No n'hi ha prou!

Molts són els temes que estan oberts en el meu cap i dels que m'agradaria parlar o el que sigui. Un que ha ocupat gran part del meu pensament és el futur sobiranista del nostre país... moltes voltes s'han de donar encara.

Tot i això, el títol d'aquest article es refereix a la situació social del país. Primer de tot per declar com d'afortunat em sento per totes les bondats de què puc gaudir. És per això que em sento cridat a actuar, transmetre i repartir. Si sóc més afortunat que altres cal que ajudi... com? Doncs amb els recursos físics, econòmics, intel·lectuals... de què disposo. I un d'ells és el de transmissió de felicitat, iniciatives, optimisme.... Agafar el teu twitter, whatsapp, facebook i comparteix aquelles iniciatives que consideres que poden treure algú de la misèria existencial o que poden aportar un optimisme fora de les previsions de l'OCDE... ets tu, sóc jo qui pot treure el país del forat. És la nostra responsabilitat!

En els últims anys he aprés tant de tantes persones, de com som de feliços a les colònies de Nen Déu, de com una comunitat cuida de la seva gent a Ann Arbor, de la força de les Akina Mama a Tanzània i de la incomprensió general vers la nostra manera de viure.

Oye! y tú que te puedes mover... corre, salta, baila y haz que el mundo gire a un nuevo ritmo... y comparte!

Salut i força!

Raül