Eduard Punset: «El més intel·ligent és el més flexible»
Després de furgar en els ressorts de l’amor i la felicitat, invita a una nova excursió: ‘El viatge al poder de la ment’. La seva obsessió és «entendre el que ens passa per dins».
JUAN FERNÁNDEZ
Comunista, advocat, economista, conseller, ministre d’UCD, divulgador, assagista i presentador. I, no obstant, no pensa en ell quan parla de les bondats d’estar disposat a canviar, sinó en la fascinant plasticitat del cervell. El seu repte més recent va ser vèncer un càncer, però assegura que aquest tràngol no el va canviar. L’home que ha convertit la ciència en matèria de ‘best seller’ conserva la curiositat intacta; una alegria per a la seva legió de seguidors.
–Sosté que la intuïció ens permet encertar-la més que la raó. ¿Llavors em fio més del pressentiment que de la reflexió?
–La raó és un invent molt recent, amb prou feines té 10.000 anys. En la història de la nostra evolució hem sobreviscut gairebé sempre gràcies al pensament inconscient. Per això, alerta, no menyspreem la intuïció. Li donaré una regla: si disposa de tota la informació i té temps per analitzar-la, utilitzi la raó. Però si ha de decidirse ràpidament i no disposa de totes les dades, llavors faci cas a la seva intuïció. L’encertarà més. A vegades tenir menys informació és més útil.
–Sabem com s’ha d’entrenar la raó, ¿però com s’entrena la intuïció?
–No en sabem res. Nothing. I aquest és el nostre gran drama. Jo faig la prova amb les meves nétes de 8 i 12 anys. Els pregunto: ‘¿Sabeu la diferència entre ansietat, que és un estat d’alerta necessari per passar un examen, i por, que és una cosa que corroeix i paralitza, i que s’ha d’evitar?’ Doncs no saben res. Es parla molt de l’abisme generacional. ¿Quin abisme, si compartim amb els joves la mateixa ignorància sobre les emocions? No hem après res. Per això continuem patint els mateixos dolors.
–¿Com es canvia aquesta situació?
–Prestant atenció a les emocions, que són l’arrel de la majoria de les nostres decisions. Jo sé, positivament, que en els pròxims 50 anys dedicarem molt temps a aprendre a gestionar les nostres emocions. Ens hi va la nostra felicitat. La nostra no, la de les pròximes generacions. Perquè en això s’ha de començar des del ventre matern. L’educació és clau.
–Fa cinc mesos va néixer el meu fill. ¿Sóc a temps d’evitar que sigui un altre analfabet emocional? ¿Què li explico?
–Hi ha dues coses que ha d’incorporar al cap d’aquest nen abans que compleixi set anys perquè sigui un adult feliç. Primer: ha d’aconseguir que assoleixi una certa autoestima i seguretat en ell mateix per lidiar amb el veí, i això se li introdueix donant-li confiança en els seus propis recursos. Segon: aquest nen ha de ser tractat de manera que li quedin ganes i curiositat per continuar aprofundint en el coneixement de les coses i dels altres. És un procés de R+D gratuït en què li ha d’ensenyar a aprendre, somiar, predir i imaginar. No és fàcil, però té set anys per aconseguir-ho.
–Si la ment és tan poderosa, ¿per què ens entenem tan malament?
–Perquè fa milers d’anys que no sabem què ens passa per dins. La gran notícia és que per fi comencem a saber. Per exemple, ja sabem que estem programats per ser únics. Això significa que la influència de l’experiència sobre l’estructura neuronal és determinant. És a dir: que si riem més, això acaba afectant la forma del nostre cervell. ¡És un descobriment revolucionari!
–¿El millor cervell és el de la persona més intel·ligent o el de la més feliç?
–Abans mirem què és intel·ligència. Els primatòlegs han demostrat que la intel·ligència necessita tres coses: una certa flexibilitat per canviar d’opinió, una capacitat de representació mental per predir el que passarà i un cert nivell de complexitat neuronal. Fixi’s quina dada: el cervell més intel·ligent és el més flexible.
–Amb la mala fama que té canviar d’opinió.
–Sí, la gent hi és reticent. Però tot en la natura canvia, fins i tot la matèria sap passar de líquida a gasosa. ¿Llavors per què ens hi resistim tant? Això s’ha de corregir. Per alguna cosa en temps de crisi, evolutivament, la manada elegeix dirigents més joves. Just ara s’ha de tenir el coratge d’arremangar-se i travessar el riu.
–Vostè ha sabut canviar. Va ser comunista i ministre de la UCD de Suárez. Economista i divulgador
–Perquè només em sento bé quan estic obsessionat amb el que faig. I no recordo cap escenari que m’hagi flipat menys, com diuen ara, que l’anterior. Sempre he anat a més.
–Aquest llibre tanca una trilogia. ¿Quina serà la seva següent obsessió?
–Una cosa cap a la qual m’he anat acostant últimament: la fusió de la ficció i l’assaig. El futur va cap aquí. Per això, el meu pròxim intent serà escriure una novel·la on intentaré explicar el comportament de la gent mitjançant la ficció, però en funció de coneixements científics. Escolta, és fantàstic.
