jueves, 18 de febrero de 2010

Espectacular

No se pueden alimentar hambrientos con estadísticas
David Lloyd George

Stop-motion!


Petons i abraçades

Raül

viernes, 12 de febrero de 2010

La competència

"Hay dos tipos de tontos, los que dejan libros y los que los devuelven"
Saviesa popular

La competència és un programa de RAC1 dirigit per Òscar Dalmau (àlies sr de "El gran Dictat") i Òscar ben acompanyats per Natza Ferrer, Víctor Ollé, Oriol de Balanzó i Guillem Dols. El podreu trobar de dilluns a divendres de 12h a 13h o baixar-vos els podcasts o el programa des de la secció A la Carta.

Tenen tot de personatges... Angelines (i les seves veïnes... Consolín, Conchitín..., i els iogurines), Jan Pol Desgrava (amb les noticies a càmera lenta i Núria Solé), duque de fire, Mohammed Jordi, tarot Rosita, el controlador aeri, Justo Molinero (i els seus patrocinadors: antenistes Antena Lady, restaurant La Muralla Choni, investigadors Chelo Holmes...), l'avi sense nom i el seu gos Negrito amb el pintallavis, Jep Cabestany... seccions com "El català in-correcte", l'actualitat en un minut...

En fi, humor absurd, bogeria, tones de menjar que la gent porta... unes rises vaja! No me'n perdo un!

Salut i riure!

jueves, 4 de febrero de 2010

Tornem amb llibres!

"Y cuando en la pantalla ruge el Halcon Milenario sigo siendo Han Solo y ella Leia entre mis brazos"
Sesión continua, Ismael Serrano

Torno a escriure per parlar dels dos últims llibres que m'he llegit:

- The Black Swan (El cigne negre) de Nassim Nicholas Taleb. Es tracta d'un llibre que parla precisament d'això: els cignes negres. Es tracta de successos amb una probabilitat mínima que suceeixin i per tant no els tenim en compte en les prediccions o en la vida diària però que fan moure i canviar el món. Termes com Mediocristan o Extremistan, barrejats amb les consideracions de probabilitat fetes per Gauss (conegudíssim per la seva campana matemàtica que a tants universitaris ha ajudat) o històries diverses ens convenç de la importància d'allò improbable. Per aterrar en un exemple bàsic, ahir el Barça de bàsquet va perdre a la pista del Partizan. Més enllà del partit de merda que va fer, el guanyador es decideix en l'última jugada. Mickeal llença i quan ja s'ha acabat el temps, un jugador del Partizan escombra la pilota. Aquesta havia rebotat a la cistella i, suposadament i visual, anava fora. Aquesta era l'explicació dels àrbitres per no donar guanyador el Barça. La probabilitat que la pilota anés fora era altíssima però no podem dir-ho al 100%, el fet que hagués pasat quelcom que fes entrar la pilota és un cigne negre i podria haver succeït. Per tant, pel sr Taleb el Barça seria just vencedor. Recomanable si no t'avorreixen les explicacions matemàtiques, la probabilitat i no et molesta certa megalomania que fa que l'autor descarti qualsevol opinió diferent a la seva (i parli de decepció o es carregui figures de la matemàtica clàssica).

- El desert dels tàrtars de Dino Buzzati. Un clàssic de la literatura italiana i recomanat pel llibre anterior. Es tracta d'una obra senzilla i interessant, plena de matisos. Es basa en la vida d'uns militars que van a una fortalesa (Bastiani) on guarden unes terres situades a les portes d'un desert. L'esperança d'un atac que ha d'arribar barrejat amb els somnis de futur de cadascú i les conseqüències de només esperar es van describint en les seves interessants 213 pàgines.

Us recomano que useu el fons bibliogràfic de la diputació: http://sinera.diba.cat/ i visiteu la biblioteca més propera o aquella que tingui l'obra que desitgeu llegir!

Salut i llibres

Raül

martes, 19 de enero de 2010

Reacció o proacció

"Quizás con poco, yo me conformo"
Mira cómo viene, Jarabe de Palo

En ocasions la mare natura actua per pròpia iniciativa (de fet sempre ho fa) i ens demostra que com a humans som arrogants. En una d'aquestes la terra es grata i produeix un terratrèmol de grans dimensions. Si aquest cau en un país destrossat per segles de colonialisme voraç les conseqüències són gravíssimes, com s'ha vist a Haití.

Tots els mitjans transmeten les cares de la tragèdia i l'estòmac junt amb la conciència fan voltes com si anessin muntades en una muntanya russa. És llavors quan plorem i ens venen les ganes de canviar un món que en aquell moment considerem injust. La violència pren protagonisme als carrers i el país s'ha de militaritzar per assegurar que l'ajuda humanitària totalment descoordinada arribi a les zones incomunicades. Els màxims mandataris es volen apuntar al carro de la solidaritat i fan tot de declaracions de bones intencions amb enviaments massius de personal i recursos econòmics. La solidaritat està per sobre de tot, les persones són el primer, diuen.

La feina de les ONG es valora molt positivament i reben donacions sense parar. Ara posseeixen prestigi i la maquinària de les més potents es mou per atendre una més de les crisis humanitàries que hi ha al planeta Terra. Algú s'atrevirà a mirar les seves webs i descobrirà que treballen arreu del món i mentre en un lloc hi ha destrucció, en l'altre gana i en el de més enllà set (d'aigua però en tots ells de justicia també).

D'aquí una setmana tornarem a tancar els ulls, a acceptar la nostra rutina i a mirar i admirar la dinàmica d'aquest món que no para de treure exclusives (unes que produeixen més basques que d'altres). Però a Haití, Somàlia o Nepal seguirà havent gent patint. No caldrà netejar conciències perquè no és ni Nadal ni ho veiem a la televisió. Les conseqüències del colonialisme de les grans potències fa anys que arrossega països pobres a ser-ho més. Aniré més enllà de les obvietats de tenir aigua corrent i un sostre sota el que dormir. A Haití i també a Madagascar està apareixent deforestació perquè la gent talla arbres per tenir combustible i poder escalfar aigua per posar-hi arròs, mandioca o el que sigui que puguin menjar. Sorprèn veure gent cuinant al carrer amb carbó vegetal però això existeix, no és antiquat, és la seva realitat (no té per què ser pitjor!).

Hi ha moltes ONGs que no paren de treballar per atendre a necessitats bàsiques de les persones allà on no poden gaudir-les. I no parlo del que des del Nord considerem bàsic sinó d'allò que demanen. Us animo a escollir una organització segons el criteri que us sembli: grandària, països d'actuació (Nord o Sud), objectius... però mirant la seva documentació, és clar! Quina és l'organització que s'acosta més a la meva forma de pensar o de ser? Cerqueu, a Internet hi és. A partir d'aquí col·laboreu amb el vostre temps o la vostra economia. Oi que paguem rebuts de telèfon, gas, aigua, menjar, electricitat, internet, gimnàs, bicing, cotxe, benzina...? Perquè aquest rebut no pot estar a la nostra llista? És aquí quan apareixen els tòpics: els diners no arriben, se'l queden les organitzacions, els governs són corruptes bla bla bla

També us animo a llegir i investigar les causes de la situació que hi ha a cada país. En ocasions serà la influències de les grans potències, en d'altres la mala gestió, en d'altres tot plegat combinat. Hi ha grans llibres, hi ha grans articulistes i hi ha grans informadors al món.

La gent segueix patint un cop marxen les càmeres. Les ONGs treballen de la mateixa manera (i algunes congregacions religioses també!) i el món no para de girar...

Petons i abraçades

Raül

viernes, 1 de enero de 2010

Bon any!

"Tot està per fer i tot és possible"
Martí i Pol

Bon any 2010! Fora complexos i endavant la bona feina, les ganes, la il·lusió i la força. Entre tots ho aconseguirem! Feina, estudis, oci, amics, amor, salut... molts desitjos i estones per compartir.



Petons i abraçades

Raül

viernes, 18 de diciembre de 2009

De llibres

"Es toda una experiencia vivir con miedo, ¿verdad? Eso es lo que significa ser esclavo"
Blade Runner

Avui va de llibres. Un dels nombrosos avantatges d'haver canviat de feina (no entrarem a valorar això) és que tinc més temps per llegir. Llegir va ser una de les coses que vaig reprendre amb passió i fruició al camp de treball de Madagascar (del qual n'he parlat minsament). Allà van caure: El juego de Ender (excel·lent recomanació de Pepe), Los hombres que no amaban a las mujeres (molt entretingut i de lectura ràpida), Ernesto Guevara: también conocido como el Ché (interessant biografia per anar més enllà dels tòpics i crear-se una opinió pròpia), Las luces de Septiembre (cutrerillo) i Crepúsculo (absolutament vomitiu i digne d'anàlisi).

Des de Setembre han caigut uns quants més però volia recomanar-vos els següents:

- El elfo oscuro (trilogia): literatura fantàstica per a amants de mons similars (perdó pel sacrilegi) a la conegudíssima saga de El senyor dels anells. Història de Drizzt Do' Urden dintre del cruel món dels Elfs Obscurs. Durant diversos anys es trobarà amb tota mena de criatures. Té algun moment més fluix però en general molt recomanable.
- The Shadow of the Sun (Ébano) de Ryszard Kapuscinsky. Absolutament espectacular. Visió de les diverses realitats africanes de la mà d'un periodista que hi va viure durant molts anys. Explica la diversitat d'un continent que la supèrbia europea considera com una única realitat (recordo un reportatge del cada cop pitjor Mikimoto on preguntava per l'esperit de l'Àfrica... reclamem la diferència entre catalans i espanyols i fotem en el mateix sac tot un continent sencer). Per mi, si t'interessa el tema, imprescindible.
- The audacity of Hope (La audacia de la Esperanza) de Barack Obama. Sinceritat de la mà d'un personatge cridat (no perquè ell ho hagi demanat) a fer grans coses (i això que voldrà dir?). Explica de primera mà com veu la política, com ha anat avançant, com l'ha cagada molts cops i com li ha servit això per a ser millor persona i polític. Tot i que ho sembli, gens pretenciós. Està escrit quan era senador per Illinois i no parla del camí cap a la presidència.

Un altre que em vaig llegir l'any passat i que formava part del detall de Fajmacor per haver estat president: Sonrisas de Bombay. És un llibre ple de passió, d'una persona que ha volgut canviar una realitat que va viure. Podrem estar d'acord o no amb la forma d'actuar però el tio la toca. De lectura molt fàcil també.

Seguirem exposant recomanacions o altres coses que vagin passant pel cap!

Salut!

Raül

lunes, 16 de noviembre de 2009

De vuelta y vuelta

"Con perdón de las damas..."
Diego Armando Maradona

Després de 6 setmanes en "el dique seco" per una distensió de lligament curada a base de corrents, microones i exercicis per enfortir la cama i de propiocepció (http://www.efisioterapia.net/articulos/leer.php?id_texto=93) he pogut tornar a entrenar amb vistes a participar a alguna de les Sant Silvestres catalanes que tenen lloc a finals del mes de desembre.

Avui he corregut vora 4 km sense molèsties però notant-me ultrapetat (la vida...). A més amb la sorpresa que mig parc de la ciutadella i voltants està aixecat. Així doncs, a més de còrrer, faig una gincana per a trobar llocs adients. Quan plogui ja serà espectacular.

Compartir també l'alegria d'haver participat a la BH-SS com a supporter (havia de còrrer però...) i "endrapador". Brutal tots (Jordi, Miquel, Víctor, Jordi, Òscar) però el més animal en Pau amb 1h36 en 20 km.

Seguirem informant. De moment la hipermotivació és alta però sempre amb seny (seguuuuuro).

Salut i running!