Sobre parlar idiomes

"Estamos trabajando en ello"

JM Aznar

A través d'un article publicat a La Vanguardia d'ahir em plantejo la necessitat de formació dels polítics d'avui en dia. No estic parlant d'una classe política elitista on només uns quants puguin accedir... o potser sí? Si per a treballar a una empresa et demanen l'oro i el moro (ja no parlo de llocs directius!) què s'ha de demanar a algú del qual depenen 7 o 40 i pico mil·lions de persones? Volem gent preparada per a voltar pel món amb possibilitat de parlar idiomes, gent que conegui la realitat Global, que sàpiga analitzar-la i prendre decisions adients... però només es demana gent de partit, que s'hagi mogut bé en el seu moment i prou...

No fem demagogia ara. Un títol universitari a vegades no representa res però l'esperit de voler-se formar sí. Malauradament no tothom hi pot accedir i això no vol dir que es sigui millor o pitjor persona. Estem parlant de dirigir un país, de fer que families puguin arribar a final de mes o no, d'entendre de què va tot això del Món...

Està clar que el sentiment, les ganes i la passió han de ser presents, però lo cortés no quita lo valiente.

En l'article només s'analitza el tema dels idiomes però aquí està el currículum de ZP, Montilla i Hereu... els considerem prou preparats combinant la informació amb l'article de la Vanguardia?:

ZP: http://www.psoe.es/ambito/zapatero/docs/index.do?action=View&id=97380

Montilla: http://www.socialistes.cat/psc/El-Partit/Directori/Qui-es-qui/Jose-Montilla-Aguilera

Hereu: http://www.socialistes.cat/psc/El-Partit/Directori/Qui-es-qui/Jordi-Hereu-Boher

Atenció a la subtilitat en el CV de Montilla: Té estudis d'Econòmiques i Dret. D'Hereu parla de Llicenciat... què vol dir? Doncs que Montilla es va matricular de Dret i ho va deixar, el mateix d'Econòmiques. No vol dir que fos un gandul sino que la vida el va portar a això, no jutjo, exposo. Està preparat per a ser president de la Generalitat?

Més literatura: entrevistes de Sala i Martin als candidats a president de la Generalitat abans de les eleccions

Montilla: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/Entrevista_Montilla/montilla.htm

Mas: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/Entrevista_Mas/Mas.htm

Carod: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/Entrevista_Carod/Carod.htm

Piqué: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/Entrevista_Saura/Saura.htm

Saura: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/Entrevista_Saura/Saura.htm

Qui voldríem que dirigís l'empresa de la que participem tots?

Salut

Raül

Olimpisme

"A la ville de... Rio de Janeiro"

Jacques Rogge

Divendres vam veure com Rio de Janeiro va ser escollit per a organitzar els JJOO del 2016. Alguns s'alegren, altres s'entristeixen. La pregunta és perquè ningú compareix a explicar quant s'ha gastat en les dues presències de Madrid a l'accés als JJOO. I encara més greu és que ningú la demani. I ja el súmmum és que algú es plantegi presentar-se per al 2020. Per cert, estaria bé saber quants diners s'han gastat però també d'on (ciutat, comunitat i país).

A banda d'això em fa gràcia presentar una enquesta oberta. Es refereix a les presentacions de cadascuna de les ciutats. És a dir, qui representava cada país. Per Espanya van estar: ZP, el Rei, Raúl, Almudena Cid, Marta Domínguez, Aranxita la andorrana, Cacho, Indurain... prestigi tendint a zero respecte l'actualitat esportiva (campions de bàsquet i futbol a nivell de clubs i selecció, F1 - motos encara que no siguin olímpics...).

Però anirem més enllà... m'agradaria que diguèssiu qui voldrieu que representés el vostre país / nació tant a nivell esportiu com a nivell general (culturalment, de sentiment, amb dots d'orador, periodistes de prestigi, artistes, polítics...).

Qui portarieu per a representar amb garanties la vostra nació?

Vinga, animeu-vos a la secció de comentaris!

Raül

Indignació pero da igual

"Va a subir el IVA de los chuches también"
Mariano Rajoy

En uns dies on es confronta la vivència personal amb despeses indignes de diners amb Madrid 2016, festes i escurirres bultos varios prefereixo deixar un text interessant per llegir que bilis poc productiva.

Es tracta d'un text que em va passar el meu germà fa un temps. D'autor conflictiu, les paraules em semblen interessants per a què reaccionem com a poble (no pas com a país perquè això voldria dir comptar amb els dirigents que no ajuden gaire).

L'era de l'home gallina

Salvador Sostres

Som en l'era de l'home gallina que es passa tot el dia parlant de la crisi i de la culpa que en tenen els polítics. L'era de l'home queixós, l'home de l'excusa, oblidadís de l'esperit emprenedor que ens va fer superar els entrebancs i la fosca d'antic. Hi ha crisi? Naturalment que n'hi ha. Estem mal manats? Tant a Catalunya com a Espanya: incapaços governs de roba venturera. Però som el centre del món cadascú de nosaltres i amb els inconvenients ja hi comptàvem i ningú no va dir-nos que fos fàcil. La nostra estirp és de titans. Sobren funcionaris i manca l'esperit cristià que ens va treure de les catacumbes amb sacrifici i glòria. Som l'era de l'home gallina, sense esma ni esperança ni desig de món millor. Ja ningú no es fa preguntes ni es demana en què podria superar-se; i tothom creu que alguna cosa se li deu i tothom exigeix drets a canvi de cap deure. El món no és un regal, és una exigència. Els dons que Déu ens donà són les eines del nostre esforç i no l'especulació de la nostra comoditat. No podem volar però podem córrer molt més ràpid. És indigne rabejar-se en la crisi si hem passat tots aquests anys vivint com si fos una brisa. No hi ha cap decadència aliena a nosaltres: i l'avarícia d'alguns banquers i la mediocritat d'alguns polítics tenen l'altra cara de la moneda en la nostra passivitat i en la nostra abstenció. Només se'n sortiran els homes forts. I l'home fort no parla de problemes sinó de solucions i no té retrets sinó esperança. Surt al carrer a defensar el pa i l'alegria i que tothom sàpiga que aquesta boca és teva. La voluntat és un destí, però sobretot una higiene. Hi ha un vigor que ens fa homes i quan manca escarnim els bells propòsits de l'espècie. No hauríem de seure a taula amb els apologetes de la crisi. Parlar de misèries no és de bona educació. Recuperem el tremp, la tensió, el llamp fulminant com la ira de Déu. Cancel·lem l'era de l'home gallina en pro de l'home vertebrat i lliure, que planta cara a l'infortuni i s'hi sobreposa amb altivesa i honor. Coratge! Més pantalons i menys faldilles.

Total, que avui el FMI anuncia que s'ha acabat la recessió mundial gràcies a Àsia. Quan trigarà en arribar a les nostres llars? I a les llars d'aquells més desfavorits?

Apa! Que tingueu bon dia!

Raül