viernes, 18 de diciembre de 2009

De llibres

"Es toda una experiencia vivir con miedo, ¿verdad? Eso es lo que significa ser esclavo"
Blade Runner

Avui va de llibres. Un dels nombrosos avantatges d'haver canviat de feina (no entrarem a valorar això) és que tinc més temps per llegir. Llegir va ser una de les coses que vaig reprendre amb passió i fruició al camp de treball de Madagascar (del qual n'he parlat minsament). Allà van caure: El juego de Ender (excel·lent recomanació de Pepe), Los hombres que no amaban a las mujeres (molt entretingut i de lectura ràpida), Ernesto Guevara: también conocido como el Ché (interessant biografia per anar més enllà dels tòpics i crear-se una opinió pròpia), Las luces de Septiembre (cutrerillo) i Crepúsculo (absolutament vomitiu i digne d'anàlisi).

Des de Setembre han caigut uns quants més però volia recomanar-vos els següents:

- El elfo oscuro (trilogia): literatura fantàstica per a amants de mons similars (perdó pel sacrilegi) a la conegudíssima saga de El senyor dels anells. Història de Drizzt Do' Urden dintre del cruel món dels Elfs Obscurs. Durant diversos anys es trobarà amb tota mena de criatures. Té algun moment més fluix però en general molt recomanable.
- The Shadow of the Sun (Ébano) de Ryszard Kapuscinsky. Absolutament espectacular. Visió de les diverses realitats africanes de la mà d'un periodista que hi va viure durant molts anys. Explica la diversitat d'un continent que la supèrbia europea considera com una única realitat (recordo un reportatge del cada cop pitjor Mikimoto on preguntava per l'esperit de l'Àfrica... reclamem la diferència entre catalans i espanyols i fotem en el mateix sac tot un continent sencer). Per mi, si t'interessa el tema, imprescindible.
- The audacity of Hope (La audacia de la Esperanza) de Barack Obama. Sinceritat de la mà d'un personatge cridat (no perquè ell ho hagi demanat) a fer grans coses (i això que voldrà dir?). Explica de primera mà com veu la política, com ha anat avançant, com l'ha cagada molts cops i com li ha servit això per a ser millor persona i polític. Tot i que ho sembli, gens pretenciós. Està escrit quan era senador per Illinois i no parla del camí cap a la presidència.

Un altre que em vaig llegir l'any passat i que formava part del detall de Fajmacor per haver estat president: Sonrisas de Bombay. És un llibre ple de passió, d'una persona que ha volgut canviar una realitat que va viure. Podrem estar d'acord o no amb la forma d'actuar però el tio la toca. De lectura molt fàcil també.

Seguirem exposant recomanacions o altres coses que vagin passant pel cap!

Salut!

Raül