Treballant-se

En el post d'ahir parlava de tornar als orígens. Es fa necessari tenir temps per digerir les diferents experiències i nodrir-se de tot el coneixement adquirit. Em trobo en aquest procés respecte a les experiències de Munich i Ann Arbor. He passat temps sol, lluny dels meus, coneixent gent nova i en cert sentit coneixent-me a mi també a través dels altres.

Sóc un ferm creient de l'evolució personal. Durant molts anys rebem molts estímuls que ens van fer progressant... a l'escola, a l'associació/esplai/cau, a casa, amb els amics, amb els mestres... però a mesura que ens fem grans cal cercar els estímuls, dedicar-hi temps ja que la vida ens porta a estar a tope de 8 a 20h i quan arribem a casa a la nit o durant el cap de setmana es fa difícil (cansament, nervis...).

A Ann Arbor anava a la uni en bicicleta i trigava poc més de 10 minuts. Ara m'alegro d'anar en metro i trigar vora 50. És així perquè tinc temps per llegir. A l'anada el llibre que hagi escollit (tinc uns quants de pendents... Game of Thrones, Too big to fail, El mundo de Sofía, The World is flat, This time is different). Han caigut el de Murakami de córrer (molt adient per preparar la marató) i La amistad de'n Torralba (molt ben estructurat i comunicat, recomano també Te deseo un amigo d'Anselm Grün).

El que em porta a intentar dedicar temps per treballar-me. Això vol dir llegir textos que desafïin els meus pensaments com altres que em relaxin. Tinc la idea de combinar complexitats d'història, negocis o filosofia amb novel·la lleugera que tant m'agrada.

També penso les oportunitats perdudes com a animador. Parlo a nivell de formació personal com a nivell d'apretar els cor obert o joves que he portat. Penso que hauria d'haver apretat més perquè podien absorvir-ho però la por, la manca de temps o (again) de formació ho van limitar...

Seguirem lluitant!

Raül

Perduts com estem

En moments en què no sabem on anar, on ens hem perdut pel camí i l'objectiu sembla llunyà i inabastable sempre m'agrada tornar als orígens. En el món empressarial també es parla de la relació entre visió i missió. Saber què i qui som per dirigir-nos cap al nostre objectiu.

M'ha vingut aquest pensament sentit el programa En guàrdia del passat diumenge. Si no el coneixeu us recomano que visiteu algun dels períodes històrics que revisen: http://www.catradio.cat/programa/944/En-guardia

Concretament parlen dels Grans filòsofs grecs: Sòcrates, Plató i Aristòtil... recordem la polis grega i la discussió sobre la democràcia, l'interés per l'educació, el mite de la caverna i la recerca de la felicitat.

Petons i abraçades

Raül

El blog

Aquí estic de tornada! Últim post el 22 d'agost... En aquest moment em plantejo seguir o tancar. Penso que cal anar als origens i descobrir perquè vaig obrir el primer i el segon blog i veure si té sentit continuar. Ajram defensa que els blogs estan passats de moda i potser és cert. Una legió de freaks saltem entre 4 i 5 i prou. I quan anem cerquem proximitat, coses noves o distraccions. També podem entrar en el debat de si un blog és viu quan s'escriu o quan es llegeix i la relació entre els dos. Si vulgués visites caldria actualitzar contínuament i fer posts potents però llavors oblidaria els origens.

Per tant, a 8 de gener de 2011 decideixo continuar i veurem cap a on tira això.

En els últims mesos he viscut a tres països diferents amb èpoques sol, èpoques amb la Noe i èpoques amb gent que vaig conéixer. Encara haig de digerir totes les experiències + el que he aprés de mi, del món i tal.

He estat molt de temps fora de la zona de comfort i penso que cal fer-ho. En ocasions és molt dur però et situa i et dóna l'oportunitat de donar gràcies per moltes coses.

Doncs ja aniran sortint coses. De moment com diu el gurú amb la confiança i el convenciment que cal aixecar-nos ben d'hora i treballar dur, no hi ha un altre camí.

Salut i força!

Raül