I el Barça què?

El Barça afronta diverses situacions de les què dependrà el futur econòmic i d'èxit del/els equips. Tenim un equip campió en totes les seves seccions professionals: futbol, bàsquet, hockey, handbol i futbol sala. Aquest èxit actual és el que s'ha d'aprofitar per a plantar les bases d'un club (empresa) profitós i amb seguidors arreu.

El líder és el primer equip de futbol. Farcit d'estrelles que semblen ben avingudes, amb un director d'orquestra molt intel·ligent que vol minimitzar problemes i amb assistents molt i molt competents. Una sèrie de coincidències més l'aposta pel futbol base fa que el model sigui admirat i envejat arreu. La columna vertebral està formada a la Masia i tots se senten un liderats al camp pel millor jugador del moment gràcies a les demandes d'un Pep que insisteix en envoltar Messi de talent. De talent i també de gent disposada a jugar amb i per a la Pulga. Aquests són els de casa que han mamat certs valors i formes de jugar i també els últims fitxatges com Villa. No és així amb dives no disposades a renunciar a les seves plomes en favor de Leo: els Eto'o, Dinho, Ibra... Guardiola vol evitar conflictes i vol cuidar el crack donant també protagonisme a l'equip. So far so good. És un model del que s'ha parlat més enllà de les nostres fronteres: Newsweek, WSJ, Financial Times, The Economist... Això ajuda a deixar de pensar en què caldria "dejar de chuparnos las...." i també a aquells més porucs a treure pit davant la caverna blanca (la central lechera) que ha tirat merda sobre del Barça (dòping, àrbitres, trampes...). La colònia que pixa en Pep ha permés que ens ho creguéssim i s'ho creguessin. Les paraules abans de la semifinal de la UCL són èpiques i ens van fer despertar. També va ser un cop de puny a la taula per dir que som el Barça, que n'estem orgullosos i que res ens pararà de lluitar fins el final. És cert, ha canviat el cicle... nosaltres som superiors i ells ploren... quin canvi dels anys 90. Quan l'argument dels altres és la història en blanc i negre i els àrbitres es demostren inferiors. "Ladran, luego cabalgamos".

Ara ve la part d'ingressos. El Barça té un foradot immens a caixa. Té molt de deute que va renegociant perquè no pot afrontar immediatament. També perquè no s'ha de pagar tot immediatament. Són crèdits amb entitats financeres, com els que podem demanar nosaltres però molt més burros. A més, el Barça té actius com alguns jugadors, béns immobles i líquid, entre d'altres. Això fa que en Faus parli de deute net i comencin a aparéixer números amunt i avall i cadascú parli del deute amb llibertat. Es 700, no! es 300 i volta a començar. El tema dels jugadors com a actiu financer és interessant també. El Madrid té molts més actius en aquest apartat que el Barça perquè són compres que es devaluen al cap de cert temps, mentre que el Barça no els pot comptar perquè molts són de casa.

Aquí la polèmica de Qatar i Unicef, les seccions no professionals i la gent que es fa fora. L'actual Junta aposta sobretot pel primer equip que és qui produeix més ingressos amb molta diferència. La resta de seccions professionals donen prestigi i color al club però a la Xina i els USA (mercats més profitosos) el hockey, bàsquet i tal els dóna igual. El Barça ha reconquerit els USA. Reconquerit amb moltes cometes perquè el "soccer" és molt poc popular enfront dels American Sports més enllà de la població llatina. És per això que el Madrid hi torna, per promocionar els seus jugadors i intentar aconseguir venda de merchandising i de drets de Televisió.

Una lliga tan poc competitiva com la LFP no ajuda cap dels dos clubs grans degut a què hi ha un parell de partits interessants al mes com a molt mentre que la Premier presenta, a priori, un grapat més. Per això Barça i Madrid estan interessats en què els nous drets de televisió estiguin més repartits.

Altres perills? L'entrada de multimil·lionaris amb tones de diners però que es poden cansar en un moment determinat, vendre la participació i deixar un forat immens (véase el Ràcing).

Una pregunta que ens van fer en la famosa entrevista on sóc argentí era què passarà quan el Barça deixi de guanyar. Està clar que la culerada es cagarà en tot i tal... un clàssic. Però serà el Barça capaç de seguir amb una bona imatge en l'estranger? Futures Juntes sabran afrontar aquests nous reptes sense fitxar Overmars o Petits de la vida? Cal mirar clubs de la Premier que tot i estar en hores baixes compten amb molta popularitat fora de les Illes: Liverpool (altrament dit Loserpool), Arsenal....

En fi, reptes esportius i econòmics... més que un club!!!

Raül