domingo, 12 de mayo de 2013

The Special One (1/n)

Molts rius de tinta s'escriuran sobre Mou ara que fa pinta que deixa el Madrid. També sembla que la sortida no serà tan emotiva com la de l'Inter (fingida?) on es recorda la seva abraçada plorant amb Materazzi. La del chelsea va ser prou dramàtica per desavinences amb Roman després d'invertir diners i no aconseguir la desitjada orelluda. La sortida del Porto va ser, diria, més natural ... una evolució en la seva carrera.

El que m'ha portat a escriure això és veure què pot passar amb el Madrid en els propers anys comparant els anys posteriors de cadascun dels 4 equips coneguts que ha entrenat. ho vaig fer en veure que enguany l'Inter no s'ha classificat per la champions.

Val a dir que el futbol no és ciència i per tant els números mostren una realitat esbiaixada. A cadascuna de les seves etapes es va trobar equips molt diversos que el van allunyar dels grans objectius. Està clar que té un gran prestigi.

Unes gràfiques que he construït amb núms de títols durant l'etapa pre-mou (a excepció del Porto), Mou (amb una M a la temporada) i post Mou:





És dificil extreure conclusions d'aquestes gràfiques. El Porto ha seguit guanyant (tot i que li ha costat fer-ho a Europa). El Chelsea ha seguit sent irregular i va guanyar la Champions de manera sorprenent. L'Inter venia d'una època prou bona i amb Mou va guanyar la Champions però ara porta 2 anys durs. El Madrid porta anys amb pocs títols i Mou no ha millorat gaire el tema.

Què es pot esperar dels propers anys del Madrid? A saber... la plantilla sembla dividida però com he dit abans, l'esport no són matemàtiques i dependrà no només del Madrid sinó dels rivals...

Intentaré portar més números a les gràfiques... ingressos/despeses i ratio d'inversió per títol (nacional o europeu amb pesos segons la "importància" del títol).

Seguirem treballant :).

Raül

domingo, 5 de mayo de 2013

De tornada

Torno a escriure mig empés per alguns, entre ells jo. Em plantejo el per què i miro enrera... He passat per totes les èpoques del blogger: quan tohom escrivia i llegia, quan parlaba de tot, quan ho feia per mi, quan ho feia pels altres quan mirava qui comentava, quan vaig posar un comptador de visites, quan el vaig treure...

I arribo a la conclusió que escric perquè em ve de gust i si algú s'ho passa bé llegint millor perquè ja ho hauré fet :).

Són temps de remoguda... Interna i externa. Els pilars estan clars i per això la remoguda. Trobo a faltar coses i sensacions. Ganes de fer muntanya i portar un grup. Ganes de sentir-me relaxat i compartir vida. Ganes de planificar un 2013-14 amb coses que enguany no he aconseguit encabir. Perquè la vida és per als altres o bé no és.

I s'apropa l'aniversari de l'Associació... Què gran!

Fins aviat! Al cap actualitat, barça, cròniques i més. Recordeu que el millor sempre està per arribar.

Raül

miércoles, 5 de diciembre de 2012

Cortines de fum

Tot el fet de #Wertgonya és absolutament lamentable. És un atac frontal contra una immersió lingüística que porta tants anys funcionat. A més, volem convéncer-los d'una cosa que no volen entendre ni els interessa. El president Pujol deia al 30 minuts de Café para todos (http://t.co/BCfo5zaH) que els catalans sempre volem explicar mentre els bascos passen i diuen que ja s'ho faran els espanyols... Vull destacar la implicació en la campanya a Twitter (ui sí quina por!) de'n Carles Puyol. És destacable que un futbolista es foti en temes d'aquests quan habitualment són asèptics. No em meravella, òbviament, sinó que penso que és quelcom nou.

Ara bé... quan quelcom tan clar em rebel·la en la situació actual intento parar, respirar i pensar... per què ara? Per què això? Per què contra Catalunya?

En les últimes setmanes:
- Eleccions 25-N i davallada (entre d'altres de CiU) => ara agafa la bandera un altre cop i la sra Rigau planta el ministre i són els garants de la tradició i bla bla bla... i hi ha seguidisme per part de tots. Junteu-ho amb la pujada d'ERC i CUP (aquests dos dies no ha sortit res de Junqueras o Fernàndez als mitjans de comunicació). I si parlem de trencar els pactes de CiU i PP a la diputació o pels pressupostos de l'any passat?
- Pujada de pensions per sota IPC i per tant incompliment de la promesa que quedava de la campanya del PP. 5 mil·lions d'aturats i previsions nefastes per al 2013... No us imagineu una reunió de ministres amb Rajoy dient que cal canviar el focus de l'actualitat i jugant-se als daus quin ministeri ho ha de fer? Abortament, memòria històrica, terrorisme... i pam! Li toca a Wert! En 10 minuts escriu un parell de pàgines i sap que els catalans entrarem a muerte. El dijous el Polònia treurà alguna cosa així...
- ...

No dic que no sigui greu però cal aquesta campanya pública i que apareguin col·leccions de samarretes, enganxines i moments durant el Barça-Benfica? Perdoneu però hi ha gent suicidant-se per desnonaments, families en l'atur, nens que no poden pagar el menjador a l'escola i ja no entro a Sahel, Palestina, VIH, Congo...

Va obrim els ulls coll! Només ens movem pel que volen que ens movem... som titelles! He començat a veure The Newsroom i parla de la influència dels mitjans als USA, pressions, interessos Republicans-Demòcrates... molt recomanable (una mica densa a voltes i també amb temes d'allà que ens perdem).

Que gaudiu de l'Advent... no el deixeu passar anhelant l'arribada del Nadal. No dormiu!!!

Petons i abraçades

Raül

viernes, 30 de noviembre de 2012

No n'hi ha prou!

Molts són els temes que estan oberts en el meu cap i dels que m'agradaria parlar o el que sigui. Un que ha ocupat gran part del meu pensament és el futur sobiranista del nostre país... moltes voltes s'han de donar encara.

Tot i això, el títol d'aquest article es refereix a la situació social del país. Primer de tot per declar com d'afortunat em sento per totes les bondats de què puc gaudir. És per això que em sento cridat a actuar, transmetre i repartir. Si sóc més afortunat que altres cal que ajudi... com? Doncs amb els recursos físics, econòmics, intel·lectuals... de què disposo. I un d'ells és el de transmissió de felicitat, iniciatives, optimisme.... Agafar el teu twitter, whatsapp, facebook i comparteix aquelles iniciatives que consideres que poden treure algú de la misèria existencial o que poden aportar un optimisme fora de les previsions de l'OCDE... ets tu, sóc jo qui pot treure el país del forat. És la nostra responsabilitat!

En els últims anys he aprés tant de tantes persones, de com som de feliços a les colònies de Nen Déu, de com una comunitat cuida de la seva gent a Ann Arbor, de la força de les Akina Mama a Tanzània i de la incomprensió general vers la nostra manera de viure.

Oye! y tú que te puedes mover... corre, salta, baila y haz que el mundo gire a un nuevo ritmo... y comparte!

Salut i força!

Raül

martes, 3 de abril de 2012

I ens queixem...

I no parem de fer-ho. I tots són uns xoriços i recordem cites sobre com el poder corromp i el poder absolut corromp absolutament (Lord Acton). I treiem llistes de polítics "endollant" familiars i amics. Altres d'obres assignades a dit o de subvencions lliurades sense concurs... i jo després d'anys de cridar i queixar-me i seure amb els braços creuats dient que així és impossible em pregunto... que faria jo si estigués en la mateixa situació? Què faríem tots els que ens queixem si tinguéssim un "poder" major al que tenim actualment.

Perque clar, jo creuo en vermell, recomano qui em cau bé, escolto que perquè no pregunto a aquell que treballa allà, intento saltar-me un semàfor en groc... o qui en sap més o és més "llest" segueix cobrant l'atur quan surt del país, aconsegueix que li treguin multes, defrauda a Hisenda una miqueta o treu avantatges de preus perquè coneix no sé qui... llavors, si tinguèssim més "possibilitats" és facil deduir que tot es maximitzaria i potser intentaríem fer el mateix que ara pero "a lo grande".

Llavors on és el problema i encara més important quina és la solució a la situació actual? És la societat la que ha de canviar de rumb o és l'individual qui s'ha d'analitzar i fer els petits canvis necessaris per a què el bloc total vagi en la direcció correcta?

I un altre dia ja parlarem sobre la baixada de subvencions a ONGs o els bancs... què faig amb els meus diners, amb els meus estalvis? Puc exigir al govern quelcom que jo no faig?

Seguirem reflexionant!

Salut i Barça!

Raül

martes, 27 de marzo de 2012

Vaga general. Sí o no?

I tornem a ser aquí decidint que el millor per fer avançar el país és parar-lo. No és una metàfora ni res. He donat moltes voltes al tema i no tinc una idea clara del tema. La vaga general és contra la Reforma Laboral (ho dic per centrar-nos perquè sortiran 100 idees). Vagi per endavant que he vist vídeos, he llegit blogs... he intentat formar-me una opinió però segueixo pensant que som titelles en tot moment.

1. El PP va guanyar les eleccions amb majoria absoluta fa pocs mesos. La gent els va votar per donar un cop de timó i canviar moltes coses. Tenint en compte les característiques del partit... 1+1=2 i amb això la llengua, el centralisme, la immigració...
2. Considerem tots els empresaris persones ultradolentes que el que faran és fer fora la gent perquè sí.
3. Considerem tots els treballadors gent superdedicada que fa tot el possible per ser productius i eficients
4. Si 2 i 3 no aplica tenim un problema. Gent que intenta tirar endavant un negoci sense cap ajuda i es troba amb treballadors enquistats que clamen per drets i foten el mínim possible.
5. Sempre ens emmirallem en USA, Suècia i bla bla bla... com són les condicions allà? Flipen quan els expliquem què passa aquí. I no ho canvio! Però deixem de fer comparacions parcials.
6. No recordo ningú al carrer quan el crèdit era barat, quan hi havia subvencions arreu, quan es construïa com bojos...
7. Parlem de lluita, de drets aconseguits al carrer... cap de nosaltres ha vist això i crec que hem de trobar noves maneres de fer.
8. No tothom pot fer vaga

Dit tot això sóc partidari de la reflexió i l'aportació d'alternatives. No trobo ni una ni l'altra en cap moment i és el que em sap pitjor. El PP amaga les raons últimes, quan pujar impostos i què diu Europa. Estic fart de missatges tendenciosos i interessats. Estic fart de corrupteles on participen gent d'esquerres, de dretes, individuals, empresaris, polítics i agricultors. No seguim sent nosaltres el problema? Potser caldria mirar tot amb perspectiva històrica, ser conscients què ha succeït durant la transició i com hem arribat fins avui. A partir d'aquí refundar-nos perquè això no funciona ni funcionarà amb pedassos. Hi ha molta inutilitat en llocs de decisió, de pressió i de segrest i així sempre seguirem sent el mateix.

Necessito llum al respecte... perquè vaga sí o vaga no?

Gràcies!

Raül

Vaga general

I tornem a ser aquí decidint que el millor per fer avançar el país és parar-lo. No és una metàfora ni res. He donat moltes voltes al tema i no tinc una idea clara del tema. La vaga general és contra la Reforma Laboral (ho dic per centrar-nos perquè sortiran 100 idees). Vagi per endavant que he vist vídeos, he llegit blogs... he intentat formar-me una opinió però segueixo pensant que som titelles en tot moment.

1. El PP va guanyar les eleccions amb majoria absoluta fa pocs mesos. La gent els va votar per donar un cop de timó i canviar moltes coses. Tenint en compte les característiques del partit... 1+1=2 i amb això la llengua, el centralisme, la immigració...
2. Considerem tots els empresaris persones ultradolentes que el que faran és fer fora la gent perquè sí.
3. Considerem tots els treballadors gent superdedicada que fa tot el possible per ser productius i eficients
4. Si 2 i 3 no aplica tenim un problema. Gent que intenta tirar endavant un negoci sense cap ajuda i es troba amb treballadors enquistats que clamen per drets i foten el mínim possible.
5. Sempre ens emmirallem en USA, Suècia i bla bla bla... com són les condicions allà? Flipen quan els expliquem què passa aquí. I no ho canvio! Però deixem de fer comparacions parcials.
6. No recordo ningú al carrer quan el crèdit era barat, quan hi havia subvencions arreu, quan es construïa com bojos...
7. Parlem de lluita, de drets aconseguits al carrer... cap de nosaltres ha vist això i crec que hem de trobar noves maneres de fer.
8. No tothom pot fer vaga

Dit tot això sóc partidari de la reflexió i l'aportació d'alternatives. No trobo ni una ni l'altra en cap moment i és el que em sap pitjor. El PP amaga les raons últimes, quan pujar impostos i què diu Europa. Estic fart de missatges tendenciosos i interessats. Estic fart de corrupteles on participen gent d'esquerres, de dretes, individuals, empresaris, polítics i agricultors. No seguim sent nosaltres el problema? Potser caldria mirar tot amb perspectiva històrica, ser conscients què ha succeït durant la transició i com hem arribat fins avui. A partir d'aquí refundar-nos perquè això no funciona ni funcionarà amb pedassos. Hi ha molta inutilitat en llocs de decisió, de pressió i de segrest i així sempre seguirem sent el mateix.

Necessito llum al respecte... perquè vaga sí o vaga no?

Gràcies!

Raül