XV Cursa del Poble Nou

"Correr es de cobardes"

Anónimo => Cállate!!!!

Bad Romance, On The Rocks - Lady Gaga (http://ves.cat/ajLk)

Primera cursa de la temporada. Aquí va la ruta via strands.com i GPS Forerunner 205:

Més dades gràcies també a strands i al Garmin a: http://tinyurl.com/33tw5jj

52:24 per una mica menys de 10 km (5:18 min/km). Per haver decidit còrrer aquest matí no està gens malament!!! Ahir ens vam ultramotivar amb uns quants i allà ens hem trobat!! Felicitats a tots els participants especialment els coneguts: el meu pare, Ramon sr. (C.A. Puy), Carles (ESADE), Jordi, Dani, Marc, Víctor, Ignasi, Carles, Pau i Toni. També a les grupis: ma mare, Carla, Roser i Gemma.

A destacar de la cursa:

- Participació del Jordi: demà té guàrdia, no havia entrenat gaire i ahir entre pizzes i coca-coles es va ultramotivar!!

- Marc: com a personatge! Ha fet un temps tan inimaginable com la cara de patiment en els últims 500 m quan me l'he creuat. Sembla que ha funcionat l'esmorzar a base de bacon, ous i cervesa. Avui l'hauran de portar fins i tot al lavabo.

- Grupis (Roser, Carla i Gemma): acabem de passar el km 7, animo el Jordi però no veig el Dani (que estava també per allà). Quan passo el Jordi, sento com les noies criden: bravo Jordi! Al Dani i a mi no m'havien vist... tristor generalitzada i explicació perquè la consulta del Jordi està plena de gent amb problemes ginecològics, picors en zones estranyes i peticions de tactes.

- Ultraprofessionalitat del Pau amb el seu equipament i toc de precarietat amb el dorsal enganxat amb cinta!!!!

- Abans de la cursa em creuo amb una noia amb pinta d'ultra corredora (ultrashorts i top de superpro). Seguidament, un home gran i probablement borratxo comença a cridar: bravo las mujeres! Así así, sigue así!

Però el millor han estat els moments de complicitat abans i després de la cursa, les abraçades, les felicitacions, les fotos i els moments d'animar!

Barcelona està plena de corredors però amb poca gent amb ganes d'animar. No és una crítica, ni molt menys, és una realitat. Si no hi havia gaire gent als carrers quan la Marató (a banda d'amics dels propis corredors i gent queixant-se perquè no podia creuar o passar amb el cotxe) qui hi havia d'haver avui? Es asín, oiga :p.

Bé, felicitats a tots i totes i a per la propera!

Raül