Aquí y ahora

#oletu

2012-02-15T23:12:00.004-08:00

Un de les característiques més útils/inútils/divertides/entretingudes és el hashtag. Pots marcar una paraula i a partir d'aquestes seguir un tema que t'agradi o en tinguis curiositats. Podràs veure les piulades de tothom al respecte. Poden aparéixer contra hashtags per compensar coses que a un grup no li agradi. Al regne sol ser si apareix un # sent trending topic (el més popular en el moment) en català apareixerà un en castellà i viceversa.

Tinc el costum de sentir les noticies de la ràdio 10 minutets i avui n'he sentit de grosses com un campanar. Combinant el concepte de # amb una frase (crec) de l'APM dedico un #oletu a:

- TMB, treballadors, patronal... ja n'hi ha prou de segrestar la gent. Quan fem vaga qui es veu afectat és el ciutadà. Si es fa vaga pel Mobile World Congress (MWC) serà una cagada tremenda. El país està cada vegada pitjor vist i aquest congrés és dels més importants de l'any a tot el món. A més, el contracte fins el 2017 es pot trencar si l'organització ho decideix. Podem comportar-nos com la imatge que donem pel món? Societat oberta, compromesa, moderna i eficient! Repeteixo, prou de segrestar la gent. La situació actual és fotuda i és hora de cedir a qui toqui

- CiU - PPC... que el PPC tingui els suficients escons per a ser decisiu ja s'ho mereixeria (i ens indica que dir adéu a Ejpanya és taaaan complicat). CiU decideix pactar amb ells i després amaga la mà per a no sortir escaldat. En canvi, el PPC treu pit i reclama els seus mèrits

- Anunci del PSOE a Andalusia: promeses de creixement de funcionariat, llibres gratuïts per tothom, comparacions que fan cagar... de debó: http://societat.e-noticies.cat/la-bicoca-de-viure-a-andalusia-61731.html

- Corredor central: La zona que serviria el corredor mediterrani correspon a 1/3 del PIB del regne, gran part de la producció industrial i agrícola... a més Brusel·les ja va negar que foradar 40 km de pirineu no era viable i que apostava pel Mediterrani. Quant fa que el pont de Llinars està fet? Doncs el PP amb el seu parell diu que tornarà a demanar el corredor des de Madriz (com ho va fer Pepe Blanco). I a sobre havent vingut la setmana passada a comprometre's a solucionar el dèficit de Rodalies... una bona per tots. Si es dóna als catalans cal treure'ls coses després per no perdre vots? Però què fotem?!?! Se'ns pixen a la boca

- Copa del Rei: avui comença la de bàsquet... és un espectacle viu, ràpid, de convivència d'aficions i és a Barcelona. Se sap des de fa mesos (tinc l'entrada des de... Novembre-Desembre). La de futbol és llarga, pesada, casposa... i encara no se sap ni data ni lloc. Per cert la de bàsquet va rotant per tota Espanya independentment dels equips que participen (quan es decideix no se sap qui hi haurà a la fase final).

- Villarato! 24 anys al poder i n'estarà 4 més... aire nou? Clubs plantant-se? Així tenim comités, partits de selecció innecessaris, competecions antiqüades... en fi.

Respirarem fons i seguirem preparant la @maratobarcelona amb 14 km avui! Gaaaaaaaaaaaassssssss aquí!

Raül

Amunt!

2012-02-02T05:25:00.000-08:00

"Hazlo o no lo hagas pero no lo intentes"

Mestre Yoda

La situación actual da bastante pena... desempleo de récord, chorizos libres, políticos inútiles, bajadas de pantalones ante americanos millonetis, cuentas vacías... pero lo peor de todo es el pesimismo que envuelve actualmente nuestra vida. Si hasta hemos perdido la fe en Pep!

Penso que hem de canviar la nostra actitud i canviar la situació a base d'optimisme i d'algunes accions concretes. En les nostres mans també està canviar la situació. En una de les xerrades a la que vaig assistir a USA, el fundador de Groupon va dir que ens oblidèssim que el govern ens ajudés. És molt dificil que ho facin. Per què? Perque cap govern comença de zero, perquè tothom té deutes, perquè hi ha molta inutilitat (per quan un examen d'oposicions per poder ser membre del govern?), perquè no ha de ser fàcil i les connexions deuen ser infinites.

Jo proposo algunes mesures per augmentar l'optimisme i canviar la situació:

1. Físiques: fes esport, menja bé, estira, fes ioga, cuida't! Imprescindible estar bé físicament per sentir-se bé.

2. Mentals: relaxa't (com millor sàpigues), dedica 5 minuts al dia a desconnectar del món (fora Internet, TV, llibres, ràdio), oxigena't, cuina

3. Informatives: llegeix/mira noticies de tot arreu, de tots signes i colors. Per tenir opinió pròpia i sentit crític cal fer-se càrrec de totes les visions.

4. "Desinforma't": surt del bucle, visita museus, llegeix quelcom diferent (blogs, canalsolidari.org, lemondediplomatique, CiJ....)

5. Formatives: aprèn d'allò que més t'interessi o que et cridi l'atenció

6. Econòmiques: inverteix part del que no gastis (en fons ètics, en ONGs, en cooperatives, en crowdsourcing...), participa d'assemblees d'ONGs, digues la teva

7. Espirituals: mira't endins, coneix-te, evoluciona, dedica't temps!

8. Actitudinals: somriu més, queixa't menys, espera el veí per pujar amb l'ascensor, saluda...

9. Descobreix algun personatge històric revolucionari: Jesús, Sòcrates, Martin Luther King, Mahoma, Pitàgores, Tesla, Buda, Gandhi, Jobs, Ritchie, Confuci.... qui sigui! (segueixo recomanant l'En Guàrdia de Cat Ràdio)

10. Sigues creatiu!!

29 WAYS TO STAY CREATIVE from TO-FU on Vimeo.

Què més podem fer?

Entre tots podem sortir d'aquest forat que no és tan fons com ens fan pensar!

Raül

Treballant-se

2012-01-13T07:41:00.001-08:00

En el post d'ahir parlava de tornar als orígens. Es fa necessari tenir temps per digerir les diferents experiències i nodrir-se de tot el coneixement adquirit. Em trobo en aquest procés respecte a les experiències de Munich i Ann Arbor. He passat temps sol, lluny dels meus, coneixent gent nova i en cert sentit coneixent-me a mi també a través dels altres.

Sóc un ferm creient de l'evolució personal. Durant molts anys rebem molts estímuls que ens van fer progressant... a l'escola, a l'associació/esplai/cau, a casa, amb els amics, amb els mestres... però a mesura que ens fem grans cal cercar els estímuls, dedicar-hi temps ja que la vida ens porta a estar a tope de 8 a 20h i quan arribem a casa a la nit o durant el cap de setmana es fa difícil (cansament, nervis...).

A Ann Arbor anava a la uni en bicicleta i trigava poc més de 10 minuts. Ara m'alegro d'anar en metro i trigar vora 50. És així perquè tinc temps per llegir. A l'anada el llibre que hagi escollit (tinc uns quants de pendents... Game of Thrones, Too big to fail, El mundo de Sofía, The World is flat, This time is different). Han caigut el de Murakami de córrer (molt adient per preparar la marató) i La amistad de'n Torralba (molt ben estructurat i comunicat, recomano també Te deseo un amigo d'Anselm Grün).

El que em porta a intentar dedicar temps per treballar-me. Això vol dir llegir textos que desafïin els meus pensaments com altres que em relaxin. Tinc la idea de combinar complexitats d'història, negocis o filosofia amb novel·la lleugera que tant m'agrada.

També penso les oportunitats perdudes com a animador. Parlo a nivell de formació personal com a nivell d'apretar els cor obert o joves que he portat. Penso que hauria d'haver apretat més perquè podien absorvir-ho però la por, la manca de temps o (again) de formació ho van limitar...

Seguirem lluitant!

Raül

Perduts com estem

2012-01-12T11:42:00.000-08:00

En moments en què no sabem on anar, on ens hem perdut pel camí i l'objectiu sembla llunyà i inabastable sempre m'agrada tornar als orígens. En el món empressarial també es parla de la relació entre visió i missió. Saber què i qui som per dirigir-nos cap al nostre objectiu.

M'ha vingut aquest pensament sentit el programa En guàrdia del passat diumenge. Si no el coneixeu us recomano que visiteu algun dels períodes històrics que revisen: http://www.catradio.cat/programa/944/En-guardia

Concretament parlen dels Grans filòsofs grecs: Sòcrates, Plató i Aristòtil... recordem la polis grega i la discussió sobre la democràcia, l'interés per l'educació, el mite de la caverna i la recerca de la felicitat.

Petons i abraçades

Raül

El blog

2012-01-08T03:01:00.000-08:00

Aquí estic de tornada! Últim post el 22 d'agost... En aquest moment em plantejo seguir o tancar. Penso que cal anar als origens i descobrir perquè vaig obrir el primer i el segon blog i veure si té sentit continuar. Ajram defensa que els blogs estan passats de moda i potser és cert. Una legió de freaks saltem entre 4 i 5 i prou. I quan anem cerquem proximitat, coses noves o distraccions. També podem entrar en el debat de si un blog és viu quan s'escriu o quan es llegeix i la relació entre els dos. Si vulgués visites caldria actualitzar contínuament i fer posts potents però llavors oblidaria els origens.

Per tant, a 8 de gener de 2011 decideixo continuar i veurem cap a on tira això.

En els últims mesos he viscut a tres països diferents amb èpoques sol, èpoques amb la Noe i èpoques amb gent que vaig conéixer. Encara haig de digerir totes les experiències + el que he aprés de mi, del món i tal.

He estat molt de temps fora de la zona de comfort i penso que cal fer-ho. En ocasions és molt dur però et situa i et dóna l'oportunitat de donar gràcies per moltes coses.

Doncs ja aniran sortint coses. De moment com diu el gurú amb la confiança i el convenciment que cal aixecar-nos ben d'hora i treballar dur, no hi ha un altre camí.

Salut i força!

Raül

I l'estiu s'acaba!

2011-08-22T11:44:00.001-07:00

Hola!

D'aquí una setmana estaré amb els nervis a flor de pell perquè en mancarà ben poc per a començar una nova aventura als USA. M'he passat l'estiu bàsicament a München treballant per una gran empresa gran. He aprés molt a nivell laboral i he pogut gaudir d'una ciutat interessant i uns entorns espectaculars. No saber la llengua local és un hàndicap i significa entendre menys la cultura i també que la integració sigui més difícil malgrat molta gent (tota la de l'oficina) parli anglès.

El temps de transició per digerir tot el que ha succeït i el que haig d'aprofitar cara al futur és molt poc i haurà de ser fet durant el viatge d'avió fins Detroit (casa de Robocop).

Quan assereni tot plegat tornaré a escriure... serà aviat? A saber.

Salut!

Raül

15-J

2011-06-15T22:54:00.000-07:00

Ahir em vaig despertar a les 6 a.m amb crits, salves i sirenes. Tinc la immensa sort (i ho dic en sèrio) de viure al costat del Parc de la Ciutadella. A les 8 vaig baixar i em vaig passar un parell d'hores veient un grup molt heterogeni de persones, helicòpters, desplegament excessiu de policia, contàiners tirats, brutícia i neteja, grans i joves... hi havia de tot.

S'ha titllat el grup dels indignats com a violent. Els indignats diem que no tots ho som però a ningú l'interessa fer la distinció i a més és difícil fer-ho. Alguns s'excusen dient que les retallades són violentes, 100% d'acord. Però com a cristià o si voleu ser més cool seguint les indicacions de Gandhi la violència no és la resposta. I per mi parar el Parlament és violència. Més enllà de llançaments d'objectes, insults (també a treballadors del Parlament i segur que a algun polític compromés), escopinades, els 135 escons estan plens de gent escollida lliurement pels catalans fa molt pocs mesos. Tots els hem donat poder per decidir sobre el nostre futur. No ens agrada el que faran, amb qui pactaran i demés però el nostre poble és molt divers i hi ha molta gent que està d'acord i per això els va votar. Els indignats som un grup petit en realitat, tot i el soroll fet. Per tant, hem de respectar també aquesta diversitat.

Els fets d'ahir van desacreditar el moviment. Es va desacreditar perquè hi ha ganes de desacreditar-lo també. Es va desacreditar perquè no hem sabut separar temes i coses. No ho hem sabut fer per la diversitat. L'esperit assembleari continua però les decisions ja no es respecten i grupúscles fan els que el peta: violència, barricades, okupació de pl. Catalunya. Cal ser crític per créixer i pl. Catalunya fa molta pena ara. No dic que abans no, però quan estava plena de gent dialogant era realment emocionant. Ara només hi ha merda i idees estranyes. Ens desmarquem però tenim responsabilitats sobre tot això. Ultrarespecte per anar a pl. Sant Jaume ahir per evitar situacions com la del matí. Va ser un pas endavant però després d'haver donat 3 enrera al matí. Again, accepto el tema que la violència és d'uns pocs (el tema del gos pigall és lamentable) però en convocar la concentració sabíem que això podia passar i que passaria. El tema de la poli secreta és anecdòtic comparant-ho amb el que va passar en les protestes contra el banc mundial a passeig de gràcia on van muntar ultrapollo.

També recordar que es va coartar la llibertat d'altra gent ahir: tallat el Tram, voltes per accedir a la uni, el Zoo, l'escola i institut de dins, la gent que gaudeix del meu estimat Parc de la Ciutadella... la imatge cap a l'exterior és relativa, es canvia i es torna a canviar contínuament.

Ara més que mai comissions i a treballar. Pedagogia, xerrades, persones (Arcadi Oliveres ha estat postulat com un dels ideòlegs junt amb Hessel o Sampedro) i accions que serveixen. La pujada de la banca ètica és espectacular, cal una llei electoral, cal la fi de l'espoli fiscal... per mi és el camí. Ara bé, és la meva opinió. Hi haurà gent que preferirà guerra de guerrilles, altres pur pacifisme, altres una altra cosa... és la riquesa d'un món del que hem d'aprendre molt. Per mi, un partit polític no és la resposta perquè és molt difícil arribar a Parlaments i tenir cert poder per canviar coses. Cal el compromís individual: formació, voluntariat, compromís, treball, finances ètiques, menys consumisme....

Cal tornar a les bases. El senyor Hessel va inspirar una cosa que tots teníem dintre però no ara sinó fa anys. Hi ha gent que organitza associacions o fundacions per donar resposta a això. Jo hi crec i intento ajudar. Oliveres sap molt però a vegades es perd. Cal escoltar, llegir i actuar sense violència, això sí. L'assemblea no funciona, per experiència i perquè ho estem veient.

Molts polítics no tenen cap vergonya. Cal que se'ls fiscalitzi (accountability): assistència al Parlament, hores de feina, productivitat, èxits i fracassos... i es revisi cada any el que fan. Com se'ns fa a qualsevol de nosaltres a qualsevol empresa.

Hessel pot parlar de la segona guerra mundial, el nazisme i el que es va aconseguir. Els nostres pares sobre el franquisme vist des d'aquí i des d'allà i els resultats (monarquia, transició, comunitat foral...). Nosaltres no hem viscut res d'això i no en podem fer referència perquè no ho vam viure. Prou de maigs del 68, moment històric, etc. Poc ens assemblem a les revolucions de Líbia, Siria, Egipte... de qui per cert ens hem oblidat ben ràpidament...

Idees pròpies, sí però són les que tinc i intento escoltar i llegir per entendre millor moltes coses. Molts són els reptes per un planeta que estem esgotant. Som-hi!

A RAC1 debat en breu amb els habituals i un parell d'"indignats". Us el podreu baixar més endavant o sentir-lo ara en directe.

Raül

I el Barça què?

2011-06-14T07:44:00.000-07:00

El Barça afronta diverses situacions de les què dependrà el futur econòmic i d'èxit del/els equips. Tenim un equip campió en totes les seves seccions professionals: futbol, bàsquet, hockey, handbol i futbol sala. Aquest èxit actual és el que s'ha d'aprofitar per a plantar les bases d'un club (empresa) profitós i amb seguidors arreu.

El líder és el primer equip de futbol. Farcit d'estrelles que semblen ben avingudes, amb un director d'orquestra molt intel·ligent que vol minimitzar problemes i amb assistents molt i molt competents. Una sèrie de coincidències més l'aposta pel futbol base fa que el model sigui admirat i envejat arreu. La columna vertebral està formada a la Masia i tots se senten un liderats al camp pel millor jugador del moment gràcies a les demandes d'un Pep que insisteix en envoltar Messi de talent. De talent i també de gent disposada a jugar amb i per a la Pulga. Aquests són els de casa que han mamat certs valors i formes de jugar i també els últims fitxatges com Villa. No és així amb dives no disposades a renunciar a les seves plomes en favor de Leo: els Eto'o, Dinho, Ibra... Guardiola vol evitar conflictes i vol cuidar el crack donant també protagonisme a l'equip. So far so good. És un model del que s'ha parlat més enllà de les nostres fronteres: Newsweek, WSJ, Financial Times, The Economist... Això ajuda a deixar de pensar en què caldria "dejar de chuparnos las...." i també a aquells més porucs a treure pit davant la caverna blanca (la central lechera) que ha tirat merda sobre del Barça (dòping, àrbitres, trampes...). La colònia que pixa en Pep ha permés que ens ho creguéssim i s'ho creguessin. Les paraules abans de la semifinal de la UCL són èpiques i ens van fer despertar. També va ser un cop de puny a la taula per dir que som el Barça, que n'estem orgullosos i que res ens pararà de lluitar fins el final. És cert, ha canviat el cicle... nosaltres som superiors i ells ploren... quin canvi dels anys 90. Quan l'argument dels altres és la història en blanc i negre i els àrbitres es demostren inferiors. "Ladran, luego cabalgamos".

Ara ve la part d'ingressos. El Barça té un foradot immens a caixa. Té molt de deute que va renegociant perquè no pot afrontar immediatament. També perquè no s'ha de pagar tot immediatament. Són crèdits amb entitats financeres, com els que podem demanar nosaltres però molt més burros. A més, el Barça té actius com alguns jugadors, béns immobles i líquid, entre d'altres. Això fa que en Faus parli de deute net i comencin a aparéixer números amunt i avall i cadascú parli del deute amb llibertat. Es 700, no! es 300 i volta a començar. El tema dels jugadors com a actiu financer és interessant també. El Madrid té molts més actius en aquest apartat que el Barça perquè són compres que es devaluen al cap de cert temps, mentre que el Barça no els pot comptar perquè molts són de casa.

Aquí la polèmica de Qatar i Unicef, les seccions no professionals i la gent que es fa fora. L'actual Junta aposta sobretot pel primer equip que és qui produeix més ingressos amb molta diferència. La resta de seccions professionals donen prestigi i color al club però a la Xina i els USA (mercats més profitosos) el hockey, bàsquet i tal els dóna igual. El Barça ha reconquerit els USA. Reconquerit amb moltes cometes perquè el "soccer" és molt poc popular enfront dels American Sports més enllà de la població llatina. És per això que el Madrid hi torna, per promocionar els seus jugadors i intentar aconseguir venda de merchandising i de drets de Televisió.

Una lliga tan poc competitiva com la LFP no ajuda cap dels dos clubs grans degut a què hi ha un parell de partits interessants al mes com a molt mentre que la Premier presenta, a priori, un grapat més. Per això Barça i Madrid estan interessats en què els nous drets de televisió estiguin més repartits.

Altres perills? L'entrada de multimil·lionaris amb tones de diners però que es poden cansar en un moment determinat, vendre la participació i deixar un forat immens (véase el Ràcing).

Una pregunta que ens van fer en la famosa entrevista on sóc argentí era què passarà quan el Barça deixi de guanyar. Està clar que la culerada es cagarà en tot i tal... un clàssic. Però serà el Barça capaç de seguir amb una bona imatge en l'estranger? Futures Juntes sabran afrontar aquests nous reptes sense fitxar Overmars o Petits de la vida? Cal mirar clubs de la Premier que tot i estar en hores baixes compten amb molta popularitat fora de les Illes: Liverpool (altrament dit Loserpool), Arsenal....

En fi, reptes esportius i econòmics... més que un club!!!

Raül

Un cop acabat el curs... resum!

2011-06-08T08:16:00.000-07:00

Em trobo de vacances (espero que temporals) i he pensat en fer un resum... això dels blogs està de baixada però va bé per a ordenar idees i llegir-ho un cop escrit (i al cap d'un temps riure del que un deia, pensava...). He pensat en fer diversos apartats: esports, barça, MBA, futur personal, present social... a lo que surja... y hoy.... Esports!!

Bàsicament he practicat 2 esports enguany: bàsquet i atletisme (i trailwalker). Cap dels dos massa profundament. El primer amb els companys de la universitat (amb torneig inclòs) i el segon amb mooooolta gent. Primer de tot, dades:

- Des d'agost de 2010 fins avui he corregut un total de 644,55 km + 107 km de la Trailwalker

- He participat en infinitat de curses. Això és trascendent perquè li tenia una al·lèrgia brutal... coses de ser un nen que acompanyava els pares de petit a toooooootes les curses :p:

- Setembre: Cursa del Poblenou i de la Mercè

- Octubre: Cornellà (primera vegada en baixar de 50')

- Novembre: Jean Bouin

- Desembre: Riu Ripoll i Sant Silvestre

- Gener: hormiguita Mollet, Sant Antoni (45'31"!!), Mitja de Barna (1h43'57"!!!)

- Febrer: Mitja de Gavà

- Març: 0

- Abril: Corte Inglés, Bombers

- Maig: Trailwalker

M'he establert regularment per sota de 50' en 10 km i he estat capaç de baixar de 5'/km a la mitja marató. Estic molt content de l'evolució i puc dir que gaudeixo molt dels entrenaments. Ara l'evolució natural penso que és sortir a córrer per terra (muntanya!!). Per això el Paco anima a anar a Vacarisses el 26 de juny. Estic en "quarentena" perquè el Trailwalker m'ha deixat un mal reiterat al genoll dret. Avui amb mitjons colegiala i al voltant del castell de Montjuïc pas problem. Al final de l'entrenament amb gel i pomada el mal ha marxat... veurem l'evolució però sembla clar el que hauré de fer.

El flato ha aparegut moltes vegades, sobretot en dies de cansament mental o després de dies sense entrenar... però passats els primers 5 minuts (quan encara sóc al Parc de la Ciutadella) cap problema!

Grans companys i grans tarats en tots els entrenaments i curses. Des dels clàssics C.A. Puy, passant pels Gerac i les últimes incorporacions a la bogeria de córrer... També als companys del màster on he conegut grans corredors i millors persones... amants de l'esport amb qui debatre d'infinitat de coses... però això ho deixarem per l'apartat MBA.

En relació a això he augmentat la meva admiració respecte Kilian Jornet... com a esportista i persona. Recomano molt el llibre Córrer o morir que ha escrit ell mateix després de les seves experiències al voltant del món. 23 anys i campió de tot el que implica ultracurses de muntanya, reptes i esquí de fons... skyrunners... brutal. En cua està el Nascut per córrer.

L'estiu està en l'aire depenent de si em surt feina o no. De moment seguir entrenant i, per què no fer alguna cosa de muntanya per completar l'any esportiu abans de marxar a farcir-me de hotdogs i hamburgueses a Ann Arbor.

Gràcies a tots per mantenir la motivació ben amunt!!!!

Petons i abraçades

Raül

Córrer o morir

2011-05-24T09:27:00.000-07:00

Aquest és el llibre escrit pel Kilian Jornet, campió mundial d'SkyRunning, UTMB, proves d'hivern i estiu, recordman de les coses més variopintes imaginables... amb 23 anys. Escriu un llibre ple d'experiències, de bons moments, de com superar-se físicament i mental i de com ha evolucionat com a esportista. 100% recomanable, de fàcil lectura i inspirador. Un parell de extractes del llibre:

"Perquè, en el fons, la muntanya és com una persona: per estimar-la, primer cal conèixer-la, i una vegada la coneixes, pots saber quan està enfadada i quan està contenta, com tractar-la, com jugar amb ella, com cuidar-la quan li fan mal, quan és millor no molestar-la..., però la diferència amb qualsevol persona és que la muntanya, la natura, la terra, és immensament més gran que tu. Mai no s'ha d'oblidar que tu ets només un petit punt, un puntet en l'espai, dins l'infinit, i que és ella la que pot decidir en qualsevol moment si vol esborrar o no aquest punt."

"...Recordo, però, la seva última frase abans de tancar la porta: 'On són els pòsters del Dahelie i del Brosse? On els has deixat, aquells mites? Quan has canviat els teus ídols?'

Ara, en el seu lloc, fotos de les meves victòries i trofeus de totes mides i formes omplen les parets i els armaris. En el moment en què superes els que idolatraves i et converteixes tu mateix en el teu propi ídol, s'acaba la màgia de l'esport. Els referents serveixen per marcar un camí, per saber que has de lluitar i treballar per poder aconseguir allò que han aconseguit ells. I quan ja ho has aconseguit, quan només existeix una persona a la qual pots superar i en la qual et pots reflectir, i aquesta ets tu mateix, vol dir que no has entès res [...] Si la persona que volia imitar era jo mateix, no tenia marge de progrés, estava estancat i no podia mirar amb humilitat tots aquells als quals el meu ídol superava.

Quan perds el camí, quan el tren en el qual viatges s'atura perquè ja ha traspassat totes les portes que volia passar, és aleshores quan t'adones que no n'has passat cap, de porta, que cap meta no és real, que cap victòria no és vàlida en cap altre lloc que en el teu interior. [...] em va fer comprendre que les victòries són allà on cadascú les posa, i que, per moltes victòries que aconsegueixis, només seran vàlides per a tu i, fora d'aquest domini, segurament seràs un perdedor. [...] perquè no és més fort el que arriba primer, sinó el que gaudeix més del que fa."

A must :).

Raül

Intermon Oxfam Trailwalker

2011-05-09T11:46:00.000-07:00

We are finishers! Són moltes les coses a comentar i explicar. Els nois de Can Pitiflú vam completar els 100 km de la cursa en 34h54'33". Tots 6 som finishers i vam notar i agrair l'empenta de supporters de totes bandes. Primer econòmicament i després durant la ruta gràcies als missatges que ens arribaven via Twitter i Facebook i a les visites que vam rebre durant el diumenge.

Explicar què ha significat el Trailwalker és difícil. El desafiament es presentava complicat però sincerament no esperàvem que tant. La ruta era extremadament exigent i la meteorologia no va ajudar gens. Això es pot veure en què vam arribar a la meta 146 de 202 equips i molts d'ells amb 2-3 components.

La festa la vam començar divendres nit quan ens vam trobar a Llinars amb els components del Gerac per sopar plegats i fer uns riures pre-prova. Dissabte ens vam llevar a les 6h15 per a sortir cap a Sta Maria de Palautordera a les 7h. Primeres revisions, lliurament de material (by Anama) i nervis a flor de pell. Maria Vasco i David Barrufet feien de mestres de cerimònia i a les 9h tres equips de tarats van sortir corrent. La resta vam sortir plegats i sorpresos per un tio que als 300 m li va rebentar la bota. Les primeres etapes eren de pujada i no és fins el punt de control 3 que trobem el Seva i l'Èric amb el dinar preparat (28.7 km) cap a les 15h. Seguim el trenca-cames que ens porta a St Feliu de Codines on és el primer lloc on es pot dormir, prenem un caldo i fruita i entrepans preparats pels intendents. Sentim que el Gerac comença a tenir problemes físics però tiraran endavant. L'objectiu següent és arribar a St Llorenç Savall a dormir en unes 3h o així (eren les 21h). Cap al final de l'etapa comença a caure el diluvi universal (durant el dia havia plogut però no gaire fort). Arribem xops, enfadats i molt cansats per culpa de les inclemències del temps. Són les 0h30 i hem fet 61 km. El pavelló està ple de gent molt cansada i els podòlegs no donen a l'abast. En aquell moment només 90 equips han arribat allà. El Gerac vol continuar durant la nit però esperaran a què pari de ploure. Nosaltres marxem a "dormir" fins les 6h.

Som a diumenge i queden, suposadament, uns 41 km (la ruta original era de 102 km). Hi ha ànims i el cel sembla que amenaça pluja. L'equip de suport del Gerac ens informa que estan arribant a Mura (km 78) després d'haver sortit a les 3h30 amb 3 integrants. Sortim a bon ritme cap al Coll de les Estenalles amb un canvi de sabatilles perquè les botes estan xopes. Les sabatilles de còrrer tenen una sola massa tova i fina però no hi ha una altra opció. La pujada al coll és bastant bèstia i no sabem com la gent ho ha pujat amb pluja ja que hi ha molta pedra i es pot relliscar fàcilment. Arribem en 2h30 al punt de control (km 70,5) i comença a ploure fort. Ens plantegem deixar-ho pel mal record de la nit passada i perquè no té sentit patir. Afortunadament para i marxem cap a Mura en una etapa que no és gaire dura però ara qualsevol lleugera pujada és un patiment. Mura (km 78,6) ens rep amb molta gent aplaudint i animant, amb pasta i fruita i amb ganes d'empènyer cap endavant. Se'ns ha fet un pèl tard però "només" queden 24 km. El sol fa que l'etapa es faci encara més dura. Conté 3 pujades i 3 baixades animals. L'última és de 3-4 km més del que es descriu inicialment a causa d'una espècie protegida que havia fet niu en el camí original. Arribem a Rellinars (km 91,8 oficial 95 real) molt cansats, amb problemes físics i son les 17h30 quan marxem cap Monistrol. Aquell moment només es pot descriure com a grups de persones emulant Walking Dead. Queden 10,5 eterns km. L'arribada, però és espectacular per l'emoció de la rebuda des propis i estranys i el marcatge final tots a la vegada. Immillorable colofó és menjar l'empanada feta per mamaferri per a l'ocasió amb unes cervesetes ben fresques.

Em deixo moltes coses que espero anar explicant en propers dies. Molt d'esforç, moltes hores de son pendents, conseqüències físiques, 107 km (alguns diuen que fins i tot 111) i una experiència irrepetible (perquè no la repetirem). La causa, però, penso que val la pena tot i que educativament ha quedat en què ajudem als pobres nens de l'Àfrica a que tinguin aigua... la pedagogia ha fallat, una altra vegada més.

Una vegada més gràcies a Èric i Seva per l'esforç, el patiment que vau tenir la nit de dissabte, els km fets, les preparacions de llits i entrepans... i a tots els supporters també. Com ja he dit sou Finishers també!!!!

Petons i abraçades

Raül

Queixa’t va si pots.

2011-05-01T14:04:00.001-07:00

Sempre és diferent quan prepares que quan reps. La cura pels detalls, el fet que vulguis que tothom ho visqui al 100% fa que no et puguis relaxar però ell és allà i igualment t’enfronta amb les teves pors i les teves limitacions. Confronta el teu jo amb el camí que has traçat i tu pots jutjar la coherència, el compromís i els ideals que has aplicat o oblidat.

És moment de parar, reflexionar i actuar. Si no és així tot això no servirà per a res. Ens quedarem en manifestacions buides, paraules boniques i oblits continus. És una passa endavant o una passa enrere... no hi ha terme mig. Jo decideixo i necessito forces per a fer-ho, aixeco la vista i la trobo, és espectacular, és humà, no és cap superheroi. Des del quotidià, des dels gestos i des de la comunitat. Estem una mica més a prop d’acomplir el somni amb què tant ens hem omplert la boca. Som-hi!

Raül

De tornada

2011-03-20T01:00:00.000-07:00

Hola!

No escric des del 30 de gener i d'això ja fa vora els 2 mesos. Molt ha passat en aquest temps i passo a resumir-ho.

Running: vaig tornar a còrrer una mitja marató. Era la de Gavà el 13 de febrer. Vaig sortir molt bé amb un ritme bo però la manca d'entrenament i la calor van fer que els últims 6 km es fessin molt durs. Això és pot veure aquí: http://fitness.strands.com/raulav/posts/24253786. Des de llavors poc entrenament per manca absoluta de temps. El març suma només 15 km. Dos objectius propers potser la Cursa del Corte Inglés el dia 3 d'abril i el 10 segur la de Bombers... cal entrenar!

MBA: acabo de fer exàmens i hi ha assignatures molt bones i altres una merda absoluta. Segueixo amb la meva croada personal per canviar alguns termes com la diferenciació entre països en desenvolupament i desenvolupats que em sembla d'una prepotent espectacular. La noticia més important, però, ha estat que m'han assignat un intercanvi de setembre a desembre ala Stephen M. Ross de Michigan. Ara sóc un Wolverine i haig de cridar Go Blue! Estaré a uns 45 minuts de la ciutat mare de Robocop i dels bad boys.

La resta segueix avançant. Trobant a faltar molta gent i a banda aquest trimestre sembla bastant intens. Però la Champions ens tornarà a unir, els caps de setmana donaran molt de sí i la bogeria Trailwalker serà espectacular.

Petons i abraçades

Raül

Mitja Marató Barcelona

2011-01-30T05:28:00.000-08:00

Hola a tots/es!

Doncs ja està... ja he debutat en una mitja marató. Pluja, fred però molts ànims a la sortida. He corregut amb Pau, Marc, Cristian, Òscar, Glòria i penya de la uni. Per un debut molt bon temps: 1:43:57.

Més info: http://www.strands.com/routes/396679-barcelona-ct-espana

M'he sentit molt a gust durant tot el recorregut i això és un problema perquè s'està tornant una droga i estava mirant futurs reptes (marató, no).

Una proposta per les curses: tanques electrificades. A mi si la penya vol tallar, fine, me la bufa bastant. El que em molesta es que es creuin per davant tallant-te el pas quan surten o tornen de la/a la ruta.

L'organització molt fluixa. Per 18 € donaven una samarreta que ja regalaven a curses més modestes i un Sprite. Durant el recorregut molta aigua però poc powerade i a l'arribada el mateix... suposo que s'han deixat la pa$ta portant els pros que han guanyat ja que estaven fent molta publicitat per a què la cursa creixés...

Això... molt content!

Petons i abraçades

Raül

Cursa de St Antoni

2011-01-23T13:58:00.000-08:00

Si la setmana passada feia fred avui era indescriptible! A l'ombra estàvem per sota de 5ºC. Hem coincidit molta gent: Paco, Glòria, Marc, Vyns, Perico, Òscar, Dani i gent de la uni a tope.

He fet la major part de la cursa amb el Marc. A destacar la marca del Paks que amb el seu rellotge vintage ha baixat dels 50'! I també la rebuda de l'Èric a l'arribada.

Al final 45:31 per a 10,2 km a 4:28 el km. Més que content exultant! Més info a: http://www.strands.com/raulav/posts/23932356

Setmana decisiva per la mitja de Barna... a por ellos!!!

Raül

Cursa de st Vicenç

2011-01-16T04:16:00.000-08:00

Les expectatives al matí no eren bones... flato, fred, boira, parada a la benzinera amb una dona que no sabia com posar benzina a un Mini... però l'arribada a Mollet i la invasió de samarretes i gorres de color indescriptible ens ha animat. Èrem el Paco, el Carles, el Marc i jo. Allà ens hem trobat amb el Vyns, la Glòria i l'Òscar. El recorregut molt xulo. Un trosset urbà i de seguida passem a camps i bosc per tornar al punt de sortida. Una mica trencacames, això sí. Pujades i baixades guapes.

Podeu veure un resum de temps i perfil de la cursa aquí: http://www.strands.com/raulav/posts/23886030. Torno a fer rècord => 47:12.

A tope!

Raül

Una Pilota d'Or de tots

2011-01-07T06:43:00.000-08:00

Cursa dels Nassos

2010-12-31T11:07:00.000-08:00

Ja tornem a ser aquí per una nova cursa!!! Mare meva quina gentada! Fins el km 6 no hi ha hagut una mica d'espai però ha estat genial anar compartint amb el meu pare, la saga +k, l'Òscar, en Paks (la primera!!!), l'Èric de supporter i el Dieter de la Uni.

Més info aquí: http://www.strands.com/raulav/posts/23700575

Si fem un resum de l'any a nivell atlètic prou bé. Hi ha hagut pujades i baixades però en línees generals content. He fet 7 curses i he aconseguit baixar de 50'. Pel 2011 alguna mitja marató i, òbviament, la bogeria dels 100 km amb el trailwalker (Col·labora! http://trailwalker.intermonoxfam.org/ca/equipos/ficha/nois-de-can-pitiflu).

Aquí veieu un gràfic dels km per mes (Juliol i Agost fins el 10 era a Tanzània):

Per un total de 529,07 km. Ara toca canviar de sabatilles (dia 7 de gener cita al Bikila) i a aconseguir còrrer els 100 km al gener (al Desembre al final ni m'hi he acostat :S).

Molt bona sortida i millor entrada d'any! Que els propòsits i somnis que ara mateix tenim s'acompleixen durant 2011!!

Petons i abraçades

Raül

Cursa pel riu Ripoll

2010-12-26T05:02:00.000-08:00

Una altra més aquest any i no serà l'última. A Sabadell, unes 700 persones hem corregut per la vora del riu Ripoll. Una cursa molt maca i ben acompanyats pel pare i germà a més de Pau, Dani i Ignasi... un luxe pel matí de st Esteve.

He baixat lleugerament de 48 així que molt content. Ara a per 50 canelons per 8 + pica pica + lluç a la basca... mare meva!!!

Més dades aquí: http://www.strands.com/raulav/posts/23635518

Porto 35 km al desembre i la idea és acabar amb 100... aviam com ho fem!

Petons i abraçades

Raül

Sobre patrocinis...

2010-12-15T05:27:00.001-08:00

És curiós com els culés ens canibalitzem. Hem estat els primers que hem criticat portar publicitat a la samarreta perquè la taca. Fa anys que portem Meyba, Kappa, Nike, LFP, TV3, UEFA, FIFA o la mare del topo i això no significava tacar res. Acceptem portar UNICEF perquè és cool, demostra que som més que un club i tal. No valia amb pagar els 1.5 mil·lions d'Euros sense dir que ho fèiem? Se sap l'impacte que té sobre la marca Barça i el seu seguiment? I sobre UNICEF? Penso que tendint a zero ja que depèn de la ONU i no crec que tingui un creixement espectacular perquè el Barça porti UNICEF a la samarreta.

Per cert, la resta de seccions porten patrocinador des de fa molt de temps. Quan parlem de tacar la samarreta només és la del futbol doncs? I tacar l'estadi? Les rodes de premsa amb ampolles de tot tipus i enganxines arreu?

Ara anem a per Qatar Foundation. 100% en desacord amb el que hi ha darrere d'aquesta gent segons explica Pau a el Mundo i el blog. Aquí hi ha moltes consideracions a fer... la primera és que el Barça arrossega un deute de 400 mil·lions d'€ (vol dir que deu aquests diners, no que el balanç sigui negatiu). Sense haver vist números és un deute prou gros i que probablement s'engreixaria si portem aquells jugadors que volem per 70 M€ amb 5 o 6 de sou per any (nets). Els 30 kilos per any ajudaran a millorar els ingressos operatius i per tant anar pagant els prèstecs i interessos amb menys angoixa. Perquè ara ens vanagloriem de jugadors com Xavi (ultracriticat fa uns anys), Messi (segons vaig sentir si no arriba a jugar tan bé contra la Juve al Gamper al dia següent anava a entrenar a Sarrià) o Iniesta que no han costat un duro i que és tremendament complicat que surtin tots de casa amb el baix cost que això implica.

Ara volem portar Cesc i estem orgullosos que sigui català i tal però aquest paio va marxar del Barça per pa$ta i només tornarà pel mateix (que no os embauquen!).

Total que necessitem ingressos extra que no sortiran de la venda d'entrades ni de les samarretes (encara no es pot vendre a Mart o la Lluna i el mercat està prou saturadet) sinó d'amistosos freaks, pretemporades a la Xina i acords de patrocini sucosos. Recordem que abans d'Unicef vam estar a punt de portar Beijing (una superdemocràcia reconeguda i de la qual sí que acceptem els diners per pagar el deute espanyol) i Bwin (que no va voler pagar el que es demanava).

Per tant què fem? La FIFA ha donat un mundial a Qatar per les mateixes raons que el Barça ha acceptat el patrocini. Deixarem de veure l'esdeveniment o de comprar benzina o gas que vingui d'allà?

Per cert, veurem si es pot portar UNICEF i Qatar Foundation a la samarreta a la vegada perquè la UEFA o la FIFA només permeten un patrocinador a la vegada... quina falsedat. Torno a dir que el Barça porta Nike a més d'UNICEF ara... ah clar! és diferent... I els jugadors també porten més patrocinadors implícitament o a les botes...

Com ho solucionem doncs? Decreixement... no ingressar més sinó gastar menys, però clar llavors no veurem el Barça a la Champions ni els seus ni-ni jugadors recollint pilotes d'or. Es que lo queremos todo!

Tot un atzucac...

Raül

Fa mal

2010-12-14T06:30:00.000-08:00

Germana Isa des d'Haití:

Hola a todos,

Sois muchos los que me estáis escribiendo para saber como estamos por aquí, por este Haití sufriente y doliente...

Me decís que las imágenes de la tele son terribles...no las he visto, mas que en directo...aunque no me hallo en medio de los disturbios, pero bueno, nuestra calle esta cortada con escombros, las calles están vacías o llenas de ruedas quemadas...la basura corre por todas partes... los restos de los disturbios si los veo, los tiroteos, gritos y jaleo lo oímos de noche casi siempre y de día a ratos...

A veces hay un silencio que estremece y nos decimos a nosotras mismas, esto no nos gusta nada... a veces oímos un rumor lejano que sale de los disturbios... La radio la escuchamos a todas horas y van dando el parte en cada punta del pais o de la ciudad...

No salimos, sólo vamos a la parroquia o damos una vuelta por el barrio si vemos que esta tranquilo. Todo esta cerrado, los comercios...que no son muchos, y los bancos que desde el terremoto son menos y las gasolineras, todo esta cerrado. Con lo cual, ni comprar podemos. Ya llevamos cuatro días así y nos dicen que puede ir para largo...

Esto es lo que faltaba a Haití... del terremoto al cólera y del cólera a la cólera en los disturbios por los resultados de las elecciones.. Nos sentimos como acumulando todos estos acontecimientos dolorosos y nuestro vaso se va colmando... desde la fe tampoco es fácil entenderlo, que quiere Dios de Haití, de cada uno de nosotros los que vivimos aquí?? Hacia donde camina este
pueblo??

Es complicado hacer una lectura de todos estos sucesos dolorosos, uno detrás de otro que van llevando al desastre a un pueblo que tiene tanta fe, que es tan fuerte, que lucha por sobrevivir cada día.

No veáis las imágenes como lo único que ocurre en Haití, es cierto que esto ocurre, pero no os quedéis con la violencia que veis en las imágenes. El pueblo haitiano tiene muchas cosas buenas que a mi me impiden perder la esperanza. Pero el pueblo haitiano esta cansado, agotado, dolido y dolorido, herido y enfermo... porque ven que todo esto ya es demasiado, si hasta la posibilidad de
que su líder entre en la segunda ronda se les niega, esto colma el vaso y la gente explota, literalmente. Es la rabia contenida durante tanta catástrofe que al final acaba por salir de la peor manera, de la forma mas violenta.

No lo justifico pero lo entiendo... después de comprobar que yo he sido incapaz de controlar mis instintos por algo de comida, después de descubrir una Isa diferente ante estas circunstancias, entiendo por que ellos se vuelven agresivos, especialmente los jóvenes con menos recursos, pero con mucha fuerza física, son los que dominan las calles. Para mi es como un grito de justicia, de socorro, o de hartura, de dolor...

En este Adviento el grito de Ven Señor Jesús, ven a salvar tu pueblo... sale de lo mas hondo del alma, a veces, os lo aseguro, con lagrimas. Aquí tiene un sentido tan distinto el adviento... Ven Señor... solo Tu puedes arreglar esto, solo Tu puedes consolar a tu pueblo. Si vierais con que sentimiento, con que expresividad y hondura rezan y cantan, y piden a Dios que les salve, les ayude, les de fuerza, les consuele...os estremeceríais... creo que hasta los que no tienen fe, se
emocionarían.

En la Iglesia, este año, no hay pesebre como el año pasado... el pesebre estaba todavía en la Iglesia el 12 de enero y la mayor parte de las figuras se destruyeron con Mesie Goudougoudou (así lo llamamos ahora a terremoto..haciendo un gesto con la mano que indica temblor...) Como os podéis imaginar, hemos puesto una tienda de campana pues nunca ha tenido mas sentido el "puso su tienda entre nosotros" y las dos únicas figuras supervivientes del terremoto: María y un pastor... (bien significativo también...) al pastor le falta un brazo y a María un pie... para mas solidaridad con todos los amputados del terremoto. José murió... No falta nada para la máxima cercanía de Dios con su pueblo. Y Jesús, que también murió con su pueblo, nacerá de nuevo,
en el corazón de cada uno de los haitianos. Así veo yo nuestro nuevo pesebre.

Rezad por Haití, Feliz Navidad a todos y espero que el 2011 sea mejor que el anterior y nos abra ventanas de esperanza para reconstruir un Haití mejor, un mundo mejor.

Gracias por vuestro apoyo y cercanía. Un abrazo fuerte de Navidad

Isa Sola rjm
PORT AU PRINCE
HAITI

Mareta meva

2010-11-30T05:18:00.000-08:00

Refredant el cap per compartir sensacions. Superfan de Guardiola.

Gaudiu-ne!

Raül

Eleccions 2010

2010-11-28T15:09:00.000-08:00

- Moments de tensió quan amb 30% d'escrutini PxC tenia 3 escons

- Trobo gravíssim els 18 escons de PPC i els 3 de C's. Com diria Mohammed Jordi se'ns pixen a la boca.

- Aviam què fa Mas.

- Vot d'ultracàstig contra els membres del tripartit. ERC la gran damnificada.

- 4 escons per al bacó. Aviam que en fa. Llàstima que Reagrupament no hagi entrat.

La gent ha votat canvi... esperem qe sigui així i no hagi baixades de pantalons vàries.

I ara a concentrar-se pel Barça-Madrid.

Salut i que tinguem sort!

Raül

87a Jean Bouin

2010-11-21T02:29:00.000-08:00

Doncs ja en tenim una altra!

Avui ens hem trobat amb gent de la uni i durant la cursa en Ramon Ramon sr, Poti i Jordi Roger tots ben vestits amb la samarreta del C.A. Puy! Si senyor :)!!!

48:44 en 10.25 km, a 4:45 el km ... més que content!!! Més info aquí:

http://www.strands.com/raulav/posts/23209157

De pas, homenatge a Bikila. L'etíop que va guanyar la marató dels JJOO de Roma de 1960, amb rècord del món incló... descalç!!! Avui reportatge a LV amb vídeo del reportatge en italià al yutuf:

http://www.lavanguardia.es/deportes/noticias/20101121/54073154833/abebe-bikila-el-corredor-descalzo.html

A gaudir!

Raül

28-N

2010-11-14T02:48:00.001-08:00

"Que s’han creido! Que somos unos xitxarel·los?"

Corren darrere qualsevol qui els garanteixi més exposició, més vots, més quota de poder. Van a Polònia o la Noria (ole pels programes) a fer el ridícul, a pensar-se que semblen més humans i propers. Els interessa el seient no compartit, si pot ser. Si no pot ser faran aliances contranatura i sense sentit només per assegurar-se un lloc a la política que els serveix a ells, no pas a l'inrevés. De mentres la gent perd la feina, altres dormen al carrer, i centenars de persones amb talent han de marxar a formar part de l'actiu d'altres països. Això em porta a la conclusió que el que calia traslladar al 29-N eren les eleccions, no pas el Pep-Mou ja que aquest serà més interessant, sens dubte. Tot plegat bastant lamentalbe i ridícul... què han d'aconseguir per nosatres aquests pocapenes?

Awareness Test

2010-11-04T13:36:00.000-07:00

Jornet

2010-10-30T05:23:00.001-07:00

Un mite en vida, un referent d'esforç i superació, una bèstia!!!

Gaudiu-ne!

Raül

Se va a vé un follón

2010-10-22T11:11:00.000-07:00

Es pensen que som uns xixarelos o qué!

Me piace come sei, Jarabe de Palo.

Dimecres nit, absolutament derruït per classes, poques hores de son i mil tasques a fer. Passadís de la verda a la vermella de Pl. Catalunya. Noto un contacte no desitjat per la reraguarda. Es tracta d'un home recolzant-se a la meva bossa. Casualment porta una jaqueta a la mà que toca la bossa i veig les seves intencions. Sense esma me'l quedo mirant i suposo que la barreja de cansament i ràbia fa que el tio em digui qué! Seguidament un altre dels 4 de la banda se'm mig encara i marxa rient. Segona vegada que m'intenten robar al metro.

És en moment com aquests que et vols transformar en un Chuck Norris, Seagal, Sly (El especialista o Demolition Man), Bruce Willis (El último boy scout), Michael Douglas (un día de furia) o Schwarzenneger de Conan i rebentar algunes cares just for the fun of it.

La seva següent acció és esperar-se a una banda del passadís per on passo per, suposo, seguir la ronda cercant penya a qui puguin robar.

Que vuelva Javi y sus ideas revolucionarias y las aplique coño!

Raül (patint moments d'intolerància per moments)

Sense pont però content!

2010-10-10T22:19:00.000-07:00

Eminem ft Rihanna, I love the way you lie

http://www.youtube.com/watch?v=uelHwf8o7_U

Ha sido una semana con sólo un entreno y parece mentira cómo se queja el cuerpo con dolor de piernas por las mañanas... esperemos que esta venga con más entrenos. Quién me lo diría hace unos años cuando sólo pensar que tenía que salir a correr me daba repelús... hombres! ;).

Ayer vimos en el cine "Gru, mi villano favorito". Se trata de una película de animación divertida y recomendable para pasar un buen rato. El precio de las entradas es un mundo aparte... pero si seguimos yendo al cine así seguirán!

El sábado estuvimos en Sitges, en el Festival de Cinema fantàstic. Pudimos ver tres pelis:

- La casa muda (uruguaya) que plantea un sólo plano (cosa interesante) con un argumento un poco tramposo y demasiado lento en ocasiones => no me gustó.

- Disponemos de barcos: una ida de olla española. Tiene algún momento divertido pero vaya, no acabo de entender según qué cosas que me presentan => pse pse.

- Confessions de Tetsuya Nakashima. Obra muy bien construída de principio a fin => 100% recomendable

Primera vez que iba al Festival y me lo pasé muy bien, por la gente y por el ambiente. Mención aparte la zombie walk. Cientos de personas maquilladas y disfrazadas (unos con más gracia que otros) con actuación final de Markatú Junior. El pueblo vive el festival a tope y es un gusto.

Seguiremos luchando! ;)

Raül

XXX Cursa Popular de Cornellà

2010-10-03T04:25:00.000-07:00

I gotta feeling + flashmob: http://www.youtube.com/watch?v=CVQorfIX84w

Aquí estem i ben contents! 48:58 per a 10,050 km :). I en molt bona companyia: Jordi, Dani, Carles i Víctor. Aquí va la foto en acabar la cursa:

I aquí teniu el mapa de la cursa.

Si puc repetiré l'any que ve: número de gent acceptable, samarreta + poma + donut + begudes + barrita... per 5 € (1 d'ells solidari)...

Més info sobre la meva cursa a: http://tinyurl.com/256hgd6

Ara només cal saber com van els de la marató de Collserola! Atents a http://xucrut.blogspot.com

Petons i abraçades

Raül

Vaga!

2010-10-02T02:40:00.000-07:00

Stayin' Alive, Calle La Cera (via La Competència) http://www.goear.com/listen/2ce4bea/stayin-alive-calle-la-cera

Doncs ja està, ja ha passat... hi ara què? Sembla clar que es necessita un canvi en la nació i en el país perquè ara mateix les coses no funcionen. Podem sortir al carrer a cridar que no ens agrada el que proposen però... quines alternatives donem? Aquí està la clau! Creixement proper al 0 (potser necessitem decreixer!) i un atur del 20% (doble de la mitjana europea).

Menció a part els vàndals... els és igual vaga que Barça que la mare del topo. Destrucció gratuïta: la poli per assassins, RAC 1 i la COM per manipuladors, els containers per... ocupar espai?

Reportatge interessant a TV3 sobre què fer a Espanya:

http://www.tv3.cat/videos/3121450

Salut!

Raül

Atenció a l'anunci de VW...

2010-09-24T00:38:00.000-07:00

... que s'emet a Alemanya

Raül

Cursa de la Mercè

2010-09-19T02:54:00.000-07:00

No speak Americano Hand Dance: http://www.youtube.com/watch?v=iANRO3I30nM

Una cursa més i primera vegada que corro la Mercè... gravíssim!!! M'he creuat amb molta gent: familia, gent de la uni, Carles i Galli (Dani!!!!) i també un antic company del bàsquet que m'ha fet molta il·lusió retrobar. Bones sensacions, bona temperatura, moooooolta gent (primer i últim km sobretot) i més mostres d'individualisme (creuaments mortals, empentes, ultramotivats...) i poca gent animant (a excepció de les parts inicials i finals). Propera? Potser El Prat setmana vinent i Cornellà l'altra, potser res... el calendari està farcidet!

Més info aquí: http://www.strands.com/raulav/posts/22329645

1st ESADE runners race (photo with Mauricio, Lucas, Carles and Mihau!):

Petons i abraçades

Raül

XV Cursa del Poble Nou

2010-09-12T02:25:00.000-07:00

"Correr es de cobardes"

Anónimo => Cállate!!!!

Bad Romance, On The Rocks - Lady Gaga (http://ves.cat/ajLk)

Primera cursa de la temporada. Aquí va la ruta via strands.com i GPS Forerunner 205:

Més dades gràcies també a strands i al Garmin a: http://tinyurl.com/33tw5jj

52:24 per una mica menys de 10 km (5:18 min/km). Per haver decidit còrrer aquest matí no està gens malament!!! Ahir ens vam ultramotivar amb uns quants i allà ens hem trobat!! Felicitats a tots els participants especialment els coneguts: el meu pare, Ramon sr. (C.A. Puy), Carles (ESADE), Jordi, Dani, Marc, Víctor, Ignasi, Carles, Pau i Toni. També a les grupis: ma mare, Carla, Roser i Gemma.

A destacar de la cursa:

- Participació del Jordi: demà té guàrdia, no havia entrenat gaire i ahir entre pizzes i coca-coles es va ultramotivar!!

- Marc: com a personatge! Ha fet un temps tan inimaginable com la cara de patiment en els últims 500 m quan me l'he creuat. Sembla que ha funcionat l'esmorzar a base de bacon, ous i cervesa. Avui l'hauran de portar fins i tot al lavabo.

- Grupis (Roser, Carla i Gemma): acabem de passar el km 7, animo el Jordi però no veig el Dani (que estava també per allà). Quan passo el Jordi, sento com les noies criden: bravo Jordi! Al Dani i a mi no m'havien vist... tristor generalitzada i explicació perquè la consulta del Jordi està plena de gent amb problemes ginecològics, picors en zones estranyes i peticions de tactes.

- Ultraprofessionalitat del Pau amb el seu equipament i toc de precarietat amb el dorsal enganxat amb cinta!!!!

- Abans de la cursa em creuo amb una noia amb pinta d'ultra corredora (ultrashorts i top de superpro). Seguidament, un home gran i probablement borratxo comença a cridar: bravo las mujeres! Así así, sigue así!

Però el millor han estat els moments de complicitat abans i després de la cursa, les abraçades, les felicitacions, les fotos i els moments d'animar!

Barcelona està plena de corredors però amb poca gent amb ganes d'animar. No és una crítica, ni molt menys, és una realitat. Si no hi havia gaire gent als carrers quan la Marató (a banda d'amics dels propis corredors i gent queixant-se perquè no podia creuar o passar amb el cotxe) qui hi havia d'haver avui? Es asín, oiga :p.

Bé, felicitats a tots i totes i a per la propera!

Raül

Mezclando!

2010-09-11T01:23:00.000-07:00

"Guardiola es el filósofo que ha roto mi sueño de estar en Barcelona"

Zlatan Ibrahimovic

4 Minutes (Madonna ft Justin Timberlake through Glee 1x15): http://ves.cat/ajJd

Moltes coses per comentar d'aquestes setmanes... així que farem un Max Mix (tic dels 80). Aquí va!

Barça: In Pep we trust. Després que l'anomenin filòsof com a un insult (com diria l'ilustre Aldekoa qué es lo siguiente... llamarle poeta?), ahir es desmarca amb unes declaracions tan intel·ligents i meditades que val la pena escoltar-les: http://ves.cat/ajJc. Segur que pel camí ha rebentat taules i cadires de ràbia, ha llegit Kant o Popper i ha fet meditació però el que quedarà és això. Ara a centrar-nos i gaudir del que ve: Hércules, Panathinaikos, Madrid... no tenim por, com hem de tenir-ne amb Villa, Messi, Xavi, Iniesta, Piquenbauer... no ens hem de reinventar (http://ves.cat/ajJb). Oh!!! I dilluns torna Crackòvia!!!

Mundobasket: ha pasado lo que tenía que pasar... España tenía equipo para llegar a semis pero ni espíritu ni entrenador. Se han salvado 2-3 jugadores pero Scariolo debería dar alguna explicación:

- Para qué te has llevado a San Emeterio y Claver?

- Tienes idea de cómo jugar últimas posesiones (vs USA, vs Serbia)

- Hay una serie de jugadores que ya se están arrastrando: Garba es su máximo exponente.

- Otros han venido de vacaciones: dónde está el Rudy NBA? Ricky wake up!!

Serbia merecía ganar pero Navarro tiró del carro para llegar a un final ajustado. El triple de Teodosic es de tarado (aguantar hasta que quedan 3" y meterla desde su casa) y para el debate quedará si habría que haber hecho falta. Pero nadie abrirá debate, nadie rajará... qué diferencia respecto al fútbol (y no me quejo!!).

MBA: and the life goes on. I am enrolled in a Full Time MBA @ ESADE. Lots of dreams fed by its team and my colleagues. Despite having a lot of new stuff to do: accounting, economics, project management, lead (coaching), business law... I am enjoying it very much. Appart from this, 45 countries are involved and we are starting to know each other: at class, in the cafeteria and through team work.

La competència: per aquells qui no conegueu el programa de rac1... aneu al web de rac1.cat, obriu secció a la carta i descarregueu-vos els programes de l'agost (superrecull de la temporada 09-10). Han tornat des d'aquesta setmana i ahir no vaig parar de riure.

Còrrer: ahí estamos... vaig sortint a entrenar... propera parada cursa de la Mercé... veurem com va!!

Hi ha hagut una barreja interessant de temes, idiomes i sentiments. No oblideu de visitar els blogs del frame de l'esquerra! Guate, Àfrica subsaharian, Barcelona...

Petons i abraçades

Raül

Sobre pagar lo que es voluntario

2010-09-07T07:07:00.000-07:00

Daniel Pink, consultor y asesor político; sus libros se han traducido a más de treinta lenguas

"Si pagaran por dar sangre, habría menos donantes"

IMA SANCHÍS - 07/09/2010

Tengo 46 años. Vivo en Washington. Casado y con tres hijos. Soy un abogado que jamás ha ejercido. Durante tres años he redactado los discursos del vicepresidente Al Gore. La fuente de todos los problemas es la desigualdad económica. Soy agnóstico, algo impopular en EE.UU.

¿Qué anhelamos los humanos? La libertad de dirigir nuestra vida, dominar la disciplina por la que tenemos vocación y ser capaces de lograr objetivos que lleguen más allá de nosotros mismos.

¿Autonomía, maestría y fines?

Sí, esos son los tres nuevos pilares de la motivación laboral. La mitad de las horas que pasamos despiertos transcurren en el trabajo; entender nuestro comportamiento en el trabajo es entender a los humanos.

Bien, ¿qué ha entendido?

Que el palo y la zanahoria es un método anticuado e ineficaz. Hay estudios empíricos que demuestran que si los estados pagaran por las donaciones de sangre, habría menos donantes.

Que no nos roben el placer del altruismo.

En los años cincuenta, Harry Harlow llevó a cabo unos experimentos con monos que deberían haber cambiado el mundo. Colocó en sus jaulas un rompecabezas mecánico. Enseguida los monos se pusieron a jugar con los mecanismos con concentración, determinación y lo que parecía deleite.

Y lo resolvieron, claro.

Al cabo de un día lo hacían con destreza, y nadie les había enseñado ni les había recompensado, sin incentivos ni castigos, lo que se contradecía con las leyes de comportamiento aceptadas sobre los primates, incluidos los humanos. Lo llamó motivación intrínseca.

El goce de la tarea era la recompensa.

Los monos habían resuelto el enigma sencillamente porque disfrutaban haciéndolo. Fue tal la controversia, que Harlow abandonó las investigaciones y no se retomaron hasta treinta años después y con humanos.

Las empresas siguen insistiendo en los planes de incentivos a corto plazo y los esquemas de pago por resultados.

La evidencia dice que tales medidas, salvo en trabajos muy rutinarios, más que funcionar, perjudican. Que las acciones suban cada trimestre no es la motivación que hace que la gente vaya a trabajar cada mañana y que la empresa crezca. Y lo triste es que esta práctica tan equivocada del premio y el castigo está arraigada en las escuelas.

¿Qué modelo lo sustituye?

Tres cosas fundamentales: que el trabajador sea autónomo, es decir, dejarle hacer; que haya un progreso y un propósito. La empresa debe decirle al trabajador cuál es el propósito de lo que hace. Si hay un propósito, el trabajador lo hará con más ganas.

Póngame ejemplos.

El triunfo de Wikipedia, el modelo más potente del siglo XXI: gente de todo el mundo, que no se conoce, que hace un trabajo complejo y que además ofrece el fruto de su trabajo gratuitamente. Está claro que eso no suena como un modelo de negocio, sino como las creencias de un loco iluminado.

Cierto.

En realidad, Wikipedia ha violado las leyes de la economía, un modelo de negocio en el cual no hay dinero que cambia de manos, ¡y ha expulsado del mercado a Microsoft!

¿Está diciendo que el modelo de mercado del XXI es trabajadores happy?

Sí, en el sentido de estar contentos consigo mismos y con el trabajo que hacen. En el siglo XX el objetivo de los directivos era que los trabajadores obedecieran las reglas, y enel XXI lo que el directivo tiene que conseguir es que el trabajador se comprometa con la empresa y despliegue su creatividad.

Suena bonito, pero ¿hay mucha gente dispuesta a comprometerse?

Para que el trabajador se comprometa, lo primero es que esté bien pagado, que llegue perfectamente a final de mes y considere que lo que se le da es justo.

Buena medida.

Lo segundo que el jefe tiene que hacer es darle libertad para que organice sus horarios y decida el tiempo que debe pasar en la oficina. Y en tercer lugar, darle el feedback necesario para que vea que su progreso es reconocido y necesario en la empresa.

El empresario le diría: "Mientras el gato duerme, los ratones bailan".

Probablemente, ese empresario cree que él se motiva por algo superior al palo y la zanahoria pero no sus empleados. La mayoría de los directivos hacen presunciones respecto a su equipo que nunca harían de sí mismos y operan con una teoría equivocada sobre la naturaleza de la conducta humana: creen que todos son vagos e ineptos excepto ellos.

... Cruel retrato.

Todo lo que le explico no son teorías espirituales o buenistas, es la ciencia la que dice que si tratas a los trabajadores con respeto la empresa irá mejor. Es algo mucho más complejo de lo que parece, y si nos fijamos en las empresas punteras eso es precisamente lo que están haciendo: tratar a la gente como seres humanos y no como burros.

No se crispe, señor Pink.

Los trabajadores de Google pueden emplear el 20% de su horario laboral a tareas no oficiales, a inventar y desarrollar proyectos que les interesen, y la gran mayoría de los productos que Google ha sacado al mercado ha nacido de esas pequeñas bolsas de autonomía: su Gmail o el servicio de noticias de Google (Google News), que aterroriza a los periódicos de Estados Unidos.

Mmmm...

Sé lo que está pensando: "Aquí la gente emplearía ese tiempo libre para fisgonear en Facebook". ¡Pues no!, en realidad, eso es lo que hacemos si no tenemos libertad.

El círculo virtuoso

Ni amenazas ni gratificaciones externas: lo que motiva al ser humano es la sensación de progresar, que nuestro trabajo tenga un impacto por pequeño que sea en el mundo, y estar conectados con otras personas; ese es el resultado de los estudios de economistas y científicos que Pink maneja en La sorprendente verdad sobre qué nos motiva,el superventas internacional que en España edita Gestión 2000. Y a falta de buenos jefes, este estudioso de la motivación humana nos propone diversas estrategias para motivarse, como marcarse objetivos cada mes y luego llamarse a una reunión para revisarlos o preguntarse cada noche en qué has sido mejor hoy: "Progresar es un círculo virtuoso".

Germà Maine

2010-08-19T10:57:00.000-07:00

Hola Germanet!

Sempre em saludes així i des de llavors ho he adoptat per saludar de vegades els més propers. Qui no ha fet servir Can Pitiflu quan parlàvem d'un lloc qualsevol o ha rigut amb les teves bromes. Penso en com et mossegues les ungles de voler fer 3 coses a la vegada i pensar-ne 2 més i els detalls personalitzats que tens en les felicitacions i postals. De fet, la primera postal que vam rebre aquí va ser teva. Saps guanyar-te les persones i ho fas tan fàcil!

T'han dit pirat per la forma que tens de transmetre les coses i perquè molta gent ha vist els teus calvos, sinònim d'alegria i sintonia amb animadors i cor oberts. Em remonto al '93... t'enrecordes dels campaments de l'Hermitage? Jo era Mà Oberta i tu ens portaves a banyar-nos a un embassament i ens animaves a tirar-nos a l'aigua des d'un pont tot saltant cap endevant per a salvar una pedra... d'aquí a aprendre de tu.

Han estat molts anys tenint-te com a referent, compartint amb tu Cor Obert, somiant plegats. Com oblidar Tavascan... "todos al tren!!", nits boges i dies intensos.... i la muntanya? Excursions plegats com a animadors o com a joves... i el nostre casament... tu hi eres i et vas alegrar tant quan t'ho vam dir en aquell concert de Kairoi a la Immaculada...

També recordo mails catxondos que compartíem entre uns quants, frases mítiques i trobades ràpides pels passadissos.

Avui ha estat un dia especial. Se que no t'agrada però hem plorat molt... molts records, molta tensió i molta gent coneguda. D'aquí anaven sorgint records en comú... després hem celebrat la teva vida i hem esclatat a riure, no podia ser d'una altra manera. Hi ha hagut testimonis tan macos...

I la vida segueix però... sempre seràs en aquell foulard de Cor Obert, en aquella reunió o animació o manual per a pipiolos de Pasqua, et veurem per Lleida, Ciutat Vella, Rubí... perquè per on has passat has deixat empremta... què vols fer-hi! És la teva personalitat.

Gràcies pel teu do, gràcies per la teva vida, gràcies per la teva manera d'ensenyar

T'estimo Maine, llàstima que no t'ho hagi dit abans.

Raül

39 días

2010-08-13T14:42:00.000-07:00

Sale el sol en el Serengeti anunciado previamente por gallos, monos y pájaros. Un grupo de mujeres emprendedoras (Akina Mama) deciden que es un nuevo día para demostrar la determinación femenina africana. Un niño canta "Good morning Teacher" mientras pedimos que la jornada se llene de encuentros y aprendizajes.

12 niños sueñan en silencio con un futuro mejor acompañados por una tanzana de adopción que ha decidido que se lo han ganado. Un mwalimu italiano demuestra qué es entregar la vida por los demás. Un hermano "proud to be kenyan" nos invita a la escuela y el segundo tanzano nos enseñará palabras y expresiones en swahili. Cuatro voluntarios no pueden cerrar la boca de admiración ante lo que observan, ante tanto recibir de otras cuatro personas que abren sus casas y su corazón sean cuales sean sus experiencias previas.

Llega la hora del chai para un tentempié con mayai y café casero. Las risas suceden a las confesiones mientras se lava la ropa y a los silencios de reflexión sobre la situación que se vive.

Hombres y mujeres se agrupan para aprender cómo mejorar cosechas y vidas así como para construir una educación de calidad mientras una niña que nació desfavorecida contrae malaria, el mkate nuestro de cada día. Una mwalimu sonríe y hace bailar a sus niños del chekechea y de paso a cuatro mwuzungu que se apuntan a un bombardeo.

Una mama prepara con cariño la comida que compartiremos entre pedazos de sabiduría y cheatings kenyanos y tanzanos. Un cura de Musoma se escuda en el Evangelio para explicarnos cómo se deja la piel para acoger a los repudiados y emocionarnos con su testimonio, sin perder el brillo de esperanza en los ojos.

Por la tarde los niños y jóvenes quieren compartir clases, juegos y deportes. El idioma no importa mientras te cogen de la mano y te acarician el pelo. Serán los mismos que caminarán para coger agua de un lago que parece un mar y que engulle el rojizo sol africano observado en silencio por los molinos de viento de Masonga.

La cena precede a la tertulia nocturna y sus canciones. Es el momento de compartir el día con palabras y antes con lecturas y objetos. Antes de cerrar los ojos debatiremos o negociaremos judías de todo tipo. Ha sido un gran día, todos lo han sido y todos lo serán.

Ya te estoy echando de menos Masonga. Ya os estoy echando de menos Nere, Sergio, Patrick y Erick. No os olvido mwalimu Esther, Pepe, Marce, Gabi, Maria, Memo, Matukeo, Mama Ana, Maalums y niños anónimos. Gracias por enseñarnos tanto Upendo, Biseko y gentes que creen en un futuro mejor basado en el esfuerzo. Y como no, Jose, Mar y Noe... los "normales" que tanto hemos compartido.

Nos vamos sin tener idea de África (tanto por leer, tanto por observar, tanto por vivir), intuyendo la realidad de la Tanzania norte a orillas del lago Victoria, conociendo mínimamente la aldea de Masonga y su día a día. Pero nos vamos con una sonrisa y una lágrima.

Tanto por digerir, tanto por explicar. Mucha impotencia en ocasiones...

Asante sana

Fins l'agost!

2010-07-02T08:36:00.000-07:00

Demà viatge cap a Masonga fins al 10 d'agost! Gaudir, aprendre i seguir creixent!

Bon estiu a tots/es

Raül

4 més!

2010-06-15T09:09:00.000-07:00

"Hay gente tan sumamente pobre que sólo tiene dinero"

Nou lliurament de llibres llegits!

Good to great by Jim Collins: obra interessant per aquells que volen llegir com fer que una empresa sigui momentàniament bona a que es mantingui adalt. També parla dels tipus de líders que ajuden en aquest aspecte. Tot des de la visió d'un equip d'economistes que van estar analitzant l'evolució de moltes empreses intentant descobrir les claus del seu èxit. També es pot portar a temes més banals com el futbol, concloent que en Pep Guardiola és un líder de tipus 5 (el que fa que els èxits durin!). Recomanable si t'interessa el tema

Millenium 2: La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina de Stieg Larsson. Obra que em va tenir enganxat de principi a final. Cert que en alguns moments es fa una mica pesat però la vaig, literalment, devorar. Segueix la trama de la primera part i obre, claríssimament, la de la tercera. Recomanable com a novel·la lleugera, la pel·lícula no li fa gens de justícia al llibre.

Freakonomics de Steven D. Levitt i Stephen J. Dubner: per a mi un pèl decebedor. Explica amb la visió d'un economista relacions inverosímils. Fa gràcia en alguns moments i aporta dades curioses en d'altres. Interessant sense més.

The Martian Chronicles by Ray Bradbury: llibre de ciència ficció surrealista sobre la colonització d'un planeta Mart habitat per uns éssers que fan veure el que no és i amb certs tocs de crítica social sobre l'home. Si et va el tema, endavant!

A gaudir-ne!

Petons i abraçades

Raül

Simplement Amnistia Internacional

2010-06-11T06:24:00.000-07:00

Article del País

2010-06-03T00:43:00.000-07:00

Sobre l'atac a la "flotilla"

Una marioneta sujeta por un hilo

David Grossman

http://www.elpais.com/articulo/opinion/marioneta/sujeta/hilo/elpepuopi/20100602elpepiopi_4/Tes

Salut!

Raül

Llibres

2010-05-28T01:12:00.000-07:00

"He descubierto la paradoja de que amando hasta que me duela, dejo de sentir dolor, sólo siento amor"

Mare Teresa de Calcuta

(Inici del capítol 5x10 de Mentes Criminales: La lucha)

Un nou lliurament de llibres!!

- Animal Farm by George Orwell. Una obra molt interessant i recomanada en diverses ocasions que no havia llegit. El nivell de paranoia és tan alt com la realitat de la societat descrita. Ara intentaré llegir el cèlebre 1984 amb el seu "Big Brother"

- Pues yo lo veo así, recull d'articles de Sala i Martin a la Vanguardia des de fa molts anys. Amb el seu estil provocador i que agrada o desagrada a parts iguals. Si vols aprendre sobre certs temes i que se't despertin ganes d'aprendre'n més és molt interessant i de lectura ràpida i senzilla. Aquest porta a tenir ganes de llegir Freakonomics.

- The thirteen tale by Diane Setterfield o las ganas de alargar una historia demasiado. Comienza bien con algunos misterios, paralelismos y notas históricas sobre novelas pero para mí pierde punch a medida que avanza la trama.

- The art thief by Noah Charney, tota una sorpresa. Novela de misteri amb girs inesperats i ben interessants. Parla d'algunes obres d'art (suposadament) conegudes de, per exemple, Caravaggio o Malevitch amb tocs de missatges bíblics.

- Superman All Star de Grant Morrison i Frank Quitely. Recull de 12 còmics sobre un Superman amb moltes paranoies futuristes... normal, després de tants números les novetats només poden sortir així. De mostra un botó: Superman té un amagatall guardata amb una clau que deixa al costat de la porta però com pesa mig mil·lió de tones només ell la pot fer anar.

Seguirem publicant!

Petons i abraçades

Raül

Lost

2010-05-25T22:50:00.000-07:00

"Live Together, Die Alone"

Lost va más allá de principios y finales, es imprescindible y prescindible a la vez y es una de las series más influyentes de la historia de la TV (y no lo digo yo únicamente).

¿Qué ha representado Lost? Un movimiento mundial espectacular que incluye cientos de webs, merchandising y hasta una wiki... iniciativas privadas que la productora alimentó en su momento pero que seguro que sorprendió a más de uno del staff de la serie.

Lost son los personajes y su evolución... el bueno que no lo es tanto, el malo que no lo es tanto, el atormentado, el limitado, el pequeño, el grande... sus miedos, sus bloqueos, sus tristezas y alegrías que pasaron a ser las nuestras... o ya lo eran?

Lost es misterio: Dharma, Jacob, humo, Widmore, Desmond, avión, barco, Richard, osos, Los Otros... algunos se han resuelto y otros no pero todos han llevado controversia y debate en foros de Internet.

Lost es expectación por nuevos giros, es romanticismo (pegajoso y plasta a veces!), es desear que salga el siguiente episodio, es... un fenómeno. Es flashback, flashforward, cliffhanger, online, lost (y no perdidos!), download, derechos de televisión, locura y vidilla, mucha vidilla con teorías de lo más inverosímil que todo el mundo tenía fundamentos para defender.

Lost es principio y es final. Se ha acabado. Importa cómo? Para algunos es más importante el camino que la meta, para otros que la historia "cuadre" de forma plausible... cosa harto complicado con la de giros argumentales y variables. Lost es un fenómeno digno de estudio... estudio que algunos ya han hecho en diversos libros. Y tú con quién te identificas? Para ti quién es el más bueno, malo, atractivo, atormentado, afortunado o desgraciado, misterioso... Se han desarrollado los personajes para ser de lo más complicado debido a su pasado... de lo más ¿real? Se han cuidado los detalles hasta el final... Bravo por todo ello.

Lost es... espectacular y me quedo corto.

Petons i abraçades

Raül

Nike Commercial

2010-05-21T09:49:00.000-07:00

Write the future...

Ja en són molts: contra las fuerzas del mal, la jaula, fútbol en casa, joga bonito, take it to the next level, ninjas, aeroport Brasil vs Portugal... de les marques esportives quant al futbol, Nike fa els millors anuncis... aquest és paranoia total barrejant futbol amb moments de bàsquet, cabaret, somnis de perdedor i guanyador, "tennis", anuncis, TV, internet en general... gaudiu-ne!!!

http://www.youtube.com/watch?v=idLG6jh23yE

Petons i abraçades

Raül

És que és gravíssim!!!

2010-05-20T01:44:00.000-07:00

Doncs... doncs... doncs...

Escarni públic acceptat! Entrevista a Ràdio Estel

Petons i abraçades

Raül

Montserrat

2010-05-17T09:07:00.000-07:00

"Caminante no hay camino, se hace camino al andar"

Antonio Machado

Un any més vaig plantejar el repte de fer la ruta BCN-Montserrat, començant amb el GR6 a Mundet i canviant a la Serra de Martines al GR96. Sortíem vora les 18h30 i vam arribar una mica abans de les 8h d'ahir diumenge.

La companyia era espectacular (Òscar) i vam gaudir de moments de tot tipus: riures, vida, moments compartits i altres. Fins i tot el silenci, allò que pot ser incòmode a l'ascensor però que quan portes tant de camí fet és part també de la conversa.

Com a highlights parlaríem del senglar a Mundet, del freak-músic a la serra de Collserola o la trobada amb gent de La Salle a prop de Vacarisses. No ens vam perdre i els petits dubtes es van resoldre cercant senyals o amb la guia que portàvem. Menció especial pel canvi GR6-GR96 ja que la pluja ha fet que la vegetació gairebé l'amagués. Cert que hi havia fang al llarg del camí però res de l'altre món.

El que va ser més dur va ser el fred en un primer moment. Des de les 23h a les Fonts de Terrassa fins la pujada a Montserrat (7h) no ens vam treure res de roba d'abric. Vorejàvem els 3 o 4 graus i els descansos que ens preníem eren ben curts per evitar refredar-nos. A més afegim que la quantitat d'hores a la llum de les lots feia que comencèssim a adormir-nos. Sobretot jo que vaig tenir diversos moments crítics a partir de les 3h30, fins i tot alguns metres els vaig fer a les fosques... no per manca de piles sinó per haver tancat els ulls. Totes dues coses van provocar que demanèssim l'aparició de l'astre rei a partir de les 4h. La claror que observàrem vora les 5h30 ens va animar a arribar a Monistrol amb l'objectiu de fotre'ns un megacafé.

Va haver desesperació en veure tot tancat (eren les 6h45 d'un diumenge!!!). Finalment, a la plaça del poble vam trobar un bar amb combinació de carajilleros de primera hora i gent afamada que tornava de festa. Allò ens va servir per afrontar l'última pujada via drecera dels tres quarts. A l'aeri ens va rebre la Glòria i ja a la plaça la gent d'Immaculada, pastoral, animadors de tota Catalunya animant-nos amb abraçades i paraules d'estima. La xocolata desfeta amb ensaimada ens va animar.

Aquí acabava l'excursió però quedaven els moments a compartir, els riures i les caigudes de cap de rebentats com anàvem!!!

Gràcies a tots pels ànims, trucades, sms, petons i abraçades (tot i la pudor que fotíem!).

Raül

P.S.: Força Barça! Triomfa un gran model amb un gran dirigent al camp i al vestidor. Més enllà dels lamentables i tòpics discursos dels jugadors destaco Ibra imitant al seu homòleg del Crackòvia!

Vergonyós

2010-05-13T02:19:00.001-07:00

Me l'ha passat el Pau aquest matí i a més Canalsolidari.org ha creat una campanya:

http://www.canalsolidario.org/noticia/23709#

Parafrasejant-los... A por ellos!

Raül

Article de The Guardian

2010-05-13T01:41:00.001-07:00

The Guardian és un diari anglès que cada dia publica una noticia sobre cooperació a través d'una noia, Katina, que està a Uganda dins d'un projecte de 3 anys per a millorar les condicions de vida de 25.000 persones. Us passo aquest article que em sembla interessant:

http://www.guardian.co.uk/katine/katine-chronicles-blog/2010/may/12/health-volunteerism-not-working

Per aquells que no controleu l'anglès podeu fer servir el servei de traducció de Google: http://translate.google.com.

Aviat sensacions de la trobada amb la Nere (cooperant de SED a Masonga, Tanzania, des de fa 3 anys) i del germà provincial de PACE (Àfrica Centre Est: Kenia, Tanzània, RCA, Rwanda i Congo), Valentine. Records de gent que havia anat a Masonga, Camerun, dels de Madagascar i dels somnis de futur de voluntariat i per Àfrica. Va ser molt emocionant i proper. Ordenem i compartirem!

Salut!

Raül

I'm mad as hell

2010-05-12T22:52:00.000-07:00

http://www.1billionhungry.org

Cursa per la Diagonal

2010-05-09T08:47:00.000-07:00

Bon ambient, bona organització, bona companyia (pares, Pau, Dani, Jordi, Carles, Àlex), crits contra Hereu!

Raül

5 +

2010-04-29T09:53:00.000-07:00

"Mentre els humans pensen, Déu riu"
Proverbi jueu

Han estat uns dies prolífics de lectura... Sant Jordi, el temps i les ganes és el que tenen!

- Hand to mouth i Squeeze Play by Paul Auster: obra autobiogràfica de Paul Auster. Queda cool dir-ho però realment és un autor que m'agrada com explica les coses. Aquesta obra és interessant, una vida més de voltar perseguint somnis allà on sembla que sorgeixen. Inclou el primer llibre que va escriure (interessant novel·la policiaca amb un desenllaç sorprenent i una trama prou ben quadrada d'un detectiu ultradur tipus Bogart), un joc de cartes sobre baseball que es va inventar i una obra de teatre que va escriure. Recomanable!

- El cor de les tenebres de Josep Conrad: obra de principis del s. XX que explica la història d'un anglès que s'introdueix a les terres del Congo on l'esclavitud de la població és quelcom explicable i lògic ja que són més primitius i bàsics... aquest home ha de trobar un tal sr. Kurtz, un mite en aquelles terres, dedicat a la recol·lecció compulsiva de vori... un viatge amb vaixell de vapor pel riu amb ombres, aborígens i tenebres dins i fora de la persona. És una forma de criticar i entendre què i com va ser el colonialisme de l'Àfrica. Recomanable!

- La mecánica del corazón de Mathias Malzieu: amb una premissa romàntica i encisadora arrenca aquest llibre suposadament inspirat en obres com Coraline, Pesadilla antes de Navidad o de l'univers Burton. Arrenca fort, enamorant a cada paraula però es queda sense força a meitat de l'obra i, per mi, acaba arrossegant-se una mica. No obstant, doneu-li una oportunitat perquè és de lectura ràpida i lleugera.

- Descalç sobre la terra vermella de Francesc Escribano: dintre de la meva obsessió d'anar descobrint personatges interessants i importants pels seus fets (no només paraules) vaig decidir llegir quelcom de "dom Pedro" Casaldàliga, bisbe revolucionari i un dels més forts defensors de la Teologia de l'Alliberament. Explica històries de la seva vida al Mato Grosso, de les accions i imposicions dels latifundistes sobre els indígenes i també s'intueixen moments d'interculturalitat, acceptació de realitats diferents i un munt de paraules i lliçons d'un savi com Casaldàliga. Recomanable!

Petons i abraçades

Raül

Ay Haití

2010-04-28T09:04:00.000-07:00

Avui 4-0, demà veurem si me'n penedeixo.

Inter-Barça

2010-04-21T06:40:00.000-07:00

Només una cosa respecte el partit d'ahir, sense queixes ni excuses:

Tot i que a vegades en Pou carrega aquí motiva... Confiança total!

Salut

Raül

El bisbe dels pobres

2010-04-16T02:45:00.000-07:00

"Cada vegada se sent més que el món és la nostra casa"

Pere Casaldàliga

Quan els savis parlen, els humans aprenem:

http://rac1.org/elmon/blog/lesglesia-necessita-regenerar-se/

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0413%2011h%20(Dimarts%2013-04-10)%20Entrevista%20(Pere%20Casaldaliga%20).mp3

Gran Casaldàliga!

Salut!

Raül

Tot llegint...

2010-04-12T09:10:00.000-07:00

"Podría ser"

Ismael Serrano

Seguim devorant llibres amb allò de llegir en anglès i interessar-me per temes de tot tipus ara que tinc temps. Anem amb els 3 que he gaudit, o no, últimament:

- Cell by Stephen King: trunyot bastant considerable. Comença molt bé, amb una història interessant però que la fa estirar tant que al final perd sentit. Té un parell de girs mig interessants mig "sensibleros" però que no aconsegueixen que recomani aquesta prescindiblíssima obra.

- Echo Park by Michael Connelly: obra policiaca ben entretinguda fins el final (una mica "patillero"). És de lectura lleugera i et manté enganxat fins el final. Si us agraden les novel·les d'investigadors aquesta és una bona opció

- El factor humà: Nelson Mandela i el partit de rugbi que va construir una nació de John Carlin: simplement espectacular. Descriu els canvis en un país a través d'una persona que va dedicar la seva vida a això. Parla del seu tarannà, dels seus punts forts i febles, de les seves característiques (poc habituals) com a líder i de com va canviar un grup de persones enfrontades en un país. Segur que ens perdem coses de la situació actual (parlar amb en Xavier Aldekoa per a tenir una visió de primera mà) però el personatge enamora. És el llibre en què es basa la pel·lícula Invictus (que no he vist).

En fi, algunes recomanacions (o no recomanacions) més ara que s'apropa aquesta festa tan maca i nostrada com és Sant Jordi (si voleu saber què he llegit últimament marque el tag llibres!).

Petons i abraçades

Raül

P.S.: encara penso en la paraula que defineixi la Pasqua... no m'he oblidat pas!

It's raining...

2010-04-08T12:29:00.000-07:00

"Siento tu dolor agudo en mis ojos"

Siento tu dolor, Caminando, Kairoi

Cuando llueve, cosa que ha hecho frecuentemente este invierno en Barcelona, tienes diversas formas físicas de afrontarlo. La primera y más sencilla es utilizar elementos impermeables como ultrachaquetas o paraguas. También puede que te pille de improviso y te mojes más o menos según la intensidad de la precipitación. Finalmente, puedes jugar al soportaling, caminando por lo cubierto y evitando otros transeúntes (algunos con paraguas). También existe la posibilidad de esperar a que arrecie y seguir con tu vida tras observar la lluvia manteniéndote seco.

La cuestión es si interesa ir seco por la vida, evitando que nada traspase tu ropa y toque tu piel dejando esa sensación de frío tan desagradable como real. Dejarse calar también es peligroso puesto que puedes pillar un buen resfriado. Aquí podemos correr a secarnos y ponernos ropa limpia mientras afrontamos con una sonrisa lo despistados o poco previsores que somos. En este segundo caso, la elección ante la próxima lluvia (que la habrá) cuál es? Sigo dejando que la vida acaricie mi piel con su frialdad o me mantengo impermeable en mi burbuja de realidad. Si quiero abrir los ojos y me dejo empapar sin remisión puedo caer en el desánimo al ver que siempre lloverá más de lo que puedo soportar... épocas cálidas son necesarias pero cuánto para que olvide que el frío me mantiene despierto?

La vida mira cómo actuamos, sin juzgarnos... está ahí esperándonos, con fe y esperanza... qué le decimos?

Retales de pensamiento al aire, inspiración puntual, rauxa primaveral.

Petons i abraçades

Raül

Pasqua 2010

2010-04-05T08:20:00.000-07:00

La Pasqua sempre significa una parada abans de reprendre el camí. Precisament fa un any (litúrgic) que aquest blog va arrencar, com a pseudo-continuació de l'anterior, sense plantejaments, deixant fluir l'esperit.

Ahir en Mike em va preguntar com definiria amb una paraula la Pasqua. Podia agafar el guant i pensar-hi o llençar un tòpic: diferent, trencadora, il·lusionant... vaig decidir la primera i encara ara no he trobat la resposta...

Enguany la Pasqua s'ha allargat a tota la Setmana Santa ja que he participat a la Setmana de Jesús amb 22 Mà Obertes i altres 8 animadors/es. Tot i ser pocs nens, els animadors hem treballat a tope i hem aconseguit passar d'un inici una mica "soft" a una arrencada de camí esperançadora. Mà Oberta és una època complicada ja que és una edat (12-14 anys) en què uns (sobretot unes) són molt més madurs que altres i per tant quadrar les coses és complicat ja que si apretes molt, uns es perden i si no ho fas tant, altres no se senten plens. Fer d'animador, guia, aportar coses... va ser complicat però em van ajudar molt i vam acabar prou contents!

La SJ i la Pasqua tenien en comú la feinada que portaven i que no s'havia fet amb anterioritat (per manca de temps, no pas d'interés). La vetlla pasqual porta una feinada espectacular sobretot si estàs en un equip amb gent tan potent i amb tantes ganes d'afinar el detall. El resultat va ser molt bo i tothom ho valorava així... veurem ara l'avaluació anònima :p.

A hores d'ara em sento bé, content de la participació i de tota la setmana santa. Ara manca feina personal de discerniment sobre què ha deixat la Pasqua en mi.

He parlat de fets, ara manquen els sentiments... seguirem treballant en aquest aspecte.

Salut i Bona Pasqua!

Raül

Un savi: Eduard Punset

2010-03-17T02:04:00.000-07:00

Entrevista a El Periódico d'avui:

Eduard Punset: «El més intel·ligent és el més flexible»

Després de furgar en els ressorts de l’amor i la felicitat, invita a una nova excursió: ‘El viatge al poder de la ment’. La seva obsessió és «entendre el que ens passa per dins».

JUAN FERNÁNDEZ

Comunista, advocat, economista, conseller, ministre d’UCD, divulgador, assagista i presentador. I, no obstant, no pensa en ell quan parla de les bondats d’estar disposat a canviar, sinó en la fascinant plasticitat del cervell. El seu repte més recent va ser vèncer un càncer, però assegura que aquest tràngol no el va canviar. L’home que ha convertit la ciència en matèria de ‘best seller’ conserva la curiositat intacta; una alegria per a la seva legió de seguidors.

–Sosté que la intuïció ens permet encertar-la més que la raó. ¿Llavors em fio més del pressentiment que de la reflexió?

–La raó és un invent molt recent, amb prou feines té 10.000 anys. En la història de la nostra evolució hem sobreviscut gairebé sempre gràcies al pensament inconscient. Per això, alerta, no menyspreem la intuïció. Li donaré una regla: si disposa de tota la informació i té temps per analitzar-la, utilitzi la raó. Però si ha de decidirse ràpidament i no disposa de totes les dades, llavors faci cas a la seva intuïció. L’encertarà més. A vegades tenir menys informació és més útil.

–Sabem com s’ha d’entrenar la raó, ¿però com s’entrena la intuïció?

–No en sabem res. Nothing. I aquest és el nostre gran drama. Jo faig la prova amb les meves nétes de 8 i 12 anys. Els pregunto: ‘¿Sabeu la diferència entre ansietat, que és un estat d’alerta necessari per passar un examen, i por, que és una cosa que corroeix i paralitza, i que s’ha d’evitar?’ Doncs no saben res. Es parla molt de l’abisme generacional. ¿Quin abisme, si compartim amb els joves la mateixa ignorància sobre les emocions? No hem après res. Per això continuem patint els mateixos dolors.

–¿Com es canvia aquesta situació?

–Prestant atenció a les emocions, que són l’arrel de la majoria de les nostres decisions. Jo sé, positivament, que en els pròxims 50 anys dedicarem molt temps a aprendre a gestionar les nostres emocions. Ens hi va la nostra felicitat. La nostra no, la de les pròximes generacions. Perquè en això s’ha de començar des del ventre matern. L’educació és clau.

–Fa cinc mesos va néixer el meu fill. ¿Sóc a temps d’evitar que sigui un altre analfabet emocional? ¿Què li explico?

–Hi ha dues coses que ha d’incorporar al cap d’aquest nen abans que compleixi set anys perquè sigui un adult feliç. Primer: ha d’aconseguir que assoleixi una certa autoestima i seguretat en ell mateix per lidiar amb el veí, i això se li introdueix donant-li confiança en els seus propis recursos. Segon: aquest nen ha de ser tractat de manera que li quedin ganes i curiositat per continuar aprofundint en el coneixement de les coses i dels altres. És un procés de R+D gratuït en què li ha d’ensenyar a aprendre, somiar, predir i imaginar. No és fàcil, però té set anys per aconseguir-ho.

–Si la ment és tan poderosa, ¿per què ens entenem tan malament?

–Perquè fa milers d’anys que no sabem què ens passa per dins. La gran notícia és que per fi comencem a saber. Per exemple, ja sabem que estem programats per ser únics. Això significa que la influència de l’experiència sobre l’estructura neuronal és determinant. És a dir: que si riem més, això acaba afectant la forma del nostre cervell. ¡És un descobriment revolucionari!

–¿El millor cervell és el de la persona més intel·ligent o el de la més feliç?

–Abans mirem què és intel·ligència. Els primatòlegs han demostrat que la intel·ligència necessita tres coses: una certa flexibilitat per canviar d’opinió, una capacitat de representació mental per predir el que passarà i un cert nivell de complexitat neuronal. Fixi’s quina dada: el cervell més intel·ligent és el més flexible.

–Amb la mala fama que té canviar d’opinió.

–Sí, la gent hi és reticent. Però tot en la natura canvia, fins i tot la matèria sap passar de líquida a gasosa. ¿Llavors per què ens hi resistim tant? Això s’ha de corregir. Per alguna cosa en temps de crisi, evolutivament, la manada elegeix dirigents més joves. Just ara s’ha de tenir el coratge d’arremangar-se i travessar el riu.

–Vostè ha sabut canviar. Va ser comunista i ministre de la UCD de Suárez. Economista i divulgador

–Perquè només em sento bé quan estic obsessionat amb el que faig. I no recordo cap escenari que m’hagi flipat menys, com diuen ara, que l’anterior. Sempre he anat a més.

–Aquest llibre tanca una trilogia. ¿Quina serà la seva següent obsessió?

–Una cosa cap a la qual m’he anat acostant últimament: la fusió de la ficció i l’assaig. El futur va cap aquí. Per això, el meu pròxim intent serà escriure una novel·la on intentaré explicar el comportament de la gent mitjançant la ficció, però en funció de coneixements científics. Escolta, és fantàstic.

Barcelona 2022

2010-03-09T01:13:00.000-08:00

Espectacular!

Més que futbol

2010-03-03T01:25:00.000-08:00

"Posa sostre a Barcelons"

Fundació Arrels (www.arrelsfundacio.org)

Reportatge d'Entre Línies:

Petons i abraçades

Raül

leyendo...

2010-03-01T07:57:00.000-08:00

"Cuando yo era joven, practicaba todos los días durante media hora. Muchas veces llegue a creer en seis cosas imposibles antes del desayuno"

Alicia en el país de las maravillas

Volvemos con algunos libros más:

- Alice in wondeland & Through the looking glass, Lewis Carroll (Alicia en el país de las maravillas. A través del espejo): movido por el próximo estreno de la película del admiradísimo Tim Burton, me decidí a leer esta obra escrita en el siglo XIX. La primera parte está muy bien, llena de imaginación y momentos surrealistas. La segunda sigue con el surrealismo y habiéndose fumado algo más duro que durante la primera parte, no es imprescindible pero interesante también.

- The book of Illusions, Paul Auster (El libro de las ilusiones): Auster es un autor con mucho prestigio y cuenta con varios best-seller, lo cual no significa nada ya que también lo es la autora de la saga Mierdúsculo (referencia faltona y gratuita). Es un libro curioso y diferente como lo era Un home a les fosques. El argumento es original y con giros inesperados. A pesar de algún momento de bajón, es altamente recomendable.

- Los rebeldes del bienestar, Jordi Royo: último libro que tenía pendiente de leer de los regalos que me hicieron al dejar de ser presidente de fajmacor. Es una radiografía de los adolescentes adaptada a la realidad del siglo XXI en el Norte. Más allá de la psicología evolutiva, da algunas claves del comportamiento y apunta algunas sugerencias. Muy recomendable si has de trabajar con ellos en cualquier ámbito.

En fin, espero ir acertando en alguna que otra recomendación y os gusten! También me estoy pasando por los vídeos de internet y dejando de lado Lion el vikingo, el Batu o el archiconocido Cobra, os pasaré alguno que me ha parecido interesante (30 minuts y youtube básicamente):

- I tu quin diari compres? => 30 minuts del 27/02/2010: http://www.tv3.cat/videos/2742870

- Haití, hora zero => 30 minuts del 31/01/2010: http://www.tv3.cat/videos/2672459

- Vídeo de Informe Robinson que supuestamente usó Guardiola para mostrar lo importante del sentimiento de grupo, más allá de eso... gallina de piel: http://www.youtube.com/watch?v=dfi07sqBg28 (después seguir al 2/3 y 3/3).

Petons i abraçades

Raül

Per saber més d'Haití

2010-02-22T09:50:00.001-08:00

"The Duke is on fire"
Duque de Fire (La competència)

Gran article, millor diari:

Aprender de Haití

Por Ignacio Ramonet

www.monde-diplomatique.es

Por muy "natural" que parezca, ninguna catástrofe es natural. Un seísmo de intensidad idéntica causa más víctimas en un país empobrecido que en otro rico e industrializado. Ejemplo: el terremoto de Haití, de magnitud 7,0 en la escala de Richter, ha ocasionado más de cien mil muertos, mientras que el de Honshu (Japón), de idéntica fuerza (7,1), acaecido hace seis meses, apenas provocó un muerto y un herido.

"Los países más pobres y los que tienen problemas de gobernabilidad están más expuestos a riesgos que los otros", confirma un reciente informe de la ONU (1). En una misma ciudad, el impacto humano de una calamidad puede ser muy distinto según las características de los barrios. En Puerto Príncipe, el seísmo se ensañó con las desvencijadas barriadas populares del centro. En cambio, los distritos privilegiados de la burguesía mulata comerciante apenas padecieron estragos.

Tampoco son iguales los pobres ante la adversidad. La Federación Internacional de la Cruz Roja sostiene que, en caso de desastre, "las mujeres, los discapacitados, los ancianos y las minorías étnicas o religiosas, víctimas habituales de la discriminación, son más castigados que los demás" (2).

Por otra parte, aunque un país no sea rico, si se dota de una política eficaz de prevención de catástrofes puede salvar muchas vidas. En agosto de 2008, el ciclón Gustav, el más violento de los últimos cincuenta años, azotó el Caribe con vientos de 340 kilómetros por hora. En Haití mató a 66 personas. Sin embargo, en Cuba no causó ninguna víctima mortal...

¿Es Haití un país pobre? En verdad, no hay países pobres; sólo existen "países empobrecidos". No es lo mismo. En el último tercio del siglo XVIII, Haití era la Perla de las Antillas y producía el 60% del café y el 75% del azúcar que se consumía en Europa. Pero, de su gran riqueza sólo se beneficiaban unos 50.000 colonos blancos, y no los 500.000 esclavos negros que la producían.

Invocando los nobles ideales de la Revolución Francesa, esos esclavos se sublevaron en 1791 al mando de Toussaint Louverture, elEspartaco negro. La guerra duró trece años. Napoleón envíó una expedición de 43.000 veteranos. Triunfaron los insurrectos. Fue la primera guerra racial anticolonial y la única rebelión de esclavos que desembocó en un Estado soberano.

El 1 de enero de 1804, se proclamó la independencia. Sonó como un aldabonazo en el continente americano. Los esclavos negros demostraban que, por su propia lucha, sin la ayuda de nadie, podían conquistar la libertad. Afro-América emergía en la escena política internacional.

Pero el "mal ejemplo" de Haití -así lo calificó el Presidente de Estados Unidos, Thomas Jefferson- aterrorizó a las potencias que seguían practicando la esclavitud. No se le perdonó. Y nadie reconoció, ni ayudó a la nueva república negra, pesadilla del colonialismo blanco. Aún hoy, el viejo terror no ha desaparecido. Pat Robertson, telepredicador estadounidense, ¿no acaba acaso de afirmar: "Miles de hatianos han muerto en el seísmo porque los esclavos de Haití hicieron un pacto con el diablo para obtener su libertad" (3)?

El nuevo Estado independiente fue boicoteado durante decenios con la idea de "recluir la peste" en ese país. Haití cayó en guerras civiles que arrasaron su territorio. Se perdió la necesaria etapa de construcción de un Estado-nación. Institucionalmente, a pesar de la gran calidad de sus numerosos intelectuales, el país quedó estancado.

Después vino el tiempo de la ocupación por Estados Unidos que duró de 1915 a 1934. Y de la guerra de resistencia. El héroe de la rebelión, Charlemagne Péralte, fue crucificado por los marines, clavado en la puerta de una iglesia... Washington acabó por ceder Haití a nuevos dictadores, entre ellos: Papa Doc Duvalier, uno de los más despóticos.

En los años 1970, aún gozaba Haití de soberanía alimentaria, sus agricultores producían el 90% de los alimentos que consumía la población. Pero el Plan Reagan-Bush, impuesto por Washington, obligó a suprimir los aranceles sobre la importación de arroz, producto básico del cultivo local. El arroz estadounidense, más barato porque estaba subvencionado, inundó el mercado local y arruinó a miles de campesinos que emigraron en masa a la capital, donde el seísmo los ha atrapado...

La única experiencia de gobierno realmente democrático, fue la de Jean-Bertrand Aristide, dos veces Presidente (1994-1996 y 2001-2004). Pero sus propios errores y la presión de Washington lo empujaron al exilio. Desde entonces, de hecho, Haití se halla bajo tutela de la ONU y de un conglomerado de ONGs internacionales. El Gobierno de René Préval ha sido sistemáticamente privado de medios de acción. Por eso resulta absurdo reprocharle su inoperancia ante los efectos del seísmo. Hace tiempo que el sector público fue desmantelado y sus principales actividades transferidas, si eran rentables, al sector privado, o a las ONGs cuando no lo eran. Antes de convertirse en el Ground Zero del planeta, Haití ya era el primer caso de "colonialismo humanitario". La tragedia reforzará la dependencia. Y por consiguiente las resistencias. El "capitalismo de choque", descrito por Naomi Klein, hallará una nueva ocasión de reclamar -en nombre de la eficacia- la privatización integral de todas las actividades económicas y comerciales ligadas a la reconstrucción.

Estados Unidos está en primera línea, con sus Fuerzas Armadas desplegadas en una ofensiva humanitaria de gran envergadura. Resultado sin duda de un generoso deseo de socorrer. Pero también de indiscutibles intereses geopolíticos. Washington prefiere invadir Haití de ayuda que ver invadidas sus costas por decenas de miles de boat people haitianos. En el fondo, se trata de la misma vieja obsesión: "recluir la peste"...

Notas:

(1) Riesgo y pobreza en un clima cambiante. Invertir hoy para un mañana más seguro, Naciones Unidas, Nueva York, mayo de 2009.

(2) Informe Mundial sobre los desastres 2009, Cruz Roja Internacional, Ginebra, julio de 2009.

(3) Christian Broadcasting Network, 14 de enero de 2010.

Gaudiu-ne!

Petons i abraçades

Raül

Espectacular

2010-02-18T03:05:00.000-08:00

No se pueden alimentar hambrientos con estadísticas

David Lloyd George

Stop-motion!

Petons i abraçades

Raül

La competència

2010-02-12T08:01:00.001-08:00

"Hay dos tipos de tontos, los que dejan libros y los que los devuelven"

Saviesa popular

La competència és un programa de RAC1 dirigit per Òscar Dalmau (àlies sr de "El gran Dictat") i Òscar ben acompanyats per Natza Ferrer, Víctor Ollé, Oriol de Balanzó i Guillem Dols. El podreu trobar de dilluns a divendres de 12h a 13h o baixar-vos els podcasts o el programa des de la secció A la Carta.

Tenen tot de personatges... Angelines (i les seves veïnes... Consolín, Conchitín..., i els iogurines), Jan Pol Desgrava (amb les noticies a càmera lenta i Núria Solé), duque de fire, Mohammed Jordi, tarot Rosita, el controlador aeri, Justo Molinero (i els seus patrocinadors: antenistes Antena Lady, restaurant La Muralla Choni, investigadors Chelo Holmes...), l'avi sense nom i el seu gos Negrito amb el pintallavis, Jep Cabestany... seccions com "El català in-correcte", l'actualitat en un minut...

En fi, humor absurd, bogeria, tones de menjar que la gent porta... unes rises vaja! No me'n perdo un!

Salut i riure!

Tornem amb llibres!

2010-02-04T02:27:00.001-08:00

"Y cuando en la pantalla ruge el Halcon Milenario sigo siendo Han Solo y ella Leia entre mis brazos"

Sesión continua, Ismael Serrano

Torno a escriure per parlar dels dos últims llibres que m'he llegit:

- The Black Swan (El cigne negre) de Nassim Nicholas Taleb. Es tracta d'un llibre que parla precisament d'això: els cignes negres. Es tracta de successos amb una probabilitat mínima que suceeixin i per tant no els tenim en compte en les prediccions o en la vida diària però que fan moure i canviar el món. Termes com Mediocristan o Extremistan, barrejats amb les consideracions de probabilitat fetes per Gauss (conegudíssim per la seva campana matemàtica que a tants universitaris ha ajudat) o històries diverses ens convenç de la importància d'allò improbable. Per aterrar en un exemple bàsic, ahir el Barça de bàsquet va perdre a la pista del Partizan. Més enllà del partit de merda que va fer, el guanyador es decideix en l'última jugada. Mickeal llença i quan ja s'ha acabat el temps, un jugador del Partizan escombra la pilota. Aquesta havia rebotat a la cistella i, suposadament i visual, anava fora. Aquesta era l'explicació dels àrbitres per no donar guanyador el Barça. La probabilitat que la pilota anés fora era altíssima però no podem dir-ho al 100%, el fet que hagués pasat quelcom que fes entrar la pilota és un cigne negre i podria haver succeït. Per tant, pel sr Taleb el Barça seria just vencedor. Recomanable si no t'avorreixen les explicacions matemàtiques, la probabilitat i no et molesta certa megalomania que fa que l'autor descarti qualsevol opinió diferent a la seva (i parli de decepció o es carregui figures de la matemàtica clàssica).

- El desert dels tàrtars de Dino Buzzati. Un clàssic de la literatura italiana i recomanat pel llibre anterior. Es tracta d'una obra senzilla i interessant, plena de matisos. Es basa en la vida d'uns militars que van a una fortalesa (Bastiani) on guarden unes terres situades a les portes d'un desert. L'esperança d'un atac que ha d'arribar barrejat amb els somnis de futur de cadascú i les conseqüències de només esperar es van describint en les seves interessants 213 pàgines.

Us recomano que useu el fons bibliogràfic de la diputació: http://sinera.diba.cat/ i visiteu la biblioteca més propera o aquella que tingui l'obra que desitgeu llegir!

Salut i llibres

Raül

Reacció o proacció

2010-01-19T00:52:00.000-08:00

"Quizás con poco, yo me conformo"

Mira cómo viene, Jarabe de Palo

En ocasions la mare natura actua per pròpia iniciativa (de fet sempre ho fa) i ens demostra que com a humans som arrogants. En una d'aquestes la terra es grata i produeix un terratrèmol de grans dimensions. Si aquest cau en un país destrossat per segles de colonialisme voraç les conseqüències són gravíssimes, com s'ha vist a Haití.

Tots els mitjans transmeten les cares de la tragèdia i l'estòmac junt amb la conciència fan voltes com si anessin muntades en una muntanya russa. És llavors quan plorem i ens venen les ganes de canviar un món que en aquell moment considerem injust. La violència pren protagonisme als carrers i el país s'ha de militaritzar per assegurar que l'ajuda humanitària totalment descoordinada arribi a les zones incomunicades. Els màxims mandataris es volen apuntar al carro de la solidaritat i fan tot de declaracions de bones intencions amb enviaments massius de personal i recursos econòmics. La solidaritat està per sobre de tot, les persones són el primer, diuen.

La feina de les ONG es valora molt positivament i reben donacions sense parar. Ara posseeixen prestigi i la maquinària de les més potents es mou per atendre una més de les crisis humanitàries que hi ha al planeta Terra. Algú s'atrevirà a mirar les seves webs i descobrirà que treballen arreu del món i mentre en un lloc hi ha destrucció, en l'altre gana i en el de més enllà set (d'aigua però en tots ells de justicia també).

D'aquí una setmana tornarem a tancar els ulls, a acceptar la nostra rutina i a mirar i admirar la dinàmica d'aquest món que no para de treure exclusives (unes que produeixen més basques que d'altres). Però a Haití, Somàlia o Nepal seguirà havent gent patint. No caldrà netejar conciències perquè no és ni Nadal ni ho veiem a la televisió. Les conseqüències del colonialisme de les grans potències fa anys que arrossega països pobres a ser-ho més. Aniré més enllà de les obvietats de tenir aigua corrent i un sostre sota el que dormir. A Haití i també a Madagascar està apareixent deforestació perquè la gent talla arbres per tenir combustible i poder escalfar aigua per posar-hi arròs, mandioca o el que sigui que puguin menjar. Sorprèn veure gent cuinant al carrer amb carbó vegetal però això existeix, no és antiquat, és la seva realitat (no té per què ser pitjor!).

Hi ha moltes ONGs que no paren de treballar per atendre a necessitats bàsiques de les persones allà on no poden gaudir-les. I no parlo del que des del Nord considerem bàsic sinó d'allò que demanen. Us animo a escollir una organització segons el criteri que us sembli: grandària, països d'actuació (Nord o Sud), objectius... però mirant la seva documentació, és clar! Quina és l'organització que s'acosta més a la meva forma de pensar o de ser? Cerqueu, a Internet hi és. A partir d'aquí col·laboreu amb el vostre temps o la vostra economia. Oi que paguem rebuts de telèfon, gas, aigua, menjar, electricitat, internet, gimnàs, bicing, cotxe, benzina...? Perquè aquest rebut no pot estar a la nostra llista? És aquí quan apareixen els tòpics: els diners no arriben, se'l queden les organitzacions, els governs són corruptes bla bla bla

També us animo a llegir i investigar les causes de la situació que hi ha a cada país. En ocasions serà la influències de les grans potències, en d'altres la mala gestió, en d'altres tot plegat combinat. Hi ha grans llibres, hi ha grans articulistes i hi ha grans informadors al món.

La gent segueix patint un cop marxen les càmeres. Les ONGs treballen de la mateixa manera (i algunes congregacions religioses també!) i el món no para de girar...

Petons i abraçades

Raül

Bon any!

2010-01-01T04:02:00.000-08:00

"Tot està per fer i tot és possible"

Martí i Pol

Bon any 2010! Fora complexos i endavant la bona feina, les ganes, la il·lusió i la força. Entre tots ho aconseguirem! Feina, estudis, oci, amics, amor, salut... molts desitjos i estones per compartir.

Petons i abraçades

Raül

De llibres

2009-12-18T14:35:00.000-08:00

"Es toda una experiencia vivir con miedo, ¿verdad? Eso es lo que significa ser esclavo"

Blade Runner

Avui va de llibres. Un dels nombrosos avantatges d'haver canviat de feina (no entrarem a valorar això) és que tinc més temps per llegir. Llegir va ser una de les coses que vaig reprendre amb passió i fruició al camp de treball de Madagascar (del qual n'he parlat minsament). Allà van caure: El juego de Ender (excel·lent recomanació de Pepe), Los hombres que no amaban a las mujeres (molt entretingut i de lectura ràpida), Ernesto Guevara: también conocido como el Ché (interessant biografia per anar més enllà dels tòpics i crear-se una opinió pròpia), Las luces de Septiembre (cutrerillo) i Crepúsculo (absolutament vomitiu i digne d'anàlisi).

Des de Setembre han caigut uns quants més però volia recomanar-vos els següents:

- El elfo oscuro (trilogia): literatura fantàstica per a amants de mons similars (perdó pel sacrilegi) a la conegudíssima saga de El senyor dels anells. Història de Drizzt Do' Urden dintre del cruel món dels Elfs Obscurs. Durant diversos anys es trobarà amb tota mena de criatures. Té algun moment més fluix però en general molt recomanable.

- The Shadow of the Sun (Ébano) de Ryszard Kapuscinsky. Absolutament espectacular. Visió de les diverses realitats africanes de la mà d'un periodista que hi va viure durant molts anys. Explica la diversitat d'un continent que la supèrbia europea considera com una única realitat (recordo un reportatge del cada cop pitjor Mikimoto on preguntava per l'esperit de l'Àfrica... reclamem la diferència entre catalans i espanyols i fotem en el mateix sac tot un continent sencer). Per mi, si t'interessa el tema, imprescindible.

- The audacity of Hope (La audacia de la Esperanza) de Barack Obama. Sinceritat de la mà d'un personatge cridat (no perquè ell ho hagi demanat) a fer grans coses (i això que voldrà dir?). Explica de primera mà com veu la política, com ha anat avançant, com l'ha cagada molts cops i com li ha servit això per a ser millor persona i polític. Tot i que ho sembli, gens pretenciós. Està escrit quan era senador per Illinois i no parla del camí cap a la presidència.

Un altre que em vaig llegir l'any passat i que formava part del detall de Fajmacor per haver estat president: Sonrisas de Bombay. És un llibre ple de passió, d'una persona que ha volgut canviar una realitat que va viure. Podrem estar d'acord o no amb la forma d'actuar però el tio la toca. De lectura molt fàcil també.

Seguirem exposant recomanacions o altres coses que vagin passant pel cap!

Salut!

Raül

De vuelta y vuelta

2009-11-16T08:50:00.000-08:00

"Con perdón de las damas..."

Diego Armando Maradona

Després de 6 setmanes en "el dique seco" per una distensió de lligament curada a base de corrents, microones i exercicis per enfortir la cama i de propiocepció (http://www.efisioterapia.net/articulos/leer.php?id_texto=93) he pogut tornar a entrenar amb vistes a participar a alguna de les Sant Silvestres catalanes que tenen lloc a finals del mes de desembre.

Avui he corregut vora 4 km sense molèsties però notant-me ultrapetat (la vida...). A més amb la sorpresa que mig parc de la ciutadella i voltants està aixecat. Així doncs, a més de còrrer, faig una gincana per a trobar llocs adients. Quan plogui ja serà espectacular.

Compartir també l'alegria d'haver participat a la BH-SS com a supporter (havia de còrrer però...) i "endrapador". Brutal tots (Jordi, Miquel, Víctor, Jordi, Òscar) però el més animal en Pau amb 1h36 en 20 km.

Seguirem informant. De moment la hipermotivació és alta però sempre amb seny (seguuuuuro).

Salut i running!

Sobre parlar idiomes

2009-10-25T03:35:00.000-07:00

"Estamos trabajando en ello"

JM Aznar

A través d'un article publicat a La Vanguardia d'ahir em plantejo la necessitat de formació dels polítics d'avui en dia. No estic parlant d'una classe política elitista on només uns quants puguin accedir... o potser sí? Si per a treballar a una empresa et demanen l'oro i el moro (ja no parlo de llocs directius!) què s'ha de demanar a algú del qual depenen 7 o 40 i pico mil·lions de persones? Volem gent preparada per a voltar pel món amb possibilitat de parlar idiomes, gent que conegui la realitat Global, que sàpiga analitzar-la i prendre decisions adients... però només es demana gent de partit, que s'hagi mogut bé en el seu moment i prou...

No fem demagogia ara. Un títol universitari a vegades no representa res però l'esperit de voler-se formar sí. Malauradament no tothom hi pot accedir i això no vol dir que es sigui millor o pitjor persona. Estem parlant de dirigir un país, de fer que families puguin arribar a final de mes o no, d'entendre de què va tot això del Món...

Està clar que el sentiment, les ganes i la passió han de ser presents, però lo cortés no quita lo valiente.

En l'article només s'analitza el tema dels idiomes però aquí està el currículum de ZP, Montilla i Hereu... els considerem prou preparats combinant la informació amb l'article de la Vanguardia?:

ZP: http://www.psoe.es/ambito/zapatero/docs/index.do?action=View&id=97380

Montilla: http://www.socialistes.cat/psc/El-Partit/Directori/Qui-es-qui/Jose-Montilla-Aguilera

Hereu: http://www.socialistes.cat/psc/El-Partit/Directori/Qui-es-qui/Jordi-Hereu-Boher

Atenció a la subtilitat en el CV de Montilla: Té estudis d'Econòmiques i Dret. D'Hereu parla de Llicenciat... què vol dir? Doncs que Montilla es va matricular de Dret i ho va deixar, el mateix d'Econòmiques. No vol dir que fos un gandul sino que la vida el va portar a això, no jutjo, exposo. Està preparat per a ser president de la Generalitat?

Més literatura: entrevistes de Sala i Martin als candidats a president de la Generalitat abans de les eleccions

Montilla: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/Entrevista_Montilla/montilla.htm

Mas: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/Entrevista_Mas/Mas.htm

Carod: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/Entrevista_Carod/Carod.htm

Piqué: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/Entrevista_Saura/Saura.htm

Saura: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2006/Entrevista_Saura/Saura.htm

Qui voldríem que dirigís l'empresa de la que participem tots?

Salut

Raül

Olimpisme

2009-10-05T01:37:00.000-07:00

"A la ville de... Rio de Janeiro"

Jacques Rogge

Divendres vam veure com Rio de Janeiro va ser escollit per a organitzar els JJOO del 2016. Alguns s'alegren, altres s'entristeixen. La pregunta és perquè ningú compareix a explicar quant s'ha gastat en les dues presències de Madrid a l'accés als JJOO. I encara més greu és que ningú la demani. I ja el súmmum és que algú es plantegi presentar-se per al 2020. Per cert, estaria bé saber quants diners s'han gastat però també d'on (ciutat, comunitat i país).

A banda d'això em fa gràcia presentar una enquesta oberta. Es refereix a les presentacions de cadascuna de les ciutats. És a dir, qui representava cada país. Per Espanya van estar: ZP, el Rei, Raúl, Almudena Cid, Marta Domínguez, Aranxita la andorrana, Cacho, Indurain... prestigi tendint a zero respecte l'actualitat esportiva (campions de bàsquet i futbol a nivell de clubs i selecció, F1 - motos encara que no siguin olímpics...).

Però anirem més enllà... m'agradaria que diguèssiu qui voldrieu que representés el vostre país / nació tant a nivell esportiu com a nivell general (culturalment, de sentiment, amb dots d'orador, periodistes de prestigi, artistes, polítics...).

Qui portarieu per a representar amb garanties la vostra nació?

Vinga, animeu-vos a la secció de comentaris!

Raül

Indignació pero da igual

2009-10-01T01:44:00.000-07:00

"Va a subir el IVA de los chuches también"
Mariano Rajoy

En uns dies on es confronta la vivència personal amb despeses indignes de diners amb Madrid 2016, festes i escurirres bultos varios prefereixo deixar un text interessant per llegir que bilis poc productiva.

Es tracta d'un text que em va passar el meu germà fa un temps. D'autor conflictiu, les paraules em semblen interessants per a què reaccionem com a poble (no pas com a país perquè això voldria dir comptar amb els dirigents que no ajuden gaire).

L'era de l'home gallina

Salvador Sostres

Som en l'era de l'home gallina que es passa tot el dia parlant de la crisi i de la culpa que en tenen els polítics. L'era de l'home queixós, l'home de l'excusa, oblidadís de l'esperit emprenedor que ens va fer superar els entrebancs i la fosca d'antic. Hi ha crisi? Naturalment que n'hi ha. Estem mal manats? Tant a Catalunya com a Espanya: incapaços governs de roba venturera. Però som el centre del món cadascú de nosaltres i amb els inconvenients ja hi comptàvem i ningú no va dir-nos que fos fàcil. La nostra estirp és de titans. Sobren funcionaris i manca l'esperit cristià que ens va treure de les catacumbes amb sacrifici i glòria. Som l'era de l'home gallina, sense esma ni esperança ni desig de món millor. Ja ningú no es fa preguntes ni es demana en què podria superar-se; i tothom creu que alguna cosa se li deu i tothom exigeix drets a canvi de cap deure. El món no és un regal, és una exigència. Els dons que Déu ens donà són les eines del nostre esforç i no l'especulació de la nostra comoditat. No podem volar però podem córrer molt més ràpid. És indigne rabejar-se en la crisi si hem passat tots aquests anys vivint com si fos una brisa. No hi ha cap decadència aliena a nosaltres: i l'avarícia d'alguns banquers i la mediocritat d'alguns polítics tenen l'altra cara de la moneda en la nostra passivitat i en la nostra abstenció. Només se'n sortiran els homes forts. I l'home fort no parla de problemes sinó de solucions i no té retrets sinó esperança. Surt al carrer a defensar el pa i l'alegria i que tothom sàpiga que aquesta boca és teva. La voluntat és un destí, però sobretot una higiene. Hi ha un vigor que ens fa homes i quan manca escarnim els bells propòsits de l'espècie. No hauríem de seure a taula amb els apologetes de la crisi. Parlar de misèries no és de bona educació. Recuperem el tremp, la tensió, el llamp fulminant com la ira de Déu. Cancel·lem l'era de l'home gallina en pro de l'home vertebrat i lliure, que planta cara a l'infortuni i s'hi sobreposa amb altivesa i honor. Coratge! Més pantalons i menys faldilles.

Total, que avui el FMI anuncia que s'ha acabat la recessió mundial gràcies a Àsia. Quan trigarà en arribar a les nostres llars? I a les llars d'aquells més desfavorits?

Apa! Que tingueu bon dia!

Raül

Ei

2009-09-23T07:35:00.000-07:00

"Lo que viene conviene"
Sabiduría popular

Son muchos los días sin escribir nada de nada pero realmente la blogosfera proporciona lo más variopinto para disfrutar de lectura diaria y si luego te vas a google...

Realmente tengo muchas cosas que decir de lo que sucede a mi alrededor pero a veces aprendes que explicarlo 1000 veces mirando a los ojos es mucho mejor que 1 vez a 1000 ojos afectados por ondas electromagnéticas.

En poco tiempo he cambiado de trabajo, branca, oficina, vestuario, ocupaciones extraprofesionales y por lo tanto de futuro. El futuro siempre es incierto, claro, pero siempre había sabido hacia dónde dirigirlo o al menos eso creía porque el destino es realmente caprichoso. Que salgas de un sitio y justamente te ofrezcan entrar a otro totalmente diferente pero que te apetece es una suerte inmensa y una alegría mayor.

Me doy cuenta que miro las cosas diferente. Con algunas soy mucho más crítico porque quizás busco más la verdad última de las cosas y relativizo bastante que la gente diga una cosa por otra o simplemente ni lo analizo. Puede que me enerve más pero también lo analizo y sirve para juzgarme a mí mismo. Eso no me lo ha enseñado África, no soy de esos que viene transformado, vestido de 1000 colores y con ganas de cambiar el mundo para 2 semanas. Pero Madagascar me ha enseñado a querer más y mejor, a valorar las cosas de forma diferente, a volver al Sur a aprender lo que el Norte no ofrece y a olvidar etiquetas absurdas como tratar a África como si todos los países fueran equivalentes cuando en Catalunya hay diferencias entre pueblos a 20 km de distancia.

Al final la vida son estados de ánimo. Si ahora sonrío sé que doy luz, si lloro sé que habrá quien me comprenda, si sufro será porque quiero y si quiero será porque soy feliz haciéndolo... ¿la vida no se trata de eso?

Seguimos aquí, con más dudas que nunca pero con recorrido para decidir!

Petons i abraçades

Raül

Madagascar

2009-08-31T04:10:00.000-07:00

"Je suis Malagasy, tu est vazaha!"
Patrick

Qualsevol cosa que digui dels 35 dies passats a l'illa de Madagascar és poc respecte el que hem viscut. No vindré amb grandiloqüències sobre com m'ha canviat la vida el que he pogut veure, sobretot perquè no és cert. El que sí que ha fet és despertar en mi un sentiment que només era latent i espero poder-lo cuidar i fer créixer d'aquí en endavant.

Madagascar són les persones. Primer de tot Manel, Kris i Noe. Compartir vida no sempre és fàcil i ho hem fet poc a poc, trosset a trosset, cadascú amb el seu bagatge i el seu punt de vista. Aprenent a estimar-nos cada dia una mica més.

Seguidament la gent amb qui hem treballat pintant i ens han ensenyat tant sobre la seva cultura i la seva forma de viure. Al principi molt reservats però després obrint-nos el seu cor i les seves cases... allò més íntim. Amics per sempre cantaria en Carreras (o Los Manolos). Ells són Patrick i Ainasoa. Cadascú amb la seva realitat i la seva forma de veure la vida. També als cuiners Joseph i Sul, nens sense infància que ens han mostrat amb un somriure que la vida no sempre és fàcil.

I com no a la gent que no ens ha intentat timar tot i ser vazahas i ens saludaven a tota hora. I els nens... rient, corrent darrera nostre, picant les nostres mans, jugant al pica-paret i sense entendre més llenguatge que la força de riure.

No podem oblidar les families i amics que amb el seu neguit i les seves preguntes que també ens feien pensar molt. També la resta de cooperants amb qui hem compartit formació així com els "profes" i la gent de SED

Finalment, al germà Jean Claude que des de la llunyania ens ha cuidat i hem pogut conéixer gràcies a Manel.

Tornem contents i amb ganes de compartir... poc a poc, doucement, ritme malagasy... cal digerir encara moltes coses.

Misaotra

Madagascar

2009-07-25T12:02:00.000-07:00

Repte, somni i esperança... a la tornada us explicarem si es compleixen tots tres.

Si podem enviarem algun correu des d'allà

De part de tots dos, molt bon estiu a tots i fins el 29 d'Agost!!

Petons i abraçades!

Raül

Varis!

2009-07-09T13:37:00.000-07:00

"Ladran, luego cabalgamos"
Varios

Días deportivamente convulsos según observamos. Antes de nada, la etapa del Tour llegando a Barcelona. Creía que no, pero ha sido emocionante ver las calles de mi ciudad siendo atravesada por ciclistas. Dejaremos a un lado a quién le ha dado pasta y las molestias que ha causado. La etapa ha mostrada la cara amarga del ciclismo cuando David Millar ha sido superado a escasos 1500 metros de la meta después de ir alrededor de 130 km escapado. Gran deporte, gran sacrificio y mediático en contadas ocasiones. Estará el debate de cómo subir un puerto HC con un plato de spaghetti y si fue antes el dopping o las animaladas que les hacen hacer (Angliru!!). Para referencias sobre los puertos de Alpes y Pirineos mi hermano.

Y de aquí saltamos al fútbol otra vez. Que empiece ya la liga y se acaben los 1000 rumores necesarios para vender panfletos cada día (yo soy el primero que me doy un garbeo por los diarios deportivos). Del tritranquilo al canguelo pasando por las altas imposibles y las bajas inverosímiles. El fútbol es lo que tiene, todo el mundo sabe y todo el mundo tiene una opinión válida porque el fútbol es así. Por eso la cita de hoy, si el Madrid hace lo que hace ahora es porque el Barça ha hecho la brutalidad de este año y con una superioridad espectacular... me encanta ser de los que cabalgan (ya ladraremos!!).

Y finalmente Jacko. Gran artista, gran perturbado. Probablemente su infancia le llevó al espantajo que era en los últimos tiempos. Un niño que no quería crecer... malas compañías, drogas, paranoias... pero en cuanto a músico muy grande. No me atrevo a hacer una escala, no vale la pena. Recuerdo esconderme al ver el vídeo de thriller, me daba cague!!! También de lejos Bad y otros grandes éxitos. Fui fan de Dangerous (cameos varios: Culkin, Magic, Jordan, Naomí Campbell...) y más tarde YouTube me ha dado la oportunidad de revisitarlo y redisfrutarlo. Y como muestra un botón: "They don't care about us" acompañado de la batería de Olodum (referencia mundial en la batucada).

I aviat Madagascar!!!

Raül

Arny o Sly?

2009-06-29T13:36:00.000-07:00

"Ábreme el ojo!!!" Rocky Balboa

"I'll be back" T-800

(abstenir-se d'aquest post els amants del cinema bielorús subtitulat en malgache)

Mentre veig True Lies / Mentiras Arriesgadas se m'ha acudit comentar aquest debat dels '80-'90 entre dos herois d'acció (traiem d'aquesta llista pseudopersonatges com Seagal, Van Damme, Norris -menció a part la seva duresa- ...): Sylvester Stallone o Arnold Schwarzenegger? Deixant de banda l'actualitat lamentable dels dos (actor que s'arrossega i governador d'ultradreta californià... recordem que la seva primera incursió a la política va ser Ministre d'esports o similar de George Bush pare) em decanto clarament pel segon.

Recordo una imatge de Twins (Los gemelos golpean dos veces) on Arny, batut en mà, reia d'una foto de Rambo fibrant. Una altra referència creuada va ser a Demolition Man on Sandra Bullock comentava a Sly que havia trobat certa informació a la biblioteca Arnold Schwarzenegger (se suposava que havia estat president dels USA). Ambdós compartien una franquicia de restaurants que va tenir un d'obert a Barcelona: Planet Hollywood (Vila Olímpica).

Jo tenia un pòster de la mítica imatge del T-800 sobre una moto retallada en mà (mítica escena de Terminator 2: Judgement Day. Comparant pel·lícules, sota el meu parer no hi ha color entre els dos. Val a dir que tenen pel·lícules mítiques dintre del camp de l'acció. Fils destacats de tots dos:

Arny:

- Terminator i Terminator 2 (la 3 és infumable)
- Predator
- True Lies
- Twins
- Eraser
- Total Recall
- Comando
- Danko, calor rojo
-...

Sly:

- Rocky (fins la IV... mítica lluita contra Ivan Drago - Dolph Lundgren i entrenament d'ultradur a Rússia)
- Rambo I (acorralado... la resta és propaganda política rojos contra americanos... rocky IV també però és un altre rotllo)
- Demolition Man
- Cobra
- Cliffhanger

- ...

Tots dos tenen també films totalment infumables: d-tox, daños colaterales, el fin de los días, judge dredd, el especialista (amb sharon stone), alto o mi madre dispara, hércules en NY, batman & robin, junior...

El mite de Schwarzenegger s'engrandeix quan sabem que va ser Mr Olimpia no sé quantes vegades, austríac de naixement deien que era capaç de menjar-se diversos pollastres per dinar per a poder alimentar tant de múscul. D'altra banda, les pel·lis amb tocs còmics d'ell són infinitament millors que les d'Sly.

En fi, per gustos colors, és clar!!! Accepto comentaris a aquest interessantíssim debat!!! Schwarzenegger o Stallone?

Salut!!!

KK + CR7 = 159 M €

2009-06-11T02:27:00.001-07:00

"Florentino es la portera de Núñez"
Sergi Pàmies

Gastarse 159 M€ en dos jugadores admite un montón de debates:

- obscenidad de la millonada frente a la crisi mundial
- auditorías a realizar hablando de deudas de 500 M€
- necesidad de estos fichajes e inflación del mercado
- posiciones a cubrir (defensa, centro del campo)
- llegada de otros fichajes (Villa - 35 M€)
- ...

Podríamos hablar de todo esto pero lo quiero hacer de la hipocresía del fútbol en general. Probablemente, Floren ha inflacionado el mercado debido a que ha pagado más del precio que se supone que cuestan con negociación 0 al respecto. Los del Barça nos llenamos la boca de que se han pasado con todo esto y que nosotros actuamos diferente. Lejos nos queda la época de Gaspart cuando el fichaje de Figo por el Madrid (60 M€) se contrarrestó con Overmars (en el ocaso de su carrera - 36 M€) y Petit (otro jugador mediocre). Otras perlas del barcelonismo que sumarían mucho dinero serían: Okunowo, Mario, Gerard, Dani Garcia, Dutruel, Rustu, Dugarry, Bogarde, Jose Mari, Romerito, Ekelund, Escaich... tengamos en cuenta coste y salario... un escándalo también.

Y por qué el mundo del fútbol esta así? El caso es que se mueve el dinero que se genera. Mucha gente implica mucho merchandising, publicidad, TV, camisetas... es obsceno, vergonzoso y demás pero somos nosotros los que tenemos en nuestra mano cambiarlo... lo que pasa es que nos gusta mucho juntarnos a ver la final de la Champions porque es un espectáculo grandioso (sobretodo este año :D:D).

Los clubes que no generan lo que gastan se hunden y necesitan refinanciación (Valencia - Villa -- Silva - Albiol, Milan - Kaká, Liverpool - X. Alonso? - Mascherano, Inter - Ibra?....) o pelotazos varios => MiniEstadi, Chamartín... etc.

En fin, como barcelonista declaro que este Madrid no me da ningún miedo... podrán atacar pero quién defenderá? Pero lo que será espectacular será el Crackòvia el año que viene!!!!

Raül

Sobre la UE i tal

2009-06-05T00:40:00.000-07:00

"Hasta la vista, baby"
Terminator 2

Molts temes estan pendents de comentar: pc's a ESO pagats pels pares, la mentalitat d'equip
petit i de país que tenim i, com no, les imminents eleccions al parlament europeu.

Espanya té material humà per a liderar europa, d'això no en tinc cap dubte. Malauradament, aquest capital no dirigeix el país ni forma part de la classe política. Ho hem vist clarament en la campanya política.

Lideren la campanya els dos partits polítics principals. El problema més gran que ens presenten és que ja no ens sorpren la seva mediocritat. A Catalunya una candidata que només parla de com de dolents són els del PP i un candidat que es caga en la nostra llengua, cultura i tradició i que a més té audiència. La resta són mediocritats vàries, gent que han anat agafant d'aquí i allà i que no els fa flato anar a Brusel·les durant la setmana (viatges pagats) a cobrar un pastón i passar l'estona. De tant en quant alguna roda de premsa per dir que defensen el català a Europa o que tal i que qual. Despesa inútil vaja.

Però què ens trobem? Formem part d'un col·lectiu global anomenat Unió Europea. Un col·lectiu que ens subvenciona transport, vaques i conreus que es planten però no es recullen en alguns casos. Significa una forma de conciència global i uns diners que quan estàvem al cul de la Unió ens anaven molt bé. Ara que entren països més pobres ja no interessa tant... quin país aquest... cap a on volem anar? Resulta que altres membres de la UE sortiran de la crisi el 2009 mentre que nosaltres cap a mitjans-finals del 2010, potser podem aprendre alguna cosa en aquest europarlament, no?

El problema és que només volem fotos: Aznar a les Açores, ZP al G20... es pensen que passem a la història però fan la mateixa pena un que l'altre... perquè pintaven el mateix => 0.

I nosaltres on som en tot això? Doncs com a deure anar a votar ja que va ser un dret que va costar molt aconseguir i que ara ens passem per l'arc de triomf. És curiós com parlem de democràcia, drets i coses aconseguides i després marxem a la platja enlloc de mirar-nos unes quantes paperetes i posar el vot a qui ens interessi més. Aquest punt és complicat de decidir perquè ningú ens ha explicat què n'espera del Parlament Europeu... s'ha tractat tot com a revàl·lida del PSOE a Espanya... localismes directament.

Però què podem esperar en un país que no subvenciona la investigació? Que vol salvar el país amb els mateixos errors que l'ha enfonsat. Que no té clar cap a on anem. Que una variació del 0.48% en l'atur sembla una gran noticia però que no mira cap al futur. On hi ha gent que ja li està bé estar a l'atur. On la picaresca sembla que sigui una gran qualitat. On ens pensem que som els més llestos...

En fi, que jo aniré a votar. Si no us agrada cap opció vot en blanc! L'abstenció no serveix de res. El meu vot? Per al PUM+J (www.porunmundomasjusto.com).

Raül

PSC i PP?!?!?!

2009-05-25T08:55:00.000-07:00

¿Estamos todos locos o qué?
Sabiduría popular

Escolto aquest matí que el PSC s'està pensant de pactar amb el PP per a fer la pinça a CiU. Més enllà del que signifiqui fer la pinça (bàsicament marginar-los) trobo escandalós que aquesta possibilitat passi pel cap de qualsevol.

Resulta que van quedar en Mudito i na Sánchez-Camacho per a parlar d'algunes coses i va sorgir això segons informa La Vanguardia (http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090525/53709506981/montilla-planteo-una-entente-al-pp-catalan-para-hacer-la-pinza-a-ciu.html).

Per tant, com sempre ens tornaran a donar pel sac. Molt bé catalans, votem el PSC, fantàstic!! I no em digueu que és cosa de la immigració ni res similar. La resta no ho fan bé ni molt menys però ara resulta que si la cosa tira endavant els que ens insulten, diuen mentides de nosaltres per tota Espanya i ens marginen en finançament tindran cert poder sobre el nostre futur.

En fi, vivir para ver.

Indignació compensada clarament amb la bogeria del partit del dimecres... quina tristor, oi?

Jesucristo Superstar

2009-05-20T02:41:00.000-07:00

quiero saber quiero saber Señor
que con morir que voy a conseguir?
Jesucristo Superstar

Senzillament brutal. N'havia sentit a parlar: la peli, el LP (que mon pare té a casa), la versió de Camilo Sesto i el final tràgic, el seu CD... però mai havia tingut l'oportunitat de veure l'òpera Rock.

Entenc que a Madrid devia ser més espectacular si l'escenari era més gran (el de l'Apolo és normalet) però l'atrezzo, tot i ser senzill, està molt ben aprofitat.

Personatges? Hi ha un nivellàs... Jesús, Judes i un sorprenent Caifàs. La resta no són coixos: Pere, Simon el zelota, Magdalena, la resta de sacerdots, Herodes, Pilat, apòstols, soldats... tots ho fan molt bé i hi ha escenes que buff... qualsevol de Judes, Getsemaní, la primera de Caifàs, Pilat, Herodes, la creu...

Els actors molt bé, dominen molt bé el seu potencial. Jesús sembla que no facis esforços per treure aquella veu mentre que Judes és molt més expressiu. Jo recordo del CD de Camilo Sesto la cançó de Getsemaní i en directe se'm va posar la peu de gallina (en aquell moment m'ho esperava però no en tants d'altres!!!!).

El teatre estava a rebentar i l'obra va acabar vora les 22h45 amb una mitja part de 20' havent començat a les 20h30 així que l'horari és perfecte.

Tornar-la a veure? Seria genial si el preu fos assequible... el CD? sens dubte!!!!

100% recomanable

Raül

EACNUR informa

2009-05-19T09:22:00.000-07:00

2 MILLONES DE PERSONAS DESPLAZADAS EN PAKISTÁN

Madrid, 19 mayo de 2009 - Enfrentamientos armados en la región de Swat han generado el éxodo forzoso de 1.454.377 personas. La situación es crítica a las puertas de los campos de refugiados. Miles de desplazados buscan protección y refugio en los 11 campos que ya existían en la zona, o en alguno de los 4 nuevos campos instalados por ACNUR.

Los expertos del equipo de respuesta en emergencias -ERT- de ACNUR ya están en la zona y coordinan la protección, registro y transporte de los desplazados, y distribuyen artículos de primera necesidad. Además ACNUR ya ha establecido un puente aéreo de ayuda humanitaria para dar respuesta urgente a las necesidades básicas de los miles de desplazados que llegan a los campos cada día.

Estos nuevos desplazamientos, aunados a los 553.916 desplazados internos que ya había en Pakistán desde agosto del 2008, suman MÁS DE 2 MILLONES DE PERSONAS QUE NECESITAN AYUDA HUMANITARIA URGENTE.

www.eacnur.org

BCN-Montserrat!

2009-05-18T04:44:00.000-07:00

Caminante no hay camino, se hace camino al andar
Antonio Machado

A las 8h15 nos habíamos citado Toni y yo para emprender la locura denominada ruta BCN-Montserrat. Abrazos y ánimos de inicio y para Mundet! Una vez allí arrancamos a caminar y encendemos cronómetros (8h50).

La primera parte transcurre por las Ramblas de Collserola: gente andando, en bici, corriendo. En un momento de confusión perdemos las marcas, media hora y un par de caminos pero reemprendemos la ruta camino de St Cugat. Llegamos después de oir un grupo de batucada al lado del Pi de'n Xandri. En el monestir hacemos la primera parada y desayunamos algo acompañado de una coca-cola/clavada en el bar de la zona.

Seguimos nuestro camino yendo hacia el CAR y más adelante hacia la HP por un camino alternativo al realizado dos años antes con Carles. El ritmo es bueno y el calor comienza a apretar. Afortunadamente volvemos a zona boscosa y el objetivo es la Serra de Martines para cambiar del GR-6 y pasar al 96 (que viene de Vallvidrera) como propone David. Una vez pasado Les Fonts nos marcamos como objetivo parar a comer en el pont de Vacarisses y así olvidarnos de Terrassa. Es el momento más duro de la jornada, mucho calor, dolor de pies y demasiado asfalto nos deja exhaustos.

Paramos en una sombra y comenzamos a comer (15h30). Después de 20 minutos y un ibuprofeno las fuerzas están recuperadas y apretamos el ritmo. El objetivo final cambia y decidimos subir hasta Montserrat directamente y bajar a dormir con los Grumis, UO y CO a caballo entre Monistrol y el santuario.

Vacarisses es el siguiente objetivo pensando en pillar a los UO + CO. Llevamos una hora de retraso sobre el horario establecido y a las 18h llegamos a la estación de Renfe. Un Aquarius cada uno y para adelante. La clave también es una fuente de agua fresca donde nos refrescamos y un trago de agua de "un manantial a 100 m de profundidá!".

Antes de llegar a Monistrol nos cargamos de motivación y alegría al encontrarnos el grueso de la expedición de la Immaculada: abrazos, ánimos y muchas sonrisas nos dan fuerzas para afrontar la última parte. Nos quedan menos de dos horas de sol y el objetivo es posible.

Llegamos a la carretera de acceso al monasterio desde donde se ve el polideportivo donde están los Grumis y el resto de Maristes. Gritamos, llamamos y hasta que no movemos nuestro foulard verde no nos ven. Pau viene a darnos fuerzas para la locura que queremos perpetrar.

El camino hacia el Monasterio arranca suave pero enseguida tenemos una doble vía: la drecera dels 3/4 o el, inicialmente, llano camino del GR 5. Nos decidimos por la drecera y después de un primer momento de energía viene el bajón. Toni está on fire y me va animando cuando llegan las primeras escaleras, preludio de las famosas largas que dan acceso al aeri.

Llegamos, nos abrazamos y sonreímos. Llamadas, mensajes y fotos representan el final de la excursió BCN-Montserrat => 12h08' de momentos compartidos: silencios, sentimientos, momentos, sueños, esperanzas y risas.

Gracias Toni por esta ruta tan especial! Y gracias a todos los que nos habéis apoyado desde la distancia o la proximidad.

Datos:

Mundet - Serra Martines: GR 6
Serra Martines - Montserrat: GR96

Petons i abraçades

Raül

De digestions...

2009-05-12T11:25:00.000-07:00

"Lucha de gigantes convierte el aire en gas natural"
Antonio Vega

Cada uno de nosotros es diferente en infinidad de cosas, algo que le añade gracia a nuestro día a día. Si fueramos todos iguales... qué aburrido sería todo! Por cierto, lo contrario de aburrido en este caso no será divertido sino entretenido.

Cuando preparas un plato lo puedes hacer con la mejor ilusión del universo, seleccionando los ingredientes al mínimo detalle incluso controlando que todos los comensales no sean alérgicos a nada y que les guste el matiz de cada sabor.

Lo que no podemos controlar es sí sentará bien lo que les presentes como menú. Puede depender de muchas cosas: combinaciones varias, comidas previas, experiencias no controladas o situación personal. Así pues, a pesar de hacerlo todo con el mejor fondo puede acontecer que alguien no esté contento con lo que has preparado.

¿Cuál es la solución? No siempre se puede controlar todo pero sí fijarse en los matices, conocer los detalles pero no sólo el cocinero sino también el comensal. Cuando conoces a alguien sabes que si te ofrece algo es para que te guste, para que te haga bien, nunca para que te dañe el estómago o el corazón.

Barça for the final!!

2009-05-07T02:00:00.000-07:00

He chutado la pelota con toda el alma
Iniesta

No recordo cap ocasió com la d'ahir. Explosió de joia, abraçades, trencadisses vàries, bogeria... sana al local on vaig veure el partit amb els habituals (local que hem de canviar... per cert).

El partit va començar malament a l'anada: lesió de Márquez i sanció de Puyol. Defensa nova amb Touré on tothom esperava Cáceres. El Barça volia múscul i poder-la treure amb criteri sabent que Xavi estaria ultrapressionat.

Minut 9 i golàs d'Essien. Els pocs forats que deixaria el Chelsea es tancaven. El Barça havia de fer el mateix, marcar un gol però ara lluitava contra un mur que no va canviar ni quan va ser expulsat de manera injusta Abidal. Potser va haver penalty de Piqué i prou. De la mateix manera podem parlar del d'Henry a l'anada o de les targetes a Bosingwa, Ballack, Essien, Drogba per Pepito Piscinas.... Els crits de Ballack o Drogba al final per a emmarcar. Les queixes i comentaris de conspiracions de Hiddink lamentables. Covard durant els dos partits, covard a la roda de premsa.

Valdés brutal, Piqué i Touré excelsos, Iniesta espectacular. La resta més que correctes... i no era fàcil.

Ci vediamo a Roma!!!!

Si llegeixes això i no t'agrada el futbol tinc una opció per al 27 de maig! Dues entrades per Jesuscristo Superstar, fila 9 amb un 25% de descompte!!!!

Mail a Nespresso

2009-04-30T07:43:00.000-07:00

What else?
Nespresso

Buenas tardes,

Soy un consumidor esporádico de cápsulas nespresso. Debo reconocer que, aunque el precio no me parece razonable, la calidad del producto es alta. A partir de aquí, encuentro un fallo bastante clave que espero me ayuden a solucionar.

Se trata de cómo desechar o reciclar las cápsulas una vez usadas. Se trata de algo realmente engorroso especialmente si el lugar donde disfruto de la cafetera no es mi hogar. Si fuera así, me plantearía abrir la cápsula, reciclar el continente y desechar adecuadamente el contenido.

Se me ocurre que como gran empresa que son, nos podrían facilitar la vida así como reforzar la idea de responsabilidad social entre las multinacionales ayudando a la preservación del medio ambiente.

Si cuando vendieran las cápsulas proporcionaran una especie de contenedor de las mismas, la gente las guardaría hasta la siguiente vez que hubiera que comprarlas. En ese momento, ustedes podrían recoger las cápsulas y realizar el tratamiento más adecuado. Además, se podría incentivar este hecho ofreciendo descuentos por contenedor devuelto.

El hecho que las cápsulas nespresso sólo se puedan adquirir en sus centros exclusivos facilita esta tarea ya que no hay que tratar con un montón de tiendas que harían por su parte lo que les fuera más cómodo.

Considero que con esta acción se acercarían más a los objetivos de lo que ha de ser una empresa del siglo XXI (teniendo en cuenta que parece que han mejorado sus condiciones respecto a la compra de café en los países exportadores).

Gracias por su atención y saludos

Atentamente

Gran nit

2009-04-28T08:34:00.000-07:00

Ziga-zaga!
Guardiola

Avui serà una gran nit. Quan ho és i a més en obert ens intentem ajuntar en casa d'algú. Recordo un Liverpool-Barça a Cal Morales fent promeses de compres de samarretes, viatges en moto despullats i tincions de tot el pèl del cos.

Com no els Barça-Madrid i viceversa... des del 3-3 a cal Reno passant pel 2-0 d'enguany a ca nostra. Les eliminatòries del 2006 es veien en el Muyo (quan encara no ens robaven per la cara). Ara hem canviat de seu... els de pagament (i alguns que no) al Picón... seu de la Penya Antixenòfoba Bar Picón (emmarcat i tot!).

Ara ve la part crítica de la temporada:

- Avui Chelsea
- Dissabte Madrid
- Dimecres Chelsea
... i després Villarreal, final de la Copa del rei i si tot va com esperem... Roma!!!!

Ens veiem :D:D

Petons i abraçades

Raül

Sant Jordi

2009-04-23T00:57:00.000-07:00

"De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa"
Llegenda de Sant Jordi

Curiós país aquest de Catalunya. La nostra diada nacional celebra la resistència d'un poble que va perdre la seva identitat durant segles degut a l'enèsima equivocació en les seves negociacions. En canvi, el dia més maco de l'any, el que es desmarca de festes comercials i representa una explosió de color és laborable.

Potser aquesta és la gràcia... que tot i ser laborable, el dia sigui un degoteig continu de compres de llibres, roses i detalls. Un dia que no és exclusiu a les parelles sinó se celebra l'amor de tots els cavallers vers les princeses (parafrasejant la llegenda). És a dir, l'amor entre persones, el detall senzill, el petó i l'abraçada.

Fa sol i calor. Cal sortir a les places i els carrers per a respirar l'ambient d'alegria que s'hi respira. Tot és ple de colors i aromes. Ve de gust escoltar com cadascú viu aquest dia.

I com a complement trobem el dia del llibre! Espectacular poder regalar o rebre una història real o inventada. Un relat que ens porti allà on mai hem anat però desitgem arribar. Fantasia i somnis de la mà per a crear nous anhels...

Bona diada de Sant Jordi!

El mar

2009-04-22T07:02:00.000-07:00

"Tantes coses per fer..."
Estrelles en el mar, Kairoi

Hom diu que qualsevol persona s'ha quedat embadalida mirant com el mar torna una i altra vegada a la costa. No sempre amb violència, no sempre trencant... a vegades acaronant, deixant una quantitat mínima del seu contingut a la sorra.

Qui diu que el nostre destí no fa el mateix contínuament? Qui diu que tothom acompleix el seu destí? Prefereixo parlar de camí a la felicitat... un camí que no està escrit ni dirigit... un camí únic per a cadascú de nosaltres... què hi ha millor que pensar que el final és obert? A més, moltes vegades som nosaltres qui decidim si surt el sol o caminem sota la pluja!!

Camí que es creua amb d'altres contínuament com ja he repetit fins la sacietat. Ara aquí, ara allà però sempre que vulguem a prop de sentiment tot i que no ho sigui físicament.

Hi ets? Hi sóc! Quan? Ara! Per què? Per què no! Per mi? Per tu i per mi!

I recordeu que l'Esperit sempre bufa... només cal sentir-lo

No podía ser de otra manera

2009-04-19T23:53:00.000-07:00

"Hay en bares que pa mí que le pierden"

Realmente no podía ser de otra manera. Se respiraba en el ambiente... había ganas de que llegara el 18 de abril porque viviríamos un día lleno de momentos especiales e inolvidables.

Celebración intensa, dirigida, explicada, cuidada hasta el más mínimo detalle, con puntos alegremente extravagantes y con libertad para felicitar a los novios en cualquier momento. Gracias

La lluvia de arroz dió paso a las infinitas fotos. Lo bueno es que podías salir en ellas con tanta gente diferente pero a la vez unida por diversos aspectos: curro, associació o simplemente la ya espectacular despedida. Había unión para un fin común pasarlo genial! Gracias!

Aprovechamos el aperitivo para las diferentes sorpresas. Ver que coincides con otra gente para realizar diversas acciones adyacentes te hace darte cuenta de lo especial de la pareja. Un gran momento para comenzar a compartir vida con mucha gente, hacer cola para el jamón y comenzar a reir. Gracias!!

El banquete... grandes momentos, grandes risas, il padrino con un show con los colegas del cole, librillos, brindis y compartires varios. Además coincidimos con dos compañeros de correrías cor obertianas. Cuando la pareja sonríe sin parar es una gran señal! Gracias!!!

Y el baile, desenfreno total, conversaciones con Sir Alex Ferguson (seguidor del Chelsea... pobrecillo), saltos, locuras y la noche que nos abraza para decirnos que ha llegado otro momento especial. Los monis de S-L han hecho un vídeo con retales de realidad transformada en freakadas varias de todos los que han podido colaborar. Gracias!!!!

La noche debilita los corazones decía Ismael... y la mañana llega para desayunar todos juntos y despedirnos de un fin de semana espectacular. Los detalles los dejaremos para las cenas que vendrán y los cafés infinitos que nos debemos. Gracias!!!!

Y sabéis que es lo mejor? Que esto no se acaba aquí sino que continúa... :D:D:D. Gracias!!!!

Us estimem parella!!!

Lemas

2009-04-16T23:59:00.000-07:00

Yes, we can

President Obama

Som èssers que necessitem ser dirigits, guiats, coordinats. Necessitem algú que ens digui què hem de fer en cada moment perquè sols ens sentim abandonats i perduts (com certs deixebles!).

La persona que escojamos como destino de nuestros pensamientos, anhelos y sueños ha de cumplir unas características determinadas y diferentes para cada persona. El éxito de la persona escogida implica cumplir un patrón que ilusione a la mayoría (absoluta o relativa). Esto se consigue a partir de estudios multimillonarios de opinión. De aquí sale una figura que ha de comportarse, vestir y hablar de una determinada manera pero ¡Al loro! no tiene nada que ver con los pensamientos que tenga o la forma que piensa dirigir a ese grupo de personas.

En realidad, esto segundo sería suficiente pero no tenemos tiempo ni ganas para escuchar todas las opciones y decidir cuál de ellas nos interesa más según nuestras propias convicciones.

Por tanto tenemos los ingredientes (tristes pero reales): imagen, palabra y programa para los x años que tenga que estar dirigiendo. Si esto último no existe o no funciona simplemente se habrán ganado unas elecciones pero nada más (que lamentablemente es lo que sucede en muchos casos).

Alguien que ha llegado a todos los rincones del planeta es Obama, como todos sabéis. Joven, con fuerza y con palabras que ilusionaban por igual a estadounidenses y extranjeros hasta tal punto que parece el Salvador del mundo. ¿Quién es Obama? Lo sabremos durante su mandato porque a simple vista no se puede saber, pero sus decisiones y movimientos denotarán qué tipo de persona es. ¿Quién parece? Alguien que ilusiona a los desilusionados. Parece un auténtico líder con carisma suficiente para unir a personas con pensamientos diferentes, esa será la clave del triunfo. ¿Reelección? Dependerá de los resultados, no de la ilusión. Los rivales atacarán a esa línea de flotación... el poder es así, todos lo anhelan pero no muchos saben qué implica en cuanto a responsabilidad. Y luego está aquello de que "El poder corrompe y el poder continuado corrompe contínuamente"

De momento se merece mi confianza, veremos si la pierde o no... pero no olvidemos que mira por los intereses de USA que no siempre (o más bien pocas veces) coinciden con los de Europa.

Merece la pena comparar carisma con nuestros dirigentes? ZP, Montilla y otros políticos satélite... qué nos llama la atención aquí? O qué buscamos? No hay nada mejor? O lo mejor no llega porque no aceptan cosas inherentes a nuestros país? Seguro que alguien lo puede analizar mejor.

Algún día hablaré de lo que pensé hacer respecto a la política y lo que pasó (nada grave, claro!)

Increpando!

2009-04-15T15:02:00.000-07:00

No ens ho podem permitir això, eh?

Núñez, Crackòvia

A vegades tinc la sensació que la gent no increpa, bé perquè no sap, bé perquè els altres potser s'ho prenen malament... parlo d'increpar en positiu, no del pur i dur insult gratuït i faltón. No som prou madurs com per acceptar que fallem als altres i a nosaltres mateixos.

Quan les coses es diuen de bona fe i amb el cor a la mà... no hauríem de prendre-les malament, oi? El que passa és que no acceptem que som humans, que hi ha coses que no fem bé i quan ens ho diuen fa mal en un pilar de la nostra existència que no ho hauria de ser tant... el nostre orgull... però i si és per millorar? Si és per compartir? Si és per avançar?

Dissabte em va passar això i em va agradar. Gràcies. Em va dir coses que considerava que podria haver fet diferent (que no vol dir que les hagués fet malament!), vam compartir com feia anys que no fèiem i em va fer sentir feliç. Tenim moltes trobades pendents i això és el millor de tot!

Quan només hi ha dolçor en les paraules al final empalagues. Quan també dius coses dolentes o coses a millorar llavors estimes, oi?

Què hi ha millor que reforçar l'amistat i poder dir que ens trobem aviat! Visca!

Observar i fer-se valer

2009-04-11T11:00:00.001-07:00

"Caminar sense mai parar"

Kairoi

En un món on el més important és arribar a quants més llocs millor perquè pensem que així la vida serà més plena (quan això fa que se'ns buidi més ràpidament), reivindico el valor de l'observar les persones. És quelcom a entrenar, sempre que es desitgi, perquè quan més t'hi poses més matisos trobes. Hi ha una sèrie ("El mentalista") que em té enamorat perquè la base del personatge és donar-se compte dels detalls (amb un grau de suc important). Això li fa estar dues passes per endavant de la resta de gent quant a observar. No parlo de sentir-nos superiors perquè sabem més. Parlo de fixar-nos en les petites coses que fan les persones felices o no.

Només així podrem acollir aquells cors inquiets i de la mateixa manera ens podran acollir a nosaltres.

D'altra banda, crec que és important fer-se valer. No parlo de col·locar-se, fer-se veure ni res per l'estil. Parlo d'aportar, de fer una passa endavant i no dedicar-te únicament a ser un instrument. Enriquiràs sens dubte tot allò on hi participis (sempre tenint en compte aquell qui et demana col·laboració!).

Tenint en compte que és una entrada partint d'un esborrany val la pena comentar que ahir ja ha passat i som avui on hem gaudit plegats i hem conclós una Pasqua diferent (com totes!). Són molts els sentiments, camins iniciats, records i coses apreses... la vida segueix i flueix sense preguntar-nos, només ens manca caminar i portar l'alegria de Jesús arreu.

Bona Pasqua!

Trenes que pasan

2009-04-10T16:22:00.000-07:00

"Tinc sed"

Jesús

La vida és un conjunt d'oportunitats que a simple vista es repeteixen. En realitat, les mateixes oportunitats passen en moments vitals diferents i per tant, no són iguals entre elles. Clar que tornaran però mai saps com te les trobaràs tu el dia següent.

Per mi el divendres és una oportunitat ineludible de mirar ben endins a través de la passió de Jesús. El seu patiment extrem et descobreix quines són les teves limitacions, pors i dubtes. Aquestes sempre hi són però el divendres sant és el dia en que t'atreveixes a mirar-les als ulls ("queixat tu si pots").

I tot gràcies a l'escenificació d'uns actes que en el seu moment van ser insignificants però que els seus deixebles es van encarregar de transmetre "allende los mares". La passió amb què ho feien era el que enamorava la gent. El Déu de la Vida omplia els seus cors i els altres ho veien en la força dels seus actes i la llum dels seus ulls. Parlem d'un home que va portar els seus ideals de justícia fins a l'extrem... res de "pantochades" com les actuals sinó compromés amb els pobres, amb els marginats, amb els que ara mirem amb despreci. Va donar una oportunitat als perduts a través de coses senzilles: paraules, mirades, compartir => estimar sense mesura. Parlem de compromís amb uns ideals que haurien de ser bàsics per a la humanitat. Parlem d'una persona que va acollir les dones com a peça clau de qualsevol comunitat (tot i que les limitacions d'alguns volen emmascarar).

La tristesa dóna pas al dubte, la por i les ganes d'engegar-ho tot a rodar. És el moment de rebel·lar-se, cridar PROU! i anar a assolir els teus reptes i compromissos vers tu, la teva comunitat i el món.

Ha estat un dia ben especial. Gràcies a tots per fer-lo possible. Gràcies a tots per donar-me forces per a retrobar-me. Gràcies a tots per recordar-me que tot està per fer i tot és possible.

346

2009-04-10T04:16:00.000-07:00

"Nunca es demasiado tarde pa comerte la vida a bocaos"
Puerto Presente. Macaco

"Era innocent..." marca el inicio de mi Pasqua como tal, de la que necesito, de la que me ayuda. Primer choque mental... segundo: "Déu morí" Seguidamente el primer momento "gallina de piel" perpretado por Palau con el "Maltratado"... imprescindible, único e irrepetible hasta la siguiente Pasqua.

Era innocent? Para quién? Para los justos? Ellos no lo consideraron inocente. Abrió mentes, ojos y corazones. Dijo verdades como puños sin violencia. Héroe sin capa de los desprotegidos, abandonados y olvidados. La sociedad lo eliminó porque no interesaba, tal y como hacemos ahora con aquellos que atacan demasiado nuestra conciencia a base de martillazos continuos. Hay quien la ha tirado para evitar mirarla a los ojos... renuncias a ella para poder estar sin pensar en nada, sin plantearte nada, sin avanzar.

Me pregunto qué hago aquí y me respondo yo mismo. Encrucijada. Luchas internas. Caminar sense mai parar. Es el momento de las decisiones, de ser consecuente y de escoger... cuesta abajo siempre o cuesta arriba hacia la realización... cuál es, por cierto? Una vía la tengo clarísima... tres años o 10 según se prefiera, feliz, contento, alegre. Otras están más abiertas. Dejar libre la mente acarrea estrés que en ocasiones es doloroso porque hay cosas cuyo producto vectorial es cero (ortogonales, claro ;))... o A o B... cada esfuerzo se mide más que antes no por falta sino por optimización de procesos... queremos réditos (palabra pervertida por el sistema capitalista) que nos den fuerzas.

He recuperado algo que había olvidado que echaba tanto de menos... gràcies crack! T'estimo molt!

Hoy es día clave... estamos solos o nos sacrificamos por los demás (la vida és per als altres) según el papel que escojamos... pero estamos, aprenderemos y lucharemos por cambiar el mundo porque se lo merece.

¿Vuelvo? Nunca me fui