-me relaxat i compartir vida. Ganes de planificar un 2013-14 amb coses que enguany no he aconseguit encabir. Perquè la vida és per als altres o bé no és.

I s'apropa l'aniversari de l'Associació... Què gran!

Fins aviat! Al cap actualitat, barça, cròniques i més. Recordeu que el millor sempre està per arribar.

Raül