Aquest temporada ha començat un nou podcast sobre llibres a iCat: La pila. És un programa conduït per Andrea Genovart i Marc Cerrudo (https://www.3cat.cat/3cat/la-pila/mes-info/). Fa unes setmanes van parlar de Clarice Lispector. Van fer una mica de broma partir d'un comentari del jugador de futbol Héctor Bellerín. En un vídeo o publicació a xarxes deia que "este ha sido el año Clarice" i explicava com havia anat a una fira a agafar algun llibre més d'aquesta autora. Fins fa un any no coneixia res d'aquesta escriptora italo-brasilera. L'any passat em van passar un text que em va encantar: https://ciudadseva.com/texto/amor-lispector/.
La biografia de Clarice Lispector és molt dura. Aquesta autora ucraïno-brasilera va tenir una vida molt difícil des del seu naixement. En el programa de la pila que li van dedicar en parlaven. També ho feien sobre el llibre que vaig acabar ahir. És un text sobre algú invisible (Macabéa) que accepta la seva vida com és i es considera feliç malgrat no tenir res, no saber res, no ser ningú per ningú. No hi ha qui la tracti bé i acaba de manera tràgica. Al programa deien que era una mena de comiat de la pròpia Clarice, malalta de càncer. El que escriu ho fa de manera senzilla malgrat explicar realitats complexes. És desesperant la manca d'esperança de la protagonista, de l'obra, dels desposseïts. Aquesta curta frase resumeix tot plegat: "“Macabéa no havia tingut mai coratge de tenir esperança”
L'edició que vaig llegir incloïa també l'obra "Aigua viva". Per mi, inclassificable. Explica quelcom i molt bé, però no sóc capaç d'entendre el què: poder és sobre ella, sobre la seva vida. Ho fa en forma de monòleg parlant de flors i expressant continu canvi.
