The Special One (1/n)

Molts rius de tinta s'escriuran sobre Mou ara que fa pinta que deixa el Madrid. També sembla que la sortida no serà tan emotiva com la de l'Inter (fingida?) on es recorda la seva abraçada plorant amb Materazzi. La del chelsea va ser prou dramàtica per desavinences amb Roman després d'invertir diners i no aconseguir la desitjada orelluda. La sortida del Porto va ser, diria, més natural ... una evolució en la seva carrera.

El que m'ha portat a escriure això és veure què pot passar amb el Madrid en els propers anys comparant els anys posteriors de cadascun dels 4 equips coneguts que ha entrenat. ho vaig fer en veure que enguany l'Inter no s'ha classificat per la champions.

Val a dir que el futbol no és ciència i per tant els números mostren una realitat esbiaixada. A cadascuna de les seves etapes es va trobar equips molt diversos que el van allunyar dels grans objectius. Està clar que té un gran prestigi.

Unes gràfiques que he construït amb núms de títols durant l'etapa pre-mou (a excepció del Porto), Mou (amb una M a la temporada) i post Mou:

És dificil extreure conclusions d'aquestes gràfiques. El Porto ha seguit guanyant (tot i que li ha costat fer-ho a Europa). El Chelsea ha seguit sent irregular i va guanyar la Champions de manera sorprenent. L'Inter venia d'una època prou bona i amb Mou va guanyar la Champions però ara porta 2 anys durs. El Madrid porta anys amb pocs títols i Mou no ha millorat gaire el tema.

Què es pot esperar dels propers anys del Madrid? A saber... la plantilla sembla dividida però com he dit abans, l'esport no són matemàtiques i dependrà no només del Madrid sinó dels rivals...

Intentaré portar més números a les gràfiques... ingressos/despeses i ratio d'inversió per títol (nacional o europeu amb pesos segons la "importància" del títol).

Seguirem treballant :).

Raül

De tornada

Torno a escriure mig empés per alguns, entre ells jo. Em plantejo el per què i miro enrera... He passat per totes les èpoques del blogger: quan tohom escrivia i llegia, quan parlaba de tot, quan ho feia per mi, quan ho feia pels altres quan mirava qui comentava, quan vaig posar un comptador de visites, quan el vaig treure...

I arribo a la conclusió que escric perquè em ve de gust i si algú s'ho passa bé llegint millor perquè ja ho hauré fet :).

Són temps de remoguda... Interna i externa. Els pilars estan clars i per això la remoguda. Trobo a faltar coses i sensacions. Ganes de fer muntanya i portar un grup. Ganes de sentir-me relaxat i compartir vida. Ganes de planificar un 2013-14 amb coses que enguany no he aconseguit encabir. Perquè la vida és per als altres o bé no és.

I s'apropa l'aniversari de l'Associació... Què gran!

Fins aviat! Al cap actualitat, barça, cròniques i més. Recordeu que el millor sempre està per arribar.

Raül